Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
1 byte afegit ,  10:27 29 gin 2011
Llínea 49: Llínea 49:     
== Història ==
 
== Història ==
[[Quart de Poblet]] es probablement de fundació romana. Ya el historiador [[Euriclidión]] descriu en la seua obra com els veïns de ''Quartum'' ajudaren a l'exércit de [[Aníbal Barca|Aníbal]] al quedar paralisat pel riu. El seu nom te orige en el terme llatí ''quartum miliarium'', que fa alusió a la distancia que lo separa de [[Valéncia]]. Com vestigis d'aquella epoca perviuen restos del pont romà i l'[[Acueducte Els Arquetes]].  
+
[[Quart de Poblet]] es provablement de fundació romana. Ya el historiador [[Euriclidión]] descriu en la seua obra com els veïns de ''Quartum'' ajudaren a l'eixèrcit de [[Aníbal Barca|Aníbal]] al quedar paralisat pel riu. El seu nom te orige en el terme llatí ''quartum miliarium'', que fa alusió a la distancia que lo separa de [[Valéncia]]. Com vestigis d'aquella época perviven restes del pont romà i l'[[Aqueducte Els Arquetes]].  
   −
No obstant, fon en la Edat Mija quan les seues gents es convertiren en protagonistes de importants fets en la història de Valéncia: [[Rodrigo Díaz de Vivar]], el Cid Campeador, liderà en [[Quart de Poblet]] una significativa batalla contra les forçes [[almoràvides]], que porta el nom de la Vila i apareix refleixada en el [[Cantar de Mío Cid]]; i en les fonts destaca la alusió al [[Castell de Quart]], actualment desaparegut.  
+
No obstant, fon en la Edat Mija quan les seues gents es convertiren en protagonistes de importants fets en la història de Valéncia: [[Rodrigo Díaz de Vivar]], el Cid Campeador, liderà en [[Quart de Poblet]] una significativa batalla contra les forces [[almoràvits]], que porta el nom de la Vila i apareix reflectides en el [[Cantar de Mío Cid]]; i en les fonts destaca la alusió al [[Castell de Quart]], actualment desaparegut.  
   −
Després de la Reconquista, el rei [[Jaume I]] d'[[Aragó]] donà el Castell, la Vila de Quart i l'[[alqueria (Al-Ándalus)|alqueria]] d'[[Aldaya]] al Priorat del Hospital de San Vicente de la Roqueta (en el [[Llibre del Repartiment|Llibre del Repartiment]] -folio 78-vº, asiento nº 1472- consta que, en data 7 de giner de [[1244]], [[Jaume I]] diu, textualment: ''"A Sant Vicent, el Castell i la Vila de Quart, i l'alcria de Ladea -Aldaya-"''). En aquell moment, la població contava tan sols en 130 cases de cristians.
+
Després de la Reconquista, el rei [[Jaume I]] d'[[Aragó]] donà el Castell, la Vila de Quart i l'[[alqueria (Al-Ándalus)|alqueria]] d'[[Aldaya]] al Priorat del Hospital de San Vicente de la Roqueta (en el [[Llibre del Repartiment|Llibre del Repartiment]] -foli 78-vº, assent nº 1472- consta que, en data 7 de giner de [[1244]], [[Jaume I]] diu, textualment: ''"A Sant Vicent, el Castell i la Vila de Quart, i l'alcria de Ladea -Aldaya-"''). En aquell moment, la població contava tan sols en 130 cases de cristians.
 
   
 
   
Fon en [[1287]] quando [[Quart de Poblet]], per decisió del rei [[Alfonso II]] de [[Aragó]] quedà baix jurisdicció del [[Monasteri de Santa Maria de Poblet]], panyent a l'Orde del Císter i del que dependia el de [[San Vicente de la Roqueta]]. De fet, un monje de [[San Vicente]] continuà seent el mayoral del lloc, encara que de vegades delegava les funcions en el alcalde. En [[1332]], el rei [[Alfonso IV]] de [[Aragó]] donà permís al [[monasteri de Poblet|abad de Poblet]], Ponç de Copons, per a expulsar als [[mudéjars]] i en [[1334]] otorgà la carta de poblament a 52 families de [[Catalunya]] i [[Aragó]], que feren de [[Quart de Poblet]] el seu nou llar. Esta carta consagrà el nacixment de l'actual ciutat. La dependència de Poblet es mantingué fins la desamortisació decretada per [[Juan Álvarez Mendizábal]] en [[1835]]. Quedà com llegat la segona part del nom del municipi.
+
Fon en [[1287]] quan [[Quart de Poblet]], per decisió del rei [[Alfonso II]] de [[Aragó]] quedà baix jurisdicció del [[Monasteri de Santa Maria de Poblet]], pertanyent a l'Orde del Císter i del que depenia el de [[San Vicente de la Roqueta]]. De fet, un monge de [[San Vicente]] continuà seent el majoral del lloc, encara que de vegades delegava les funcions en el alcalde. En [[1332]], el rei [[Alfonso IV]] de [[Aragó]] donà permís al [[monasteri de Poblet|abat de Poblet]], Ponç de Copons, per a expulsar als [[mudéixars]] i en [[1334]] otorgà la carta de poblament a 52 famílies de [[Catalunya]] i [[Aragó]], que feren de [[Quart de Poblet]] el seu nou llar. Esta carta consagrà el naiximent de l'actual ciutat. La dependència de Poblet es mantingué fins la desamortisació decretada per [[Juan Álvarez Mendizábal]] en [[1835]]. Quedà com llegat la segona part del nom del municipi.
    
La Iglesia Parroquial de la Puríssima Concepció se construyó en el [[segle XIV]], encara que fon reedificada en el [[segle XVIII]] en estil barroc, i també es situa entre [[1310]] i [[1320]] la construcció de l'ermita de [[Sant Onofre]], després de l'aparició del sant anacoreta al moliner.  
 
La Iglesia Parroquial de la Puríssima Concepció se construyó en el [[segle XIV]], encara que fon reedificada en el [[segle XVIII]] en estil barroc, i també es situa entre [[1310]] i [[1320]] la construcció de l'ermita de [[Sant Onofre]], després de l'aparició del sant anacoreta al moliner.  

Menú de navegació