Edició de «Renaixença valenciana»

La '''Renaixença''' valenciana va ser un moviment lliterari, cultural i social que va sorgir en les terres de l'històric [[Regne de Valéncia]] en els últims anys del [[sigle XIX]]. Les personalitats que varen participar en este moviment reivindicaven el paper que la [[llengua valenciana]] jugava dins de les institucions i, sobretot, en la lliteratura culta. Este moviment va tindre algunes característiques comunes en uns atres que varen sorgir en terres veïnes a la [[Comunitat Valenciana]], com en [[Catalunya]] o les [[Illes Balears]].

Entre [[1870]] i [[1930]] el [[Regne de Valéncia]] viu un periodo d'esplendor soles comparable en el [[Sigle d'Or]] en el qual se recuperaren les senyes d'identitat valencianes que en estos sigles li havien intentat llevar. 

El moviment naix en la [[Provença]] i [[Constantí Llombart]] el portà a Valéncia. Carmel Navarro i Llombart, més conegut pel seu seudònim de Constantí Llombart va ser u dels escritors més representatius en [[llengua valenciana]] que destacà per la seua activitat política republicana, pel seu [[valencianisme]] i per la varietat dels seus escrits. En la burgesia valenciana estava l'escritor i periodiste [[Teodor Llorente]] també valencianiste que fundà el diari [[Las Provincias]] i aplegà a ser diputat en les [[Corts d'Espanya]]. Atre important personage fon [[Fèlix Pizcueta]], que dirigí la rebolució en Valéncia en els lliverals progresistes contra [[Isabel I d'Espanya|Isabel II]] pero en la Restauració tornà de [[Madrit]] a [[Valéncia]] quan participà en la Renaixença en les seues poesies obres de teatre i artículs periodistics. També contactà en [[Constantí Llombart]] i [[Teodor Llorente]]. Els tres pensaments defensors de la Valenciania s'uniren en [[Lo Rat Penat]] fundat per Constantí Llombart i del qual tots foren presidents. L'institució seguix hui en dia recuperant les Senyes d'Identitat Valencianes sent una institució clau de la [[cultura valenciana]]. També se fundà en [[1915]] la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) que junt en Lo Rat Penat són institucions eixos de la cultura i llengua valenciana.

De caràcter universal fon l'escritor i polític republicà valencià [[Vicente Blasco Ibáñez]]. Naixqué en Valéncia l'any [[1867]] a on estudià dret, carrera que apenes eixercí. Fon discípul de Constantí Llombart qui el convencé per a que escriguera en valencià les primeres noveles encara que la major part de la seua obra està escrita en [[castellà]]. Vicent Blasco Ibànyez fundà el seu partit republicà en [[1898]]. També fundà el seu diari, [[El Pueblo]] ([[1893]]) a on difonia el seu ideal [[blasquisme|blasquiste]]. [[Realisme|Realiste]] i [[Naturalisme|naturaliste]] les seues noveles foren les més llegides del món. Entre elles estan "[[Arroz y tartana]]" ([[1894]]), "[[Cañas y barro (novela)|Cañas y barro]]" ([[1902]]), "[[La barraca (novela)|La barraca]]" ([[1898]]) o "[[Entre Naranjos]]" [[1900]] entre unes atres, es poden considerar noveles regionals, llibres de caràcter històric, entre els quals es troben: "[[Mare Nostrum]]", "[[El caballero de la Virgen]]", "[[Los cuatro jinetes del Apocalípsis]]" ([[1916]]) que va captivar al públic nortamericà o "[[El Papa del Mar]]", com també autobiogràfics com "[[La Maja Desnuda]]" o "[[Los Argonautas]]" i socials com "[[El Intruso]]" o "[[La Catedral]]". Vicente Blasco Ibáñez muigué en [[Menton]] ([[França]]) en [[1928]] i fon enterrat en Valéncia durant la [[Segona República Espanyola]]. També foren grans escritors valencians [[Azorín]] i [[Miguel Hernández|Miquel Hernàndez]].

En el teatre valencià sobreixqué el [[sainet|sainetiste]] [[Eduart Escalante]].

En la pintura valenciana destacà el gran pintor [[Joaquim Sorolla]] qui mostrà la societat valenciana de finals del sigle XIX i principis del XX sent un mestre de la llum. També [[Pinazo]] o [[Doménech]] entre atres foren destacats pintors de l'época.

En l'escultura el valencià [[Marià Benlliure]] fon u dels majors escultors de tots els temps, en reconiximents internacionals i que deixà moltes escultures per tota [[Espanya]].

També hi hagué un gran desenroll valencià en la  [[música]]. Molts músics hi hagueren com el [[Mestre Serrano]] compositor de l'[[Himne de la Comunitat Valenciana]] ([[1909]]) en lletra de [[Maximilià Thous]] estrenat davant del rei [[Alfons XIII d'Espanya|Alfons XIII]] durant l'inaguració de l'[[Exposició Regional Valenciana|Exposició Regional]] celebrada en [[Valéncia]].

[[Categoria:Història Valenciana]]
@@ Llínea 7: / Llínea 7: @@
 De caràcter universal fon l'escritor i polític republicà valencià [[Vicente Blasco Ibáñez]]. Naixqué en Valéncia l'any [[1867]] a on estudià dret, carrera que apenes eixercí. Fon discípul de Constantí Llombart qui el convencé per a que escriguera en valencià les primeres noveles encara que la major part de la seua obra està escrita en [[castellà]]. Vicent Blasco Ibànyez fundà el seu partit republicà en [[1898]]. També fundà el seu diari, [[El Pueblo]] ([[1893]]) a on difonia el seu ideal [[blasquisme|blasquiste]]. [[Realisme|Realiste]] i [[Naturalisme|naturaliste]] les seues noveles foren les més llegides del món. Entre elles estan "[[Arroz y tartana]]" ([[1894]]), "[[Cañas y barro (novela)|Cañas y barro]]" ([[1902]]), "[[La barraca (novela)|La barraca]]" ([[1898]]) o "[[Entre Naranjos]]" [[1900]] entre unes atres, es poden considerar noveles regionals, llibres de caràcter històric, entre els quals es troben: "[[Mare Nostrum]]", "[[El caballero de la Virgen]]", "[[Los cuatro jinetes del Apocalípsis]]" ([[1916]]) que va captivar al públic nortamericà o "[[El Papa del Mar]]", com també autobiogràfics com "[[La Maja Desnuda]]" o "[[Los Argonautas]]" i socials com "[[El Intruso]]" o "[[La Catedral]]". Vicente Blasco Ibáñez muigué en [[Menton]] ([[França]]) en [[1928]] i fon enterrat en Valéncia durant la [[Segona República Espanyola]]. També foren grans escritors valencians [[Azorín]] i [[Miguel Hernández|Miquel Hernàndez]].
-En el teatre valencià sobreixqué el [[sainet|sainetiste]] d'[[Eduart Escalante]].
+En el teatre valencià sobreixqué el [[sainet|sainetiste]] [[Eduart Escalante]].
 En la pintura valenciana destacà el gran pintor [[Joaquim Sorolla]] qui mostrà la societat valenciana de finals del sigle XIX i principis del XX sent un mestre de la llum. També [[Pinazo]] o [[Doménech]] entre atres foren destacats pintors de l'época.
@@ Llínea 14: / Llínea 14: @@
 També hi hagué un gran desenroll valencià en la  [[música]]. Molts músics hi hagueren com el [[Mestre Serrano]] compositor de l'[[Himne de la Comunitat Valenciana]] ([[1909]]) en lletra de [[Maximilià Thous]] estrenat davant del rei [[Alfons XIII d'Espanya|Alfons XIII]] durant l'inaguració de l'[[Exposició Regional Valenciana|Exposició Regional]] celebrada en [[Valéncia]].
-== Vore també ==
-* [[Carles Ros i Hebrera]]
-* [[Constantí Llombart]]
-* [[Teodor Llorente]]
 [[Categoria:Història Valenciana]]
-[[Categoria:Cultura Valenciana]]
-[[Categoria:Lliteratura valenciana]]