Edició de «Rafelbunyol»

Anar a la navegació Anar a la busca

Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.

Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.

Revisió actual El teu text
Llínea 50: Llínea 50:
 
|}
 
|}
 
</center>
 
</center>
 
== Economia ==
 
 
El municipi està emmarcat en una comarca històricament agrícola. Originàriament la major part del terme municipal era terra de secà a excepció d'una zona situada al surest de la població, regada per les aigües de la Séquia Real de Moncada. En l'actualitat, l'explotació de les aigües subterrànees per mig dels tretze pous de rec existents i l'aplicació de les tècniques de rec heretades dels àraps, ha fet que canvie la fisonomia agrària del municipi.​ Del cultiu de la [[vinya]], la [[garrofera]] o l'[[olivera]], i en alguns moments el full de morera, s'ha anat passant a un cultiu de cítrics (274 ha), principalment [[tarongers]], i, en menor proporció, [[hortalices]] (5 ha) i frutals (2 ha), en lo que s'ha guanyat terreny al secà fins a quedar reduït a una proporció de terreny pràcticament insignificant, situada en el nort del terme municipal. Pese a la seua importància històrica, segons el cens de Floridablanca de l'any [[1787]] en el que el 89,71% de la població es dedicava al sector primari, este sector ocupava en [[2003]] només al 6% de la població activa.14​ En l'any [[2011]] la superfície total agrícola es reduïa a 208,72 ha.
 
 
En els [[anys 50]] predominava el policultiu extensiu en: frutals en l'hort, hortalices en l'horta i [[arròs]] en la marjal, no obstant, en els [[anys 60]] es posa fi al gran cicle social-agrari, lo que supon la devaluació social i real de la propietat de la terra, l'agricultura a temps parcial, l'especulació sobre el sol en fins no-agraris...​ Tot això va donar pas a que en la segona mitat del [[sigle XX]] es produïren els primers intents industrialisadors, aixina a partir de l'any [[1986]] s'establix en el terme municipal un núcleu relativament important d'indústries. L'indústria, que ocupava en 2003 el 24% de la població, està molt diversificada: alimentació, prefabricació de formigó, textils, productes de bellea, tallers d'estructura metàlica, etc. Este desenroll es deu a les Normes Subdisiaries que, aprovades en l'any [[1989]], establien 46 ha per a l'activitat industrial. El 14,4% de la població s'ocupa en la construcció i la gran majoria (el 55,3%), en el sector servicis.
 
  
 
== Vore també ==
 
== Vore també ==

Per a editar esta pàgina, per favor respon a la pregunta que apareix més avall (més informació):

Cancelar Ajuda d'edició (s'obri en una finestra nova)


Advertència sobre drets d'autor

Totes les contribucions a Proyecte se publiquen baix la Llicència de documentació lliure GNU. Al contribuir, acceptes que atres persones distribuïxquen i modifiquen lliurement les teues aportacions. Si això no és lo que desiges, no poses les teues contribucions ací.

Ademés, al publicar el teu treball nos assegures que estàs llegalment autorisat a dispondre d'eixe text, ya siga perque eres el titular dels drets d'autor o per haver-lo obtingut d'una font baix una llicència compatible o en el domini públic. Recorda que l'immensa majoria del contingut disponible en internet no complix estos requisits; llig Proyecte:Drets d'autor per a més detalls.

¡No utilises sense permís escrits en drets d'autor!