Diferència entre les revisions de "República"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada)
 
(No se mostren 3 edicions intermiges del mateix usuari)
Llínea 1: Llínea 1:
[[Image:republiquesmundials.png|thumb|300px|right|En roig el sistema presidencial, vert oscur eixecutiva, vert clar semi-presidencial, groc sitema parlamentari i marró sistema de partit únic.]]
+
[[File:European Union member states by head of state.svg|thumb|300px|right|Repúbliques i Monarquies de l'[[Unió Europea]]. En roig les monarquies i en blau les repúbliques]]
  
'''República''' (del [[llatí]] ''res publica'', «la cosa pública, lo públic»), en sentit ampli, és un sistema polític caracterisat per basar-se en la representació de tota la seua estructura per mig del dret a vot. El electorat constituïx l'arrel última de la seua legitimitat i sobirania.  
+
'''República''' (del [[llatí]] ''res publica'', «la cosa pública, lo públic»), en sentit ampli, és un sistema polític caracterisat per basar-se en la representació de tota la seua estructura per mig del dret a vot. L'electorat constituïx l'arrel última de la seua legitimitat i sobirania.  
  
Moltes definicions, com la Enyclopædia Britannica de [[1911]], resalten també l'importància de la autonomia i del Dret (incluint els [[drets humans]]) com parts fonamentals per a una república. Per extensió, se sol denominar aixina al Estat que poseix dita organisació, encara que motles atres formes de govern s'han autodenominat repúblices sent en realitat estats totalitaris, com per eixemple [[China]], l'antiga [[URSS]] o [[Chile]] baix el govern d'Augusto Pinochet.
+
Moltes definicions, com l'Enyclopædia Britannica de l'any [[1911]], resalten també l'importància de la autonomia i del Dret (incluint els [[drets humans]]) com parts fonamentals per a una república. Per extensió, se sol denominar aixina a l'Estat que poseix dita organisació, encara que motles atres formes de govern s'han autodenominat repúblices sent en realitat estats totalitaris, com per eixemple [[China]], l'antiga [[URSS]] o [[Chile]] baix el govern d'Augusto Pinochet.
  
 
[[Categoria:Política]]
 
[[Categoria:Política]]

Última revisió del 22:35 21 ago 2021

Repúbliques i Monarquies de l'Unió Europea. En roig les monarquies i en blau les repúbliques

República (del llatí res publica, «la cosa pública, lo públic»), en sentit ampli, és un sistema polític caracterisat per basar-se en la representació de tota la seua estructura per mig del dret a vot. L'electorat constituïx l'arrel última de la seua legitimitat i sobirania.

Moltes definicions, com l'Enyclopædia Britannica de l'any 1911, resalten també l'importància de la autonomia i del Dret (incluint els drets humans) com parts fonamentals per a una república. Per extensió, se sol denominar aixina a l'Estat que poseix dita organisació, encara que motles atres formes de govern s'han autodenominat repúblices sent en realitat estats totalitaris, com per eixemple China, l'antiga URSS o Chile baix el govern d'Augusto Pinochet.