285
edicions
Canvis
→Història
|unitat = [[Comunitat autònoma]]
|unitat = [[Comunitat autònoma]]
|himne = [[Himne de Múrcia]]
|himne = [[Himne de Múrcia]]
|bandera = Bandera de la Regio de Murcia.png
|bandera = Flag of the Region of Murcia.svg
|escut = escutmurcia.png
|escut = Escudo-ca-murcia.svg
|mapa = Localisacio de Murcia respecte Espanya.png
|mapa = Region de Murcia in Spain (including Canarias).svg
|tamany_mapa = 200px
|tamany_mapa = 200px
|peu_mapa = Regió de Múrcia en Espanya
|peu_mapa = Regió de Múrcia en Espanya
|subdivisió = Comarques
|subdivisió = Comarques
|dirigents_títuls = President
|dirigents_títuls = President
|gentilici = Murcià/na < /br>
|gentilici = Murcià/na
|dirigents_nom = Ramón Luis Valcárcel Siso ([[PP]])
|dirigents_nom = Ramón Luis Valcárcel Siso ([[PP]])
|superficie = 11.313 km²
|superfície = 11.313 km²
|superfície_lloc = 9
|superfície_lloc = 9
|superfície_post = (2,9%)
|superfície_post = (2,9%)
|superfície_terra =
|superfície_terra =
|superfície_auya =
|superfície_aigua =
|còdic ISO = MU
|còdic ISO = MU
|entitat = [[Comunitat Autònoma]]
|entitat = [[Comunitat Autònoma]]
|camp1 =
|camp1 =
|camp2_nom = Llengua pròpia
|camp2_nom = Llengua pròpia
|camp2 = [[Idioma espanyol|Espanyol]] i [[Idioma valencià|Valencià]]
|camp2 = [[Idioma espanyol|Espanyol]]
|camp3_nom = Fundació
|camp3_nom = Fundació
|camp3 = [[Regne de Múrcia]]
|camp3 = [[Regne de Múrcia]]
|camp4_nom = Festa oficial
|camp4_nom = Festa oficial
|camp4 = [[9 de juny]] ([[Dia de la Regió de Múrcia]])
|camp4 = [[9 de juny]] ([[Dia de la Regió de Múrcia]])
|població = 1.426.109 hab.
|població = 1.511.251
|població_lloc = 10
|població_lloc = 10
|població_any = 2008
|població_any = 2020
|població_post = 10% aprox
|població_post = 10% aprox
|densitat = 126,06 hab/km²
|densitat = 126,06 hab/km²
|tipo_superior_X =
|tipo_superior_X =
|superior_X =
|superior_X =
|pàgina web = http://www.carm.es
|pàgina web = www.carm.es
}}
}}
La '''Regió de Múrcia''' és una [[comunitat autònoma]] d'[[Espanya]], situada en el sur-est de la [[Península Ibèrica]], entre [[Andalusia]] i [[Comunitat Valenciana|Valéncia]], i entre la costa mediterrànea i [[Castella-La Mancha]]. La seua capital és la ciutat de [[Múrcia]], que és sèu dels òrguens institucionals regionals, en excepció de l'Asamblea Regional, que té la seua sèu en [[Cartagena]].
La '''Regió de Múrcia''' és una [[comunitat autònoma]] d'[[Espanya]], situada en el surest de la [[Península Ibèrica]], entre [[Andalusia]] i [[Comunitat Valenciana|Valéncia]], i entre la costa mediterrànea i [[Castella-La Mancha]]. La seua capital és la ciutat de [[Múrcia]], que és sèu dels òrguens institucionals regionals, en excepció de l'Asamblea Regional, que té la seua sèu en [[Cartagena]].
Algo manco de un terci de la població total de la Regió de Múrcia viu en Múrcia capital. La regió és la major productora de fruites, verdures i flors d'[[Europa]]. Té vinyes importants propet dels municipis de [[Bulles]], [[Yecla]] i [[Xumilla]], que posseïxen denominació d'orige. El seu territori és càlit i en sa majoria semiàrit; a pesar d'allò, la seua agricultura és tradicionalment de regadiu. El pic més alt de la regió està en el Maciç de Revolcadors, en 2015 msnm.
Algo manco d'un terci de la població total de la Regió de Múrcia viu en Múrcia capital. La regió és la major productora de fruites, verdures i flors d'[[Europa]]. Té vinyes importants propet dels municipis de [[Bulles]], [[Yecla]] i [[Xumilla]], que posseïxen denominació d'orige. El seu territori és càlit i en sa majoria semiàrit; a pesar d'allò, la seua agricultura és tradicionalment de regadiu. El pic més alt de la regió està en el Maciç de Revolcadors, en 2015 msnm.
== Història ==
== Història ==
Els Cartaginesos establiren una colònia comercial en [[Cartagena]], sobre lo que se creu qeu fon l'antiga ciutat ibera de Màstia, segons autors de l'antiguetat, nomenant-la Qart Hadasht (Ciutat nova en fenici) al igual que la seua homòloga africana, fon conquistada pels romans que la rebatejaren com a Carthago Nova, per a diferenciar-la de la Carthago africana. Per als comerciants cartaginesos, el territori montanyós sols era l'àrea d'influència del seu imperi coster. Baix l'[[Imperi Romà]], el territori de l'actual Regió de Múrcia formà part de la Província [[Carthaginense]]. Durant el domini visigot se mantingué la mateixa distribució provincial, excepte durant la dominació del sur-est hispà pels bizantins, en el que fon inclòs el territori dins de la Província d'Spania en capitale n Carthago Spartaria (Cartagena). En la dominació musulmana, se va introduir la agricultura de regadiu i de latifundis, del que encara depen la economia de la Regió. Durant esta época va constituir el Regne de Tudmir, Regne de Teodomir, que era un comte visigot, es a dir un governador de província, el últim governador de la Província Carhaginense i primer rei de la regió, este regne fon el ultim reducte autònom visigot que quedà en la península en capital en [[Lorca]], i del que formaven part, d'acort en Idrisi, a banda d'Oriola, Lorca, Mula i Chinchilla.
Els cartaginesos establiren una colònia comercial en [[Cartagena]], sobre lo que se creu que fon l'antiga ciutat ibera de Màstia, segons autors de l'antiguetat, nomenant-la Qart Hadasht (Ciutat nova en fenici) al igual que la seua homòloga africana, fon conquistada pels romans que la rebatejaren com a Carthago Nova, per a diferenciar-la de la Carthago africana. Per als comerciants cartaginesos, el territori montanyós sols era l'àrea d'influència del seu imperi coster. Baix l'[[Imperi Romà]], el territori de l'actual Regió de Múrcia formà part de la Província [[Carthaginense]]. Durant el domini visigot se mantingué la mateixa distribució provincial, excepte durant la dominació del sur-est hispà pels bizantins, en el que fon inclòs el territori dins de la Província d'Spania en capital en [[Carthago Spartaria]] (Cartagena). En la dominació musulmana, se va introduir la agricultura de regadiu i de latifundis, del que encara depén l'economia de la Regió. Durant esta época va constituir el Regne de Tudmir, Regne de Teodomir, que era un comte visigot, es a dir un governador de província, el últim governador de la Província Carhaginense i primer rei de la regió, este regne fon el últim reducte autònom visigot que quedà en la península en capital en [[Lorca]], i del que formaven part, d'acort en Idrisi, a banda d'Oriola, Lorca, Mula i Chinchilla.
Posteriorment, Múrcia, va pertànyer a la Taifa de [[Valéncia]], en la subdivisió de [[Dénia]] fins que arribà [[Jaume I]] en les tropes aragoneses per a conquistar el territori murcià, en el que s'instalaren junt als mossàraps que habitaven, catalans. Després Múrcia passà a formar part del Regne de Castella.
Posteriorment, Múrcia, va pertànyer a la Taifa de [[Valéncia]], en la subdivisió de [[Dénia]] fins que arribà [[Jaume I]] en les tropes aragoneses per a conquistar el territori murcià, en el que s'instalaren junt als mossàraps que habitaven, catalans. Despuix Múrcia passà a formar part del [[Regne de Castella]].
=== Llengua ===
=== Llengua ===
En el [[Carche]], la majoria de la població sap parlar valencià. Encara que el valencià no té reconeiximent oficial en la Regió de Múrcia, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua impartix classes de "valencià" en [[Yecla]] a petició del propi ajuntament.
En el [[Carche]], la majoria de la població sap parlar valencià. Encara que el valencià no té reconeiximent oficial en la Regió de Múrcia, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua impartix classes de "valencià" en [[Yecla]] a petició del propi ajuntament.
== Enllaços externs ==
{{commonscat|Region of Murcia}}
{{Comunitats Autònomes d'Espanya}}
{{Comunitats Autònomes d'Espanya}}
[[Categoria:Regió de Múrcia]]
[[Categoria:Regió de Múrcia]]