Edició de «República»

[[File:European Union member states by head of state.svg|thumb|300px|right|Repúbliques i Monarquies de l'[[Unió europea]]. En roig les monarquies i en blau les repúbliques]]

'''República''' (del [[llatí]] ''res publica'', «la cosa pública, lo públic»), en sentit ampli, és un sistema polític caracterisat per basar-se en la representació de tota la seua estructura per mig del dret a vot. L'electorat constituïx l'arrel última de la seua legitimitat i sobirania. 

Moltes definicions, com l'Enyclopædia Britannica de l'any [[1911]], resalten també l'importància de la autonomia i del Dret (incluint els [[drets humans]]) com parts fonamentals per a una república. Per extensió, se sol denominar aixina a l'Estat que poseix dita organisació, encara que motles atres formes de govern s'han autodenominat repúblices sent en realitat estats totalitaris, com per eixemple [[China]], l'antiga [[URSS]] o [[Chile]] baix el govern d'Augusto Pinochet.

[[Categoria:Política]]
Revisió actual		El teu text
Llínea 1:		Llínea 1:
−	[[File:European Union member states by head of state.svg\|thumb\|300px\|right\|Repúbliques i Monarquies de l'[[Unió ~~Europea~~]]. En roig les monarquies i en blau les repúbliques]]	+	[[File:European Union member states by head of state.svg\|thumb\|300px\|right\|Repúbliques i Monarquies de l'[[Unió europea]]. En roig les monarquies i en blau les repúbliques]]

	'''República''' (del [[llatí]] ''res publica'', «la cosa pública, lo públic»), en sentit ampli, és un sistema polític caracterisat per basar-se en la representació de tota la seua estructura per mig del dret a vot. L'electorat constituïx l'arrel última de la seua legitimitat i sobirania.		'''República''' (del [[llatí]] ''res publica'', «la cosa pública, lo públic»), en sentit ampli, és un sistema polític caracterisat per basar-se en la representació de tota la seua estructura per mig del dret a vot. L'electorat constituïx l'arrel última de la seua legitimitat i sobirania.