Canvis

[[Image:Frontera de Basilica Corpus Valencia.JPG|thumb|right|Frontera de la basílica de la Mare de Deu en les festes del Corpus]][[Image:Roca5.jpg|thumb|right]]

[[Archiu:Frontera de Basilica Corpus Valencia.jpg|thumb|250px|Frontera de la basílica de la Mare de Deu en les festes del Corpus]]

La '''Processó del Corpus Christi''' és una festa tradicional [[Iglésia Catòlica|catòlica]] de la destinada a celebrar el sacrament de la Eucaristia. Se celebra el següent [[dijous]] al octau [[dumenge]] despuix del Dumenge de [[Pasqua]], 60 dies despuix del Dumenge de Pasqua.

 

La '''Processó del Corpus Christi''' és una festa tradicional [[Iglésia Catòlica|catòlica]] destinada a celebrar el sacrament de l'[[Eucaristia]]. Se celebra l'octau [[dumenge]] despuix del Dumenge de [[Pasqua]], 60 dies despuix del Dumenge de Pasqua. La Processó es realisa el dumenge següent al dijous de Corpus.

== Orige ==

== Orige ==

Segons l'història va ser en l'any [[1263]] quan el [[Papa]] [[Urbà IV]] va instituir la festa del Corpus Christi, per mig de la bula “Transiturus hoc món”, estenent-la per tota la cristiandat. La seua celebració va quedar fixà en el primer dijous despuix de l'octava de Pentecostés, motiu pel qual no té una data fixa i la seua celebració canvia entre el 21 de [[maig]] i el 24 de [[juny]] (actualment se celebra el dumenge següent), celebrant des d'eixos moments una processó, pero de les nomenades claustrals per celebrar-se dins de les Iglésies.  

Segons l'història va ser en l'any [[1263]] quan el [[Papa]] [[Urbà IV]] va instituir la festa del Corpus Christi, per mig de la bula “Transiturus hoc món”, estenent-la per tota la cristiandat. La seua celebració va quedar fixà en el primer dijous despuix de l'octava de Pentecostés, motiu pel qual no té una data fixa i la seua celebració canvia entre el 21 de [[maig]] i el 24 de [[juny]] (actualment se celebra el dumenge següent), celebrant des d'eixos moments una processó, pero de les nomenades claustrals per celebrar-se dins de les Iglésies.  

La nomenada bula va ser confirmada posteriorment pel Papa [[Clemente V]] en el Concili General de Vienne en [[1311]] i pel Papa [[Joan XXII]] en [[1317]]. En això, la festivitat del Corpus se va convertir en un del tres dies que brillen més que el [[Sol]] al costat del Dijous Sant ([[Semana Santa]]) i el dia de l'Ascensió en el tercer dels grans dijous de l'any (abans els tres es festejaven en dijous).

La nomenada bula va ser confirmada posteriorment pel Papa [[Clemente V]] en el Concili General de Vienne en [[1311]] i pel Papa [[Joan XXII]] en l'any [[1317]]. En això, la festivitat del Corpus se va convertir en un del tres dies que brillen més que el [[Sol]] al costat del Dijous Sant ([[Semana Santa]]) i el dia de l'Ascensió en el tercer dels grans dijous de l'any (abans els tres es festejaven en dijous).

== Història de la Processó del Corpus Christi ==

== Història de la Processó del Corpus Christi ==

=== Ciutat de Valéncia ===

=== Ciutat de Valéncia ===

[[Image:Corpus1.jpg|thumb|right]][[Image:Corpus3.jpg|thumb|right]]  

[[File:6.R.Berenguer.JPG|thumb|250px|Representació del Corpus de Valéncia]]

 

[[File:Cirialots.jpg|thumb|250px|Els Cirialots]]

 

[[File:La Moma i els Momos 2.jpg|thumb|250px|Ball de La Moma i els Momos]]

Històricament la festivitat del Corpus Christi en [[Valéncia]], ha segut i està considerada com la "Festa Gran" de la ciutat, des de l'últim terç del [[sigle XIV]] fins a finals del [[sigle XIX]], la qual la celebra plena d'esplendor i solemnitat. Durant este periodo, la fama i renom de les nostres Roques i la festa del Corpus Christi se va estendre ràpidament tant dins com fora de les nostres fronteres.

Històricament la festivitat del Corpus Christi en [[Valéncia]], ha segut i està considerada com la "Festa Gran" de la ciutat, des de l'últim terç del [[sigle XIV]] fins a finals del [[sigle XIX]], la qual la celebra plena d'esplendor i solemnitat. Durant este periodo, la fama i renom de les nostres Roques i la festa del Corpus Christi se va estendre ràpidament tant dins com fora de les nostres fronteres.

Davant de la nomenada festivitat, en el dit bando també es demanava al veïnat que netejaren els carrers per a on passaria la processó, adornaren les seues cases i tiraren herbes aromàtiques com a homenage al Santíssim.  

Davant de la nomenada festivitat, en el dit bando també es demanava al veïnat que netejaren els carrers per a on passaria la processó, adornaren les seues cases i tiraren herbes aromàtiques com a homenage al Santíssim.  

Esta processó com tal a soles va durar un any, ya que en [[1356]] va morir Hugo de Fenollet, i davant de les amenaces bèliques del rei castellà Pere el Cruel, es va decidir que esta se suspenguera, acordant-se que la festivitat es celebrara alternativament en una parròquia de la ciutat.  

Esta processó com tal a soles va durar un any, ya que en l'any [[1356]] va morir Hugo de Fenollet, i davant de les amenaces bèliques del rei castellà Pere el Cruel, es va decidir que esta se suspenguera, acordant-se que la festivitat es celebrara alternativament en una parròquia de la ciutat.  

En l'any [[1372]] sent bisbe de la diòcesis el Cardenal Jaume d'Aragó, net del Rei Jaume II i cosí germà de [[Pere El Ceremoniós|Pere "El Ceremoniós"]] és quan de nou resorgix i és a partir d'eixe moment quan la festivitat comença a prendre auge i solemnitat, afegint-se a la festa la música en els instruments de l'época, aixina com els balls o danses de les quals hui algunes inclús perduren, aixina com dels numerosos gremis que existien en les seues banderes i portant una ciri de huit onces cada una de les persones pertanyents a cada gremi.  

En l'any [[1372]] sent bisbe de la diòcesis el Cardenal Jaume d'Aragó, net del Rei Jaume II i cosí germà de [[Pere El Ceremoniós|Pere "El Ceremoniós"]] és quan de nou resorgix i és a partir d'eixe moment quan la festivitat comença a prendre auge i solemnitat, afegint-se a la festa la música en els instruments de l'época, aixina com els balls o danses de les quals hui algunes inclús perduren, aixina com dels numerosos gremis que existien en les seues banderes i portant una ciri de huit onces cada una de les persones pertanyents a cada gremi.  

=== Ontinyent ===

=== Ontinyent ===

En la localitat valenciana d'[[Ontinyent]] el Corpus Christi és tot lo que es celebra també la vespra, en balls de jagants i cabets, i vols de campanes, l'acte central es la Solemne Eucaristia del Corpus Christi. Les campanes acompanyen els moments més solemnes de la missa. Quant es canta la Glòria totes les campanes voltegen al mateix temps en un vol espectacular. Quan es pronuncia el Sermó s'escolten tres batallades a cada minut ràpides, fluixes i continuades de la Petra. En el moment de l'Elevació, el Chimbolet i la Petra voltegen al mateix temps.  

En la localitat valenciana d'[[Ontinyent]] el Corpus Christi és tot lo que es celebra també la vespra, en balls de jagants i cabuts, i vols de campanes, l'acte central es la Solemne Eucaristia del Corpus Christi. Les campanes acompanyen els moments més solemnes de la missa. Quant es canta la Glòria totes les campanes voltegen al mateix temps en un vol espectacular. Quan es pronuncia el Sermó s'escolten tres batallades a cada minut ràpides, fluixes i continuades de la Petra. En el moment de l'Elevació, el Chimbolet i la Petra voltegen al mateix temps.  

En acabar la missa i, coincidint en l'inici del primer dels balls processionals, s'inicia el volteig especial del dia del Corpus Christi. La processó cívica d'Ontinyent està encapçalada pel [[Ball dels Cabets]] li seguix en el [[Ball dels Jagants]], el [[Ball dels Arquets]], el [[Ball de la Veta]], el [[Ball dels Cavallets]] i finalment el [[Ball de la Moma]] recuperat en l'any [[2009]]. A continuació, els membres del Grup de Danses d'Ontinyent realisen la tradicional enramada del Corpus en plantes aromàtiques. La Crue processional marcara l'inici de la processó religiosa, per a donar pas als chiquets i les chiquetes que han combregat per primera volta enguany en les quatre parròquies Ontinyentines i a aquelles persones que desigen acompanyar el Santíssim, que és portat devall pali dorat.  

En acabar la missa i, coincidint en l'inici del primer dels balls processionals, s'inicia el volteig especial del dia del Corpus Christi. La processó cívica d'Ontinyent està encapçalada pel [[Ball dels Cabets]] li seguix en el [[Ball dels Jagants]], el [[Ball dels Arquets]], el [[Ball de la Veta]], el [[Ball dels Cavallets]] i finalment el [[Ball de la Moma]] recuperat en l'any [[2009]]. A continuació, els membres del Grup de Danses d'Ontinyent realisen la tradicional enramada del Corpus en plantes aromàtiques. La Crue processional marcara l'inici de la processó religiosa, per a donar pas als chiquets i les chiquetes que han combregat per primera volta enguany en les quatre parròquies Ontinyentines i a aquelles persones que desigen acompanyar el Santíssim, que és portat devall pali dorat.  

== Vore també ==

== Vore també ==

*[[Corpus Christi]]

*[[Casa de les roques]]

* [[Corpus Christi]]

*[[Dansa de la Moma]]

* [[Les Roques]]

*[[Dansa de la Magrana]]

*[[Dansa dels Pastorets]]

* [[Dansa de la Magrana]]

* [[Dansa de la Moma]]

* [[Dansa dels Nanos]]

* [[Dansa dels Pastorets]]

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==

[[Categoria: Cultura Valenciana]]

[[Categoria: Cultura Valenciana]]

[[Categoria: Religió]]

[[Categoria: Religió]]

[[Categoria: Festes de la Comunitat Valenciana]]

[[Categoria: Festes de la Comunitat Valenciana]]