Diferència entre les revisions de "Regne de Valéncia"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(No es mostren 34 edicions intermiges d'5 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
−
{{En desenroll}}
+
{{Estat desaparegut
−
 
+
| nom_oficial    = "Regne de Valencia"
−
{{Estat desaparegut
+
| nom_complet    = Regne de Valéncia
−
|nom = Regne de Valéncia
+
| nom_comú        = Regne de Valéncia
−
|image_bandera = Flag of the Land of Valencia (swallowtailed).svg
+
| status          =
−
|image_escut = Former Coat of Arms of Valencia (Party with the Royal Arms of Aragon).svg
+
| status_text    =  
−
|data = 1238-1707
+
| empire          =
−
|image = [[Archiu:Regne_valencia_1441.svg|209px]]
+
| forma_de_govern = [[Monarquia]]
−
|capital = [[Valéncia]]
+
| p1              = Taifa de Valéncia
−
|llengua = [[Idioma valencià]]
+
| bandera_p1      = Mosque02.svg
−
|atres_llengües = [[Idioma aragonés|aragonés]],[[Idioma espanyol|castellà]],[[àrap andalusí]]
+
| p2              = Regne de Murcia (Corona de Castella)
−
|govern = [[Monarquia]]
+
| bandera_p2      = Banner_of_the_Castilian_Realm_of_Murcia.svg
−
|superfície =  
+
| p3              =
−
|població = 50.000
+
| bandera_p3      =
−
|moneda =  
+
| s1              = Reformisme borbònic
−
|notes =  
+
| bandera_s1      = Bandera_de_España_1701-1760.svg
 +
| s2              =
 +
| bandera_s2      =
 +
| s3              =
 +
| bandera_s3      =
 +
| s4              =
 +
| bandera_s4      =
 +
| s5              =
 +
| bandera_s5      =
 +
| s6              =
 +
| bandera_s6      =
 +
| imatge_bandera  = Senyera historica.png
 +
| bandera        =
 +
| imatge_escut    = Former Coat of Arms of Valencia (Party with the Royal Arms of Aragon).svg
 +
| símbol          =  
 +
| map            = Regne_valencia_1441.svg
 +
| map_descripció =
 +
| capital         = Valéncia
 +
| latd = |latm = |latNS = |longd = |longm = |longEW =
 +
| lema_nacional                =
 +
| himne_nacional              =
 +
| idioma                      = [[Idioma valencià|valencià]]
 +
| idioma_no_oficial            = [[idioma aragonés|aragonés]], [[idioma espanyol|castellà]]<br> [[àrap andalusí]]
 +
| moneda                      =
 +
| era                          =
 +
| esdeveniment_inici          =  [[Conquista de Valéncia per Jaume I|Conquista de la ciutat de Valéncia]]
 +
| data_inici                  = 28 de setembre
 +
| any_inici                    = 1238
 +
| esdeveniment_fi              = [[Decrets de Nova Planta]]
 +
| data_fi                      = 29 de juny
 +
| any_fi                      = 1707
 +
| esdeveniment1                =
 +
| any_esdeveniment1            =
 +
| data_esdeveniment1          =
 +
| esdeveniment2                =
 +
| any_esdeveniment2            =
 +
| data_esdeveniment2          =
 +
| esdeveniment3                =
 +
| any_esdeveniment3            =
 +
| data_esdeveniment3          =
 +
| esdeveniment4                =
 +
| any_esdeveniment4            = 
 +
| data_esdeveniment4          =
 +
| esdeveniment_anterior1      =
 +
| any_esdeveniment_anterior1  =
 +
| data_esdeveniment_anterior1  =
 +
| esdeveniment_anterior2      =
 +
| any_esdeveniment_anterior2  =
 +
| data_esdeveniment_anterior2  =
 +
| event_post                  =
 +
| data_esdeveniment_posterior1 =
 +
| títol_líder                  =
 +
| líder1                      =
 +
| any_líder1                  =  
 +
| líder2                      =
 +
| any_líder2                  =
 +
| líder3                      =
 +
| any_líder3                  =
 +
| títol_governant              =
 +
| governant1                  =
 +
| any_governant1              =
 +
| governant2                  =
 +
| any_governant2              = 
 +
| governant3                  =
 +
| any_governant3              =
 +
| dades_any1                  =
 +
| dades_superfície1            =
 +
| dades_població1              =
 +
| dades_any2                  =
 +
| dades_superfície2            =
 +
| dades_població2              = 
 +
| membre_de                    =  
 +
| religió                      = [[Iglésia Catòlica|catòlica]]
 +
| notes                       =  
 
}}
 
}}
  
  
 +
El '''Regne de Valéncia''' fon un regne creat per [[Jaume I el Conquistador|Jaume I]], [[rei d'Aragó]] i [[comte de Barcelona]], que va comprendre des de la [[reconquista]] de la [[taifa de Valéncia]] en [[1238]] fins a [[1707]], any en que en la promulgació dels [[Decrets de Nova Planta]] per als regnes d'Aragó i Valéncia les seues institucions varen ser abolides i els seus furs substituïts pels castellans; des d'eixa data fins a la [[divisió territorial d'Espanya en 1833]] envestiment per [[Javier de Burgos]], el regne de Valéncia va mantindre eixe nom com a territori dins de les diferents administracions de l'Espanya dels Borbons.<ref>Vore la [[drae:regne|2º accepció del terme ''regne'' en el Diccionari de la Real Acadèmia Espanyola]].</ref>
  
 +
{{Història de la Comunitat Valenciana}}
  
−
El '''Regne de Valéncia''' va ser un regne creat per [[Jaume I el Conquistador|Jaume I]], [[rei d'Aragó]] i [[comte de Barcelona]], que va comprendre des de la [[reconquista]] de la [[taifa de Valéncia]] en [[1238]] fins a [[1707]], any en que en la promulgació dels [[Decrets de Nova Planta]] per als regnes d'Aragó i Valéncia les seues institucions varen ser abolides i els seus furs substituïts pels castellans; des d'eixa data fins a la [[divisió territorial d'Espanya en 1833]] envestiment per [[Javier de Burgos]], el regne de Valéncia va mantindre eixe nom com a territori dins de les diferents administracions de l'Espanya dels Borbones.<ref>Vore la [[drae:regne|2º accepció del terme ''regne'' en el Diccionari de la Real Acadèmia Espanyola]].</ref>
+
Despuix de la conquista inicial fon ampliat cap al sur de la llínea [[Biar]]-[[Busot]]. Jaume I, veent que era difícil repoblar tant de territori conquistat, intentà conservar alguns privilegis de la població nativa aixina com respectar les seues religions i costums, proclamant els [[Furs de Valéncia|Furs de Valéncia (''Els Furs'')]], a partir de la qual se crea en entitat de regne i passant a formar part de la [[Corona d'Aragó]]. Fon aixina depenent de la Corona pero en una administració pròpia.
−
 
 
−
Despuix de la conquista inicial va ser ampliat cap al sur de la llínea [[Biar]]-[[Busot]]. Jaime I, veent que era difícil repoblar tant territori conquistat, intenta conservar alguns privilegis de la població nativa aixina com respectar les seues religions i costums, proclamant els [[Furs de Valéncia|Furs de Valéncia (''Els Furs'')]], a partir de la qual es crea en entitat de regne i passant a formar part de la [[Corona d'Aragó]]. Va ser aixina depenent de la corona pero en una administració pròpia.
 
  
 
La creació del regne va provocar una iracunda reacció de la noblea aragonesa, que vea aixina impossible la prolongació dels seus senyorius cap a les terres valencianes.
 
La creació del regne va provocar una iracunda reacció de la noblea aragonesa, que vea aixina impossible la prolongació dels seus senyorius cap a les terres valencianes.
Llínea 29: Llínea 102:
 
=== Edat Mija ===
 
=== Edat Mija ===
 
{{AP|Conquista del Regne de Valéncia}}
 
{{AP|Conquista del Regne de Valéncia}}
−
Despuix d'haver segut el breçol de la cultura íbera, i receptora de diferents cultures antigues ([[fenicis]], [[grecs]], [[cartaginés]], [[Antiga Roma|romans]], [[bizantí]], [[visigots]], [[musulmans]], etc.), en l'any 1233 el rei [[Jaime I el Conquistador]] inicia la conquista del territori valencià marcat llavors per cinc sigles de presència dels [[sarraïns]]: els regnes taifas de [[taifa de Valéncia|Balansiya]], [[Taifa d'Alpuente|Alpuente]], [[taifa de Denia|Denia]] i [[Taifa de Múrcia|Múrcia]].
+
Despuix d'haver segut el breçol de la cultura ibera, i receptora de diferents cultures antigues ([[fenicis]], [[grecs]], [[cartaginés]], [[Antiga Roma|romans]], [[bizantí]], [[visigots]], [[musulmans]], etc.), en l'any 1233 el rei [[Jaume I el Conquistador]] inicià la conquista del territori valencià marcat llavors per cinc sigles de presència dels [[sarraïns]]: els regnes taifes de [[taifa de Valéncia|Balànsiya]], [[Taifa d'Alpont|Alpont]], [[taifa de Dénia|Dénia]] i [[Taifa de Múrcia|Múrcia]].
  
−
Una volta conquistades les [[Illes Balears]], els esforços militars de Jaime I es varen redirigir cap als territoris islàmics del sur. En l'any [[1233]] es va planificar la campanya de [[Alcanyís]], desenrollada en tres etapes:
+
Una volta conquistades les [[Illes Balears]], els esforços militars de Jaume I se varen redirigir cap als territoris islàmics del sur. En l'any [[1233]] se va planificar la campanya d'[[Alcanyís]], desenrollada en tres etapes:
 
* La primera dirigida a les terres de "la Plana" nort, en la presa de [[Borriana]] l'any 1233 i atres enclavaments, com per eixemple [[Peníscola]].
 
* La primera dirigida a les terres de "la Plana" nort, en la presa de [[Borriana]] l'any 1233 i atres enclavaments, com per eixemple [[Peníscola]].
−
* La segona comprén la zona central en la conquista de [[Valéncia]] (1238) i les terres planes fins al [[Xúquer]], per a fer-ho les corts generals de [[Monsó (Osca)|Monsó]] de [[1236]] varen concedir l'ajuda necessària i el papa [[Gregorio IX]] va donar a l'empresa el caràcter de [[creuada]]. [[El Puig]] es va prendre en agost de [[1237]], en el fracàs d'una esquadra enviada pel rei de [[Tunis]] en auxili de Valéncia. Les capitulacions es varen firmar el [[28 de setembre]] i el rei va entrar en la ciutat el [[9 d'octubre]].
+
* La segona comprén la zona central en la conquista de [[Valéncia]] (1238) i les terres planes fins al [[Xúquer]], per a fer-ho les corts generals de [[Monsó (Osca)|Monsó]] de [[1236]] varen concedir l'ajuda necessària i el papa [[Gregori IX]] va donar a l'empresa el caràcter de [[creuada]]. [[El Puig]] se va prendre en agost de [[1237]], en el fracàs d'una esquadra enviada pel rei de [[Tunísia]] en auxili de Valéncia. Les capitulacions se varen firmar el [[28 de setembre]] i el rei va entrar en la ciutat el [[9 d'octubre]].
  
−
[[Archiu:Entrada de Jaume I a València.jpg|thumb|200px|left|Pintura mural del castell de [[Alcanyís]] del sigle XIV que representa l'entrada de Jaime I d'Aragó en Valéncia en 1238.]]
+
[[Archiu:Entrada de Jaume I a València.jpg|thumb|200px|left|Pintura mural del castell d'[[Alcanyís]] del sigle XIV que representa l'entrada de Jaume I d'Aragó en Valéncia en 1238.]]
 
[[Archiu:Mapa de conquesta del Regne de valencia.png|thumb|200px|right|Fases de conquista i/o incorporació dels territoris de l'actual Comunitat Valenciana]]
 
[[Archiu:Mapa de conquesta del Regne de valencia.png|thumb|200px|right|Fases de conquista i/o incorporació dels territoris de l'actual Comunitat Valenciana]]
  
−
* La tercera fase comprén des de [[1243]] fins a [[1245]] i aplega fins als llímits estipulats per a la conquista entre Aragó i [[Castella]] en el [[Tractat de Almizra]] en l'any [[1244]], firmat entre Jaime I i [[Alfonso X el Sabio]], en aquell moment infant castellà, per a delimitar les àrees de reconquista de les Corones de Castella i Aragó. Les terres al sur de la llínea [[Biar]]-[[Busot]]-[[la Vila Joyosa]] varen quedar reservades a Castella, mantenint-se el [[Regne de Múrcia (Corona de Castella)|Regne de Múrcia]] (en totes les terres alacantines al sur de [[Biar]]-[[Busot]]) en territori castellà. Posteriorment, aprofitant la mort de [[Sancho IV de Castella]] i la minoria d'edat del seu successor, [[Fernando IV de Castella|Fernando IV]], els territoris del Regne de Múrcia situats al nort de la vora del [[Riu Segura|Segura]] són incorporats al regne de Valéncia en l'invasió d'estes terres castellanes per part de [[Jaime II el Just|Jaime II]], despuix de la [[Sentència Arbitral de Torrellas]] ([[1304]]) i el [[Tractat d'Elig]] ([[1305]]).
+
* La tercera fase comprén des de [[1243]] fins a [[1245]] i aplega fins als llímits estipulats per a la conquista entre Aragó i [[Castella]] en el [[Tractat de Almizra]] en l'any [[1244]], firmat entre Jaume I i [[Alfons X el Sabi]], en aquell moment infant castellà, per a delimitar les àrees de reconquista de les Corones de Castella i Aragó. Les terres en el sur de la llínea [[Biar]]-[[Busot]]-[[la Vila Joyosa]] varen quedar reservades a Castella, mantenint-se el [[Regne de Múrcia (Corona de Castella)|Regne de Múrcia]] (ab totes les terres alacantines en el sur de [[Biar]]-[[Busot]]) en territori castellà. Posteriorment, aprofitant la mort de [[Sancho IV de Castella]] i la minoria d'edat del seu successor, [[Fernando IV de Castella|Fernando IV]], els territoris del Regne de Múrcia situats en el nort de la vora del [[Riu Segura|Segura]] són incorporats al regne de Valéncia en l'invasió d'estes terres castellanes per part de [[Jaume II el Just|Jaume II]], despuix de la [[Sentència Arbitral de Torrellas]] ([[1304]]) i el [[Tractat d'Elig]] ([[1305]]).
  
−
En l'any [[1283]] el rei [[Pedro III d'Aragó]] autorisa l'instalació del [[Consulat de la Mar]] en Valéncia, sent este el primer d'Espanya.
+
En l'any [[1283]] el rei [[Pere III d'Aragó]] autorisa l'instalació del [[Consulat de la Mar]] en Valéncia, sent este el primer d'Espanya.
  
−
En l'any [[1305]] seria dividit este regne quedant per a Castella la zona occidental, que constituiria dins de la corona castellana el Regne de Múrcia, i para [[Corona d'Aragó|Aragó]] la zona oriental, que passaria a formar part del Regne de Valéncia, en virtut a la [[Sentència Arbitral de Torrellas]] i el [[Tractat d'Elig]].
+
En l'any [[1305]] seria dividit este regne quedant per a Castella la zona occidental, que constituiria dins de la corona castellana el Regne de Múrcia, i per a [[Corona d'Aragó|Aragó]] la zona oriental, que passaria a formar part del Regne de Valéncia, en virtut de la [[Sentència Arbitral de Torrellas]] i el [[Tractat d'Elig]].
  
−
El regne, al principi de majoria [[mudéixar]], musulmana i mossàrap. En la conquista el regne de Valéncia va rebre cristians principalment d'Aragó, Castella i Navarra pero també d'atres països europeus. El procés de poblament del Regne de Valéncia va ser un procés llarc que no acabarà fins al sigle XVII, despuix de l'expulsió dels [[Moriscs|moriscs]]. La població del Regne de Valéncia, des del principi, era d'orige divers (aragonesos, navarresos, d'Itàlia...) pero predominava la d'orige aragonés i castellà. La [[teoria pancatalanista de l'orige de l'idioma valencià]] afirma que la població catalanoparlant representava més del 80% de la del Regne de Valéncia despuix de l'expulsió dels morisco, pero s'ha demostrat que açò no pot ser cert, puix en orige en les expedicions de Jaime I no aplegaven ni al 5% del total.Es necessari aclarir que ademés este 5 % de catalans anaren molt provablement analfabets i és impossible que una minoria analfabeta imponga el seu idioma a la majoria, açò desmonta els arguments pancatalanistes. Per una atra part, historiadors sérios han demostrat que en tota l'història del Regne de Valéncia l'immigració catalana cap a terres valencianes ha segut molt escassa.   
+
El regne, al principi de majoria [[mudéixar]], musulmana i mossàrap. En la conquista el regne de Valéncia va rebre cristians principalment d'Aragó, Castella i Navarra pero també d'atres països europeus. El procés de poblament del Regne de Valéncia va ser un procés llarc que no acabarà fins al sigle XVII, despuix de l'expulsió dels [[Moriscs|moriscs]]. La població del Regne de Valéncia, des del principi, era d'orige divers (aragonesos, navarresos, italians...) pero predominava la d'orige aragonés i castellà. La [[teoria pancatalanista de l'orige de l'idioma valencià]] afirma que la població catalanoparlant representava més del 80% de la del Regne de Valéncia despuix de l'expulsió dels moriscs, pero s'ha demostrat que açò no pot ser cert, puix en orige en les expedicions de Jaume I no aplegaven ni al 5% del total. És necessari aclarir que ademés este 5% de catalans anaren molt provablement analfabets i és impossible que una minoria analfabeta imponga el seu idioma a la majoria, açò desmonta els arguments pancatalanistes. Per una atra part, historiadors sérios han demostrat que en tota l'història del Regne de Valéncia l'immigració catalana cap a terres valencianes ha segut molt escassa.   
  
−
Estes poblacions junt en els judeus, va donar com resultat una societat multiconfesional i multicultural, sent els cristians els qui tenien plens drets en comparació al restant de les cultures. Estos mateixos creen les bases d'un sistema econòmic aprofitant les infraestructures àraps existents ([[azudes]], [[margenades]], sistemes de rec, mesquites, torres de vigilància, etc.), aixina com els productes agrícoles assentats (cítrics, panses, [[armeles]], [[arròs]], [[chufa]], [[hortalices]], [[Palmera (vegetal)|palmeres]], etc).
+
Estes poblacions junt en els judeus, va donar com resultat una societat multiconfesional i multicultural, sent els cristians els qui tenien plens drets en comparació al restant de les cultures. Estos mateixos creen les bases d'un sistema econòmic aprofitant les infraestructures àraps existents ([[taones]], [[margenades]], sistemes de rec, mesquites, torres de vigilància, etc.), aixina com els productes agrícoles assentats (cítrics, panses, [[armeles]], [[arròs]], [[chufa]], [[hortalices]], [[Palmera (vegetal)|palmeres]], etc).
  
−
A pesar de compartir rei en els territoris de la [[Corona d'Aragó]] ([[Comtats Catalans]], Aragó i [[Regne de Mallorca|Balears]]), el rei Jaime I instaura els furs de Valéncia, fundant d'esta manera un regne en identitat política pròpia, en les seues pròpies institucions, en la seua moneda, administració, i aranzel. Estos furs es mantindrien fins a [[1707]], en la centralisació borbònica.  
+
A pesar de compartir rei en els territoris de la [[Corona d'Aragó]] ([[Comtats Catalans]], Aragó i [[Regne de Mallorca|Balears]]), el rei Jaume I instaura els furs de Valéncia, fundant d'esta manera un regne en identitat política pròpia, en les seues pròpies institucions, en la seua moneda, administració, i aranzel. Estos furs se mantindrien fins a [[1707]], en la centralisació borbònica.
  
−
<center>{{Galería de imágenes
+
<gallery>
−
|Coat of Arms of Valencia (14th-16th Centuries).svg|Escut del Regne y de la ciutat de Valéncia dels segles XIV a XVI
+
|Coat of Arms of Valencia (14th-16th Centuries).svg|Escut del Regne i de la ciutat de Valéncia dels sigles XIV a XVI
−
|Coat of Arms of Valencia (16th-18th Centuries).svg|Escut de los segles XVI a XVIII]
+
|Coat of Arms of Valencia (16th-18th Centuries).svg|Escut dels sigles XVI a XVIII]
−
|Former Coat of Arms of Valencia (Party with the Royal Arms of Aragon).svg|Variant en la Ensenya Real
+
|Former Coat of Arms of Valencia (Party with the Royal Arms of Aragon).svg|Variant en l'Ensenya Real
 
|Royal arms of Aragon (Lozenge shaped and Crowned).svg|Ensenya Real
 
|Royal arms of Aragon (Lozenge shaped and Crowned).svg|Ensenya Real
−
}}</center>
+
</gallery>
  
 
=== Edat Moderna ===
 
=== Edat Moderna ===
−
[[Archiu:Reino Valencia XVI.jpg|thumb|200px|left|Part del Regne de Valéncia en el [[segle XVI]]]]
+
[[Archiu:Reino Valencia XVI.jpg|thumb|200px|left|Part del Regne de Valéncia en el [[sigle XVI]]]]
−
[[Archiu:Guion del Reino de Valencia.jpg|thumb|250px|Guió i cavall engualdrapat en l'emblema heràldic del Regne de Valéncia en les exequies per la mort de[[Carlos I de Espanya]]
+
[[Archiu:Guion del Reino de Valencia.jpg|thumb|250px|Guió i cavall engualdrapat en l'emblema heràldic del Regne de Valéncia en les exequies per la mort de [[Carles I de Espanya]]
  
 
En ''La Magnifique, et sumptueuse pompe funèbre faite aus obsèques, et funerailles du très grand, et très victorieus empereur Charles Cinquième, celebrées en la Ville de Bruxelles li XXIX. jour du mois de décembre M.D.LVIII parell Philippes Roy Catholique d’Espaigne són fils'', Jérôme Cock (dibuix), Jean i Luc de Dovar, (gravadors), Amberes, Cristóbal *Plantino, 1559, *LÁM. 15.<ref>Alberto Montaner Fruts, ''El senyal del rei d'Aragó: Història i significat'', Saragossa, Institució «Fernando el Catòlic», 1995, p. 185, LÁM. XVII. ISBN 84-7820-283-8.</ref>]]
 
En ''La Magnifique, et sumptueuse pompe funèbre faite aus obsèques, et funerailles du très grand, et très victorieus empereur Charles Cinquième, celebrées en la Ville de Bruxelles li XXIX. jour du mois de décembre M.D.LVIII parell Philippes Roy Catholique d’Espaigne són fils'', Jérôme Cock (dibuix), Jean i Luc de Dovar, (gravadors), Amberes, Cristóbal *Plantino, 1559, *LÁM. 15.<ref>Alberto Montaner Fruts, ''El senyal del rei d'Aragó: Història i significat'', Saragossa, Institució «Fernando el Catòlic», 1995, p. 185, LÁM. XVII. ISBN 84-7820-283-8.</ref>]]
−
Aixina mateix, el Regne de Valéncia finança econòmicament l'expansió de la [[Corona d'Aragó]] durant els sigles [[sigle XV|XV]] i [[sigle XVI|XVI]], per lo que alcança el seu màxim esplendor durant el [[Sigle d'Or Valencià|Sigle d'or]], gràcies al conseqüent comerç marítim en els nous territoris extra peninsulars de la Corona ([[Cerdenya]], [[Sicilia]], [[Nàpols]], etc.), i la creació de la ''[[Taula de Canvis]]'', la primera [[bossa de valors]] de l'història. Esta época coincidix, ademés, en una explosió lliterària notable en valencià, sent una de les primeres societats en entrar en l'época de la Renaixença, en importants escritors, humanistes i filòsofs.
+
Aixina mateix, el Regne de Valéncia finança econòmicament l'expansió de la [[Corona d'Aragó]] durant els sigles [[sigle XV|XV]] i [[sigle XVI|XVI]], per lo que alcançà el seu màxim esplendor durant el [[Sigle d'Or Valencià|Sigle d'or]], gràcies al conseqüent comerç marítim en els nous territoris extra peninsulars de la Corona ([[Cerdenya]], [[Sicília]], [[Nàpols]], etc.), i la creació de la ''[[Taula de Canvis]]'', la primera [[bossa de valors]] de l'història. Esta época coincidix, ademés, en una explosió lliterària notable en valencià, sent una de les primeres societats en entrar en l'época de la Renaixença, en importants escritors, humanistes i filòsofs.
  
−
En l'unió dinàstica efectiva de la [[Corona de Castella]] i de la [[Corona d'Aragó]] en l'emperador [[Carlos I d'Espanya|Carlos I]], el Regne de Valéncia seguix mantenint la seua independència política. No obstant, el regne comença a vore's somés a la pressió d'una política cada volta més centralista per part de l'hegemonia de la Corona castellana, donant lloc a importants conflictes socials com els Tumults de les [[Germaníes]] dels gremis i agricultors valencians contra diversos virreis i lloctinents. Un atre problema important és la dràstica reducció demogràfica, fins a un terç de la població, com a conseqüència de les diferents [[Edicte de Granada|expulsions de judeus]] i [[Expulsió dels @morisco|moriscs]] del Regne, la qual cosa fa que la seua economia entre en una greu crisis degut, principalment, a la falta de mà d'obra barata que hi havia en la població morisca valenciana (denominats ''tagarins''), i a la fuga de capitals i actius acumulats pels sefardites.
+
En l'unió dinàstica efectiva de la [[Corona de Castella]] i de la [[Corona d'Aragó]] en l'emperador [[Carles I d'Espanya|Carles I]], el Regne de Valéncia seguix mantenint la seua independència política. No obstant, el regne comença a vore's somés a la pressió d'una política cada volta més centralista per part de l'hegemonia de la Corona castellana, donant lloc a importants conflictes socials com els Tumults de les [[Germanies]] dels gremis i agricultors valencians contra diversos virreis i lloctinents. Un atre problema important és la dràstica reducció demogràfica, fins a un terç de la població, com a conseqüència de les diferents [[Edicte de Granada|expulsions de judeus]] i [[Expulsió dels moriscs|moriscs]] del Regne, lo qual fa que la seua economia entre en una greu crisis degut, principalment a la falta de mà d'obra barata que hi havia en la població morisca valenciana (denominats ''tagarins''), i a la fuga de capitals i actius acumulats pels sefardites.
  
−
En [[1700]], en la mort de [[Carlos II d'Espanya|Carlos II]], va ser proclamat rei de Castella i d'Aragó [[Felipe d'Anjou]], lo que va provocar la [[Guerra de Successió Espanyola]]. La [[Corona d'Aragó]] es va posar de part de l'archiduc [[Carlos VI del Sacre Imperi Romà Germànic|Carlos]], l'atre pretenent. La resistència del Regne de Valéncia es va concentrar especialment en [[Xàtiva]], Denia, Altea i Alacant, que varen ser incendiades en repetides ocasions (d'ahí el gentilici ''socarrats'', "quemados" en castellà, propi de la ciutat de [[Xàtiva]]), i la seua població massacrada. Quan la guerra va terminar, Felipe V va promulgar els [[Decrets de Nova Planta]], per els que quedaven abolides totes les institucions de la Corona d'Aragó i dels Regnes que la componien, que desapareixien i s'integraven en la [[Corona de Castella]], fent-se els furs d'este últim regne extensius per a tot el territori; no obstant, per a ser assimilada a la llegislació i sistema polític castellans, el rei va tindre que sofocar numeroses sublevació i tumults socials a lo llarc del territori dirigides per excombatients del bando dels Austrias, els [[micalets]].
+
En [[1700]], en la mort de [[Carles II d'Espanya|Carles II]], va ser proclamat rei de Castella i d'Aragó [[Felip d'Anjou]], lo que va provocar la [[Guerra de Successió Espanyola]]. La [[Corona d'Aragó]] es va posar de part de l'archiduc [[Carles VI del Sacre Imperi Romà Germànic|Carles VI]], l'atre pretenent. La resistència del Regne de Valéncia es va concentrar especialment en [[Xàtiva]], Denia, Altea i Alacant, que varen ser incendiades en repetides ocasions (d'ahí el gentilici ''socarrats'', "quemados" en castellà, propi de la ciutat de [[Xàtiva]]), i la seua població massacrada. Quan la guerra va acabar, Felip V va promulgar els [[Decrets de Nova Planta]], pels que quedaven abolides totes les institucions de la Corona d'Aragó i dels Regnes que la componien, que desapareixien i s'integraven a la [[Corona de Castella]], fent-se els furs d'este últim regne extensius per a tot el territori; no obstant, per a ser assimilada a la llegislació i sistema polític castellans, el rei va tindre que sofocar numeroses sublevacions i tumults socials a lo llarc del territori dirigides per excombatents del bando dels Àustria, els [[micalets]].
  
 
== Divisió Territorial: Les Governacions i el Virregnat ==
 
== Divisió Territorial: Les Governacions i el Virregnat ==
 
{{AP|Institucions del Regne de Valéncia}}
 
{{AP|Institucions del Regne de Valéncia}}
 +
 +
[[Archiu:Mapavv.jpg|thumb|300px|Mapa del Regne de Valéncia de l'any [[1607]]]]
 +
 
El Regne de Valéncia va estar dividit en dos governacions, la de Valéncia i la d'[[Oriola]]. La [[Governació de Valéncia]] estava dividida en tres territoris: la ''Governació dellà Xúquer'' o de [[Xàtiva]], per a la zona compresa entre Xixona i el Xúquer, la ''Governació dellà Uixó'' o Castelló, per al territori al nort del Uixó, i el governador de Valéncia que tenia jurisdicció entre el Xúquer i el Uixó, ademés de la supervisió dels seus lloctinents en Xàtiva i Castelló.
 
El Regne de Valéncia va estar dividit en dos governacions, la de Valéncia i la d'[[Oriola]]. La [[Governació de Valéncia]] estava dividida en tres territoris: la ''Governació dellà Xúquer'' o de [[Xàtiva]], per a la zona compresa entre Xixona i el Xúquer, la ''Governació dellà Uixó'' o Castelló, per al territori al nort del Uixó, i el governador de Valéncia que tenia jurisdicció entre el Xúquer i el Uixó, ademés de la supervisió dels seus lloctinents en Xàtiva i Castelló.
  
−
En [[1520]], mantenint les governacions, que varen perdre gran part de la seua importància política, es va establir el [[virregnat de Valéncia]] en el nomenament de Diego Hurtado de Mendoza i Lemos, que va anar el detonant de la [[Guerra de les Germaníes]].
+
En l'any [[1520]], mantenint les governacions, que varen perdre gran part de la seua importància política, se va establir el [[virregnat de Valéncia]] en el nomenament de Diego Hurtado de Mendoza i Lemos, que fon el detonant de la [[Guerra de les Germanies]].
 +
 
 +
Els diferents atacs que manifestaven la debilitat de la defensa del llitoral va fer crear en l'any [[1594]] el Batalló de la Milícia Efectiva del Regne de Valéncia, un eixèrcit defensiu del regne, en dèu mil hòmens destinats a respondre a qualsevol atac; pero en l'expulsió dels moriscs en [[1609]] i el respal i informació que donaven els assaltants, la cantitat i virulència dels atacs va baixar, i el batalló va anar reduint el seu tamany en els anys.
 +
 
 +
== Administració ==
 +
Fins al [[sigle XVIII]], abans del [[Decret de Nova Planta]], les institucions valencianes, a les quals coneixem en l'actualitat com a l'[[Ajuntament]], se denominava Consell. Estava format pel Justícia, els jurats i els consellers. En l'etapa migeval el Consell s'encarregava del govern, la defensa, la justícia i el patrimoni municipal. El número de persones que el componien depenia de la categoria de cada localitat i aixina mateix, pel seu número de veïns.
 +
 
 +
El Consell de [[Castelló]] estava format pel justícia, quatre jurats i trentasís consellers, aixina com atres persones que tenien determinades funcions. En el govern municipal del Castelló migeval participaven trentassís consellers, sis per cada barri de la Vila a partir de l'any [[1272]], encara que és provable que en anterioritat el seu número fora menor perque la població estava formada per quatre barris. L'elecció dels consellers es portava a terme per sorteig i el que resultava elegit devia acceptar-ho, llevat que fora noble o religiós. La seua llabor consistia en assistir a totes les sessions del Consell per a assessorar als jurats.
 +
 
 +
El Regne de Valéncia també contà en una polícia pròpia, [[Els Minyons|els Minyons]].  
 +
 
 +
=== Càrrecs i oficis majors ===
 +
 
 +
* [[Mestre racional]]
 +
* [[Bale general]]
 +
* Justícia (l'actual alcalde)
 +
* Consellers (els actuals regidors)
  
−
Els diferents atacs que manifestaven la debilitat de la defensa del llitoral va fer crear en [[1594]] el Batalló de la Milícia Efectiva del Regne de Valéncia, un eixèrcit defensiu del regne, en dèu mil hòmens destinats a respondre a qualsevol atac; pero en l'expulsió dels moriscs en [[1609]] i el respal i informació que donaven els assaltants, la cantitat i virulència dels atacs va baixar, i el batalló va ser reduint el seu tamany en els anys.
+
Els oficis majors en l'época foral:
 +
 
 +
* Mustassaf, era la mà dreta del Justícia, controlava els pesos i les mides, els preus i les condicions dels aliments.
 +
* Escrivà del Consell (l'actual secretari)
 +
* Clavari (l'actual interventor)
 +
* Peyter, la persona encarregada dels imposts.
 +
* Manobrer, encarregat del control de les obres.
 +
* Sacristà, s'encarregava de les ermites.
 +
* Aguasil, oficial del rei encarregat de fer complir la llei.
 +
* Sequier, s'encarregava del control de les aigües.
 +
* Síndic, era el representant de la Vila per a tractar assunts davant el rei.
 +
* Assessors (els actuals advocats)
 +
* Oïdors de contes
 +
* Taxadors de la peyta
 +
 
 +
Tots els oficis cobraven un sou o salari i els corresponia un any de càrrec.
 +
 
 +
== Primer rei de Valéncia ==
 +
[[Archiu:Miquelra.jpg|thumb|250px]]
 +
L'arqueòlec valencià [[Miquel Ramon Martí]] descobrí en l'any [[2001]] que el primer rei documentat de l'història de [[Valéncia]] fon el [[Visigots|visigot]] cristià '''[[Lleovigilt]]''', en el [[sigle VI]]. El trobament d'una moneda de l'any [[583]] a on se veu el seu rostre, el seu nom ("Livvigildus") i l'inscripció "Rex Valenta" (o siga, Rei de Valéncia) ho confirma. La moneda se troba en la Biblioteca Nacional de França, en [[París]], en la secció de [[numismàtica]].
 +
 
 +
Aixina, el [[Regne de Valéncia]] (per aquell temps en forma de ciutat-estat) és molt anterior a lo que se creïa fins ara.
  
 
== Vore també ==
 
== Vore també ==
Llínea 82: Llínea 195:
 
* [[Institucions del Regne de Valéncia]]
 
* [[Institucions del Regne de Valéncia]]
  
−
== Notes i referències ==
+
== Referències ==
−
{{llistaref}}
+
{{Reflist}}
 +
{{Traduït de|es|Reino de Valencia}}
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
−
{{commonscat|Kingdom of Valencia}}
 
  
 +
{{Regne de Valéncia}}
 
[[Categoria:Història]]
 
[[Categoria:Història]]
 
[[Categoria:Regnes d'Espanya|Valéncia]]
 
[[Categoria:Regnes d'Espanya|Valéncia]]
 
[[Categoria:Regne de Valéncia| ]]
 
[[Categoria:Regne de Valéncia| ]]
 
[[Categoria:Història de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Història de la Comunitat Valenciana]]
−
 
−
 
−
{{Traduït de|es|Reino de Valencia}}
 

Revisió de 19:48 10 gin 2022


El Regne de Valéncia fon un regne creat per Jaume I, rei d'Aragó i comte de Barcelona, que va comprendre des de la reconquista de la taifa de Valéncia en 1238 fins a 1707, any en que en la promulgació dels Decrets de Nova Planta per als regnes d'Aragó i Valéncia les seues institucions varen ser abolides i els seus furs substituïts pels castellans; des d'eixa data fins a la divisió territorial d'Espanya en 1833 envestiment per Javier de Burgos, el regne de Valéncia va mantindre eixe nom com a territori dins de les diferents administracions de l'Espanya dels Borbons.[1]


Història de la Comunitat Valenciana
Escudo de la Comunidad Valenciana.svg
Formació geològica
Prehistòria
Periodo íber
Periodo cartaginés
Periodo romà
Periodo visigot
Edat Mija (Periodo musulmà)
Conquista omeya
Valiat de l'Àndalus
Emirat de Qurtuba
Califat de Qurtuba
Emirat d'Alpont
Emirat de Balansiya
Emirat de Dàniyya
Regne de Valéncia
Conquista de Valéncia
Sigle d'or
Decrets de Nova Planta
Dinastia Borbó
Història contemporànea
Història de Valéncia
Llista de presidents de la Generalitat

Despuix de la conquista inicial fon ampliat cap al sur de la llínea Biar-Busot. Jaume I, veent que era difícil repoblar tant de territori conquistat, intentà conservar alguns privilegis de la població nativa aixina com respectar les seues religions i costums, proclamant els Furs de Valéncia (Els Furs), a partir de la qual se crea en entitat de regne i passant a formar part de la Corona d'Aragó. Fon aixina depenent de la Corona pero en una administració pròpia.

La creació del regne va provocar una iracunda reacció de la noblea aragonesa, que vea aixina impossible la prolongació dels seus senyorius cap a les terres valencianes.

Història

Edat Mija

Artícul principal → Conquista del Regne de Valéncia.

Despuix d'haver segut el breçol de la cultura ibera, i receptora de diferents cultures antigues (fenicis, grecs, cartaginés, romans, bizantí, visigots, musulmans, etc.), en l'any 1233 el rei Jaume I el Conquistador inicià la conquista del territori valencià marcat llavors per cinc sigles de presència dels sarraïns: els regnes taifes de Balànsiya, Alpont, Dénia i Múrcia.

Una volta conquistades les Illes Balears, els esforços militars de Jaume I se varen redirigir cap als territoris islàmics del sur. En l'any 1233 se va planificar la campanya d'Alcanyís, desenrollada en tres etapes:

  • La primera dirigida a les terres de "la Plana" nort, en la presa de Borriana l'any 1233 i atres enclavaments, com per eixemple Peníscola.
  • La segona comprén la zona central en la conquista de Valéncia (1238) i les terres planes fins al Xúquer, per a fer-ho les corts generals de Monsó de 1236 varen concedir l'ajuda necessària i el papa Gregori IX va donar a l'empresa el caràcter de creuada. El Puig se va prendre en agost de 1237, en el fracàs d'una esquadra enviada pel rei de Tunísia en auxili de Valéncia. Les capitulacions se varen firmar el 28 de setembre i el rei va entrar en la ciutat el 9 d'octubre.
Pintura mural del castell d'Alcanyís del sigle XIV que representa l'entrada de Jaume I d'Aragó en Valéncia en 1238.
Fases de conquista i/o incorporació dels territoris de l'actual Comunitat Valenciana

En l'any 1283 el rei Pere III d'Aragó autorisa l'instalació del Consulat de la Mar en Valéncia, sent este el primer d'Espanya.

En l'any 1305 seria dividit este regne quedant per a Castella la zona occidental, que constituiria dins de la corona castellana el Regne de Múrcia, i per a Aragó la zona oriental, que passaria a formar part del Regne de Valéncia, en virtut de la Sentència Arbitral de Torrellas i el Tractat d'Elig.

El regne, al principi de majoria mudéixar, musulmana i mossàrap. En la conquista el regne de Valéncia va rebre cristians principalment d'Aragó, Castella i Navarra pero també d'atres països europeus. El procés de poblament del Regne de Valéncia va ser un procés llarc que no acabarà fins al sigle XVII, despuix de l'expulsió dels moriscs. La població del Regne de Valéncia, des del principi, era d'orige divers (aragonesos, navarresos, italians...) pero predominava la d'orige aragonés i castellà. La teoria pancatalanista de l'orige de l'idioma valencià afirma que la població catalanoparlant representava més del 80% de la del Regne de Valéncia despuix de l'expulsió dels moriscs, pero s'ha demostrat que açò no pot ser cert, puix en orige en les expedicions de Jaume I no aplegaven ni al 5% del total. És necessari aclarir que ademés este 5% de catalans anaren molt provablement analfabets i és impossible que una minoria analfabeta imponga el seu idioma a la majoria, açò desmonta els arguments pancatalanistes. Per una atra part, historiadors sérios han demostrat que en tota l'història del Regne de Valéncia l'immigració catalana cap a terres valencianes ha segut molt escassa.

Estes poblacions junt en els judeus, va donar com resultat una societat multiconfesional i multicultural, sent els cristians els qui tenien plens drets en comparació al restant de les cultures. Estos mateixos creen les bases d'un sistema econòmic aprofitant les infraestructures àraps existents (taones, margenades, sistemes de rec, mesquites, torres de vigilància, etc.), aixina com els productes agrícoles assentats (cítrics, panses, armeles, arròs, chufa, hortalices, palmeres, etc).

A pesar de compartir rei en els territoris de la Corona d'Aragó (Comtats Catalans, Aragó i Balears), el rei Jaume I instaura els furs de Valéncia, fundant d'esta manera un regne en identitat política pròpia, en les seues pròpies institucions, en la seua moneda, administració, i aranzel. Estos furs se mantindrien fins a 1707, en la centralisació borbònica.

Edat Moderna

Part del Regne de Valéncia en el sigle XVI
Guió i cavall engualdrapat en l'emblema heràldic del Regne de Valéncia en les exequies per la mort de Carles I de Espanya En La Magnifique, et sumptueuse pompe funèbre faite aus obsèques, et funerailles du très grand, et très victorieus empereur Charles Cinquième, celebrées en la Ville de Bruxelles li XXIX. jour du mois de décembre M.D.LVIII parell Philippes Roy Catholique d’Espaigne són fils, Jérôme Cock (dibuix), Jean i Luc de Dovar, (gravadors), Amberes, Cristóbal *Plantino, 1559, *LÁM. 15.[2]

Aixina mateix, el Regne de Valéncia finança econòmicament l'expansió de la Corona d'Aragó durant els sigles XV i XVI, per lo que alcançà el seu màxim esplendor durant el Sigle d'or, gràcies al conseqüent comerç marítim en els nous territoris extra peninsulars de la Corona (Cerdenya, Sicília, Nàpols, etc.), i la creació de la Taula de Canvis, la primera bossa de valors de l'història. Esta época coincidix, ademés, en una explosió lliterària notable en valencià, sent una de les primeres societats en entrar en l'época de la Renaixença, en importants escritors, humanistes i filòsofs.

En l'unió dinàstica efectiva de la Corona de Castella i de la Corona d'Aragó en l'emperador Carles I, el Regne de Valéncia seguix mantenint la seua independència política. No obstant, el regne comença a vore's somés a la pressió d'una política cada volta més centralista per part de l'hegemonia de la Corona castellana, donant lloc a importants conflictes socials com els Tumults de les Germanies dels gremis i agricultors valencians contra diversos virreis i lloctinents. Un atre problema important és la dràstica reducció demogràfica, fins a un terç de la població, com a conseqüència de les diferents expulsions de judeus i moriscs del Regne, lo qual fa que la seua economia entre en una greu crisis degut, principalment a la falta de mà d'obra barata que hi havia en la població morisca valenciana (denominats tagarins), i a la fuga de capitals i actius acumulats pels sefardites.

En 1700, en la mort de Carles II, va ser proclamat rei de Castella i d'Aragó Felip d'Anjou, lo que va provocar la Guerra de Successió Espanyola. La Corona d'Aragó es va posar de part de l'archiduc Carles VI, l'atre pretenent. La resistència del Regne de Valéncia es va concentrar especialment en Xàtiva, Denia, Altea i Alacant, que varen ser incendiades en repetides ocasions (d'ahí el gentilici socarrats, "quemados" en castellà, propi de la ciutat de Xàtiva), i la seua població massacrada. Quan la guerra va acabar, Felip V va promulgar els Decrets de Nova Planta, pels que quedaven abolides totes les institucions de la Corona d'Aragó i dels Regnes que la componien, que desapareixien i s'integraven a la Corona de Castella, fent-se els furs d'este últim regne extensius per a tot el territori; no obstant, per a ser assimilada a la llegislació i sistema polític castellans, el rei va tindre que sofocar numeroses sublevacions i tumults socials a lo llarc del territori dirigides per excombatents del bando dels Àustria, els micalets.

Divisió Territorial: Les Governacions i el Virregnat

Artícul principal → Institucions del Regne de Valéncia.


Mapa del Regne de Valéncia de l'any 1607

El Regne de Valéncia va estar dividit en dos governacions, la de Valéncia i la d'Oriola. La Governació de Valéncia estava dividida en tres territoris: la Governació dellà Xúquer o de Xàtiva, per a la zona compresa entre Xixona i el Xúquer, la Governació dellà Uixó o Castelló, per al territori al nort del Uixó, i el governador de Valéncia que tenia jurisdicció entre el Xúquer i el Uixó, ademés de la supervisió dels seus lloctinents en Xàtiva i Castelló.

En l'any 1520, mantenint les governacions, que varen perdre gran part de la seua importància política, se va establir el virregnat de Valéncia en el nomenament de Diego Hurtado de Mendoza i Lemos, que fon el detonant de la Guerra de les Germanies.

Els diferents atacs que manifestaven la debilitat de la defensa del llitoral va fer crear en l'any 1594 el Batalló de la Milícia Efectiva del Regne de Valéncia, un eixèrcit defensiu del regne, en dèu mil hòmens destinats a respondre a qualsevol atac; pero en l'expulsió dels moriscs en 1609 i el respal i informació que donaven els assaltants, la cantitat i virulència dels atacs va baixar, i el batalló va anar reduint el seu tamany en els anys.

Administració

Fins al sigle XVIII, abans del Decret de Nova Planta, les institucions valencianes, a les quals coneixem en l'actualitat com a l'Ajuntament, se denominava Consell. Estava format pel Justícia, els jurats i els consellers. En l'etapa migeval el Consell s'encarregava del govern, la defensa, la justícia i el patrimoni municipal. El número de persones que el componien depenia de la categoria de cada localitat i aixina mateix, pel seu número de veïns.

El Consell de Castelló estava format pel justícia, quatre jurats i trentasís consellers, aixina com atres persones que tenien determinades funcions. En el govern municipal del Castelló migeval participaven trentassís consellers, sis per cada barri de la Vila a partir de l'any 1272, encara que és provable que en anterioritat el seu número fora menor perque la població estava formada per quatre barris. L'elecció dels consellers es portava a terme per sorteig i el que resultava elegit devia acceptar-ho, llevat que fora noble o religiós. La seua llabor consistia en assistir a totes les sessions del Consell per a assessorar als jurats.

El Regne de Valéncia també contà en una polícia pròpia, els Minyons.

Càrrecs i oficis majors

Els oficis majors en l'época foral:

  • Mustassaf, era la mà dreta del Justícia, controlava els pesos i les mides, els preus i les condicions dels aliments.
  • Escrivà del Consell (l'actual secretari)
  • Clavari (l'actual interventor)
  • Peyter, la persona encarregada dels imposts.
  • Manobrer, encarregat del control de les obres.
  • Sacristà, s'encarregava de les ermites.
  • Aguasil, oficial del rei encarregat de fer complir la llei.
  • Sequier, s'encarregava del control de les aigües.
  • Síndic, era el representant de la Vila per a tractar assunts davant el rei.
  • Assessors (els actuals advocats)
  • Oïdors de contes
  • Taxadors de la peyta

Tots els oficis cobraven un sou o salari i els corresponia un any de càrrec.

Primer rei de Valéncia

Miquelra.jpg

L'arqueòlec valencià Miquel Ramon Martí descobrí en l'any 2001 que el primer rei documentat de l'història de Valéncia fon el visigot cristià Lleovigilt, en el sigle VI. El trobament d'una moneda de l'any 583 a on se veu el seu rostre, el seu nom ("Livvigildus") i l'inscripció "Rex Valenta" (o siga, Rei de Valéncia) ho confirma. La moneda se troba en la Biblioteca Nacional de França, en París, en la secció de numismàtica.

Aixina, el Regne de Valéncia (per aquell temps en forma de ciutat-estat) és molt anterior a lo que se creïa fins ara.

Vore també

Referències

  1. ↑ Vore la 2º accepció del terme regne en el Diccionari de la Real Acadèmia Espanyola.
  2. ↑ Alberto Montaner Fruts, El senyal del rei d'Aragó: Història i significat, Saragossa, Institució «Fernando el Catòlic», 1995, p. 185, LÁM. XVII. ISBN 84-7820-283-8.

Enllaços externs

v · d · eRegne de Valéncia
Història
Senyera historica.png
Geografia
Política
Economia
Societat
Simbols
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Regne_de_Valéncia&oldid=198667»