107 008
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
mLlínea 3:
Llínea 3: − + Llínea 15:
Llínea 15: − + Llínea 34:
Llínea 34: − +
sense resum d'edició
Era la [[moneda]] del [[Regne de Valéncia]]. "Reals de Valéncia" és com va ordenar [[Jaume I]] que es denominara.
Era la [[moneda]] del [[Regne de Valéncia]]. "Reals de Valéncia" és com va ordenar [[Jaume I]] que es denominara.
En [[Valéncia]] s'havia acunyat moneda en atres moments històrics, si be esta, que es trobava arreplegada ya en els Furs del Regne des de [[1239]],<ref> Ubieto Arteta, ''Orígens del Regne de Valéncia'', ed. Citada [[1981]], p. 109</ref> és segurament més emblemàtica i que més temps ha estat en circulació com a moneda pròpia.
En [[Valéncia]] s'havia acunyat moneda en atres moments històrics, si be esta, que es trobava arreplegada ya en els Furs del Regne des de l'any [[1239]],<ref> Ubieto Arteta, ''Orígens del Regne de Valéncia'', ed. Citada [[1981]], p. 109</ref> és segurament més emblemàtica i que més temps ha estat en circulació com a moneda pròpia.
Originàriament (en época cristiana) les transaccions comercials es varen realisar en "[[moneda jaquesa]]", la pròpia del [[Regne d'Aragó]], si be també va circular en quantitats no significatives, [[moneda melgaresa]] i [[Moneda Tornesa|Tornesa]] (de França), del [[Comtat de Barcelona]], del [[Regne de Castella]], genoveses i mazmudinas musulmanes.
Originàriament (en época cristiana) les transaccions comercials es varen realisar en "[[moneda jaquesa]]", la pròpia del [[Regne d'Aragó]], si be també va circular en quantitats no significatives, [[moneda melgaresa]] i [[Moneda Tornesa|Tornesa]] (de França), del [[Comtat de Barcelona]], del [[Regne de Castella]], genoveses i mazmudinas musulmanes.
{{cita|...establix que la llei siga de tres diners d'[[argent]] en onze diners i óbol, lo que la convertix en "ternal" aproximadament, havent d'eixir d'una marca fins a díhuit sous, o siga, dos-cents setze peces.<ref> Ubieto Arteta, ''Orígens del Regne de Valéncia'', ed. Citada [[1981]], p. 109</ref>}}
{{cita|...establix que la llei siga de tres diners d'[[argent]] en onze diners i óbol, lo que la convertix en "ternal" aproximadament, havent d'eixir d'una marca fins a díhuit sous, o siga, dos-cents setze peces.<ref> Ubieto Arteta, ''Orígens del Regne de Valéncia'', ed. Citada [[1981]], p. 109</ref>}}
La primera acunyació està datada en [[1247]].
La primera acunyació està datada en l'any [[1247]].
La transició a la nova moneda es va establir en 40 dies, prohibint l'extracció d'atres monedes en qualsevol material ([[or]], [[argent]] o velló).
La transició a la nova moneda es va establir en 40 dies, prohibint l'extracció d'atres monedes en qualsevol material ([[or]], [[argent]] o velló).
* 1 marca d'[[argent]] ---- 28 sous (336 reals)<ref> Ubieto Arteta, ''Orígens del Regne de Valéncia'', ed. Citada 1981, p. 110</ref>
* 1 marca d'[[argent]] ---- 28 sous (336 reals)<ref> Ubieto Arteta, ''Orígens del Regne de Valéncia'', ed. Citada 1981, p. 110</ref>
En el mateix document en que es va establir la paritat entre monedes, es va regular el tipos d'interés per a préstams, equivalent a un 1'66% mensual, afegint el [[25 de febrer]] de [[1241]] un llímit anual del 16'6%, sent el mateix per a moros, cristians i judeus.
En el mateix document en que es va establir la paritat entre monedes, es va regular el tipos d'interés per a préstams, equivalent a un 1'66% mensual, afegint el [[25 de febrer]] de l'any [[1241]] un llímit anual del 16'6%, sent el mateix per a moros, cristians i judeus.
== Notes ==
== Notes ==