Diferència entre les revisions de "Retrat de Santiago Ramón i Cajal"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «thumb|350px|Quadro de [[Joaquim Sorolla "Retrat de Santiago Ramón i Cajal"]] '''Retrat de Santiago…»)
 
Llínea 11: Llínea 11:
 
Sicòlec natural i intuïtiu, Sorolla va pintar al mege envolt en la seua capa, elegant i relaixat, mirant a l'espectador, en un gest casi provocador i desafiant, pero "en la lluentor d'una mirada tan lluminosa com a comprensiva".​ Al seu entorn uns llibres i un dels dibuixos del [[cerebel]], obra del propi Ramón i Cajal, indiscutido líder científic i ànima de la JAE i el seu Laboratori d'Investigacions Biològiques (que més tart va dur el seu nom com a Institut Cajal).​
 
Sicòlec natural i intuïtiu, Sorolla va pintar al mege envolt en la seua capa, elegant i relaixat, mirant a l'espectador, en un gest casi provocador i desafiant, pero "en la lluentor d'una mirada tan lluminosa com a comprensiva".​ Al seu entorn uns llibres i un dels dibuixos del [[cerebel]], obra del propi Ramón i Cajal, indiscutido líder científic i ànima de la JAE i el seu Laboratori d'Investigacions Biològiques (que més tart va dur el seu nom com a Institut Cajal).​
  
Sorolla, molt vinculat a l'Institució Lliure d'Ensenyança, a on es varen educar els seus tres fills, ya havia retratat a varis dels seus membres, inclús en el transcurs d'una investigació científica, com és el cas del llenç titulat [[Una investigació]] ([[1897]]), en el doctor Luis Simarro, colega de Cajal, concentrat davant el microscopi i rodejat dels seus discípuls.​
+
Sorolla, molt vinculat a l'Institució Lliure d'Ensenyança, a on es varen educar els seus tres fills, ya havia retratat a varis dels seus membres, inclús en el transcurs d'una investigació científica, com és el cas del llenç titulat [[Una investigació]] ([[1897]]), en el doctor Luis Simarro, colega de Cajal, concentrat davant el microscopi i rodejat dels seus discípuls.​  
  
 
== Vore també ==
 
== Vore també ==

Revisió de 18:50 16 feb 2024

Quadro de Joaquim Sorolla "Retrat de Santiago Ramón i Cajal"

Retrat de Santiago Ramón i Cajal és un retrat a l'oli, pintat en l'any 1906 pel pintor postimpresionista valencià Joaquín Sorolla.​ Representa al mege espanyol Santiago Ramón i Cajal en l'any en que va rebre el Premi Nobel de Medicina.​

Història

En una carta al seu amic i marchant Pedro Gil Moreno de Mora (1860-1930), de finals de març de 1906, Sorolla escriu que ha "terminat el retrat del Doctor Cajal" (i seguix enumerant una llista de retrats acabats entre els que s'inclouen també el de Bartolomé Cossío i el de Blasco Ibáñez).​

La ficha completa del quadro i un breu estudi del mateix apareixen en el manual que sobre el pintor valencià varen construir Felipe Garín i Facundo Tomás; allí s'informa de que el quadro va estar en l'exposició individual de Sorolla eixe any en la galeria Georges Petit de París, i finalisada la mostra va ser comprat pel propi Pedro Gil per cinc mil pessetes. De la família de banquers catalans va passar posteriorment a la colecció del doctor Puigvert (Barcelona). En l'any 2014 es trobava en el Museu de Saragossa, propietat de la Diputació General d'Aragó.

Descripció

Sicòlec natural i intuïtiu, Sorolla va pintar al mege envolt en la seua capa, elegant i relaixat, mirant a l'espectador, en un gest casi provocador i desafiant, pero "en la lluentor d'una mirada tan lluminosa com a comprensiva".​ Al seu entorn uns llibres i un dels dibuixos del cerebel, obra del propi Ramón i Cajal, indiscutido líder científic i ànima de la JAE i el seu Laboratori d'Investigacions Biològiques (que més tart va dur el seu nom com a Institut Cajal).​

Sorolla, molt vinculat a l'Institució Lliure d'Ensenyança, a on es varen educar els seus tres fills, ya havia retratat a varis dels seus membres, inclús en el transcurs d'una investigació científica, com és el cas del llenç titulat Una investigació (1897), en el doctor Luis Simarro, colega de Cajal, concentrat davant el microscopi i rodejat dels seus discípuls.​

Vore també

Referències

Bibliografia

  • Epistolarios de Joaquín Sorolla, I (Correspondencia con Pedro Gil Moreno de Mora). Edición de F.Tomás. F. Garín, I. Justo y S. Barrón. Anthropos, 2007; pág. 207-208; ISBN 9788476588253
  • Garín, Felipe; Tomás, Facundo (2006). Joaquín Sorolla (1863-1923). p. 325. ISBN 978-84-96209-74-9
  • Torres, Begoña. Sorolla. Madrid: LIBSA. p. 304. ISBN 8466210407

Enllaços externs