Plaja de Puçol

Puçol (en castellà Puzol), és un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya. Pertany a la província de Valéncia, en la comarca de l'Horta Nort, al norest de la província de Valéncia. És la capital comarcal de l'Horta Nort.

GeografiaEditar

El relleu està definit per una zona escarpada de mont baix a l'oest, en alguns barrancs, la planura prellitoral, a on s'assenta el caixco urbà, i la plaja. La zona montanyosa forma partix de les estribacions de Serra Calderona. L'altitut oscila entre els 182 metros en l'extrem oest i el nivell de la mar en la plaja de Puzol. El poble s'alça a 8 metros sobre el nivell de la mar.

Localitats limítrofesEditar

Noroest: Sagunt Nort: Sagunt Norest: Sagunt
Oest: Sagunt   Est: Mar Mediterrànea
Suroest: El Puig Sur: El Puig Surest: El Puig

PlajaEditar

També cal destacar la transformació de la plaja de pedres en una moderna plaja d'arena, inaugurada en l'any 2004, la qual posseïx un passeig marítim que recorre els més de dos quilómetros de costa, els principals accessos a la plaja són el Camí La Mar i la Vereda Mangraners, que varen ser reformades en l'any 2014 en un pla per al desenroll turístic de la plaja posat que ara permet el trànsit dels peatons. Estes reformes, finançades íntegrament per la Generalitat Valenciana, varen ser d'un cost superior als 3,5 millons d'euros.​

Conta en bandera blava, Q de calitat turística i el sagell de Qualitur de calitat de l'aigua. Dispon de Lavapeus, duches, papereres, rets de vóley-plaja, passeig peatonal i accés per a persones minusvàlides.​

En la plaja durant l'estiu s'oferixen vàries activitats lúdiques i servicis, des de ludoteca, atenció sanitària i socorristes, mercat ambulant, parasols gratuïts, paradetes i varis restaurants accessibles des del mateix passeig marítim. Ademés es pot practicar submarinisme ya que hi ha fondos marins rocosos a un centenar de metros de la plaja.​

Actualment la plaja conta en més de 1.000 habitants, dels quals més de 300 són de primera residència o de segona en temps parcial d'a lo manco cinc mesos de l'any.​

AdministracióEditar

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 José Vicente Cuello PSPV-PSOE
1983 - 1987 José Vicente Cuello PSPV-PSOE
1987 - 1991 José Vicente Cuello PSPV-PSOE
1991 - 1995 José Vicente Cuello PSPV-PSOE
1995 - 1999 José María Iborra PSPV-PSOE
1999 - 2003 José María Iborra PSPV-PSOE
2003 - 2007 José María Iborra (2003-2004) Moció de Censura

Juan Manuel Busto Díaz (2004-2007)

PSPV-PSOE

EUPV

2007 - 2011 Mariano Sanchis (2007-2009) Moción de Censura24​

José Vicente Martí (2009-2011)

PPCV

PSPV-PSOE

2011 - 2015 Mercedes Sanchis Montañana PPCV
2015 - 2019 Enric Esteve Ramon (2015-2017)

Dolores Sánchez Parra (2017-2019

Compromís

PSPV-PSOE

2019 - 2023 Paz Carceller Llaneza PPCV
2023 Paz Carceller Llaneza PPCV

DemografiaEditar

Conta en una població de 20.191 habitants en l'any 2022 segons el cens del INE.

Evolució demogràfica
1857 1900 1950 1981 1991 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 2016 2018 2020 2022
3.113 3.702 5.456 11.466 12.432 13.662 13.930 14.529 15.057 16.018 17.249 18.482 19.295 19.421 19.341 19.438 19.455 19.737 20.191

EconomiaEditar

La seua riquea econòmica, principalment agrícola fins a l'any 1950 s'ha vist posteriorment transformada per una série d'indústries de tot tipo, des de la confecció de materials de construcció i forns de fanc, fins a l'indústria electrodomèstica que conta en tres polígons industrials que integren indústria alimentària, d'automoció, gasos i producció de cosmètics, entre uns atres.

Dins de l'horta es trobaven en secà armelers, oliveres, garroferes i vinyes. La vinya va ser en sigles passats el principal dels seus cultius junt en l'arròs, que va deixar de cultivar-se per les febres que provocava l'aire de les aigües estancades. En l'actualitat els cítrics ocupen la major part del terreny que hi ha de regadiu. El restant de l'horta es dedica a frutals, destaquen els perals i els tarongers, hi ha hortalices vàries, com a tomata, carchofes, creïlles i moniatos. En l'horta també podem trobar oms i garroferes. En el territori que no està cultivat destaca l'abundància de pins, ginebrera, llentiscle, baladre, petorra i zarzaparrilla.

Vore tambéEditar

ReferènciesEditar

BibliografiaEditar

  • Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
  • Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
  • Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
  • Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
  • Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
  • Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
  • Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
  • Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520

Enllaços externsEditar

Commons


Municipis de l'Horta Nort
Albalat dels Sorells    Alboraya    Albuixech    Alfara del Patriarca    Almàssera    Bonrepòs i Mirambell    Burjassot    Emperador    Foyos    Godella    Massalfassar    Massamagrell    Meliana    Moncada    Museros    Paterna    La Pobla de Farnals    Puçol    El Puig    Rafelbunyol    Rocafort    Tavernes Blanques    Vinalesa


Capitals comarcals de la Comunitat Valenciana ·  
Ademús · Alacant · Albocàsser · Alcoy · Alzira · Ayora · Borriana · Castelló de la Plana · Catarroja · Cirat · Cocentaina · Chelva · Chiva · Dénia · Elda · Elig · Énguera · Gandia · L'Alcora · La Vila Joyosa · Llíria · Moncada · Morella · Oriola · Ontinyent · Puçol · Requena · Sagunt · Sogorp · Sueca · Torrent · Valéncia · Villena · Vinaròs · Xàtiva