Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
m
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1: −
El '''Real monasteri de la Santíssima Trinitat''' situat en lo carrer Trinitat de la ciutat de [[Valéncia]] ([[Espanya]]) es un edifici que fon fundat en [[1242]] com [[cenobi]] i hospital.
+
[[File:Monestir de la Trinitat.JPG|thumb|250px|Monasteri de la Trinitat]]
   −
Se tracta d'una fundació medieval de gran importància y que va tindre molta repercusió en la vida cultural valenciana dels sigles següents, y es un magnífic eixemple de la perfecció alcançada per els arquitectes, pedrapiquer  y obrer de vila valencians a lo llarc del sigle XV. El nomenat [[Sigle d'Or Valencià]].
+
El '''Real Monasteri de la Santíssima Trinitat''' situat en el carrer Trinitat de la ciutat de [[Valéncia]] ([[Espanya]]) és un edifici que fon fundat en l'any [[1242]] com a [[cenobi]] i hospital.  
   −
En [[1444]] fon construït damunt el vell convent trinitari i el seu adjunt [[hospital de San Guillem]] de l'any 1256, fon ocupat per las religioses clarises por voluntat de la reina Na Maria, esposa de [[Alfons el Magnànim]], que volia dispondre de un lloc de retir junt a la ciutat, i a tal efecte lo va caramullar de donacions i privilegis. La primera abadesa fon sor[[Sor Isabel de Villena|Isabel de Villena]], la autora de la coneguda obra "Vita Christi". També va estar lligat al convent el famós escritor [[Jaume Roig]], que fon mege de la comunitat.
+
Se tracta d'una fundació migeval de gran importància i que va tindre molta repercussió en la vida cultural valenciana dels sigles següents, i és un magnífic eixemple de la perfecció alcançada pels arquitectes, pedrapiquers  i obrers de vila valencians a lo llarc del [[sigle XV]]. El nomenat [[Sigle d'Or Valencià]].
   −
El Sigle d'Or valencià esta estretament relacionat en este edifici, que se alça "a la vora del riu"
+
En l'any [[1444]] fon construït damunt del vell convent trinitari i el seu adjunt [[hospital de Sant Guillem]] de l'any [[1256]], fon ocupat per les religioses clarises per voluntat de la reina Na Maria ([[Maria de Castella]]), esposa d'[[Alfons el Magnànim]], que volia dispondre d'un lloc de retir junt a la ciutat, i a tal efecte el va caramullar de donacions i privilegis. La primera abadesa fon sor [[Sor Isabel de Villena|Isabel de Villena]], l'autora de la coneguda obra ''Vita Christi''. També va estar lligat al convent el famós escritor [[Jaume Roig]], que fon mege de la comunitat.
Actualment el convent esta encar habitat per monges de clausura, siscents anys després. Les mongetes clarises siguen complint clausura, silencioses, conservant els secretes que guarden els seus corredors, estancies, claustres, celdes y archius i en el que se especula podríen trobarse els restes don [[Luis de Santangel]]  
     −
Se pot admirar la fachada de la iglésia, construïda en selleria y tapiador en estil gòtic flamíger. per lo que no mes es possible visitar la iglésia en horari de celebracions religioses
+
El [[Sigle d'Or valencià]] està estretament relacionat en est edifici, que s'alça ''a la vora del riu''.
   −
La porta principal es del [[sigle XV]] i esta emparentada con las de la Llonja. De ella, podem  destacar el fermós tondre renaixentista de ceràmica, fet en [[Itàlia]], conservant-se l'original  custodiat en el [[Museu Nacional de Ceràmica]].
+
Actualment, el convent està encara habitat per monges de clausura, siscents anys despuix. Les mongetes clarises seguixen complint clausura, silencioses, conservant els secrets que guarden els seus corredors, estàncies, claustres, celes i archius i en el que s'especula podríem trobar-se les despulles de [[Luis de Santangel|Lluís de Santàngel]]  
    +
Se pot admirar la frontera de l'iglésia, construïda en selleria i tapiador d'estil gòtic flamíger. En quan a visites, a soles és possible visitar l'iglésia en horari de celebracions religioses.
    +
La porta principal és del [[sigle XV]] i està emparentada en les de la [[Llonja de Valéncia|Llonja]]. D'ella, podem  destacar el fermós tondre renaixentiste de ceràmica, fet en [[Itàlia]], conservant-se  l'original  custodiat en el [[Museu Nacional de Ceràmica]].
   −
==Referencias==
+
== Vore també ==
*[http://www.valenciadelcid.com/cultural/monasteriodelatrinidad/web/index.htm Web parlant del Monasteri]
+
 
 +
* [[Alfons el Magnànim]]
 +
* [[Maria de Castella]]
 +
* [[Sor Isabel de Villena]]
 +
* [[Jaume Roig]]
 +
 
 +
==Referències==
 +
*[http://monasteriotrinidad.es/ Pàgina Web del Monasteri de la Trinitat]
 
*[http://jdiezarnal.iespana.es/valenciarealmonasteriodelatrinidad.html Web de Diez Arnal parlant del Monasteri]
 
*[http://jdiezarnal.iespana.es/valenciarealmonasteriodelatrinidad.html Web de Diez Arnal parlant del Monasteri]
 +
*[http://www.pjvalencianista.org/web/wp-content/ROGLE-Extra-MonasteriTrinitat_Estiu2014_Color.pdf Artícul sobre el Monasteri de la Trinitat en la revista Rogle]
    
{{Traduït de|es|Real_Monasterio_de_la_Trinidad}}
 
{{Traduït de|es|Real_Monasterio_de_la_Trinidad}}
[[categoria:Bienes de interés cultural de la provincia de Valencia]]
+
[[categoria:Arquitectura valenciana]]
[[Categoria:Arquitectura de Valencia (ciudad)]]
+
{{Monuments de Valéncia}}
[[Categoria:Monasterios de la Comunidad Valenciana]]
+
[[Categoria:Monuments de la ciutat de Valéncia]]
107 008

edicions

Menú de navegació