Llínea 1: |
Llínea 1: |
− | {{Història de la Comunitat Valenciana}}
| |
− |
| |
| {{Estat desaparegut | | {{Estat desaparegut |
| | nom_oficial = "Regne de Valencia" | | | nom_oficial = "Regne de Valencia" |
Llínea 93: |
Llínea 91: |
| | | |
| | | |
| + | El '''Regne de Valéncia''' fon un regne creat per [[Jaume I el Conquistador|Jaume I]], [[rei d'Aragó]] i [[comte de Barcelona]], que va comprendre des de la [[reconquista]] de la [[taifa de Valéncia]] en [[1238]] fins a [[1707]], any en que en la promulgació dels [[Decrets de Nova Planta]] per als regnes d'Aragó i Valéncia les seues institucions varen ser abolides i els seus furs substituïts pels castellans; des d'eixa data fins a la [[divisió territorial d'Espanya en 1833]] envestiment per [[Javier de Burgos]], el regne de Valéncia va mantindre eixe nom com a territori dins de les diferents administracions de l'Espanya dels Borbons.<ref>Vore la [[drae:regne|2º accepció del terme ''regne'' en el Diccionari de la Real Acadèmia Espanyola]].</ref> |
| | | |
− | El '''Regne de Valéncia''' fon un regne creat per [[Jaume I el Conquistador|Jaume I]], [[rei d'Aragó]] i [[comte de Barcelona]], que va comprendre des de la [[reconquista]] de la [[taifa de Valéncia]] en [[1238]] fins a [[1707]], any en que en la promulgació dels [[Decrets de Nova Planta]] per als regnes d'Aragó i Valéncia les seues institucions varen ser abolides i els seus furs substituïts pels castellans; des d'eixa data fins a la [[divisió territorial d'Espanya en 1833]] envestiment per [[Javier de Burgos]], el regne de Valéncia va mantindre eixe nom com a territori dins de les diferents administracions de l'Espanya dels Borbons.<ref>Vore la [[drae:regne|2º accepció del terme ''regne'' en el Diccionari de la Real Acadèmia Espanyola]].</ref>
| + | {{Història de la Comunitat Valenciana}} |
| | | |
| Despuix de la conquista inicial fon ampliat cap al sur de la llínea [[Biar]]-[[Busot]]. Jaume I, veent que era difícil repoblar tant de territori conquistat, intentà conservar alguns privilegis de la població nativa aixina com respectar les seues religions i costums, proclamant els [[Furs de Valéncia|Furs de Valéncia (''Els Furs'')]], a partir de la qual se crea en entitat de regne i passant a formar part de la [[Corona d'Aragó]]. Fon aixina depenent de la Corona pero en una administració pròpia. | | Despuix de la conquista inicial fon ampliat cap al sur de la llínea [[Biar]]-[[Busot]]. Jaume I, veent que era difícil repoblar tant de territori conquistat, intentà conservar alguns privilegis de la població nativa aixina com respectar les seues religions i costums, proclamant els [[Furs de Valéncia|Furs de Valéncia (''Els Furs'')]], a partir de la qual se crea en entitat de regne i passant a formar part de la [[Corona d'Aragó]]. Fon aixina depenent de la Corona pero en una administració pròpia. |
Llínea 122: |
Llínea 121: |
| Estes poblacions junt en els judeus, va donar com resultat una societat multiconfesional i multicultural, sent els cristians els qui tenien plens drets en comparació al restant de les cultures. Estos mateixos creen les bases d'un sistema econòmic aprofitant les infraestructures àraps existents ([[taones]], [[margenades]], sistemes de rec, mesquites, torres de vigilància, etc.), aixina com els productes agrícoles assentats (cítrics, panses, [[armeles]], [[arròs]], [[chufa]], [[hortalices]], [[Palmera (vegetal)|palmeres]], etc). | | Estes poblacions junt en els judeus, va donar com resultat una societat multiconfesional i multicultural, sent els cristians els qui tenien plens drets en comparació al restant de les cultures. Estos mateixos creen les bases d'un sistema econòmic aprofitant les infraestructures àraps existents ([[taones]], [[margenades]], sistemes de rec, mesquites, torres de vigilància, etc.), aixina com els productes agrícoles assentats (cítrics, panses, [[armeles]], [[arròs]], [[chufa]], [[hortalices]], [[Palmera (vegetal)|palmeres]], etc). |
| | | |
− | A pesar de compartir rei en els territoris de la [[Corona d'Aragó]] ([[Comtats Catalans]], Aragó i [[Regne de Mallorca|Balears]]), el rei Jaume I instaura els furs de Valéncia, fundant d'esta manera un regne en identitat política pròpia, en les seues pròpies institucions, en la seua moneda, administració, i aranzel. Estos furs se mantindrien fins a [[1707]], en la centralisació borbònica. | + | A pesar de compartir rei en els territoris de la [[Corona d'Aragó]] ([[Comtats Catalans]], Aragó i [[Regne de Mallorca|Balears]]), el rei Jaume I instaura els furs de Valéncia, fundant d'esta manera un regne en identitat política pròpia, en les seues pròpies institucions, en la seua moneda, administració, i aranzel. Estos furs se mantindrien fins a [[1707]], en la centralisació borbònica. |
| | | |
− | <center>{{Galería de imágenes | + | <gallery> |
| |Coat of Arms of Valencia (14th-16th Centuries).svg|Escut del Regne i de la ciutat de Valéncia dels sigles XIV a XVI | | |Coat of Arms of Valencia (14th-16th Centuries).svg|Escut del Regne i de la ciutat de Valéncia dels sigles XIV a XVI |
| |Coat of Arms of Valencia (16th-18th Centuries).svg|Escut dels sigles XVI a XVIII] | | |Coat of Arms of Valencia (16th-18th Centuries).svg|Escut dels sigles XVI a XVIII] |
| |Former Coat of Arms of Valencia (Party with the Royal Arms of Aragon).svg|Variant en l'Ensenya Real | | |Former Coat of Arms of Valencia (Party with the Royal Arms of Aragon).svg|Variant en l'Ensenya Real |
| |Royal arms of Aragon (Lozenge shaped and Crowned).svg|Ensenya Real | | |Royal arms of Aragon (Lozenge shaped and Crowned).svg|Ensenya Real |
− | }}</center>
| + | </gallery> |
| | | |
| === Edat Moderna === | | === Edat Moderna === |
Llínea 156: |
Llínea 155: |
| Fins al [[sigle XVIII]], abans del [[Decret de Nova Planta]], les institucions valencianes, a les quals coneixem en l'actualitat com a l'[[Ajuntament]], se denominava Consell. Estava format pel Justícia, els jurats i els consellers. En l'etapa migeval el Consell s'encarregava del govern, la defensa, la justícia i el patrimoni municipal. El número de persones que el componien depenia de la categoria de cada localitat i aixina mateix, pel seu número de veïns. | | Fins al [[sigle XVIII]], abans del [[Decret de Nova Planta]], les institucions valencianes, a les quals coneixem en l'actualitat com a l'[[Ajuntament]], se denominava Consell. Estava format pel Justícia, els jurats i els consellers. En l'etapa migeval el Consell s'encarregava del govern, la defensa, la justícia i el patrimoni municipal. El número de persones que el componien depenia de la categoria de cada localitat i aixina mateix, pel seu número de veïns. |
| | | |
− | El Consell de Castelló estava format pel justícia, quatre jurats i trentasís consellers, aixina com atres persones que tenien determinades funcions. En el govern municipal del Castelló migeval participaven trentassís consellers, sis per cada barri de la Vila a partir de l'any [[1272]], encara que és provable que en anterioritat el seu número fora menor perque la població estava formada per quatre barris. L'elecció dels consellers es portava a terme per sorteig i el que resultava elegit devia acceptar-ho, llevat que fora noble o religiós. La seua llabor consistia en assistir a totes les sessions del Consell per a assessorar als jurats. | + | El Consell de [[Castelló]] estava format pel justícia, quatre jurats i trentasís consellers, aixina com atres persones que tenien determinades funcions. En el govern municipal del Castelló migeval participaven trentassís consellers, sis per cada barri de la Vila a partir de l'any [[1272]], encara que és provable que en anterioritat el seu número fora menor perque la població estava formada per quatre barris. L'elecció dels consellers es portava a terme per sorteig i el que resultava elegit devia acceptar-ho, llevat que fora noble o religiós. La seua llabor consistia en assistir a totes les sessions del Consell per a assessorar als jurats. |
| + | |
| + | El Regne de Valéncia també contà en una polícia pròpia, [[Els Minyons|els Minyons]]. |
| | | |
| === Càrrecs i oficis majors === | | === Càrrecs i oficis majors === |
Llínea 184: |
Llínea 185: |
| == Primer rei de Valéncia == | | == Primer rei de Valéncia == |
| [[Archiu:Miquelra.jpg|thumb|250px]] | | [[Archiu:Miquelra.jpg|thumb|250px]] |
− | L'arqueòlec valencià [[Miquel Ramon Martí]] descobrí en l'any [[2001]] que el primer rei documentat de l'història de [[Valéncia]] fon el [[Visigots|visigot]] cristià '''Lleovigilt''', en el [[sigle VI]]. El trobament d'una moneda de l'any [[583]] a on se veu el seu rostre, el seu nom ("Livvigildus") i l'inscripció "Rex Valenta" (o siga, Rei de Valéncia) ho confirma. La moneda se troba en la Biblioteca Nacional de França, en [[París]], en la secció de [[numismàtica]]. | + | L'arqueòlec valencià [[Miquel Ramon Martí]] descobrí en l'any [[2001]] que el primer rei documentat de l'història de [[Valéncia]] fon el [[Visigots|visigot]] cristià '''[[Lleovigilt]]''', en el [[sigle VI]]. El trobament d'una moneda de l'any [[583]] a on se veu el seu rostre, el seu nom ("Livvigildus") i l'inscripció "Rex Valenta" (o siga, Rei de Valéncia) ho confirma. La moneda se troba en la Biblioteca Nacional de França, en [[París]], en la secció de [[numismàtica]]. |
| | | |
| Aixina, el [[Regne de Valéncia]] (per aquell temps en forma de ciutat-estat) és molt anterior a lo que se creïa fins ara. | | Aixina, el [[Regne de Valéncia]] (per aquell temps en forma de ciutat-estat) és molt anterior a lo que se creïa fins ara. |