Edició de «René Descartes»
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 16: | Llínea 16: | ||
La seua declaració filosòfica més coneguda és "Pense, per tant existixc", que es troba en ''Discurs del método'' ([[1637]]) i en ''Principis de la Filosofia'' ([[1644]]), fon un element essencial del racionalisme occidental, contraria a l'escola empirista anglesa, i va formular el conegut com a «método cartesià», pero ya existien formulacions anteriors, alguna tan exacta a la seua com la de [[Gómez Pereira]] en l'any [[1554]], i del Método consta la formulació prèvia que del mateix feu [[Francisco Sánchez l'Escèptic]] en [[1576]]. Tot això en antecedents en [[Agustí d'Hipona]] i [[Avicena]], per lo que ya en el seu sigle fon acusat de plagi, entre uns atres per [[Pierre Daniel Huet]]. | La seua declaració filosòfica més coneguda és "Pense, per tant existixc", que es troba en ''Discurs del método'' ([[1637]]) i en ''Principis de la Filosofia'' ([[1644]]), fon un element essencial del racionalisme occidental, contraria a l'escola empirista anglesa, i va formular el conegut com a «método cartesià», pero ya existien formulacions anteriors, alguna tan exacta a la seua com la de [[Gómez Pereira]] en l'any [[1554]], i del Método consta la formulació prèvia que del mateix feu [[Francisco Sánchez l'Escèptic]] en [[1576]]. Tot això en antecedents en [[Agustí d'Hipona]] i [[Avicena]], per lo que ya en el seu sigle fon acusat de plagi, entre uns atres per [[Pierre Daniel Huet]]. | ||
| − | La seua filosofia natural rebuja qualsevol apelació als fins finals, divins o naturals, en explicar els fenomens naturals en térmens mecànics. Com a devot catòlic, la seua teologia insistix en la llibertat absoluta de l'acte de creació de Deu. En negar-se a acceptar l'autoritat de filòsofs anteriors, Descartes en freqüència distinguix els seus punts de vista dels filòsofs que el varen precedir. Trencà en la tradició aristotèlica establint un dualisme substancial entre l'ànima —res cogitans, el pensament— i cos —res extensa, l'extensió—. Radicalisà la seua posició en considerar a l'animal, al que concep com una «màquina», com un cos desproveït d'ànima. Esta teoria serà criticada durant l'Ilustració, especialment per [[ | + | La seua filosofia natural rebuja qualsevol apelació als fins finals, divins o naturals, en explicar els fenomens naturals en térmens mecànics. Com a devot catòlic, la seua teologia insistix en la llibertat absoluta de l'acte de creació de Deu. En negar-se a acceptar l'autoritat de filòsofs anteriors, Descartes en freqüència distinguix els seus punts de vista dels filòsofs que el varen precedir. Trencà en la tradició aristotèlica establint un dualisme substancial entre l'ànima —res cogitans, el pensament— i cos —res extensa, l'extensió—. Radicalisà la seua posició en considerar a l'animal, al que concep com una «màquina», com un cos desproveït d'ànima. Esta teoria serà criticada durant l'Ilustració, especialment per [[Diderot]], [[Rousseau]] i [[Voltaire]]. |
| − | Conscient de les penalitats de [[Galileo]] pel seu respal al copernicanisme, va intentar sortejar la censura, dissimulant de modo parcial la novetat de les idees sobre l'home i el món que exponen els seus plantejaments metafísics, unes idees que supondran una revolució per a la filosofia i la teologia. L'influència cartesiana estarà present durant tot el [[sigle XVII]]: els més importants pensadors posteriors varen desenrollar sistemes filosòfics basats en el seu; no obstant, mentres va haver qui va assumir les seues teories —[[Malebranche]] o [[Arnauld]]— uns atres les varen rebujar —[[ | + | Conscient de les penalitats de [[Galileo]] pel seu respal al copernicanisme, va intentar sortejar la censura, dissimulant de modo parcial la novetat de les idees sobre l'home i el món que exponen els seus plantejaments metafísics, unes idees que supondran una revolució per a la filosofia i la teologia. L'influència cartesiana estarà present durant tot el [[sigle XVII]]: els més importants pensadors posteriors varen desenrollar sistemes filosòfics basats en el seu; no obstant, mentres va haver qui va assumir les seues teories —[[Malebranche]] o [[Arnauld]]— uns atres les varen rebujar —[[Hobbes]], [[Locke]], [[Spinoza]], [[Leibniz]], [[Pascal]], [[Berkeley]] o [[Hume]]—. |
L'influència de René Descartes en les ciències i matemàtiques és igualment evident. Feu contribucions en física i òptica. El sistema de coordenades cartesianes va rebre el seu nom. Se li acredita com el pare de la [[geometria analítica]], el pont entre l'[[àlgebra]] i la [[geometria]], utilisat en el descobriment del càlcul infinitesimal. | L'influència de René Descartes en les ciències i matemàtiques és igualment evident. Feu contribucions en física i òptica. El sistema de coordenades cartesianes va rebre el seu nom. Se li acredita com el pare de la [[geometria analítica]], el pont entre l'[[àlgebra]] i la [[geometria]], utilisat en el descobriment del càlcul infinitesimal. | ||