Edició de «Rafael Martí de Viciana»
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
{{Biografia| | {{Biografia| | ||
| nom = Rafael Martí de Viciana | | nom = Rafael Martí de Viciana | ||
− | | image = | + | | image = |
| peu = | | peu = | ||
| nacionalitat = [[Regne de Valéncia|Valenciana]] | | nacionalitat = [[Regne de Valéncia|Valenciana]] | ||
| ocupació = Historiador, croniste i notari | | ocupació = Historiador, croniste i notari | ||
| data_naix = [[1502]] | | data_naix = [[1502]] | ||
− | | lloc_naix = [[Burriana]], [[Regne de Valéncia]] | + | | lloc_naix = [[Burriana]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] |
| data_mort = [[1582]] | | data_mort = [[1582]] | ||
− | | lloc_mort = [[Burriana]], [[Regne de Valéncia]] | + | | lloc_mort = [[Burriana]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] |
}} | }} | ||
− | '''Rafael | + | '''Rafael Martí de Viciana''' ([[Burriana]], [[Castelló]]; [[1502]]- Burriana, Castelló; [[1582]]). Fon un historiador, croniste i notari [[Comunitat Valenciana|valencià]]. |
− | == Biografia == | + | ==Biografia== |
Sent jove, va participar en la guerra de les [[Germanies]] pel bando imperial, fent de correu entre el seu tio, el governador de la Plana Rampston de Viciana i el virrei Diego Hurtado de Mendoza. En l'any [[1522]] presenciarà la mort de son pare a mans dels agermanats. | Sent jove, va participar en la guerra de les [[Germanies]] pel bando imperial, fent de correu entre el seu tio, el governador de la Plana Rampston de Viciana i el virrei Diego Hurtado de Mendoza. En l'any [[1522]] presenciarà la mort de son pare a mans dels agermanats. | ||
Llínea 22: | Llínea 22: | ||
El [[13 de maig]] de l'any [[1559]] consta en el [[Llibre d'Avehinaments]] de la ciutat de [[Valéncia]] la seua acta d'avehinament. | El [[13 de maig]] de l'any [[1559]] consta en el [[Llibre d'Avehinaments]] de la ciutat de [[Valéncia]] la seua acta d'avehinament. | ||
− | L'orige noble de Martí de Viciana li va permetre accedir als archius de viles i monasteris. Degué de ser un home observador, curiós i metòdic. Llegí els clàssics grecs i llatins i conegué als cronistes | + | L'orige noble de Martí de Viciana li va permetre accedir als archius de viles i monasteris. Degué de ser un home observador, curiós i metòdic. Llegí els clàssics grecs i llatins i conegué als cronistes medievals de l'época, tant espanyols com europeus. És l'historiador més valiós del [[sigle XVI]] valencià. |
Participà en gran part dels episodis que relata en les seues cròniques, com la Guerra de les Germanies, la represió de l'alçament musulmà en la Serra d'Espadà i la responsabilitat en la defensa de la costa per l'atac dels corsaris i berberiscs. | Participà en gran part dels episodis que relata en les seues cròniques, com la Guerra de les Germanies, la represió de l'alçament musulmà en la Serra d'Espadà i la responsabilitat en la defensa de la costa per l'atac dels corsaris i berberiscs. | ||
Llínea 28: | Llínea 28: | ||
El final dels seus dies foren en la seua vila natal de Burriana en el més de [[maig]] de l'any 1582, provablement el dia 21. | El final dels seus dies foren en la seua vila natal de Burriana en el més de [[maig]] de l'any 1582, provablement el dia 21. | ||
− | == Obres == | + | ==Cites== |
+ | |||
+ | {{Cita|''Es en fin la Lengua Valenciana de condición de doncellas virtuosas, que aunque sean vistas no se dexan tocar: pues no es poca esta excelencia que pueda entrar á doquiera, y que defienda la fortaleza de su Lengua.''|''Libro de las alabanzas de las lenguas hebrea, griega, latina, castellana y valenciana''}} | ||
+ | |||
+ | {{Cita|''La noble ciutat de Valéncia a 28 de septembre, any de 1238, va ser presa i entrada pel venturós rei el senyor Jaume i poblada de nova gent cristiana ab diverses i no ben enteses llengües per que hi havia italians, francesos, alemanys, catalans, aragonesos, navarresos, biscaïns i castellans i perqué cada u parlava la seua llengua, hi havia en la ciutat una atra confusió que en Babel. Enpero com el rei i els dels seus casa, i tall, i molts dels seus vassalls parlaven llengua de Provença, i aquella com més comú prevalesció, pero no sense gran mixtura d'atres llengües i tota en conjunt va ser anomenada llengua llemosina ab la qual tenim escripto el llibre de les lleis forals del regne i les obres d'Ausias March i molts atres llibres que ens han donat testimoni d'aquella primera llengua. I com el sòl d'esta ciutat ora siga pel clima, planeta, signe, vents, aigües, manteniments o alguna secreta influència, té gràcia incògnita i sobrenatural, tant que totes les coses humanes i plantes produïx ab gran perfecció, mirament i delicadesa. I més ha concedit Déu en Valéncia una llengua polida, dolç, i molt bonica, que ab brevetat moderada esprem els secrets i profunds conceptes de l'ànima i desperta l'enginy a vius miraments on li resulta molt aclarit llustre''|''Libro de las alabanzas de las lenguas hebrea, griega, latina, castellana y valenciana''}} | ||
+ | |||
+ | {{Cita|Van passar alguns anys i ya els habitants de la ciutat varen ser naturals, naixcuts, i criats en este sòl que deiximos i ab el seu juí molt clar i de gran vivacitat, ab discreta correcció varen esborrar i varen apartar de la seua llengua tots aquells vocables bàrbars, toscos, impertinents i grossers, i parlen del present. Esta llengua varen formar del millor que hi havia en la llemosina i pel que els faltava varen recórrer a les tres llengües més excelents de totes les del món segons abans hem provat. De l'hebrea varen prendre... de la grega... de la llatina varen prendre tots els atres vocables per a fer que la llengua valenciana fóra molt copiosa i tinguera propi nom a cada cosa per rara que fóra|''Libro de las alabanzas de las lenguas hebrea, griega, latina, castellana y valenciana''}} | ||
+ | |||
+ | {{Cita|''Y más ha concedido Dios a Valencia una lengua polida, dulce y muy linda, que con brevedad moderada exprime los secretos y profundos conceptos del alma y despierta el ingenio a vivos primores donde le resulta un muy esclarecido lustre. Esta lengua formaron de lo mejor que había en la lemosina y por lo que les faltaba recurrieron a las tres lenguas más excelentes de todas las del mundo según antes hemos probado. De la hebrea tomaron... De la griega... De la latina tomaron todos los otros vocablos para hacer que la lengua fuese muy copiosa y tuviese propio nombre a cada cosa por rara que fuese''|''Libro de las alabanzas de las lenguas hebrea, griega, latina, castellana y valenciana''}} | ||
+ | |||
+ | {{Cita|En qualsevol llengua, com era la castellana, aragonesa, valenciana o unes atres, hi ha tres maneres de parlar. La primera mes important es la que parlen els homens de ciencia i de lletres, perque guarda la propietat del terme, seguint la verdadera significacio, pronunciacio, ortografia i accent; i en cas que estos no troben o tinguen algun bon terme, acodixen a prendre'l del grec o del llati, que son les dos primeres en ben parlar, i en aço tenen la seua llengua molt corregida i copiosa. La segona manera es la que parlen els cavallers i gent principal cortesana, i ciudadana, que parlen molt cortes, polit i gracios; i es bona llengua, i ben parlada, pero si no hi ha en els tals lletres, aprimen tant la seua polidea, que van confonent-se, acurtant-la com els vestits que usem, els quals han vingut a dir la vostra senyoria, o mercet, i per acurtar, es traguen la diccio de la vostra, i expremen la senyoria o mercet. Uns atres n'hi ha que del vici fan gala en duplicar la esse, que per dir casa o cosa, dicen cassa o cossa. Unes atres expremen la haig, dient: Chuan, chente, etc… Uns atres pronuncien templum, dominum, mudant la final de eme en ene, sent tot lo contrari a la verdadera ortografia i bon accent. Des d'aci pense que algu no estava advertit d'estos defectes, llegint est avis m'ho agrairà i s'esmerarà. La tercera i ultima manera de parlar es la que parlens els vilans i gent comuna, que estos apliquen a cada pas termens contraris i impropis; i quant mes va, tant corrompen la seua llengua, dels quals no s'ha de prendre cap d'eixemple sino de la mes esmerada i preciada llengua que usen els homens de lletres, puix aquells quan mes anem sempre milloren la seua llengua.|Traducció a la llengua valenciana, de la castellana, del llibre ‘Alabances de les llengües hebrea, greca, llatina, castellana i valenciana’ de Martí de Viciana. Traduït per Vicent M. Rozalén i Garcia (Facsímil IX de la RACV, 2001). Raconet de la Cultura. [[Revista El Guarda]] (nº 117, giner 2014). Editada per l'[[Associació Cultural Castell dels Sorells]]}} | ||
+ | |||
+ | ==Obres== | ||
[[File:Crónica de la ínclita y coronada ciudad de Valencia y de su Reyno.jpg|thumb|250 px|Crónica de la Ínclita y Coronada Ciudad de Valencia y de su Reyno]] | [[File:Crónica de la ínclita y coronada ciudad de Valencia y de su Reyno.jpg|thumb|250 px|Crónica de la Ínclita y Coronada Ciudad de Valencia y de su Reyno]] | ||
− | * ''Crónica de la Ínclita y Coronada Ciudad de Valencia y de su Reyno'' ([[1566]]). Publicat en el [[sigle XVI]]. | + | * ''Crónica de la Ínclita y Coronada Ciudad de Valencia y de su Reyno'' ([[1566]]). Publicat en el [[sigle XVI]]. Impres l'any [[1574]] per Joan Navarro i reeditat en [[1765]] per Salvador Faulí i en [[1877]] per Francisco Aguilar. |
Fon la seua obra principal, en la que invertí quarantahuit anys de la seua vida en una història general de la [[Regne de Valéncia|Ciutat i el Regne de Valéncia]], dividida en quatre llibres: | Fon la seua obra principal, en la que invertí quarantahuit anys de la seua vida en una història general de la [[Regne de Valéncia|Ciutat i el Regne de Valéncia]], dividida en quatre llibres: | ||
Llínea 43: | Llínea 55: | ||
* ''Libro quarto de la Crónica de la ínclita y coronada ciudad de Valencia y de su reyno'', a on descriu la Guerra de les germanies. | * ''Libro quarto de la Crónica de la ínclita y coronada ciudad de Valencia y de su reyno'', a on descriu la Guerra de les germanies. | ||
− | Tota l'obra fon primerament escrita en [[llengua valenciana]], pero en el context de | + | Tota l'obra fon primerament escrita en [[llengua valenciana]], pero en el context de castellanisació de les classes dirigents del [[Regne de Valéncia]] del sigle XVI, va decidir publicar-la finalment en castellà, seguint l'eixemple d'atres cronistes valencians coetàneus, com [[Pere Antoni Beuter|Beuter]], que també canviaren el [[valencià]] pel [[castellà]]. |
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | + | * ''Libro de las alabanzas de las lenguas hebrea, griega, latina, castellana y valenciana'' ([[1574]]). | |
− | == Curiositats == | + | ==Curiositats== |
La seua figura apareix en els billets d'1 [[pesseta]], 50 i 25 cèntims del Consell Municipal de Burriana d'emissió [[1 de decembre]] de [[1937]] que a soles varen circular localment. Es faria un resposteig d'este billet en [[2002]], commemorant el V Centenari del naiximent de Martí de Viciana. | La seua figura apareix en els billets d'1 [[pesseta]], 50 i 25 cèntims del Consell Municipal de Burriana d'emissió [[1 de decembre]] de [[1937]] que a soles varen circular localment. Es faria un resposteig d'este billet en [[2002]], commemorant el V Centenari del naiximent de Martí de Viciana. | ||
− | == Referències == | + | ==Referències== |
* Gran Enciclopedia de la Comunidad Valenciana (2005), vol. XVII, Veu "Viciana, Rafael Martí de". Editorial Prensa Valenciana. | * Gran Enciclopedia de la Comunidad Valenciana (2005), vol. XVII, Veu "Viciana, Rafael Martí de". Editorial Prensa Valenciana. | ||
* Martí de Viciana, Alabanzas de las lenguas hebrea, griega, latina, castellana y valenciana, Valéncia: Librería de Francisco Aguilar, 1877. Ed. facsímil de Valéncia: Librerías París-Valencia, 1979. | * Martí de Viciana, Alabanzas de las lenguas hebrea, griega, latina, castellana y valenciana, Valéncia: Librería de Francisco Aguilar, 1877. Ed. facsímil de Valéncia: Librerías París-Valencia, 1979. | ||
− | == Enllaços externs == | + | ==Enllaços externs== |
* [https://ca.wikipedia.org/wiki/Rafael_Mart%C3%AD_de_Viciana Martí de Viciana en Wikipedia] | * [https://ca.wikipedia.org/wiki/Rafael_Mart%C3%AD_de_Viciana Martí de Viciana en Wikipedia] | ||
Llínea 83: | Llínea 74: | ||
* [http://bivaldi.gva.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?path=1001060 Catálogo bivaldi - GVA] | * [http://bivaldi.gva.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?path=1001060 Catálogo bivaldi - GVA] | ||
* [http://www.llenguavalencianasi.com/mavida/biografies-c-01/marti_viciana-c.htm Martí de Viciana - Ma Vida] | * [http://www.llenguavalencianasi.com/mavida/biografies-c-01/marti_viciana-c.htm Martí de Viciana - Ma Vida] | ||
− | |||
[[Categoria:Biografies]] | [[Categoria:Biografies]] | ||
Llínea 89: | Llínea 79: | ||
[[Categoria:Historiadors]] | [[Categoria:Historiadors]] | ||
[[Categoria:Historiadors valencians]] | [[Categoria:Historiadors valencians]] | ||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− |