109 448
edicions
Canvis
→Fundació i engrandiment
[[File:Monasterio de Poblet - CS 02052009 141701 40334.jpg|thumb|250 px|Real Monasteri de Santa Maria de Poblet]]
[[File:Monasterio de Poblet - CS 02052009 141701 40334.jpg|thumb|250 px|Real Monasteri de Santa Maria de Poblet]]
El '''Real Monasteri de Santa Maria de Poblet''' (en [[català]], ''Reial Monestir de Santa Maria de Poblet'') és un [[monasteri]] de l'[[orde del Císter]] fundat en l'any [[1150]]. Està situat al peu de les [[montanyes de Prades]], en la comarca de la [[Conca de Barberà]]. Poblet constituïx un impressionant conjunt arquitectònic i es pot contar entre els conjunts monàstics més importants d'[[Europa]], sent de fet, el conjunt monàstic habitat més gran del continent europeu. Des de l'[[edat mija]] és un important referent simbòlic dels territoris de l'antiga [[Corona d'Aragó]].
El '''Real Monasteri de Santa Maria de Poblet''', és un [[monasteri]] de l'[[orde del Císter]] fundat en l'any [[1150]]. Està situat al peu de les [[montanyes de Prades]], en la comarca de la [[Conca de Barberà]]. Poblet constituïx un impressionant conjunt arquitectònic i es pot contar entre els conjunts monàstics més importants d'[[Europa]], sent de fet, el conjunt monàstic habitat més gran del continent europeu. Des de l'[[edat mija]] és un important referent simbòlic dels territoris de l'antiga [[Corona d'Aragó]].
Pertany civilment al terme municipal de [[Vimbodí i Poblet]] i eclesiàsticament a la parròquia de Sant Miquel de [[l'Espluga de Francolí]] (de l'[[arquebisbat de Tarragona|archidiòcesis de Tarragona]]), abdós poblacions pròximes a la vila de [[Montblanc]], en vínculs molt estrets en el monasteri.
Pertany civilment al terme municipal de [[Vimbodí i Poblet]] i eclesiàsticament a la parròquia de Sant Miquel de [[l'Espluga de Francolí]] (de l'[[arquebisbat de Tarragona|archidiòcesis de Tarragona]]), abdós poblacions pròximes a la vila de [[Montblanc]], en vínculs molt estrets en el monasteri.
El Real Monasteri de Poblet va ser fundat el [[18 d'agost]] de [[1150]], quan [[Ramon Berenguer IV]], una volta enllestida la conquista de [[Lleida]] als sarraïns, va donar a l'[[abadia de Fontfreda]] unes terres de la [[Conca de Barberà]], per a que establiren un monasteri cistercenc. Esta donació tenia una finalitat doble: una espiritual (crear un foc de cristianisació en terres conquistades als [[sarraïns]]) i una econòmica (cultivar terres ermes i abandonades). El nou monasteri havia de ser un lloc de treball i oració.<ref name="Bal9001">[[#Bal90|Altarriba i Baluja 1990]], p. 27</ref> Per tant, en l'any [[1151]] un chicotet grup de monges va arribar a Poblet i en [[1153]], una volta conquistats els últims reductes sarraïns de [[Prades]] i [[Siurana de Prades]], dotze monges varen prendre possessió de les terres. S'acabava d'establir la comunitat. La nova comunitat va escomençar la construcció de l'iglésia, que seguint la tradició mariana de l'Orde, va ser consagrada a Santa Maria.<ref name="Bal9001"/>
El Real Monasteri de Poblet va ser fundat el [[18 d'agost]] de [[1150]], quan [[Ramon Berenguer IV]], una volta enllestida la conquista de [[Lleida]] als sarraïns, va donar a l'[[abadia de Fontfreda]] unes terres de la [[Conca de Barberà]], per a que establiren un monasteri cistercenc. Esta donació tenia una finalitat doble: una espiritual (crear un foc de cristianisació en terres conquistades als [[sarraïns]]) i una econòmica (cultivar terres ermes i abandonades). El nou monasteri havia de ser un lloc de treball i oració.<ref name="Bal9001">[[#Bal90|Altarriba i Baluja 1990]], p. 27</ref> Per tant, en l'any [[1151]] un chicotet grup de monges va arribar a Poblet i en [[1153]], una volta conquistats els últims reductes sarraïns de [[Prades]] i [[Siurana de Prades]], dotze monges varen prendre possessió de les terres. S'acabava d'establir la comunitat. La nova comunitat va escomençar la construcció de l'iglésia, que seguint la tradició mariana de l'Orde, va ser consagrada a Santa Maria.<ref name="Bal9001"/>
El patrimoni inicial del monasteri es va incrementar en noves donacions del mateix [[Ramon Berenguer IV]], aixina com de facendats i [[senyor]]s que cedien bens i terres a la comunitat a canvi de ser considerats "familiars" del monasteri, participar dels bens espirituals i ser enterrats ahí. El [[senyoriu]] de Poblet va arribar a ser el més extens de Catalunya, despuix del dels [[ducs de Cardona]]. Incloïa sis baronies (l'Abadiat, [[Prenafeta]], la Segarra, L'Urgell, [[Algerri]], les Garrigues i la de [[Quart de Poblet]], en el [[Regne de Valéncia]]), trentaquatre pobles i trentasset llogarets, diverses granges i cinc priorats, aixina com beneficis en diverses iglésies. Ademés incloïa drets de pastura per als ganados en la [[Cerdanya]] i el [[Berguedà]], i de peixca en [[Empúries]] i a l'estany de la [[la Pineda (Vila-seca)|Pineda]], a prop de [[Salou]] (est últim dret és important, si tenim en conte l'abstinència de carn de l'Orde).<ref>[[#Bal90|Altarriba i Baluja 1990]], p. 28</ref>
El patrimoni inicial del monasteri es va incrementar en noves donacions del mateix [[Ramon Berenguer IV]], aixina com de facendats i [[senyor]]s que cedien bens i terres a la comunitat a canvi de ser considerats "familiars" del monasteri, participar dels bens espirituals i ser soterrats ahí. El [[senyoriu]] de Poblet va arribar a ser el més extens de Catalunya, despuix del dels [[ducs de Cardona]]. Incloïa sis baronies (l'Abadiat, [[Prenafeta]], la Segarra, L'Urgell, [[Algerri]], les Garrigues i la de [[Quart de Poblet]], en el [[Regne de Valéncia]]), trentaquatre pobles i trentasset llogarets, diverses granges i cinc priorats, aixina com beneficis en diverses iglésies. Ademés incloïa drets de pastura per als ganados en la [[Cerdanya]] i el [[Berguedà]], i de peixca en [[Empúries]] i en l'estany de la [[la Pineda (Vila-seca)|Pineda]], prop de [[Salou]] (est últim dret és important, si tenim en conte l'abstinència de carn de l'Orde).<ref>[[#Bal90|Altarriba i Baluja 1990]], p. 28</ref>
El rei [[Alfons el Cast]] ([[1172]]-[[1196]]) va fer numeroses donacions per a les obres i va ser una peça clau per al futur del monasteri, fins al punt de que va decidir ser enterrat en Poblet i, en sa mort, va entregar al monasteri la seua corona real i les terres reals de [[Vinaròs]] (en el Regne de Valéncia) i [[Palomera]] (en [[Lleida]]). Son net, [[Jaume I|Jaume el Conquistador]], va continuar engrandint el monasteri. En l'any [[1232]] va revocar la seua decisió prèvia de ser enterrat en [[Sixena]] (en el [[Regne d'Aragó]]) -lloc de sepultura de son pare [[Pere el Catòlic]]- i va optar per Poblet.<ref>El rei [[Jaume I]] va morir quan viajava des del Regne de Valéncia cap al monasteri per a ingressar-se com a monge. El [[Libre dels feyts]], crònica del regnat del monarca, acaba en estes paraules: ''E a en tant alguns dies con nos haguessem en cor danar a Poblet, e de seruir la Mare de Deu en aquell logar de Poblet, e fossem ja partits Dalgezira, e fossem en Valencia, a nos cresque la malaltia: e plach a nostre Senyor que no complissem lo dit viatge que fer voliem''.</ref> Ademés, en el seu testament, va entregar al monasteri cinc mil morabatins, la seua cinta d'or, huitcents quilos en coberts de plata, pedres precioses i anells, i la seua capella oratòria personal. Ademés, va fer-li donació de moltes possessions, viles i castells, en part fruit de les seues conquistes.
El rei [[Alfons el Cast]] ([[1172]]-[[1196]]) va fer numeroses donacions per a les obres i va ser una peça clau per al futur del monasteri, fins al punt de que va decidir ser enterrat en Poblet i, en sa mort, va entregar al monasteri la seua corona real i les terres reals de [[Vinaròs]] (en el Regne de Valéncia) i [[Palomera]] (en [[Lleida]]). Son net, [[Jaume I|Jaume el Conquistador]], va continuar engrandint el monasteri. En l'any [[1232]] va revocar la seua decisió prèvia de ser enterrat en [[Sixena]] (en el [[Regne d'Aragó]]) -lloc de sepultura de son pare [[Pere el Catòlic]]- i va optar per Poblet.<ref>El rei [[Jaume I]] va morir quan viajava des del Regne de Valéncia cap al monasteri per a ingressar-se com a monge. El [[Libre dels feyts]], crònica del regnat del monarca, acaba en estes paraules: ''E a en tant alguns dies con nos haguessem en cor danar a Poblet, e de seruir la Mare de Deu en aquell logar de Poblet, e fossem ja partits Dalgezira, e fossem en Valencia, a nos cresque la malaltia: e plach a nostre Senyor que no complissem lo dit viatge que fer voliem''.</ref> Ademés, en el seu testament, va entregar al monasteri cinc mil morabatins, la seua cinta d'or, huitcents quilos en coberts de plata, pedres precioses i anells, i la seua capella oratòria personal. Ademés, va fer-li donació de moltes possessions, viles i castells, en part fruit de les seues conquistes.
Durant el [[Trieni Lliberal]] ([[1820]]-[[1823]]), els anticlericals saquejaren el monasteri, que va quedar considerablement danyat, i es varen cremar els altars, el cor del [[sigle XVI]], l'orgue, les sacristies, l'aixovar sagrat, les imàgens i els bancs de fusta; les tombes reals, en canvi, se varen respectar. El Palau de l'Abat Copons i les granges dependents del monasteri varen ser saquejades.
Durant el [[Trieni Lliberal]] ([[1820]]-[[1823]]), els anticlericals saquejaren el monasteri, que va quedar considerablement danyat, i es varen cremar els altars, el cor del [[sigle XVI]], l'orgue, les sacristies, l'aixovar sagrat, les imàgens i els bancs de fusta; les tombes reals, en canvi, se varen respectar. El Palau de l'Abat Copons i les granges dependents del monasteri varen ser saquejades.
La fi del periodo anticlerical del Trieni i l'inici de la [[Primera Guerra Carlina]], en [[1834]], varen culminar en nous atacs als bens de l'isglésia, que havia pres partit en bloc pels carlins. Poblet no fon una excepció. En l'any [[1835]] se produí l'exclaustració dels cinquanta monges, onze conversos i onze novicis de Poblet i la venda de totes les seues propietats. El monasteri va passar a mans de l'Estat i va quedar abandonat a mans de saquejadors i destructors.<ref name="Bal90">[[#Bal90|Altarriba i Baluja 1990]], p. 30</ref><ref>El saqueig del monasteri fon expressat de forma lliterària per [[Àngel Guimerà]] en un cèlebre [http://www.llibrevell.cat/wp/poblet-dangel-guimera/ poema] en català</ref>
La fi del periodo anticlerical del Trieni i l'inici de la [[Primera Guerra Carlina]], en [[1834]], varen culminar en nous atacs als bens de l'isglésia, que havia pres partit en bloc pels carlistes. Poblet no fon una excepció. En l'any [[1835]] se produí l'exclaustració dels cinquanta monges, onze conversos i onze novicis de Poblet i la venda de totes les seues propietats. El monasteri va passar a mans de l'Estat i va quedar abandonat a mans de saquejadors i destructors.<ref name="Bal90">[[#Bal90|Altarriba i Baluja 1990]], p. 30</ref><ref>El saqueig del monasteri fon expressat de forma lliterària per [[Àngel Guimerà]] en un cèlebre [http://www.llibrevell.cat/wp/poblet-dangel-guimera/ poema] en català</ref>
Els saquejadors varen buscar els tesors que creen amagats pels monges en el monasteri. En conseqüència, varn trencar les parets laterals dels sarcòfecs a la busca de les supostes joyes reals i varen quedar escampades pel terra de l'iglésia les despulles de [[Jaume I]], [[Pere el Cerimoniós]], [[Joan I]] i les esposes d'estos dos últims. Atres tombes també varen ser obertes, pero els cossos no varen ser extrets dels sarcòfecs. Fins dos anys més tart ([[1837]]) no va ser concedit permís al retor de [[l'Espluga de Francolí]], Antoni Serret, per a arreplegar els restants escampats dels monarques. Ell i els seus colaboradors les varen embolicar i les varen traslladar en carro fins a l'iglésia de l'Espluga, a on se guardaren juntament en les d'una vintena més de membres de la [[Casa real d'Aragó]]. En [[1841]], davant de l'espoli i saqueig imparable de Poblet, principalment per la gent dels pobles de l'entorn, Josep Criviller i Mn. Serret varen rescatar els cossos que encara descansaven en les tombes, entre els quals els d'[[Alfons el Cast]] i [[Ferran d'Antequera]]. L'ajuntament de [[l'Espluga de Francolí]] va decidir colocar els restants en caixes; les de [[Jaume I]] foren depositades en una caixa de fusta de noguera i els atres en sèt caixes de pi. La ciutat de [[Valéncia]] va intentar conseguir la custòdia de les despulles de [[Jaume I]], pero en l'any [[1843]] varen ser traslladades a la [[catedral de Tarragona]], a on se construí un monument funerari per al Conquistador.<ref name="Bal90"/>
Els saquejadors varen buscar els tesors que creen amagats pels monges en el monasteri. En conseqüència, varn trencar les parets laterals dels sarcòfecs a la busca de les supostes joyes reals i varen quedar escampades pel terra de l'iglésia les despulles de [[Jaume I]], [[Pere el Cerimoniós]], [[Joan I]] i les esposes d'estos dos últims. Atres tombes també varen ser obertes, pero els cossos no varen ser extrets dels sarcòfecs. Fins dos anys més tart ([[1837]]) no va ser concedit permís al retor de [[l'Espluga de Francolí]], Antoni Serret, per a arreplegar els restants escampats dels monarques. Ell i els seus colaboradors les varen embolicar i les varen traslladar en carro fins a l'iglésia de l'Espluga, a on se guardaren juntament en les d'una vintena més de membres de la [[Casa real d'Aragó]]. En [[1841]], davant de l'espoli i saqueig imparable de Poblet, principalment per la gent dels pobles de l'entorn, Josep Criviller i Mn. Serret varen rescatar els cossos que encara descansaven en les tombes, entre els quals els d'[[Alfons el Cast]] i [[Ferran d'Antequera]]. L'ajuntament de [[l'Espluga de Francolí]] va decidir colocar els restants en caixes; les de [[Jaume I]] foren depositades en una caixa de fusta de noguera i els atres en sèt caixes de pi. La ciutat de [[Valéncia]] va intentar conseguir la custòdia de les despulles de [[Jaume I]], pero en l'any [[1843]] varen ser traslladades a la [[catedral de Tarragona]], a on se construí un monument funerari per al Conquistador.<ref name="Bal90"/>
* [[Alfons VI de Ribagorça|Alfons d'Aragó]], [[duc de Vilafermosa]] i [[comte de Ribagorça]], fill illegítim del rei [[Joan II d'Aragó]].
* [[Alfons VI de Ribagorça|Alfons d'Aragó]], [[duc de Vilafermosa]] i [[comte de Ribagorça]], fill illegítim del rei [[Joan II d'Aragó]].
* [[Enric II d'Empúries|Enric d'Aragó]], net del rei [[Joan II d'Aragó]].<ref>{{Ref-llibre |cognom= |nom= |títol=Diccionari biogràfic |volum=vol.2 |url= |llengua= | editorial=Alberti |data=1968 |pàgines=94 |isbn=}}</ref>
* [[Enric II d'Empúries|Enric d'Aragó]], net del rei [[Joan II d'Aragó]].<ref>{{Ref-llibre |cognom= |nom= |títol=Diccionari biogràfic |volum=vol.2 |url= |llengua= | editorial=Alberti |data=1968 |pàgines=94 |isbn=}}</ref>
(*) Traslladats des de Nàpols per [[Pere IV d'Empúries|Pere Antoni d'Aragó]] el [[1671]].
(*) Traslladats des de Nàpols per [[Pere IV d'Empúries|Pere Antoni d'Aragó]] en l'any [[1671]].
Més tart fon sepultat [[Carles Pius d'Habsburg-Lorena i Borbó]], príncip de Toscana i, entre els anys 1943 i 1953, pretendent carlí al tro d'Espanya en el nom de '''Carles VIII'''.
Més tart fon sepultat [[Carles Pius d'Habsburg-Lorena i Borbó]], príncip de Toscana i, entre els anys [[1943]] i [[1953]], pretenent carliste al tro d'Espanya en el nom de '''Carles VIII'''.
=== Panteó dels Aragó-Cardona ===
=== Panteó dels Aragó-Cardona ===
El llinage dels Aragó-Cardona, descendent dels [[Trastàmara]], també ubicà els seus panteons familiars en l'iglésia de Poblet. Este panteó, del [[sigle XVII]], estava situat originalment davall dels arcs del Panteó Real, pero en la restauració les seues despulles, molt malmeses, foren traslladades a la capella nomenada de les relíquies. En este panteó foren sepultades les següents persones:
El llinage dels Aragó-Cardona, descendent dels [[Trastàmara]], també ubicà els seus panteons familiars en l'iglésia de Poblet. Este panteó, del [[sigle XVII]], estava situat originalment devall dels arcs del Panteó Real, pero en la restauració les seues despulles, molt malmeses, foren traslladades a la capella nomenada de les relíquies. En este panteó foren sepultades les següents persones:
* [[Alfons I d'Empúries|Alfons d'Aragó i Sicília]], besnet del rei Ferran d'Antequera, i la seua esposa [[Joana III de Cardona]].
* [[Alfons I d'Empúries|Alfons d'Aragó i Sicília]], besnet del rei Ferran d'Antequera, i la seua esposa [[Joana III de Cardona]].
* Guiomar d'Aragó, rebesneta del rei Ferran.
* Guiomar d'Aragó, rebesneta del rei Ferran.
== Claustre Major ==
== Claustre Major ==
El claustre major, [[Arquitectura gòtica|gòtic]], del monasteri de Poblet va ser construït l'any 1313 per orde de [[Jaume el Just|Jaume II]],<ref>{{ref-web|url= http://www.diaridegirona.cat/cultura/2012/07/29/claustre-del-monestir-poblet-reobre-despres-dun-rentat-cara/574426.html |títul=El claustre del monestir de Poblet reobre després d'un rentat de cara | consulta=16/4/2014 |obra= | editor=Diari de Girona |data=29/7/2012 |llengua= català }}</ref> per a substituir un de més antic, d'estil [[romànic]], del qual se conserva el [[templet]] hexagonal del [[llavatori]]. Les obres de construcció es varen allargar fins a principis del sigle XVI.<ref>''[http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do?id=157648&idioma=0&departament=14&canal=15 El conseller de Cultura inaugura la restauració del Claustre Major de l'Abadia de Poblet]''</ref>
El claustre major, [[Arquitectura gòtica|gòtic]], del monasteri de Poblet va ser construït l'any 1313 per orde de [[Jaume el Just|Jaume II]],<ref>{{ref-web|url= http://www.diaridegirona.cat/cultura/2012/07/29/claustre-del-monestir-poblet-reobre-despres-dun-rentat-cara/574426.html |títul=El claustre del monestir de Poblet reobre despuix d'un rentat de cara | consulta=16/4/2014 |obra= | editor=Diari de Girona |data=29/7/2012 |llengua= català }}</ref> per a substituir un de més antic, d'estil [[romànic]], del qual se conserva el [[templet]] hexagonal del [[llavatori]]. Les obres de construcció es varen allargar fins a principis del sigle XVI.<ref>''[http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do?id=157648&idioma=0&departament=14&canal=15 El conseller de Cultura inaugura la restauració del Claustre Major de l'Abadia de Poblet]''</ref>
== Archius de Poblet ==
== Archius de Poblet ==
El comte [[Ramon Berenguer IV]] se posà secretament en contacte ab Poblet, i li demanà ajuda en la reconquista d'aquelles terres al musulmans. L'ermita del monge Poblet serví de base des d'a on atacar el realme moro de Siurana. Els cristians conseguiren véncer i foragitaren als sarraïns.
El comte [[Ramon Berenguer IV]] se posà secretament en contacte ab Poblet, i li demanà ajuda en la reconquista d'aquelles terres al musulmans. L'ermita del monge Poblet serví de base des d'a on atacar el realme moro de Siurana. Els cristians conseguiren véncer i foragitaren als sarraïns.
[[Ramon Berenguer IV]], agraït a Poblet, volia reconstruir de nou aquella ermita i engrandir-la. Demanà a dotze monges cistercencs procedents de l'[[Abadia de Fontfreda]] que s'instalaren allí davall la tutela del nou abat Poblet, que també donà nom al monasteri. Aixina acaba la llegenda i comença l'història del Monasteri de Poblet.
[[Ramon Berenguer IV]], agraït a Poblet, volia reconstruir de nou aquella ermita i engrandir-la. Demanà a dotze monges cistercencs procedents de l'[[Abadia de Fontfreda]] que s'instalaren allí devall la tutela del nou abat Poblet, que també donà nom al monasteri. Aixina acaba la llegenda i comença l'història del Monasteri de Poblet.
=== Llegenda del rei i l'abat ===
=== Llegenda del rei i l'abat ===
|isbn= 84-505-9764-1|ref=bal90
|isbn= 84-505-9764-1|ref=bal90
}}
}}
* [[Agustí Altisent]], ''Les granges de Poblet al segle XV: assaig d'història agrària d'unes granges cistercenques catalanes'', Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, 1972.
* [[Agustí Altisent]], ''Les granges de Poblet al sigle XV: ensaig d'història agrària d'unes granges cistercenques catalanes'', Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, 1972.
*Agustí Altisent, ''Història de Poblet'', Poblet, Abadia de Poblet, 1974.
*Agustí Altisent, ''Història de Poblet'', Poblet, Abadia de Poblet, 1974.
* [[Joan Amades]], ''Poblet: tradicions i llegendes'', Barcelona, Aymà, 1947.
* [[Joan Amades]], ''Poblet: tradicions i llegendes'', Barcelona, Aymà, 1947.
*Joan Fuguet Sans; Carme Plaza Arqué. ''El Cister. El patrimoni dels monestirs catalans a la Corona d'Aragó''', Barcelona, Rafael Dalmau, Editor, 1998.
*Joan Fuguet Sans; Carme Plaza Arqué. ''El Cister. El patrimoni dels monestirs catalans a la Corona d'Aragó''', Barcelona, Rafael Dalmau, Editor, 1998.
*Gener Gonzalvo i Bou, ''Eduard Toda i Güell (1855-1941) i el salvament del Monestir de Poblet, a través del seu epistolari'', Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2005.
*Gener Gonzalvo i Bou, ''Eduard Toda i Güell (1855-1941) i el salvament del Monestir de Poblet, a través del seu epistolari'', Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2005.
*Gener Gonzalvo i Bou, ''Eduard Toda i Güell (1855-1941): imatges d'una vida al servei de Poblet'', Poblet, [l'autor], 2005.
*Gener Gonzalvo i Bou, ''Eduard Toda i Güell (1855-1941): images d'una vida al servei de Poblet'', Poblet, [l'autor], 2005.
*Valentí Gual Vilà, ''L'exercici de la justícia eclesiàstica (Poblet, segles XV-XVII)'', Barcelona, Rafael Dalmau, 2000.
*Valentí Gual Vilà, ''L'exercici de la justícia eclesiàstica (Poblet, sigles XV-XVII)'', Barcelona, Rafael Dalmau, 2000.
*Valentí Gual Vilà, ''Justícia i terra: la documentació de l'Arxiu de Poblet (Armari II)'', Valls, Cossetània Edicions, 2003.
*Valentí Gual Vilà, ''Justícia i terra: la documentació de l'Arxiu de Poblet (Armari II)'', Valls, Cossetània Edicions, 2003.
*Joaquim Guitert i Fontserè, ''Poblet: curiosidades, leyendas y tradiciones'', Sant Boi de Llobregat, Impr. Pompeyo Vidal Molné, 1937 [2a ed.: la Selva del Camp, Mas Catalonia, 1948].
*Joaquim Guitert i Fontserè, ''Poblet: curiosidades, leyendas y tradiciones'', Sant Boi de Llobregat, Impr. Pompeyo Vidal Molné, 1937 [2a ed.: la Selva del Camp, Mas Catalonia, 1948].
*Eduard Toda i Güell, ''La Destrucció de Poblet: ocurrències al monestir, fugides de la comunitat, dispersió de les riqueses, llegendes dels tresors enterrats'', Poblet, Impr. Pompeu Vidal, 1935.
*Eduard Toda i Güell, ''La Destrucció de Poblet: ocurrències al monestir, fugides de la comunitat, dispersió de les riqueses, llegendes dels tresors enterrats'', Poblet, Impr. Pompeu Vidal, 1935.
*Eduard Toda i Güell, ''Panteones reales de Poblet. Destrucción, envío de los fragmentos a Tarragona y abandono en los sótanos municipales en 1854. Traslado al Museo Provincial en 1894. Restitución al Monasterio en 1933'', Tarragona, Impr. Suc. de Torres & Virgili, 1935.
*Eduard Toda i Güell, ''Panteones reales de Poblet. Destrucción, envío de los fragmentos a Tarragona y abandono en los sótanos municipales en 1854. Traslado al Museo Provincial en 1894. Restitución al Monasterio en 1933'', Tarragona, Impr. Suc. de Torres & Virgili, 1935.
*Eduard Toda i Güell, ''La davallada de Poblet: Poblet als segles XVII i XVIII, Poblet, Abadia de Poblet, 1997.
*Eduard Toda i Güell, ''La devallada de Poblet: Poblet als sigles XVII i XVIII, Poblet, Abadia de Poblet, 1997.
*Eduard Toda i Güell, ''El Monestir de Poblet: selecció d'articles (1883-1936). Edició anotada i introducció a cura de'' Gener Gonzalvo i Bou, Montblanc, Centre d'Estudis de la Conca de Barberà, 2005.
*Eduard Toda i Güell, ''El Monestir de Poblet: selecció d'articles (1883-1936). Edició anotada i introducció a cura de'' Gener Gonzalvo i Bou, Montblanc, Centre d'Estudis de la Conca de Barberà, 2005.
* [http://cultura.gencat.net/bpt/sil/docs/toda.pdf ''Eduard Toda i Güell (Reus 1855 - Poblet 1941)'', Tarragona, Biblioteca Pública de Tarragona, 2006.] (biobibliografia)
* [http://cultura.gencat.net/bpt/sil/docs/toda.pdf ''Eduard Toda i Güell (Reus 1855 - Poblet 1941)'', Tarragona, Biblioteca Pública de Tarragona, 2006.] (biobibliografia)