22 708
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: − + − + + + + + + + + + + + − + − + − + − + − + − + − + − + − Raimundo Lulio fon sempre llaic; en [[1295]] es feu terciari franciscà.+ − + − + − Raimundo Lulio o '''Ramon Llull''' és nomenat el «Arabicus christianus» o també el «Doctor inspiratus».+ Llínea 38:
Llínea 48: − + Llínea 57:
Llínea 67: + + + Llínea 63:
Llínea 76: − + Llínea 74:
Llínea 87: − + + + + + + Llínea 83:
Llínea 101: − [[Categoria:Escritors]] + +
sense resum d'edició
[[Image:Llull3.1.JPG|thumb|Ramon Llull]]
{{Biografia|
'''Ramon Llull Heril''' ([[Palma de Mallorca]] - [[1235]] - [[Túnis]], [[Tunísia]] - [[1315]]) fon un filòsof i escritor mallorquí en [[llengua balear]]. Fill de Ramon Llull i d'Isabel d'Erill.
| nom = Ramon Llull Heril
| image = [[Image:Llull3.1.JPG|250px|Ramon Llull]]
| peu =
| nacionalitat = [[Palma de Mallorca|Mallorquina]]
| ocupació = Filòsof i escritor.
| data_naix = [[1235]]
| lloc_naix = [[Palma de Mallorca]], [[Regne de Mallorca]]
| data_mort = [[1315]]
| lloc_mort = [[Tunis]], [[Tunísia]]
}}
'''Ramon Llull Heril''', en [[llatí]] ''Raimundus Lullus'' ([[Palma de Mallorca]] - [[1235]] - [[Tunis]], [[Tunísia]] - [[1315]]) fon un filòsof i escritor mallorquí en [[llengua balear]]. Fill de Ramon Llull i d'Isabel d'Erill.
== Biografia ==
== Biografia ==
===1235 - 1257===
===1235 - 1257===
La seua infància transcorregué durant la reconquista de l'illa de [[Mallorca]] pel rei [[Jaume I]] d'Aragó. En eixos moments, [[Mallorca]] és àmbit de les tres cultures: llatina, musulmana i bizantina. Ramon Llull fon page de [[Jaume I]] el Conquistador quan tenia catorze anys. També fon Majordom Real del fill de [[Jaume I]], l'infant En Jaume més tart, [[Jaume II]] de [[Mallorca]]. Vixqué en la cort i dugué una vida alegre i un poc afollada, fins a complir els trenta, en eixa época Ramon Llull es dedicà a escriure poesia de tall trobadoresc.
La seua infància transcorregué durant la reconquista de l'illa de [[Mallorca]] pel rei [[Jaume I]] d'Aragó. En eixos moments, [[Mallorca]] és àmbit de les tres cultures: llatina, musulmana i bizantina. Ramon Llull fon page de [[Jaume I]] el Conquistador quan tenia catorze anys. També fon Majordom Real del fill de [[Jaume I]], l'infant En Jaume més tart, [[Jaume II]] de [[Mallorca]]. Vixqué en la cort i dugué una vida alegre i llicenciosa, fins a complir els trenta, en eixa época Ramon Llull es dedicà a escriure poesia de tall trobadoresc.
===1257 - 1265===
===1257 - 1265===
En [[1257]] es casà en Blanca de Picany i tingué dos fills, Doménec i Magdalena. Fins als trenta i dos anys tingué quatre aparicions de Crist crucificat i a partir d'ací la seua vida canvià radicalment. Se sentí cridat per Deu, deixà la bona vida, a la seua dòna, als seus fills i se'n anà a pelegrinar per Terra Santa, a la seua volta a [[Mallorca]] i estant esta encara habitada per molts musulmans, decidí dedicar-se a la conversió dels mateixos per mig de la persuasió, a escriure llibres i a demanar a les autoritats la fundació de monasteris.
En [[1257]] se casà en Blanca de Picany i tingué dos fills, Doménec i Magdalena. Fins als trentadós anys tingué quatre aparicions de Crist crucificat i a partir d'ací sa vida canvià radicalment. Se sentí cridat per Deu, deixà la bona vida, a la seua dòna, als seus fills i se n'anà a pelegrinar per Terra Santa, a la seua tornada a [[Mallorca]] i estant esta encara habitada per molts musulmans, decidí dedicar-se a la conversió dels mateixos per mig de la persuasió, a escriure llibres i a demanar a les autoritats la fundació de monasteris.
===1265 - 1287===
===1265 - 1287===
Entre els anys [[1265]] i [[1274]] es dedica a estudiar l'aràbic en [[Mallorca]], utilisant com mestre ad un esclau moro aràbic. Estudia també llatí, gramàtica, filosofia musulmana i filosofia i teologia cristiana antiga, encara que no se sap be si fon en el convent cistercenc de La Real o tal volta en els franciscans i els dominics de [[Mallorca]].
Entre els anys [[1265]] i [[1274]] es dedica a estudiar l'àrap en [[Mallorca]], utilisant com a mestre a un esclau moro àrap. Estudialà també llatí, gramàtica, filosofia musulmana i filosofia i teologia cristiana antiga, encara que no es sap be si fon en el convent cistercenc de La Real o tal volta en els franciscans i els dominics de [[Mallorca]].
En [[1274]] rep una allumenació que despuix plasma en el seu Ars Magna continuada en el Ars Demostrativa. Simultàneament funda en [[Mallorca]] un monasteri per a dotze franciscans que deurien deprendre aràbic per a despuix anar a evangelisar l'islam. Esta idea de monasteris dedicats a la preparació de personal missioner en l'estudi de les llengües, rep l'aprovació papal de [[Joan XXI]] en [[1276]].
En [[1274]] rep una allumenació que despuix plasma en el seu Ars Magna continuada en el Ars Demostrativa. Simultàneament funda en [[Mallorca]] un monasteri per a dotze franciscans que deurien deprendre àrap per a despuix anar a evangelisar l'islam. Esta idea de monasteris dedicats a la preparació de personal missioner en l'estudi de les llengües rep l'aprovació papal de [[Joan XXI]] en [[1276]].
En l'any [[1276]] gràcies ad una subvenció de l'infant Jaume, funda el monasteri de Miramar en l'illa de [[Mallorca]] a on s'ensenyava l'aràbic als missioners, aixina com la manera de convertir als musulmans.
En l'any [[1276]] gràcies ad una subvenció de l'infant Jaume, funda el monasteri de Miramar en l'illa de [[Mallorca]] a on s'ensenyava l'àrap als missioners, aixina com la manera de convertir als musulmans.
Mamprengué un viage a [[París]] per a expondre les seues idees en [[La Sorbona]] i obtingué el magisteri en arts. Aixina mateix, expongué abans el Papa [[Nicolau IV]] un proyecte per ad una nova Creuada en terres paganes, pero al no contar en el favor del pontífex partí en solitari cap a [[Chipre]], [[Armènia]], [[Àsia]] menor, [[Tunez]], [[Egipte]], [[Ceuta]], [[Argèlia]] i [[Jerusalem]], diversos països d'[[Europa]], [[Alemanya]], [[França]], [[Itàlia]], etc., també volgué arribar fins al Gran Khan i els Tàrtars.
Mamprengué un viage a [[París]] per a expondre les seues idees en [[La Sorbona]] i obtingué el magisteri en arts. Aixina mateix, expongué davant del Papa [[Nicolau IV]] un proyecte per a una nova creuada en terres paganes, pero al no contar en el favor del pontífex partí en solitari cap a [[Chipre]], [[Armènia]], [[Àsia]] menor, [[Tunísia]], [[Egipte]], [[Ceuta]], [[Argèlia]] i [[Jerusalem]], diversos països d'[[Europa]], [[Alemanya]], [[França]], [[Itàlia]], etc., també volgué arribar fins al Gran Khan i els Tàrtars.
Despuix, i en l'intenció de proseguir allà el seu acostament a Deu, '''Ramon Llull''' es retirà al mont, a on, segons relata en Vida Coetànea, Deu lo allumenà i l'inspirà l'escritura d'un llibre que servia per a convertir al cristianisme als pagans, obra que cap identificar en Art Abreviat de trobar veritat.
Despuix, i en l'intenció de proseguir allà el seu acostament a Deu, '''Ramon Llull''' se retirà al mont, a on, segons relata en Vida Coetànea, Deu l'allumenà i l'inspirà l'escritura d'un llibre que servia per a convertir al cristianisme als pagans, obra que es sol identificar en Art Abreviat de trobar veritat.
===1287 - 1315===
===1287 - 1315===
En l'any [[1287]] viaja a [[Roma]], va i torna diverses vegades. Volia conseguir recolzament per a la seua idea missionera, la reforma de l'iglésia i l'organisació d'una creuada a Terra Santa. Lo Rei aragonés Jaume II en [[1299]] li concedix l'aprovació per a predicar en sinagogues i mesquites del seu Regne.
En l'any [[1287]] viajà a [[Roma]], va i torna diverses vegades. Volia conseguir recolzament per a la seua idea missionera, la reforma de l'iglésia i l'organisació d'una creuada a Terra Santa. El Rei aragonés Jaume II en [[1299]] li concedix l'aprovació per a predicar en sinagogues i mesquites del seu Regne.
Ramon Llull fon sempre llaic; en [[1295]] se feu terciari franciscà.
En [[1307]] caigué presoner en Bugia, en el nort d'[[Àfrica]], i a punt estigué de sofrir un linchament públic. D'ahí es traslladà a [[Pisa]], a la que arribà miraculosament, darrere d'un naufragi, i despuix, de nou a [[París]]. En [[1311]] assistí al concili de [[Viena]], convocat pel Papa [[Clement V]], davant el que expongué un pla per a evangelisar Terra Santa que tampoc seria, encara que si s'aprovà a proposta seua la creació de diverses coleges de llengües hebreu, aràbic, caldea, greca i orientals, i en [[1311]] tornà a [[Mallorca]].
En [[1307]] caigué presoner en Bugia, en el nort d'[[Àfrica]], i a punt estigué de sofrir un linchament públic. D'ahí es traslladà a [[Pisa]], a la qual arribà miraculosament, darrere d'un naufragi, i despuix, de nou a [[París]]. En [[1311]] assistí al concili de [[Viena]], convocat pel Papa [[Climent V]], davant del qual expongué un pla per a evangelisar Terra Santa que tampoc seria, encara que sí que s'aprovà a proposta seua la creació de diverses coleges de llengües hebreu, aràbic, caldea, greca i orientals, i en [[1311]] tornà a [[Mallorca]].
En l'últim viage a [[Tunis]], escrigué la seua darrera obra de la que es té referència, el ''Liber de Maiore fine et intellectus amoris et honoris'', datada en [[1315]]. Morí el 25 de març de [[1315]] tornant d'eixe viage a Tunis. El seu cos fon enterrat en l'iglésia de Sant Francesc en [[Mallorca]].
En l'últim viage a [[Tunísia]], escrigué la seua darrera obra de la qual se té referència, el ''Liber de Maiore fine et intellectus amoris et honoris'', datada en [[1315]]. Morí el 25 de març de [[1315]] tornant d'eixe viage a Tunis. El seu cos fon enterrat en l'iglésia de Sant Francesc en [[Mallorca]].
'''Ramon Llull''' és nomenat el «Arabicus christianus» o també el «Doctor inspiratus».
== Obres (Selecció) ==
== Obres (Selecció) ==
* ''Llibre de l'orde de Cavalleria'' ([[1275]]) (Doctrinal)
* ''Llibre de l'orde de Cavalleria'' ([[1275]]) (Doctrinal)
* ''Art abreviat de trobar veritat'' ([[1274]])
* ''Art abreviat de trobar veritat'' ([[1274]])
* ''Llibre d'amic i amant'' ([[1282]]-[[1287]]) (Poesia)
* ''[[Llibre d'Amic e Amat]]'' ([[1282]]-[[1287]]) (Poesia)
* ''[[Blanquerna]]'' ([[1283]]-[[1285]]) (Novela cavalleresca de contingut místic)
* ''[[Blanquerna]]'' ([[1283]]-[[1285]]) (Novela cavalleresca de contingut místic)
* ''Llibre de maravelles'' ([[1286]]) (Novela cavalleresca de contingut místic)
* ''Llibre de maravelles'' ([[1286]]) (Novela cavalleresca de contingut místic)
== Llengua mallorquina o balear ==
== Llengua mallorquina o balear ==
[[Archiu:Cita201.jpg|thumb|250px]]
{{Cita|''Es beato Ramón Llull y sa llengo mallorquina.''
{{Cita|''Es beato Ramón Llull y sa llengo mallorquina.''
catalanistes que mos conta qu’ell escrivia en català y no en mallorquí.''
catalanistes que mos conta qu’ell escrivia en català y no en mallorquí.''
''Aqui contestarem a n'aquesta pregunta sobre un personatje tant important y conegud com ês es nostro Beato Ramón Llull Heril. Segons mos consta éra fíy d'en Ramón Llull y de na María Heril, tots dos ciutadans de Montpelier, territòri de sa Corona d'Aragó y de llengo llemosina y llatina. Nascud a sa Ciutad de Mallorca y batiad a s'iglesi de Santa Eulari es 25 de desembre de 1235, passand gran part de sa séva vida entre Montpelier y Mallorca (may a Cataluña), per lo cual es més que llògic que sa séva llengo matèrna éra s'occitana-provensal.''
''Aqui contestarem an aquesta pregunta sobre un personatje tant important y conegud com ês es nostro Beato Ramón Llull Heril. Segons mos consta éra fíy d'en Ramón Llull y de na María Heril, tots dos ciutadans de Montpelier, territòri de sa Corona d'Aragó y de llengo llemosina y llatina. Nascud a sa Ciutad de Mallorca y batiad a s'iglesi de Santa Eulari es 25 de desembre de 1235, passand gran part de sa séva vida entre Montpelier y Mallorca (may a Cataluña), per lo cual es més que llògic que sa séva llengo matèrna éra s'occitana-provensal.''
''S'històri tambe mos conta que tant som pare com éll varen sê personas de confiansa d'es pròpi Réy En Jaume I, ja que cuand contava emb tant sols 14 añs eu va nombra preceptó d'es séu fiy, es príncep Jaume, que més tard sería es Réy de Mallorca, es cual eu va nombra Senescal y Majordom de Sa Casa Real, passand d'aquesta manéra a formà part d'es sequit de conseyés y allegads intims d'el Réy, es cuals éran càsi esclusivament monpellerins y aragonesos.''
''S'històri tambe mos conta que tant som pare com éll varen sê personas de confiansa d'es pròpi Réy En Jaume I, ja que cuand contava emb tant sols 14 añs eu va nombra preceptó d'es séu fiy, es príncep Jaume, que més tard sería es Réy de Mallorca, es cual eu va nombra Senescal y Majordom de Sa Casa Real, passand d'aquesta manéra a formà part d'es sequit de conseyés y allegads intims d'el Réy, es cuals éran càsi esclusivament monpellerins y aragonesos.''
1465 a s'imprenta de s'engiñós valldemossi Mèstre Nicolàu Calafat, y miri per ahón està escrita en llemosí.''
1465 a s'imprenta de s'engiñós valldemossi Mèstre Nicolàu Calafat, y miri per ahón està escrita en llemosí.''
''També pòren veura com està documentad que sa primera edició a imprenta de s'òbra “Blanquerna” d'en Ramón Llull se va imprimí a Valènci a s'añ 1521, traduída d'es vulga a sa llengo valenciana. Per lo cual, per part méva crêg que queda més cla que s'aygo qu'es nostro estimad Beato Ramón Llull Heril va fé es séus escrits en Vulga o Pla, Llatí o Arabé, ja que en cap moment diu qu'estiguin en català, dialètte inetzistent per aquell tems''.|''Història des Regne de Mallorca'', per [[Mariano Bendito]] }}
''També pòren veura com està documentad que sa primera edició a imprenta de s'òbra “Blanquerna” d'en Ramón Llull se va imprimí a Valènci a s'añ 1521, traduída d'es vulga a sa llengo valenciana. Per lo cual, per part méva crêg que queda més cla que s'aygo qu'es nostro estimad Beato Ramón Llull Heril va fé es séus escrits en Vulga o Pla, Llatí o Arabé, ja que en cap moment diu qu'estiguin en català, dialètte inetzistent per aquell tems''.|''Història des Regne de Mallorca'', per [[Mariano Bendito Saura]]}}
Nota: Text en mallorquí o llengua balear.
Nota: Text en mallorquí o llengua balear.
== Vore també ==
* ''[[Blanquerna]]''
* ''[[Llibre d'Amic e Amat]]''
== Enllaços ==
== Enllaços ==
*[http://www.elmonarquico.com/texto-diario/mostrar/423315/ramon-llull-nunca-escribio-catalan Ramón Llull nunca escribió en catalán - El Monárquico]
*[http://www.elmonarquico.com/texto-diario/mostrar/423315/ramon-llull-nunca-escribio-catalan Ramón Llull nunca escribió en catalán - El Monárquico]
[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Religiosos]]
[[Categoria:Filòsofs]]
[[Categoria:Filòsofs]]
[[Categoria:Escritors]]