Canvis

Estes poblacions junt en els judeus, va donar com resultat una societat multiconfesional i multicultural, sent els cristians els qui tenien plens drets en comparació al restant de les cultures. Estos mateixos creen les bases d'un sistema econòmic aprofitant les infraestructures àraps existents ([[taones]], [[margenades]], sistemes de rec, mesquites, torres de vigilància, etc.), aixina com els productes agrícoles assentats (cítrics, panses, [[armeles]], [[arròs]], [[chufa]], [[hortalices]], [[Palmera (vegetal)|palmeres]], etc).

Estes poblacions junt en els judeus, va donar com resultat una societat multiconfesional i multicultural, sent els cristians els qui tenien plens drets en comparació al restant de les cultures. Estos mateixos creen les bases d'un sistema econòmic aprofitant les infraestructures àraps existents ([[taones]], [[margenades]], sistemes de rec, mesquites, torres de vigilància, etc.), aixina com els productes agrícoles assentats (cítrics, panses, [[armeles]], [[arròs]], [[chufa]], [[hortalices]], [[Palmera (vegetal)|palmeres]], etc).

A pesar de compartir rei en els territoris de la [[Corona d'Aragó]] ([[Comtats Catalans]], Aragó i [[Regne de Mallorca|Balears]]), el rei Jaume I instaura els furs de Valéncia, fundant d'esta manera un regne en identitat política pròpia, en les seues pròpies institucions, en la seua moneda, administració, i aranzel. Estos furs se mantindrien fins a [[1707]], en la centralisació borbònica.  

A pesar de compartir rei en els territoris de la [[Corona d'Aragó]] ([[Comtats Catalans]], Aragó i [[Regne de Mallorca|Balears]]), el rei Jaume I instaura els furs de Valéncia, fundant d'esta manera un regne en identitat política pròpia, en les seues pròpies institucions, en la seua moneda, administració, i aranzel. Estos furs se mantindrien fins a [[1707]], en la centralisació borbònica.

<center>{{Galería de imágenes

<gallery>

|Coat of Arms of Valencia (14th-16th Centuries).svg|Escut del Regne i de la ciutat de Valéncia dels sigles XIV a XVI

|Coat of Arms of Valencia (14th-16th Centuries).svg|Escut del Regne i de la ciutat de Valéncia dels sigles XIV a XVI

|Coat of Arms of Valencia (16th-18th Centuries).svg|Escut dels sigles XVI a XVIII]

|Coat of Arms of Valencia (16th-18th Centuries).svg|Escut dels sigles XVI a XVIII]

|Former Coat of Arms of Valencia (Party with the Royal Arms of Aragon).svg|Variant en l'Ensenya Real

|Former Coat of Arms of Valencia (Party with the Royal Arms of Aragon).svg|Variant en l'Ensenya Real

|Royal arms of Aragon (Lozenge shaped and Crowned).svg|Ensenya Real

|Royal arms of Aragon (Lozenge shaped and Crowned).svg|Ensenya Real

}}</center>

</gallery>

=== Edat Moderna ===

=== Edat Moderna ===

Fins al [[sigle XVIII]], abans del [[Decret de Nova Planta]], les institucions valencianes, a les quals coneixem en l'actualitat com a l'[[Ajuntament]], se denominava Consell. Estava format pel Justícia, els jurats i els consellers. En l'etapa migeval el Consell s'encarregava del govern, la defensa, la justícia i el patrimoni municipal. El número de persones que el componien depenia de la categoria de cada localitat i aixina mateix, pel seu número de veïns.  

Fins al [[sigle XVIII]], abans del [[Decret de Nova Planta]], les institucions valencianes, a les quals coneixem en l'actualitat com a l'[[Ajuntament]], se denominava Consell. Estava format pel Justícia, els jurats i els consellers. En l'etapa migeval el Consell s'encarregava del govern, la defensa, la justícia i el patrimoni municipal. El número de persones que el componien depenia de la categoria de cada localitat i aixina mateix, pel seu número de veïns.  

El Consell de Castelló estava format pel justícia, quatre jurats i trentasís consellers, aixina com atres persones que tenien determinades funcions. En el govern municipal del Castelló migeval participaven trentassís consellers, sis per cada barri de la Vila a partir de l'any [[1272]], encara que és provable que en anterioritat el seu número fora menor perque la població estava formada per quatre barris. L'elecció dels consellers es portava a terme per sorteig i el que resultava elegit devia acceptar-ho, llevat que fora noble o religiós. La seua llabor consistia en assistir a totes les sessions del Consell per a assessorar als jurats.

El Consell de [[Castelló]] estava format pel justícia, quatre jurats i trentasís consellers, aixina com atres persones que tenien determinades funcions. En el govern municipal del Castelló migeval participaven trentassís consellers, sis per cada barri de la Vila a partir de l'any [[1272]], encara que és provable que en anterioritat el seu número fora menor perque la població estava formada per quatre barris. L'elecció dels consellers es portava a terme per sorteig i el que resultava elegit devia acceptar-ho, llevat que fora noble o religiós. La seua llabor consistia en assistir a totes les sessions del Consell per a assessorar als jurats.

 

El Regne de Valéncia també contà en una polícia pròpia, [[Els Minyons|els Minyons]].  

=== Càrrecs i oficis majors ===

=== Càrrecs i oficis majors ===

== Primer rei de Valéncia ==

== Primer rei de Valéncia ==

[[Archiu:Miquelra.jpg|thumb|250px]]

[[Archiu:Miquelra.jpg|thumb|250px]]

L'arqueòlec valencià [[Miquel Ramon Martí]] descobrí en l'any [[2001]] que el primer rei documentat de l'història de [[Valéncia]] fon el [[Visigots|visigot]] cristià '''Lleovigilt''', en el [[sigle VI]]. El trobament d'una moneda de l'any [[583]] a on se veu el seu rostre, el seu nom ("Livvigildus") i l'inscripció "Rex Valenta" (o siga, Rei de Valéncia) ho confirma. La moneda se troba en la Biblioteca Nacional de França, en [[París]], en la secció de [[numismàtica]].

L'arqueòlec valencià [[Miquel Ramon Martí]] descobrí en l'any [[2001]] que el primer rei documentat de l'història de [[Valéncia]] fon el [[Visigots|visigot]] cristià '''[[Lleovigilt]]''', en el [[sigle VI]]. El trobament d'una moneda de l'any [[583]] a on se veu el seu rostre, el seu nom ("Livvigildus") i l'inscripció "Rex Valenta" (o siga, Rei de Valéncia) ho confirma. La moneda se troba en la Biblioteca Nacional de França, en [[París]], en la secció de [[numismàtica]].

Aixina, el [[Regne de Valéncia]] (per aquell temps en forma de ciutat-estat) és molt anterior a lo que se creïa fins ara.

Aixina, el [[Regne de Valéncia]] (per aquell temps en forma de ciutat-estat) és molt anterior a lo que se creïa fins ara.