Llínea 15: |
Llínea 15: |
| | llegenda_mapa = Distribució geogràfica de les rates penades (en [[blau]]). | | | llegenda_mapa = Distribució geogràfica de les rates penades (en [[blau]]). |
| }} | | }} |
− | Les '''rates penades'''<ref>{{DGLV|Rata}}</ref>, '''rats penats'''<ref>{{DGLV|Rat}}</ref>, '''moceguellos'''<ref>{{DGLV|moceguello}}</ref> o '''quiròpters'''<ref>{{DGLV|Quiròpter}}</ref> ('''Chiroptera''') (del [[llatí]] ''ratta pĭnnāta'' o be del llatí ''mūre caecu'', en el sufix diminutiu -ello, per via [[mossàrap]]) són un [[orde (biologia)|orde]] de [[mamífer|mamífers]] [[vivípar|vivípars]] [[ala|alats]]. Són els únics mamífers capaços de volar per lo qual les seues pates davanteres s'han transformat en ales, compostes per una membrana cutànea sostinguda per uns [[dit|dits]] de la [[mà]] molt llarcs. Estan distribuïts per tot lo [[Terra|món]] exepte l'[[Antàrtica]]. Generalment solen ser animals nocturns pero també els hi ha diurns. El 70% de les espècies són [[insectívor|insectívores]] i la major part de les demés són [[frugívor|frugívores]]. Atres s'alimenten de chicotets vertebrats i aguns com els [[Desmodontinae|vampirs]] de [[sanc]]. Les rates penades se guien per l'[[ecolocaliçació]] produint [[so|sons]] que els retornen com a [[eco]], és una espècie de [[sonar]] biològic.
| + | La '''rata penada'''<ref>{{DGLV|Rata}}</ref>, '''rat penat'''<ref>{{DGLV|Rat}}</ref>, '''mosseguello''' o '''moceguello'''<ref>{{DGLV|Moceguello}}</ref> o '''quiròpter'''<ref>{{DGLV|Quiròpter}}</ref> ('''Chiroptera''') (del [[llatí]] ''ratta pĭnnāta'' o be del llatí ''mūre caecu'', en el sufix diminutiu -ello, per via [[mossàrap]]) és un [[orde (biologia)|orde]] de [[mamífer|mamífers]] [[vivípar|vivípars]] [[ala|alats]]. Són els únics mamífers capaços de volar per lo qual les seues pates davanteres s'han transformat en ales, compostes per una membrana cutànea sostinguda per una [[mà]] en uns [[dit|dits]] molt llarcs. Estan distribuïts per tot lo [[Terra|món]] exepte l'[[Antàrtica]]. Generalment solen ser animals nocturns pero també n'hi ha de diurns. El 70% de les espècies són [[insectívor|insectívores]] i la major part de les restants són [[frugívor|frugívores]]. Atres s'alimenten de chicotets vertebrats i algunes com els [[Desmodontinae]] nomentants 'vampirs' són [[hematòfec]]s, es dir, s'alimenten de [[sanc]]. Les rates penades se guien per l'[[Ecolocalisació|ecolocalisació]] produint [[Sò|sons]] que els retornen com a [[Resò|eco o resò]], una espècie de [[Sónar|sónar]] biològic. |
| | | |
− | En [[heràldica]] ad est animal se li nomena [[rat penat]] sent un símbol dels reis del [[Regne de Valéncia]] i d'[[Corona d'Aragó|Aragó]]. | + | En [[heràldica]] ad est animal se li nomena rat penat sent un símbol dels reis de [[Regne de Valéncia|Valéncia]] i d'[[Corona d'Aragó|Aragó]]. |
| + | |
| + | ==Característiques== |
| + | Les rates penades són els únics mamífers capaços de volar, contant en ales que poden batre's. Atres mamífers com la [[farda|farda voladora]] tenen la capacitat de volar pero únicament realisant breus planejos. S'han extés per casi tot lo món llevant de les regions polars. Realisen un paper ecològic vital com [[polinisador]]s, controladors de plagues d'insectes i chicotets vertebrats i també desenrrollen un important paper en la dispersió de [[llavor]]s; moltes plantes tropicals depenen per complet de les rates penadess.<ref name="dispersion">http://www.redalyc.org/pdf/575/57507304.pdf</ref>[[Archiu:Ecolocacion murcielagos.jpg|miniatura|left|220px|Esquema de l'ecolocalisació.]] El seu tamany varia segons l'[[espècie]], els més chicotets medixen 30 milímetros fins arribar a 1,5 metros en el cas de la [[Acerodon jubatus|rabosa voladora filipina]]. Tenen les pates davanteres transformades en ales, vertebrades pels seus dits, llevant del [[dit gros]], que s'estenen per tota una membrana fina i flexible. El seu cap presenta orelles de gran tamany que reben les senyans de l'[[ecolocalisació]] i làmines nasals que impulsen els ultrasons que emitixen. Les seues boques conten en [[Dent|dents]] i llengua per a la seua alimentació, la majoria a base d'[[insecte]]s, atres de fruites, chicotets vertebrats o els [[Desmodontinae]] de sanc. |
| + | |
| + | Casi tots els moceguellos són nocturns i de dia s'amaguen en llocs foscs com coves, clavills o edificis buits. En els climes templats, les rates penades hivernen fonamentalment per la falta d'insectes en l'estació de l'[[hivern]]. Les rates penades presenten generalment una activitat sexual promíscua. Les cries recent naixcudes no saben volar i són totalment depenents de sa mare la qual les protegix i els dona de mamar. La seua llongevitat sol rondar els cinc anys, encara que les espècies més grans poden arribar a viure fins als 25 o 30 anys tenint una llongevitat considerable en relació al seu tamany. |
| + | |
| + | ==Heràldica== |
| + | [[Archiu:Escut de València.svg|miniatura|100px|derecha|[[Escut de Valéncia]]]] |
| + | El rat penat és un símbol heràldic dels reis d'[[Corona d'Aragó|Aragó]] i particularment del [[Regne de Valéncia]]. El seu orige pot ser el [[dragó]] real de la cimera de [[Pere IV d'Aragó|Pere el Cerimoniós]] o pot ser com conta el relat, gràcies a que un rat penat ajudà a [[Jaume I]] a guanyar una batalla en la conquista de [[Valéncia]]. |
| + | |
| + | ==Vore també== |
| + | *[[Lo Rat Penat]] |
| | | |
| ==Referències== | | ==Referències== |
Llínea 23: |
Llínea 35: |
| | | |
| ==Enllaços externs== | | ==Enllaços externs== |
− | {{Commonscat|Rata penada}} | + | {{Commonscat|Chiroptera}} |
− | * [[Wikispecies]] té un artícul sobre '''[https://species.wikimedia.org/wiki/Chiroptera Rata penada]'''
| + | {{Wikispecies|Chiroptera}} |
| + | {{DGLV|Rata}} |
| | | |
| [[Categoria:Biologia]] | | [[Categoria:Biologia]] |