Canvis

Entre [[1265]] i [[1274]] es dedica a estudiar l'aràbic en [[Mallorca]], utilisant com mestre ad un esclau moro aràbic. Estudia també llatí, gramàtica, filosofia musulmana i filosofia i teologia cristiana antiga, encara que no se sap be si fon en el convent cistercenc de La Real o tal volta en els franciscans i els dominics de [[Mallorca]].

Entre [[1265]] i [[1274]] es dedica a estudiar l'aràbic en [[Mallorca]], utilisant com mestre ad un esclau moro aràbic. Estudia també llatí, gramàtica, filosofia musulmana i filosofia i teologia cristiana antiga, encara que no se sap be si fon en el convent cistercenc de La Real o tal volta en els franciscans i els dominics de [[Mallorca]].

En [[1274]] rep una allumenació que després plasma en el seu Ars Magna continuada en el Ars Demostrativa. Simultàneament funda en [[Mallorca]] un monasteri per a dotze franciscans que deurien deprendre aràbic per a després anar a evangelisar l'islam. Esta idea de monasteris dedicats a la preparació de personal missioner en l'estudi de les llengües, rep l'aprovació papal de [[Joan XXI]] en [[1276]].

En [[1274]] rep una allumenació que despuix plasma en el seu Ars Magna continuada en el Ars Demostrativa. Simultàneament funda en [[Mallorca]] un monasteri per a dotze franciscans que deurien deprendre aràbic per a despuix anar a evangelisar l'islam. Esta idea de monasteris dedicats a la preparació de personal missioner en l'estudi de les llengües, rep l'aprovació papal de [[Joan XXI]] en [[1276]].

En [[1276]] gràcies ad una subvenció de l'infant Jaume, funda el monasteri de Miramar en l'illa de [[Mallorca]] a on s'ensenyava l'aràbic als missioners, aixina com la manera de convertir als musulmans.

En [[1276]] gràcies ad una subvenció de l'infant Jaume, funda el monasteri de Miramar en l'illa de [[Mallorca]] a on s'ensenyava l'aràbic als missioners, aixina com la manera de convertir als musulmans.

Raimundo Lulio fon sempre llaic; en [[1295]] es feu terciari franciscà.

Raimundo Lulio fon sempre llaic; en [[1295]] es feu terciari franciscà.

En [[1307]] caigué presoner en Bugia, en el nort d'[[Àfrica]], i a punt estigué de sofrir un linchament públic. D'ahí es traslladà a [[Pisa]], a la que arribà miraculosament, darrere d'un naufragi, i després, de nou a [[París]]. En [[1311]] assistí al concili de [[Viena]], convocat pel Papa [[Clement V]], davant el que expongué un pla per a evangelisar Terra Santa que tampoc seria, encara que si s'aprovà a proposta seua la creació de diverses coleges de llengües hebreu, aràbic, caldea, greca i orientals, i en [[1311]] tornà a [[Mallorca]].

En [[1307]] caigué presoner en Bugia, en el nort d'[[Àfrica]], i a punt estigué de sofrir un linchament públic. D'ahí es traslladà a [[Pisa]], a la que arribà miraculosament, darrere d'un naufragi, i despuix, de nou a [[París]]. En [[1311]] assistí al concili de [[Viena]], convocat pel Papa [[Clement V]], davant el que expongué un pla per a evangelisar Terra Santa que tampoc seria, encara que si s'aprovà a proposta seua la creació de diverses coleges de llengües hebreu, aràbic, caldea, greca i orientals, i en [[1311]] tornà a [[Mallorca]].

En l'últim viage a [[Tunez]], escrigué la seua darrera obra de la que es té referència, el Liber de Maiore fine et intellectus amoris et honoris, datada en [[1315]]. Morí en el 25 de març de [[1315]] tornant d'eixe viage a [[Tunez]]. El seu cos fon enterrat en l'iglésia de Sant Francesc en [[Mallorca]].

En l'últim viage a [[Tunez]], escrigué la seua darrera obra de la que es té referència, el Liber de Maiore fine et intellectus amoris et honoris, datada en [[1315]]. Morí en el 25 de març de [[1315]] tornant d'eixe viage a [[Tunez]]. El seu cos fon enterrat en l'iglésia de Sant Francesc en [[Mallorca]].