Canvis

[[Archiu:ReformantionWindowSMLC.jpg|200px|thumb|La ''vidriera de la Reforma'' en una iglésia [[Luteranisme|luterana]] en [[Carolina del Sur]] mostra escenes claus de la Reforma Protestant.]]

[[Archiu:ReformantionWindowSMLC.jpg|200px|thumb|La ''vidriera de la Reforma'' en una iglésia [[Luteranisme|luterana]] en [[Carolina del Sur]] mostra escenes claus de la Reforma Protestant.]]

La '''Reforma protestant''' fon un moviment de reforma [[cristianisme|cristiana]] en [[Europa]], que generalment es considera que comença en les ''Noranta-Cinc Tesis'' de [[Martí Lutero]], en l'any [[1517]], encara que existixen una serie de precursors com [[Johannes Hus]] anteriors a este acontenyiment. Com a periodo històric, la Reforma es considera que acaba en la [[Pau de Westfália]] en l'any [[1648]]; moltes de les denominacions que es varen produir durant este periodo seguixen existint i el [[protestantisme]] constituïx una de les branques més importants del [[cristianisme]] hui en dia. Encara que la intenció era la renovació, els moviments varen acabar en l'escissió dels grups reformistes i en l'establiment de noves institucions, principalment, el [[luteranisme]], el [[calvinisme]] i l'[[anabaptisme]].  

La '''Reforma protestant''' fon un moviment de reforma [[cristianisme|cristiana]] en [[Europa]], que generalment es considera que comença en les ''Noranta-Cinc Tesis'' de [[Martí Lutero]], en l'any [[1517]], encara que existixen una série de precursors com [[Johannes Hus]] anteriors a este acontenyiment. Com a periodo històric, la Reforma es considera que acaba en la [[Pau de Westfália]] en l'any [[1648]]; moltes de les denominacions que es varen produir durant este periodo seguixen existint i el [[protestantisme]] constituïx una de les branques més importants del [[cristianisme]] hui en dia. Encara que la intenció era la renovació, els moviments varen acabar en l'escissió dels grups reformistes i en l'establiment de noves institucions, principalment, el [[luteranisme]], el [[calvinisme]] i l'[[anabaptisme]].  

El moviment escomençà com un intent de reforma de l'[[Iglésia Catòlica]]. Molts catòlics occidentals estaven preocupats pel que consideraven falses doctrines i pràctiques indegudes en l'iglésia, en particular l'ensenyança i la venda d'[[indulgència|indulgències]]. Una atra important controvèrsia és la compra i venda de llocs de privilegi a l'iglésia, el que es va vore en el seu moment com una gran [[corrupció]] en la jerarquia eclesiàstica. Esta corrupció va ser considerada per molts en aquell moment com a sistèmica, inclús  arribant a la posició del [[Papa]].  

El moviment escomençà com un intent de reforma de l'[[Iglésia Catòlica]]. Molts catòlics occidentals estaven preocupats pel que consideraven falses doctrines i pràctiques indegudes en l'iglésia, en particular l'ensenyança i la venda d'[[indulgència|indulgències]]. Una atra important controvèrsia és la compra i venda de llocs de privilegi a l'iglésia, el que es va vore en el seu moment com una gran [[corrupció]] en la jerarquia eclesiàstica. Esta corrupció va ser considerada per molts en aquell moment com a sistèmica, inclús  arribant a la posició del [[Papa]].  

=== Inicis i precursors: Sigles XIV i XV ===

=== Inicis i precursors: Sigles XIV i XV ===

El malestar a causa del [[Cisma d'Occident]] ([[1378]]-[[1416]]) les guerres entre enfervorides entre príncips, els alçaments dels llauradors, i la preocupació per la corrupció generalisada a l'Iglésia foren alguns dels precursors del procés. Un nou moviment nomenat [[nacionalisme]] també començava a posar en dubte el relativament internacionalista món [[Edat mija|migeval]]. S’iniciaren una serie de noves perspectives, la primera de les quals vingué de [[John Wycliffe]] de l’[[Universitat d'Oxford]] i despuix de [[Jan Hus]] en l'[[Universitat de Praga]].

El malestar a causa del [[Cisma d'Occident]] ([[1378]]-[[1416]]) les guerres entre enfervorides entre príncips, els alçaments dels llauradors, i la preocupació per la corrupció generalisada a l'Iglésia foren alguns dels precursors del procés. Un nou moviment nomenat [[nacionalisme]] també començava a posar en dubte el relativament internacionalista món [[Edat mija|migeval]]. S’iniciaren una série de noves perspectives, la primera de les quals vingué de [[John Wycliffe]] de l’[[Universitat d'Oxford]] i despuix de [[Jan Hus]] en l'[[Universitat de Praga]].

L'Iglésia Catòlica va concloure oficialment este debat en el Consell de Constança ([[1414]]-[[1417]]). El cónclau condenà a Jan Hus, que fon eixecutat per la crema a pesar de la promesa d'un salvoconducte. Wycliffe fon també pòstumament cremat com a herege.  

L'Iglésia Catòlica va concloure oficialment este debat en el Consell de Constança ([[1414]]-[[1417]]). El cónclau condenà a Jan Hus, que fon eixecutat per la crema a pesar de la promesa d'un salvoconducte. Wycliffe fon també pòstumament cremat com a herege.  

El Consell de Constança va confirmar i va reforçar la tradicional concepció migeval de l'Iglésia i l'Imperi. No es va referir a les tensions nacionals i teològiques que s'havien suscitat durant el sigle anterior. El Consell no va poder evitar el cisma i les [[Guerres Husites]] en [[Bohèmia]].  

El Consell de Constança va confirmar i va reforçar la tradicional concepció migeval de l'Iglésia i l'Imperi. No es va referir a les tensions nacionals i teològiques que s'havien suscitat durant el sigle anterior. El Consell no va poder evitar el cisma i les [[Guerres Husites]] en [[Bohèmia]].  

Les reformes històriques a sovint produïxen una nova forma de pensament sobre com hauria d'organisar la societat. Este va ser el cas que es va conduir en la Reforma Protestant. Després de la ruptura d'institucions monàstiques i escolàstiques a finals de l'Europa migeval, accentuat per la "captivitat babilònica" del papat d’[[Avignon]], el Gran Cisma, i la fallada d’un moviment conciliador, durant el [[sigle XVI]] es produí el foment d'un gran debat cultural sobre reformes en els fonaments religiosos i més tart en els valors religiosos mateixos.  

Les reformes històriques a sovint produïxen una nova forma de pensament sobre com hauria d'organisar la societat. Este va ser el cas que es va conduir en la Reforma Protestant. Despuix de la ruptura d'institucions monàstiques i escolàstiques a finals de l'Europa migeval, accentuat per la "captivitat babilònica" del papat d’[[Avignon]], el Gran Cisma, i la fallada d’un moviment conciliador, durant el [[sigle XVI]] es produí el foment d'un gran debat cultural sobre reformes en els fonaments religiosos i més tart en els valors religiosos mateixos.  

Els historiadors en general, assumixen que el fracàs de la reforma (massa interessos creats, la falta de coordinació en la reforma de la coalició), a la llarga conduirà a una major agitació o inclús  en una revolució, ya que el sistema ha de ser tart o d’hora ajustat o desintegrat. Això sumat a la incapacitat del moviment conciliador va ajudar al liderage de la Reforma protestant a Europa. Estos moviments reformistes frustrats oscilen entre nominalisme, devotio moderna (devoció moderna), l'[[humanisme]], que es produïx en conjunció en les forces econòmiques, polítiques i demogràfiques que varen contribuir a un creixent descontentament en la riquea i el poder de l’èlit del clericat, sensibilisant a la població de la corrupció moral i econòmica de l'iglésia.

Els historiadors en general, assumixen que el fracàs de la reforma (massa interessos creats, la falta de coordinació en la reforma de la coalició), a la llarga conduirà a una major agitació o inclús  en una revolució, ya que el sistema ha de ser tart o d’hora ajustat o desintegrat. Això sumat a la incapacitat del moviment conciliador va ajudar al liderage de la Reforma protestant a Europa. Estos moviments reformistes frustrats oscilen entre nominalisme, devotio moderna (devoció moderna), l'[[humanisme]], que es produïx en conjunció en les forces econòmiques, polítiques i demogràfiques que varen contribuir a un creixent descontentament en la riquea i el poder de l’èlit del clericat, sensibilisant a la població de la corrupció moral i econòmica de l'iglésia.

El resultat de la [[Pesta Negra]] va encorajar a portar a terme una reorganisació radical de l'economia i, finalment, de la societat europea. En els centres urbans emergents, les calamitats del [[sigle XIV]] i principis del [[sigle XV|XV]], i la consegüent escassea de mà d'obra, va proporcionar un fort impuls per a la diversificació econòmica i les innovacions tecnològiques.  

El resultat de la [[Pesta Negra]] va encorajar a portar a terme una reorganisació radical de l'economia i, finalment, de la societat europea. En els centres urbans emergents, les calamitats del [[sigle XIV]] i principis del [[sigle XV|XV]], i la consegüent escassea de mà d'obra, va proporcionar un fort impuls per a la diversificació econòmica i les innovacions tecnològiques.  

Després de la Pesta, la pèrdua inicial de vides a causa de la fam, les plagues, pestilència i contribuí a una intensificació de l'acumulació de capital en les zones urbanes i, per tant, un estímul per al comerç, la indústria i el creiximent urbà en àmbits tan diversos com la banca, els textils, l’armament, especialment estimulat per la [[Guerra dels Cent Anys]], i la mineria de mineral de ferro, degut, en gran part, a la gràcies al sector armamentístic. L’acumulació d'excedents, l’excés de competència i major competitivitat per aumentar al màxim el benefici econòmic, varen contribuït a [[Guerra civil|guerres civils]], al militarisme agressiu, i a la centralisació. Com a resultat directe de la transició cap a la centralisació, líders com [[Lluís XI]] de França ([[1461]]-[[1483]]), el "rei d'aranya", varen tractar d'eliminar totes les garanties constitucionals sobre l'eixercici de la seua autoritat. A [[Anglaterra]], [[França]], [[Espanya]] el moviment cap a la centralisació iniciat en el [[sigle XIII]] es va dur a bon port.  

Despuix de la Pesta, la pèrdua inicial de vides a causa de la fam, les plagues, pestilència i contribuí a una intensificació de l'acumulació de capital en les zones urbanes i, per tant, un estímul per al comerç, la indústria i el creiximent urbà en àmbits tan diversos com la banca, els textils, l’armament, especialment estimulat per la [[Guerra dels Cent Anys]], i la mineria de mineral de ferro, degut, en gran part, a la gràcies al sector armamentístic. L’acumulació d'excedents, l’excés de competència i major competitivitat per aumentar al màxim el benefici econòmic, varen contribuït a [[Guerra civil|guerres civils]], al militarisme agressiu, i a la centralisació. Com a resultat directe de la transició cap a la centralisació, líders com [[Lluís XI]] de França ([[1461]]-[[1483]]), el "rei d'aranya", varen tractar d'eliminar totes les garanties constitucionals sobre l'eixercici de la seua autoritat. A [[Anglaterra]], [[França]], [[Espanya]] el moviment cap a la centralisació iniciat en el [[sigle XIII]] es va dur a bon port.  

La invenció de la [[tipografia]] portaria als protestants a una nova traducció celosa de la [[Bíblia]] i fer-la accessible als llaics. Això fomentaria la cultura de l'alfabetisació bíblica.  

La invenció de la [[tipografia]] portaria als protestants a una nova traducció celosa de la [[Bíblia]] i fer-la accessible als llaics. Això fomentaria la cultura de l'alfabetisació bíblica.