Diferència entre les revisions de "Raïm"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 19 edicions intermiges d'4 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
[[Image:raimobert.png|200px|right]]
+
[[File:Cabernet Sauvignon Gaillac.jpg|thumb|250px|Raïm]]
El '''raïm''' és una fruita obtinguda de la cep. Els raïms, grans de raïm, venen en arracades i son chicotetes i dolços. Es mengen fresques o s'utilisen per a produir most, vi i vinagre.
 
  
Creixen agrupades en arracades de entre 6 i 300 raims. Poden ser negres, morades, grogues, dorades, púrpura, rosades, marrons, ataronjades o blanques, encara que estes últimes son realment verts i evolutivament procedixen de les raims roges en la mutació de dos gens que fa que no desenrollen antocians, sent estos els que donen la pigmentació.
+
[[File:Grapes, Rostov-on-Don, Russia.jpg|thumb|250px|Raïm de taula]]
  
Com a fruita seca se li diu pasa.
+
[[File:Wine grapes03.jpg |thumb|250px|Raïm de vi]]
  
== Referencies ==
+
[[File:Grape Rasins plus Zante Currants.jpg|thumb|250px|Pases]]
{{traduït de|es|Uva}}
 
  
 +
El '''raïm''' és una fruita obtinguda de la cep. Els raïms, els grans de raïm, venen en arracades i són chicotets i dolços. Es mengen fresques o s'utilisen per a produir el [[most]], el [[vi]] i atres begudes derivades del vi i el [[vinagre]].
 +
 +
Creixen agrupades en arracades de entre 6 i 300 raims. Poden ser de color [[negre]], morat, [[groc]], dorat, púrpura, rosat, [[marró]], ataronjades o [[blanc|blanques]], encara que estes últimes són realment de color [[vert]] i evolutivament procedixen de les raims [[roig|roges]] en la mutació de dos gens que fa que no desenrollen antocians, sent estos els que donen la pigmentació.
 +
 +
Com a fruita seca se li diu [[pansa]].
 +
 +
== Classificació i tipos de raïms ==
 +
Els raïms cultivats de manera comercial es poden classificar com a raïms de taula o raïms de vi, esta classificació segons el seu método de consum previst: Per a menjar crues (raïms de taula) o per a l'elaboració de vins (raïms de vi).​ Encara que abdós tipos de raïms pertanyen a la mateixa espècie, presenten diferències significatives(produïdes per mig de cultius selectius). Els cultius de raïm de taula tendixen a donar fruts grans, sense llavors i en una pell relativament prima. Per un atre costat els raïms de vi són més chicotets, en llavors i pells molt més grosses(una característica apetida en la vinificació, ya que gran part de l'aroma en el vi prové de la pell). Els raïms de vi també tendixen a ser més dolços: Es cullen en el moment en que el seu suc té un aproximat de 24 % de pes en [[sucre]]. En comparació als raïms de taula que generalment tenen solament un 15 % de pes en sucre.
 +
 +
== Usos, propietats, contingut i formes de consum ==
 +
 +
Apetida per les seues propietat benèfiques per a la salut, per ser una font d'energia, pel seu gran contingut de [[vitamines]] (especialment, vitamines del grup B), per tindre un alt percentage en [[aigua]] (oscila entre el 70 i el 80 %) i per les seues propietats antioxidants, el raïm, part fonamental en la dieta mediterrànea, és una fruta usada mundialment per a consumir en diferents presentacions. També es pot usar per a preparacions medicinals com a olis externs, emplastos i cremes.
 +
 +
Segons un nou estudi de l'Universitat d'Alabama, com els raïms són riques en polifenols, el seu consum pot aumentar la protecció natural del nostre cos i la nostra pell front als rajos ultravioleta del [[Sol]].​
 +
 +
Ademés del seu consum com a fruta fresca (raïms de taula), els raïms s'usen gastronómicament en diferents plats i preparacions,​ des de darreries, tentempiés i batuts, el raïm s'usa en multitut de receptes.​
 +
 +
== Referències ==
 +
* [https://agrobit.com/Documentos/G_2_Microemp%5C431_mi000001uv%5B1%5D.htm Cultiu de raïm]
 +
* [https://frutas.consumer.es/uva/origen-y-variedades Orige i varietarts de raïm]
 +
* [https://carlosserres.com/origen-historia-y-evolucion-del-cultivo-de-la-vid/ Origen, historia y evolución del cultivo de la vid]
 +
* «Preparaciones y aplicaciones». Secretos para contar. Panamericana Formas e impresos. 2014. p. 144-145. ISBN 978-958-57007-6-5
 +
 +
== Bibliografia ==
 +
* Johnson, Hugh (2004). «58». En Mitchell Beazly, ed. "The Story of Wine" (en [[anglés]])
 +
* Vega G., Juan Luis.; Mora González, Gloria María.; Bojanini, Johana.; Mejia Correa, Lina.; Abad Londoño, María Isabel.; Escobar R., Vanessa. (2014). Los secretos de las plantas : 50 plantas medicinales en su huerta.. Fundacion Secretos para Contar. ISBN 978-958-57007-6-5. OCLC 1120997289
 +
 +
== Enllaços externs ==
 +
{{Commonscat|Vitis vinifera}}
 +
{{Wikispecies|Vitis}}
 +
{{DGLV|Raïm}}
 +
 +
[[Categoria:Botànica]]
 +
[[Categoria:Agricultura]]
 +
[[Categoria:Aliments]]
 +
[[Categoria:Aliments vegetals]]
 
[[Categoria:Fruites]]
 
[[Categoria:Fruites]]
 
[[Categoria:Bayes]]
 
[[Categoria:Bayes]]

Última revisió del 18:28 9 set 2023

Raïm
Raïm de taula
Raïm de vi
Pases

El raïm és una fruita obtinguda de la cep. Els raïms, els grans de raïm, venen en arracades i són chicotets i dolços. Es mengen fresques o s'utilisen per a produir el most, el vi i atres begudes derivades del vi i el vinagre.

Creixen agrupades en arracades de entre 6 i 300 raims. Poden ser de color negre, morat, groc, dorat, púrpura, rosat, marró, ataronjades o blanques, encara que estes últimes són realment de color vert i evolutivament procedixen de les raims roges en la mutació de dos gens que fa que no desenrollen antocians, sent estos els que donen la pigmentació.

Com a fruita seca se li diu pansa.

Classificació i tipos de raïms[editar | editar còdic]

Els raïms cultivats de manera comercial es poden classificar com a raïms de taula o raïms de vi, esta classificació segons el seu método de consum previst: Per a menjar crues (raïms de taula) o per a l'elaboració de vins (raïms de vi).​ Encara que abdós tipos de raïms pertanyen a la mateixa espècie, presenten diferències significatives(produïdes per mig de cultius selectius). Els cultius de raïm de taula tendixen a donar fruts grans, sense llavors i en una pell relativament prima. Per un atre costat els raïms de vi són més chicotets, en llavors i pells molt més grosses(una característica apetida en la vinificació, ya que gran part de l'aroma en el vi prové de la pell). Els raïms de vi també tendixen a ser més dolços: Es cullen en el moment en que el seu suc té un aproximat de 24 % de pes en sucre. En comparació als raïms de taula que generalment tenen solament un 15 % de pes en sucre.

Usos, propietats, contingut i formes de consum[editar | editar còdic]

Apetida per les seues propietat benèfiques per a la salut, per ser una font d'energia, pel seu gran contingut de vitamines (especialment, vitamines del grup B), per tindre un alt percentage en aigua (oscila entre el 70 i el 80 %) i per les seues propietats antioxidants, el raïm, part fonamental en la dieta mediterrànea, és una fruta usada mundialment per a consumir en diferents presentacions. També es pot usar per a preparacions medicinals com a olis externs, emplastos i cremes.

Segons un nou estudi de l'Universitat d'Alabama, com els raïms són riques en polifenols, el seu consum pot aumentar la protecció natural del nostre cos i la nostra pell front als rajos ultravioleta del Sol.​

Ademés del seu consum com a fruta fresca (raïms de taula), els raïms s'usen gastronómicament en diferents plats i preparacions,​ des de darreries, tentempiés i batuts, el raïm s'usa en multitut de receptes.​

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Johnson, Hugh (2004). «58». En Mitchell Beazly, ed. "The Story of Wine" (en anglés)
  • Vega G., Juan Luis.; Mora González, Gloria María.; Bojanini, Johana.; Mejia Correa, Lina.; Abad Londoño, María Isabel.; Escobar R., Vanessa. (2014). Los secretos de las plantas : 50 plantas medicinales en su huerta.. Fundacion Secretos para Contar. ISBN 978-958-57007-6-5. OCLC 1120997289

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons