78 812
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 22:
Llínea 22: − + − + Llínea 33:
Llínea 33: − + − + − +
Text reemplaça - 'programari' a 'programa'
== Programaris, llicències i continguts lliures ==
== Programaris, llicències i continguts lliures ==
Una volta aclarit el significat de la paraula «lliure» en el context d'esta enciclopèdia, derivat de l'existència de '''llicències i continguts «lliures»''', se parlarà de l'engranage que la fa funcionar, que no és una atra cosa que el ''[[programari]]'': L'Enciclopèdia està continguda en un '''''[[wiki]] ''''' (tipos especial de [[lloc web]]) nomenat '''[http://www.mediawiki.org/ MediaWiki]'''.
Una volta aclarit el significat de la paraula «lliure» en el context d'esta enciclopèdia, derivat de l'existència de '''llicències i continguts «lliures»''', se parlarà de l'engranage que la fa funcionar, que no és una atra cosa que el ''[[programa]]'': L'Enciclopèdia està continguda en un '''''[[wiki]] ''''' (tipos especial de [[lloc web]]) nomenat '''[http://www.mediawiki.org/ MediaWiki]'''.
MediaWiki és una peça de '''[[programari lliure]] '''. «'Programari' lliure (en [[idioma anglés|anglés]] '''''free program''''') és aquell ''[[programari]]'' que brinda [[llibertat]] als usuaris sobre el seu producte adquirit i que, per tant, una volta obtingut, pot ser usat, copiat, estudiat, modificat i redistribuït lliurement. [...] El 'programari' lliure sol estar disponible gratuïtament, o al preu de cost de la distribució a través d'atres mijos; no obstant no és obligatori que siga aixina, per tant no cal associar 'programari' lliure a «'programari' gratuït» (denominat usualment ''[[freeware]]''), puix que conservant el seu caràcter de lliure, pot ser distribuït comercialment ([[programari comercial|'programari' comercial]]).»
MediaWiki és una peça de '''[[programa lliure]] '''. «'Programari' lliure (en [[idioma anglés|anglés]] '''''free program''''') és aquell ''[[programa]]'' que brinda [[llibertat]] als usuaris sobre el seu producte adquirit i que, per tant, una volta obtingut, pot ser usat, copiat, estudiat, modificat i redistribuït lliurement. [...] El 'programa' lliure sol estar disponible gratuïtament, o al preu de cost de la distribució a través d'atres mijos; no obstant no és obligatori que siga aixina, per tant no cal associar 'programa' lliure a «'programa' gratuït» (denominat usualment ''[[freeware]]''), puix que conservant el seu caràcter de lliure, pot ser distribuït comercialment ([[programa comercial|'programa' comercial]]).»
Segons se desprén de l'anterior definició, un programa és «lliure» si garantisa les llibertats següents:
Segons se desprén de l'anterior definició, un programa és «lliure» si garantisa les llibertats següents:
* «'''llibertat 3'''», millorar el programa, i fer públiques les millores, de manera que es beneficie tota la comunitat.
* «'''llibertat 3'''», millorar el programa, i fer públiques les millores, de manera que es beneficie tota la comunitat.
En este tercer concepte representat per l'adjectiu «lliure», se fa evident que tots els esforços conduïxen a un únic objectiu, que no és un atre que «permetre l'informació sense restriccions de distribució i/o us per a benefici de tots». Davall d'esta perspectiva, és lícit assumir que L'Enciclopèdia permeta un us «lliure» del seu 'programari' i dels seus continguts. De fet, per a regular el citat us, «l'enciclopèdia lliure» s'acollix a uns tipos de llicència lliure especial, la GFDL, o [http://www.gnu.org/copyleft/fdl.html llicència de documentació lliure de GNU], citada anteriorment.
En este tercer concepte representat per l'adjectiu «lliure», se fa evident que tots els esforços conduïxen a un únic objectiu, que no és un atre que «permetre l'informació sense restriccions de distribució i/o us per a benefici de tots». Davall d'esta perspectiva, és lícit assumir que L'Enciclopèdia permeta un us «lliure» del seu 'programa' i dels seus continguts. De fet, per a regular el citat us, «l'enciclopèdia lliure» s'acollix a uns tipos de llicència lliure especial, la GFDL, o [http://www.gnu.org/copyleft/fdl.html llicència de documentació lliure de GNU], citada anteriorment.
== GFDL ==
== GFDL ==
[[Image:Heckert GNU white.svg.png|right|thumb|El logo del «lliure» GFDL]]
[[Image:Heckert GNU white.svg.png|right|thumb|El logo del «lliure» GFDL]]
Finalment, ha aparegut un quart vocable que utilisa la paraula «lliure»: la llicència GFDL, que es definix com «una llicència ''[[copyleft]]'' per a [[contingut lliure]], dissenyada per la [http://www.fsf.org/ Fundació del Programari Lliure] (FSF) per al proyecte [http://www.gnu.org/copyleft/fdl.html GNU]. [...] La referida llicència fon dissenyada principalment per a manuals, llibres de text i atres materials de referència i institucionals que acompanyaren al 'programari' GNU. [...] Esta llicència, a diferència d'atres, assegura que el material llicenciat devall la mateixa estiga disponible de forma completament lliure, podent ser '''copiat''', '''redistribuït''', '''modificat''' i inclús venut sempre que el material se mantinga devall dels térmens d'esta mateixa llicència (GNU GFDL). En cas de vendre's en una quantitat superior a 100 eixemplars, haurà de distribuir-se en un format que garantise futures edicions».
Finalment, ha aparegut un quart vocable que utilisa la paraula «lliure»: la llicència GFDL, que es definix com «una llicència ''[[copyleft]]'' per a [[contingut lliure]], dissenyada per la [http://www.fsf.org/ Fundació del Programari Lliure] (FSF) per al proyecte [http://www.gnu.org/copyleft/fdl.html GNU]. [...] La referida llicència fon dissenyada principalment per a manuals, llibres de text i atres materials de referència i institucionals que acompanyaren al 'programa' GNU. [...] Esta llicència, a diferència d'atres, assegura que el material llicenciat devall la mateixa estiga disponible de forma completament lliure, podent ser '''copiat''', '''redistribuït''', '''modificat''' i inclús venut sempre que el material se mantinga devall dels térmens d'esta mateixa llicència (GNU GFDL). En cas de vendre's en una quantitat superior a 100 eixemplars, haurà de distribuir-se en un format que garantise futures edicions».
Esta és la «llibertat» que oferix la llicència «lliure» GFDL, i la que representa el «lliure» de L'Enciclopèdia.
Esta és la «llibertat» que oferix la llicència «lliure» GFDL, i la que representa el «lliure» de L'Enciclopèdia.
== Conclusió ==
== Conclusió ==
Tota persona és lliure d''''usar, copiar, modificar, vendre i reutilisar els continguts i el 'programari'''' de L'Enciclopèdia, sense necessitat de pagar per això. Pot inclús crear la seua pròpia enciclopèdia basada en L'Enciclopèdia. Pero això '''no proporciona cap dret sobre L'Enciclopèdia''', que, abans que res, mai haurà de deixar de ser una '''enciclopèdia''' en la que '''tots els seus usuaris''' tinguen els '''mateixos drets'''. I, per ad eixe fi, n'hi ha un conjunt de '''obligacions''' que complir, que són precisament les normes i polítiques establides per consens.
Tota persona és lliure d''''usar, copiar, modificar, vendre i reutilisar els continguts i el 'programa'''' de L'Enciclopèdia, sense necessitat de pagar per això. Pot inclús crear la seua pròpia enciclopèdia basada en L'Enciclopèdia. Pero això '''no proporciona cap dret sobre L'Enciclopèdia''', que, abans que res, mai haurà de deixar de ser una '''enciclopèdia''' en la que '''tots els seus usuaris''' tinguen els '''mateixos drets'''. I, per ad eixe fi, n'hi ha un conjunt de '''obligacions''' que complir, que són precisament les normes i polítiques establides per consens.
[[Categoria:L'Enciclopèdia:Els cinc pilars|3]]
[[Categoria:L'Enciclopèdia:Els cinc pilars|3]]
[[Categoria:L'Enciclopèdia]]
[[Categoria:L'Enciclopèdia]]