Canvis

Una '''revolta''' o '''volta''' és una obra de mamposteria o fàbrica de forma curva, que servix per a cobrir el espai comprés entre dos murs o una série de pilars allineats.

Una '''revolta''' o '''volta''' és una obra de mamposteria o fàbrica de forma curva, que servix per a cobrir l'espai comprés entre dos murs o una série de pilars allineats.

És una estructura molt apropiada per a cobrir espais arquitectònics amples en peces chicotetes. La seua geometria pot ser de simple o doble curvatura. En edificacions modernes el terme s'aplica a estructures de cobertes curvades, en les que el espesor és molt chicotet comparat en el ample i el llarc, també denominats cascarons.

És una estructura molt apropiada per a cobrir espais arquitectònics amples en peces chicotetes. La seua geometria pot ser de simple o doble curvatura. En edificacions modernes el terme s'aplica a estructures de cobertes curvades, en les que l'espesor és molt chicotet comparat en l'ample i el llarc, també denominats cascarons.

Tant en les antigues revoltes com en les modernes la solicitació predominant en els seus elements és de compressió. Les seues tensions s'asemblen a les d'un arc, o un conjunt d'arcs conformant una superfície.

Tant en les antigues revoltes com en les modernes, la solicitació predominant en els seus elements és de compressió. Les seues tensions s'asemblen a les d'un arc, o un conjunt d'arcs conformant una superfície.

Els materials empleats en la seua cosntrucció poden ser de pedra, dint-se dovelles, rajoles, [[acer]], formigó armat, etcètera. Les dovelles podern ir aparellades "a os", açò és, sense travat, encara que lo habitual és que s'unixquen en un material aglomerant o morter.

Els materials amprats en la seua cosntrucció poden ser de pedra, nomenant-se dovelles, rajoles, [[acer]], formigó armat, etcètera. Les dovelles poden anar aparellades "a os", açò és, sense travat, encara que l'habitual és que s'unixquen en un material aglomerant o morter.

En la Història de la Arquitectura de les voltes, de rajola o pedra, tingueren un paper preeminent en la edificació que han perdut en la generalisació de les tècniques i materials de construcció moderns: primer el acer i despuix el formigó armat han possibilitat edificacions allindarades de grans llums, ans sols arevoltades.

En l'història de l'arquitectura de les voltes, de rajola o pedra, tingueren un paper preeminent en l'edificació, que han perdut en la generalisació de les tècniques i materials de construcció moderns: primer l'acer i despuix el formigó armat han possibilitat edificacions allindarades de grans llums, abans unicament arevoltades.

== Tipos més coneguts de revoltes ==

== Tipos més coneguts de revoltes ==

=== Revolta de creueria o nervada ===

=== Revolta de creueria o nervada ===

[[Image:revotla de creueria.jpg|thumb|right|300px|<center>Revolta de creueria</center>]]

[[Image:Torun ss Johns vaulting big.jpg|thumb|right|300px|<center>Revolta de creueria</center>]]

És una revolta formada per una série d'arcs o nervis en funció estructural. Els espais que s'originen entre ells constituïxen els plements, una espècie de lloses curves de pedra que tenen una funció secundària, de farcit.

És una revolta formada per una série d'arcs o nervis en funció estructural. Els espais que s'originen entre ells constituïxen els plements, una espècie de lloses curves de pedra que tenen una funció secundària, de farcit.

La forma i disposicó dels nervis pot ser molt variada i complexa, aplegant en el gòtic tardà a complexos disenys geomètrics.

La forma i disposició dels nervis pot ser molt variada i complexa, aplegant en el gòtic tardà a complexos disenys geomètrics.

Dins d'esta varietat està la revolta angevina, molt utilisada en Angers ([[França]]), duta a Espanya pels artistes i arquitectes de la reina Leonor, esposa d'[[Alfonso VIII]] de Castella, que l'implantàren en el Monasteri de Santa Maria la Real de Las Huelgas ([[Burgos]]). És de planta rectangular i conserva la estructura abombada. Els nervis són prou primets i la seua plementeria és despeçada.

Dins d'esta varietat està la revolta angevina, molt utilisada en Angers ([[França]]), duta a Espanya pels artistes i arquitectes de la reina Leonor, esposa d'[[Alfonso VIII]] de Castella, que l'implantàren en el Monasteri de Santa Maria la Real de Las Huelgas ([[Burgos]]). És de planta rectangular i conserva l'estructura abombada. Els nervis són prou primets i la seua plementeria és despeçada.

=== Revolta encamonada ===

=== Revolta encamonada ===

És la formada per un casquet semiesfèric que sol descansar sobre un mur circular o sobre pilars diposats formant un círcul. La seua denominació habitual és: cúpula.

És la formada per un casquet semiesfèric que sol descansar sobre un mur circular o sobre pilars diposats formant un círcul. La seua denominació habitual és: cúpula.

En l'[[Antiga Roma]] s'empleà la cúpula, sent bon eixemple d'allò el [[El Panteó|Panteó]] del emperador [[Emperador Adrià|Adrià]]. S'utilisà profúsament durant el Renaiximent i el [[Barroc]]; al primer d'estos periodos pertany la jagant cúpula de la [[Basílica de Sant Pere]] del [[Vaticà]].

En l'[[Antiga Roma]] s'amprà la cúpula, sent un bon eixemple d'allò el [[El Panteó|Panteó]] de l'emperador [[Emperador Adrià|Adrià]]. S'utilisà profúsament durant el [[Renaiximent]] i el [[Barroc]]; al primer d'estos periodos pertany la jagant cúpula de la [[Basílica de Sant Pere]] del [[Vaticà]].

=== Revolta de forn ===

=== Revolta de forn ===

==Vore també==

==Vore també==

* [[Volta]]

* [[Volta]]

[[Categoria:Elements arquitectònics]]

[[Categoria:Elements arquitectònics]]