Canvis

El '''Proyecte Manhattan''' (en [[idioma anglés|anglés]]: ''Manhattan Project'') fon un proyecte de investigació i desenroll portat a terme durant la [[Segona Guerra Mundial]] que va produir les primeres [[arma nuclear|armes nuclears]], liderat pels [[Estats Units]] en el respal del [[Regne Unit]] i de [[Canadà]]. Des de 1942 fins a 1946, el proyecte va estar baix la direcció del [[general|general major]] [[Leslie Groves]], del [[Cos d'Ingeniers de l'Eixèrcit dels Estats Units]], mentres que el [[física nuclear|físic nuclear]] [[Robert Oppenheimer]] va ser el director del [[Laboratori de los Alamos|Laboratori Nacional de Los Alamos]], en el que es varen dissenyar les pròpies [[bomba nuclear|bombes nuclears]]. L'unitat militar participant en el proyecte va rebre la designació de '''Districte Manhattan''' (en anglés: ''Manhattan District''), nom que gradualment va substituir el nom en clau oficial, '''Desenroll de Materials Substituts''' (en anglés: ''Development of Substitute Materials''). En el seu transcurs el proyecte va absorbir al seu equivalent britànic previ, el proyecte [[Tube Alloys]]. El Proyecte Manhattan va escomençar de forma modesta, creixent progressivament fins a tindre més de 130 000 empleats i alcançar un cost de casi 2000 millons de dólars. Més del 90 % del presupost es va destinar a la construcció de fàbriques i a la producció de materials [[Isòtop fisible|fisibles]], en menys del 10 % destinat al desenroll i producció d'armes. L'investigació i producció varen tindre lloc en més de 30 llocs per tots els Estats Units, Regne Unit i Canadà.

El '''Proyecte Manhattan''' (en [[idioma anglés|anglés]]: ''Manhattan Project'') fon un proyecte d'investigació i desenroll portat a terme durant la [[Segona Guerra Mundial]] que va produir les primeres [[arma nuclear|armes nuclears]], liderat pels [[Estats Units]] en el respal del [[Regne Unit]] i de [[Canadà]]. Des de l'any [[1942]] fins a l'any [[1946]], el proyecte va estar baix la direcció del [[general|general major]] [[Leslie Groves]], del [[Cos d'Ingeniers de l'Eixèrcit dels Estats Units]], mentres que el [[física nuclear|físic nuclear]] [[Robert Oppenheimer]] va ser el director del [[Laboratori de los Alamos|Laboratori Nacional de Los Alamos]], en el que es varen dissenyar les pròpies [[bomba nuclear|bombes nuclears]]. L'unitat militar participant en el proyecte va rebre la designació de '''Districte Manhattan''' (en anglés: ''Manhattan District''), nom que gradualment va substituir el nom en clau oficial, '''Desenroll de Materials Substituts''' (en anglés: ''Development of Substitute Materials''). En el seu transcurs el proyecte va absorbir al seu equivalent britànic previ, el proyecte [[Tube Alloys]]. El Proyecte Manhattan va escomençar de forma modesta, creixent progressivament fins a tindre més de 130 000 empleats i alcançar un cost de casi 2000 millons de [[Dólar|dólars]]. Més del 90 % del presupost es va destinar a la construcció de fàbriques i a la producció de materials [[Isòtop fisible|fisibles]], en menys del 10 % destinat al desenroll i producció d'armes. L'investigació i producció varen tindre lloc en més de 30 llocs per tots els Estats Units, [[Regne Unit]] i [[Canadà]].

Es varen desenrollar dos tipos de bombes atòmiques de forma simultànea durant la guerra: un [[arma de fissió de tipo balístic]], relativament senzilla, i un [[arma nuclear d'implosió]], de major complexitat. El disseny de fissió de la bomba ''[[Thin Man]]'' va resultar ser poc pràctic per al seu us en [[plutoni]], per tant es va desenrollar un arma més senzilla denominada ''[[Little Boy]]'' que utilisava [[urani-235]], un [[isòtop]] que constituïx solament el 0,7 % del [[urani]] en estat natural. Els treballadors del proyecte varen tindre dificultats per a separar este isòtop del [[urani-238]] a causa de les seues semblances químiques i de [[massa atòmica|massa]]. Es varen amprar tres métodos per al [[enriquiment d'urani]]: l'us de [[calutró|calutrons]], la [[difusió gaseosa]] i la [[termoforesis]]. La majoria d'estos treballs es varen portar a terme en les instalacions [[Clinton Engineer Works]], en [[Oak Ridge (Tennessee)|Oak Ridge]] ([[Tennessee]]).

Es varen desenrollar dos tipos de bombes atòmiques de forma simultànea durant la guerra: un [[arma de fissió de tipo balístic]], relativament senzilla, i un [[arma nuclear d'implosió]], de major complexitat. El disseny de fissió de la bomba ''[[Thin Man]]'' va resultar ser poc pràctic per al seu us en [[plutoni]], per tant es va desenrollar un arma més senzilla denominada ''[[Little Boy]]'' que utilisava [[urani-235]], un [[isòtop]] que constituïx solament el 0,7 % del [[urani]] en estat natural. Els treballadors del proyecte varen tindre dificultats per a separar este isòtop del [[urani-238]] a causa de les seues semblances químiques i de [[massa atòmica|massa]]. Es varen amprar tres métodos per al [[enriquiment d'urani]]: l'us de [[calutró|calutrons]], la [[difusió gaseosa]] i la [[termoforesis]]. La majoria d'estos treballs es varen portar a terme en les instalacions [[Clinton Engineer Works]], en [[Oak Ridge (Tennessee)|Oak Ridge]] ([[Tennessee]]).