Edició de «Regles d'esquivar vocables»

'''Les Regles d’esquivar vocables o mots grossers o pagessívols''' són una llista de 325 prescripcions o recomanacions, d'autoria ambigua, manuscrites de forma anònima i desordenada, inclús improvisada, que ocupen dos fulles i mija en un [[còdex]] de la [[Catedral de Girona]].  

Segons els autors pancatalanistes, les ''Regles d'esquivar vocables'' són un intent migeval de donar al català un  ''Appendix Probi'', o un equivalent català al ''Liber Elegantiarum'' ([[Joan Esteve]],[[1489]]), al ''Prose della volgar lingua'', (Pietro Bembo, [[1525]]), al ''Diálogo de la lengua'' ([[Juan de Valdés]], sobre [[1535]]), al ''Diálogo em louvor da nossa linguagem'' (Joao de Barros, [[1540]]), i al ''Défense et il.lustration de la langue française'' (Joachim du Bellay,[[1549]]) que tingueren atres idiomes com el [[valencià]], l’[[italià]], el [[castellà]], el [[francés]] i el [[portugués]]. 

Segons els estudis d’autors com [[Ricart García Moya]], les ''Regles d’esquivar vocables'' solament són una falsificació moderna per a intentar omplir la falta d’una obra equivalent a les citades en la lliteratura catalana, i de pas, una forma de “demostrar” que els valencians migevals es sentien catalans, i aixina fomentar el [[pancatalanisme]] entre els valencians actuals. Moya, inclús apunta al paleógraf català [[Jaume Massó i Torrents]] (descobridor del manuscrit) com el autor de les mateixes. El total anonimat històric, l’aparició d’anacronismes i l’improvisació, aixina com el fet de que les ''Regles'', imiten l'estructura de l'''Appendix Probi'' (que no fon descobert fins a [[1837]]) reforcen esta teoria.

== Estructura ==
Les 325 regles tenen una estructura repetitiva consistent en recomanacions del tipo “evitar dir X en lloc de Y”, o simplement “evitar dir X” (imitant l'estructura de l'''Appendix Probi''); pero, a diferència d'este, les ''Regles d'esquivar vocables'' estan plenes de contradiccions i anacronismes. L’aparició de rectificacions i notes sobre la marcha (com en les regles 129 i 211, o a l’hora de citar a Jeroni Pau), aixina com la mescla arbitrària del lèxic recomanat, denoten improvisació i reforcen l’impressió general de falta d’un criteri definit per part de l’autor.

== Un manuscrit fantasma ==
El Còdex de [[Pere Miquel Carbonell]] (del [[sigle XV]]) sempre fon molt familiar per als filólecs i archivers catalans, pero fins a l'any [[1932]] cap investigador del còdex havía referenciat l’existència en ell de cap document paregut a les ''Regles d’esquivar vocables''. 

Per eixemple, en l'any [[1807]] l’erudit Jaime Villanueva estudià en detall el Còdex de Carbonell, publicant seues impresions i descrivint el contingut (odes, epitafis, himnes, epigrames, correspondència de Carbonell en Jeroni Pau, etc) sense descriure res paregut a les ''Regles'' (Villanueva: ''Viaje literario'', [[Madrit]], [[1850]]). El còdex fon descrit rigorosament en atre document conservat en la ''Real Academia de la Historia'' (Sig. 9/4560); pero les ''Regles'' (supostament escrites entre les fulles 200 i 202) tampoc foren descrites. Ni tansevol [[Manuel de Bofarull]] (un archiver conegut pel seu patriotisme, que no hauria ignorat un descobriment aixina) al revisar i descriure atra volta el contingut del còdex de Carbonell (Bofarull:'' Colecció de doc''. [[Barcelona]],[[ 1864]]), va vore algo paregut a les ''Regles''. Es natural puix, pensar que les ''Regles'' encara no estaven escrites en [[1807]] (i tampoc en [[1850]] ni 1864), ya que un descobriment aixina hauria enorgullit a qualsevol investigador català.

Fon el  [[paleògraf]]  pancatalaniste Jaume Massó i Torrents, qui feu la primera referència ad estes regles en son ''Repertori de l’antiga lliteratura catalana; la poesía'' (vol. I, Barcelona [[1932]]), i este fet (junt al de que cap investigador català del còdex Carbonell les haguera vist mai), fa pensar que Massó no fon solament el descobridor, sino que, de fet, fon l’autor material de les ''Regles''. Un cas paregut seria el protagonisat en l'any [[1670]] per  l’archiver [[Joan Gaspar Roig i Jalpí|Roig i Jalpí]], autor del ''Llibre dels feyts d’armes de Catalunya'', un fals cronicó que Jalpí feu passar per manuscrit en [[1420]], i que encara que algú ya denunciara sa falsetat per l’any [[1700]], els catalans donaren per autèntic fins el sigle XX. Bàsicament, perque el ''Llibre dels feyts d’armes de Catalunya'' enriquia l'escassa lliteratura migeval catalana, imitant el idioma del [[1400]] i penjant l’autoria ad un tal “yo [[Bernat Boades]]”. Aixina i tot, i sense comprovar qui fon l’autor, [[Badía i Margarit]], dedicà a les ''Regles'' un estudi en [[1950]].

Des de l’estudi de l'any [[1950]] s’han fet molts llibres sobre les ''Regles''; pero les preguntes ¿per qué un document supostament tan transcendental mai fon publicat ni imprimit? i ¿per qué mai foren advertides per cap investigador del Còdex de Carbonell? seguixen sense resposta.

== Una autoría ambigüa ==
En un inici, els principals defensors de l'autenticitat de les ''Regles d'esquivar vocables o mots grossers o pagessívols'' (com els pancatalanistes [[Badía i Margarit]] o [[Manuel Sanchis Guarner|Sanchis Guarner]]), afirmaven que eren una obra conjunta (i per tant, pancatalanista) de l'escritor valencià [[Bernat Fenollar]] i dels catalans Pere Miquel Carbonell i Jeroni Pau (cosí de Carbonell), aixina com l'obra promotora de la [[Brama dels llauradors]] de [[Jaume Gassull]], pel simple fet de que les ''Regles'' parlen d'un ambigu ''"reverend Fenollar"'' o ''"mossén Fenollar"'', de Pau i de Carbonell.

Aixina i tot, hui en día, els numerosos anacronismes i incongruències de les ''Regles'' fan que els propis defensors d'estes, seguixquen sense poder concretar una autoría i datació coherents; aplegant a l'extrem de que el propi Badía i Margarit (que durant cinquanta anys les atribuí sense repars a Fenollar, Pau i Carbonell) hui les atribuix únicament a Carbonell, puix les dos parts de les ''Regles'' són tan iguals en lèxic, estil, caligrafia i incoherències, que han obligat a Badia i Margarit a tindre que admetre que foren obra d'una única persona.

===Lapsus que descarten a Fenollar===
*Les ''Regles'' (que segons sos defensors són un desafiu lliterari dirigit a Jaume Gassull, i el detonant de la ''Brama dels llauradors'') estàn escrites en prosa i tant Fenollar com Gassull sempre debatien en vers, i en la mateixa mètrica.

*La total falta de relació lèxica entre la ''Brama dels llauradors'' i les ''Regles d'esquivar vocables''. Si les ''Regles'' foren un desafiu intelectual o lliterari de Fenollar a Gassull, deuríen criticar el llèxic que defén Gassull, pero el lèxic de les ''Regles'' no te res que vore en el de l’obra de Gassull. Les coincidències entre les paraules citades en la ''Brama'' i les ''Regles'' són ínfimes.

*Les ''Regles'' diuen lliteralment: ''“mots o vocables los quals deu esquivar qui be vol parlar la llengua catalana, a juy de mossèn Fenollar”''; pero cap valencià de l’época de Fenollar hauría usat la denominació ''“llengua catalana”'', puix solament usaven la denominació ''“llengua valenciana”''. De fet, est és un dels pocs punts en el que tots els defensors de les ''Regles'' estàn d'acort.

*El propi fet de que les ''Regles d'esquivar vocables'' parlen d'un tal ''“reverend Fenollar”'' (en "d" final), irònicament descarta l'autoria de Bernat Fenollar; puix els valencians del [[sigle XV]] solien ensordir les terminacions en "D" a “T”, i com es pot vore en les obres de Fenollar, este no era una excepció a la norma general: ''“reverent mestre”'' (''Lo passi en cobles'', [[Valéncia]], [[1493]])

*La regla (49) censura ''“no vaig anar e vaig venir, sino aní i venguí”'', intercalant en la (48) la nota ''“estos vocables de vaig anar a missèr Hierony Pau ne a mi, Pere Miquel Carbonell, no par sían bons vocables. Més val dir: anam venguem. No: vam anar”''. És dir, que les ''Regles'' recomanen l'us del pretèrit simple i critiquen el pretèrit perifràstic, i si l'autor de les Regles critica el perifràstic, és perque supon que esta era la forma general en aquella época; pero en Valéncia era just al contrari, lo que descarta una autoria valenciana.

*Moltes regles censuren formes valencianes cultes i habituals en l'época de Fenollar, en els cenàculs lliteraris coetàneus i en l'obra del propi Fenollar; per eixemple, la (47) ''“no perea i pobrea, sino peresa i  pobresa”'', la (94) ''“no nosatres, sino nosaltres”'', la (208) ''“no teua, sino tua”'', la (207) ''“no seua, sino sua”'', la (206) ''“no meua, sino mia”'', entre atres. Açò descarta a Fenollar i apunta ad una autoria catalana.

===Lapsus que descarten a Pau===
*Este humaniste català, desenrollà sa obra en [[Itàlia]] i escrivia habitualment en [[idioma llatí|llatí]].

===Lapsus que descarten a Carbonell===
*Carbonell sempre escrivia ''"Gyrona"'' i no ''"Gerona"''. En sa obra ''Chróniques d’Espanya'', que Carbonell redactà durant la suposta compilació de les ''Regles'', sempre apareix "Gyrona" en referència a [[Girona]]; pero la regla (132) censura escriure ''“Gyrona per Gerona”''.

*La regla (136), censura ''“Mallorca per Mallorques”'', ignorant que Carbonell únicament usava estos dos térmens en ses ''Chróniques d’Espanya'' (t. II, ed. Barcino, p.98).

*La regla (181) està escrita en ortografía [[Pompeu Fabra|fabriana]] puix censura ''“juhiverd per juliverd”'', quan en ses obres, Carbonell sempre escriu ''"vert"'' (Carbonell: ''Chróniques d’Espanya'', c. [[1497]]), lo que apunta a una factura moderna del manuscrit.

*Atra regla, la (240), censura ''“orde de Cistell per dir orde de Cisterç”'', quan el propi Carbonell no fa cas de sa pròpia regla i escriu ''“orde de Cistells”''  (Ex. Joan II), i ''“sanct Bernat de Cistell”'' (Bula, [[1491]]).

*Carbonell sempre usa tant ''“jaquir”'' com ''“lexar”'', pero la regla (183) recomana usar ''"lexar o deixar en lloc de jaquir"''.


==Atres indicis de falsificació moderna==
*La regla (143) és un evident anacronisme, puix censura ''“maixcarat per mascarat”'', quan en l'época en la que (supostament) foren escrites les ''Regles d'esquivar vocables'' encara no existía el terme ''“maixcarat”'', i per lo tant no tenía sentit censurar-lo. 

*Atres regles (coincidint sospitosament en l’ortografía catalana de l’[[IEC]] i de [[Pompeu Fabra]]) censuren ''“setrot o pitxer per jarro”'' (296), ''“xiular per siular”'' (195),  o ''“punxor per dir punxó”'' (163); quan Bernat Fenollar, i els valencians coetàneus ([[Jaume Roig|Roig]], [[Joanot Martorell|Martorell]], etc), usaven la palatal sorda "CH" al escriure "picher" i els derivats de "chiular" i "punchar": ''“no punchen les seus”'' (''Lo Procés de les Olives'', [[Valéncia]], [[1497]]). 

*Segons els defensors de les ''Regles'', estes pretenien ser un vocabulari llatinisant; pero estes igual recomanen una paraula poc etimològica front ad un sinònim més etimològic (com ''“sarments”'' en lloc de ''“vits”''), que lo contrari. És dir, que les ''Regles'' estàn fetes de forma arbitrària i no encaixen ni en un criteri etimologiste, geollíngüístic (diatópic o dialectològic) ni sociollingüístic (diastrátic o de nivells del llenguage).

*El manuscrit atribuïx sa autoria ad' ''“altres hòmens diserts catalans e valenctians e prestantísims trobadors (…) e altres perfetament pronuntiants lo vulgar català”''; pero, si (supostament) colaboraren tants experts en sa redacció, ¿per qué les ''Regles'', unes prescripipcions supostament fetes per ad ''“esquivar vocables o mots grossers o pagessívols”'', prescriuen tants erros ''“grossers i pagessívols”''?


== Bibliografia ==
*GARCÍA MOYA, Ricart, DHIVAM, Valéncia, Associació Valenciana d’Informació i Difusió, 2006.
*GARCÍA MOYA, Ricart, Historias del idioma valenciano, Valéncia, Romeu, 2003.
*BADIA I MARGARIT, MIQUEL, “Regles d’esquivar vocables o mots grossers o pagessívols” Unas normas del siglo XV sobre pureza de la lengua catalana. En el Boletín de la Real academia de Buenas Letras de Barcelona, XXIII (1950) Ampliat en dos artículs en 1951 i 1952.

== Enllaços externs ==
*http://perso.wanadoo.es/rgmoya/elhuevocolon.htm
*http://perso.wanadoo.es/rgmoya/extra/botifarres.htm

[[Categoria:Pancatalanisme]]
[[Categoria:Català]]
[[Categoria:Filologia]]