Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 39:
Llínea 39: − Entre 1356 i 1365, els reis [[Pedro I de Castella]] i [[Pedro IV d'Aragó]] es varen enfrontar en una cruenta [[Guerra dels Dos *Pedros|guerra]] que va tindre el seu escenari principal en el Regne de Valéncia, per l'interés del monarca aragonés de controlar el [[Regne de Múrcia (Corona de Castella)|Regne de Múrcia]]. Ciutats com [[Alacant]] varen estar sitiades durant varis anys, i com a premi a la seua valentia per resistir dos voltes l'assalt dels castellans, la ciutat de [[Valéncia]] va rebre les dos "L" del seu escut (doblement lleal), i a la seua bandera real se li va concedir la corona real. D'esta concessió va nàixer la bandera valenciana que ha aplegat fins als nostres dies. Durant esta guerra ademés les poblacions de [[Villena]] i [[Sax]], que havien passat a Valéncia per mig de la [[Sentència de Torrellas]] en 1304 (encara que es mantenien en el castellà [[Senyoriu de Villena]]), serien tornades a Castella i no retornarien a Valéncia fins al sigle XIX. + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
sense resum d'edició
[[Archiu:Reino Valencia XVI.jpg|thumb|200px|left|Part del Regne de Valéncia en el [[segle XVI]]]]
[[Archiu:Reino Valencia XVI.jpg|thumb|200px|left|Part del Regne de Valéncia en el [[segle XVI]]]]
[[Archiu:Guion del Reino de Valencia.jpg|thumb|250px|Guió i cavall engualdrapat en l'emblema heràldic del Regne de Valéncia en les exequies per la mort de[[Carlos I de Espanya]]
[[Archiu:Guion del Reino de Valencia.jpg|thumb|250px|Guió i cavall engualdrapat en l'emblema heràldic del Regne de Valéncia en les exequies per la mort de[[Carlos I de Espanya]]
En ''La Magnifique, et sumptueuse pompe funèbre faite aus obsèques, et funerailles du très grand, et très victorieus empereur Charles Cinquième, celebrées en la Ville de Bruxelles li XXIX. jour du mois de décembre M.D.LVIII parell Philippes Roy Catholique d’Espaigne són fils'', Jérôme Cock (dibuix), Jean i Luc de Dovar, (gravadors), Amberes, Cristóbal *Plantino, 1559, *LÁM. 15.<ref>Alberto Montaner Fruts, ''El senyal del rei d'Aragó: Història i significat'', Saragossa, Institució «Fernando el Catòlic», 1995, p. 185, LÁM. XVII. ISBN 84-7820-283-8.</ref>]]
Aixina mateix, el Regne de Valéncia finança econòmicament l'expansió de la [[Corona d'Aragó]] durant els sigles [[sigle XV|XV]] i [[sigle XVI|XVI]], per lo que alcança el seu màxim esplendor durant el [[Sigle d'Or Valencià|Sigle d'or]], gràcies al conseqüent comerç marítim en els nous territoris extra peninsulars de la Corona ([[Cerdenya]], [[Sicilia]], [[Nàpols]], etc.), i la creació de la ''[[Taula de Canvis]]'', la primera [[bossa de valors]] de l'història. Esta época coincidix, ademés, en una explosió lliterària notable en valencià, sent una de les primeres societats en entrar en l'época de la Renaixença, en importants escritors, humanistes i filòsofs.
En l'unió dinàstica efectiva de la [[Corona de Castella]] i de la [[Corona d'Aragó]] en l'emperador [[Carlos I d'Espanya|Carlos I]], el Regne de Valéncia seguix mantenint la seua independència política. No obstant, el regne comença a vore's somés a la pressió d'una política cada volta més centralista per part de l'hegemonia de la Corona castellana, donant lloc a importants conflictes socials com els Tumults de les [[Germaníes]] dels gremis i agricultors valencians contra diversos virreis i lloctinents. Un atre problema important és la dràstica reducció demogràfica, fins a un terç de la població, com a conseqüència de les diferents [[Edicte de Granada|expulsions de judeus]] i [[Expulsió dels @morisco|moriscs]] del Regne, la qual cosa fa que la seua economia entre en una greu crisis degut, principalment, a la falta de mà d'obra barata que hi havia en la població morisca valenciana (denominats ''tagarins''), i a la fuga de capitals i actius acumulats pels sefardites.
En 1700, en la mort de [[Carlos II d'Espanya|Carlos II]], va ser proclamat rei de Castella i d'Aragó [[Felipe d'Anjou]], lo que va provocar la [[Guerra de Successió Espanyola]]. La [[Corona d'Aragó]] es va posar de part de l'archiduc [[Carlos VI del Sacre Imperi Romà Germànic|Carlos]], l'atre pretenent. La resistència del Regne de Valéncia es va concentrar especialment en [[Xàtiva]], Denia, Altea i Alacant, que varen ser incendiades en repetides ocasions (d'ahí el gentilici ''socarrats'', "quemados" en castellà, propi de la ciutat de [[Xàtiva]]), i la seua població massacrada. Quan la guerra va terminar, Felipe V va promulgar els [[Decrets de Nova Planta]], per els que quedaven abolides totes les institucions de la Corona d'Aragó i dels Regnes que la componien, que desapareixien i s'integraven en la [[Corona de Castella]], fent-se els furs d'este últim regne extensius per a tot el territori; no obstant, per a ser assimilada a la llegislació i sistema polític castellans, el rei va tindre que sofocar numeroses sublevació i tumults socials a lo llarc del territori dirigides per excombatients del bando dels Austrias, els [[micalets]].
== Divisió Territorial: Les Governacions i el Virregnat ==
{{@AP|Institucions del Regne de Valéncia}}
El Regne de Valéncia va estar dividit en dos governacions, la de Valéncia i la d'Oriola. La [[Governació de Valéncia]] estava dividida en tres territoris: la ''Governació dellà Xúquer'' o de Xàtiva, per a la zona compresa entre Xixona i el Xúquer, la ''Governació dellà Uixó'' o Castelló, per al territori al nort del Uixó, i el governador de Valéncia que tenia jurisdicció entre el Xúquer i el Uixó, ademés de la supervisió dels seus lloctinents en Xàtiva i Castelló.
En 1520, mantenint les governacions, que varen perdre gran part de la seua importància política, es va establir el [[virregnat de Valéncia]] en el nomenament de Diego Hurtado de Mendoza i Lemos, que va anar el detonant de la [[Guerra de les Germaníes]].
Els diferents atacs que manifestaven la debilitat de la defensa del llitoral va fer crear en 1594 el Batalló de la Milícia Efectiva del Regne de Valéncia, un eixèrcit defensiu del regne, en dèu mil hòmens destinats a respondre a qualsevol atac; pero en l'expulsió dels moriscs en 1609 i el respal i informació que donaven els assaltants, la cantitat i virulència dels atacs va baixar, i el batalló va ser reduint el seu tamany en els anys.
== Vore també ==
* [[Anex:Llista de monarques de Valéncia|Llista de monarques de Valéncia]]
* [[Història de la ciutat de Valéncia]]
* [[Història de la Comunitat Valenciana]]
* [[Institucions del Regne de Valéncia]]
== Notes i referències ==
{{llistaref}}
== Enllaços externs ==
{{commonscat|Kingdom of Valencia}}
[[Categoria:Regnes d'Espanya|Valéncia]]
[[Categoria:Regne de Valéncia| ]]
[[Categoria:Història de la Comunitat Valenciana]]
{{Traduït de|es|Reino de Valencia}}
{{Traduït de|es|Reino de Valencia}}