22 716
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 147:
Llínea 147: + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
sense resum d'edició
Els diferents atacs que manifestaven la debilitat de la defensa del llitoral va fer crear en [[1594]] el Batalló de la Milícia Efectiva del Regne de Valéncia, un eixèrcit defensiu del regne, en dèu mil hòmens destinats a respondre a qualsevol atac; pero en l'expulsió dels moriscs en [[1609]] i el respal i informació que donaven els assaltants, la cantitat i virulència dels atacs va baixar, i el batalló va anar reduint el seu tamany en els anys.
Els diferents atacs que manifestaven la debilitat de la defensa del llitoral va fer crear en [[1594]] el Batalló de la Milícia Efectiva del Regne de Valéncia, un eixèrcit defensiu del regne, en dèu mil hòmens destinats a respondre a qualsevol atac; pero en l'expulsió dels moriscs en [[1609]] i el respal i informació que donaven els assaltants, la cantitat i virulència dels atacs va baixar, i el batalló va anar reduint el seu tamany en els anys.
== Administració ==
Fins al [[sigle XVIII]], abans del [[Decret de Nova Planta]], les institucions valencianes a les que coneixem en l'actualitat com l'[[Ajuntament]] se li denominava Consell. Estava format pel Justícia, els jurats i els consellers. En l'etapa medieval el Consell s'encarregava del govern, la defensa, la justícia i el patrimoni municipal. El número de persones que ho componia depenia de la categoria de cada localitat i aixina mateix, pel seu número de veïns.
El Consell de Castelló estava format pel justícia, quatre jurats i trentasís consellers, aixina com atres persones que tenien determinades funcions. En el govern municipal del Castelló medieval participaven trentassís consellers, sis per cada barri de la Vila a partir de l'any [[1272]], encara que és provable que en anterioritat el seu número fora menor perque la població estava formada per quatre barris. L'elecció dels consellers es portava a terme per sorteig i el que resultava elegit devia acceptar-ho, llevat que fora noble o religiós. La seua llabor consistia en assistir a totes les sessions del Consell per a assessorar als jurats.
=== Càrrecs i oficis majors ===
* Justícia (l'actual alcalde)
* Consellers (els actuals regidors)
Els oficis majors en l'época foral:
* Mustassaf, era la mà dreta del Justícia, controlava els pesos i les mides, els preus i les condicions dels aliments.
* Escrivà del Consell (l'actual secretari)
* Clavari (l'actual interventor)
* Peyter, la persona encarregada dels imposts.
* Manobrer, encarregat del control de les obres.
* Sacristà, s'encarregava de les ermites.
* Aguasil, oficial del rei encarregat de fer complir la llei.
* Sequier, s'encarregava del control de les aigües.
* Síndic, era el representant de la Vila per a tractar assunts davant el rei.
* Assessors (els actuals advocats)
* Oïdors de contes
* Taxadors de la peyta
Tots els oficis cobraven un sou o salari i les corresponia un any de càrrec.
== Vore també ==
== Vore també ==