78 812
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: − + − L'historiador i filòsof [[Alexandre Koyré]] va propondre el terme ''revolució científica'' l'any [[1939]] per a descriure esta época.<ref>Shapin, Steven (1996). ''The Scientific Revolution''.</ref>+ − També es considera que la revolució científica és el periodo que s'inicia quan [[Galileo Galilei|Galileu]] i [[Kepler]] entre atres pensadors del [[sigle XVII]], inicien els seus descobriments. A partir de llavors la ciència, que estava lligada a la filosofia, se'n separa i passa a ser un coneiximent més estructurat i pràctic. − == Significat de la revolució ==+ − La ciència de l'ultima part del [[Renaiximent]] establí la base de la ciència moderna. El científic [[J. D. Bernal]] establí que "el renaiximent va permetre la revolució científica que va permetre als estudiosos mirar el món en una llum diferent. La religió, la superstició i la por varen ser reemplaçades per la raó i el coneiximent". − − Encara aixina el sociòlec i historiador de la ciència [[Steven Shapin]] sosté en el seu llibre, ''The Scientific Revolution,'' que: "No n'hi hagué una revolució científica i este és un llibre sobre això."<ref>Steven Shapin, ''The Scientific Revolution'', (Chicago: Univ. of Chicago Pr., 1996), p. 1.</ref> A pesar de tot el concepte de revolució científica contínua sent un concepte útil per a interpretar molts canvis de la ciència. − == Noms importants ==+ − * [[Nicolau Copèrnic]]: Sostingué que el Sol estava en el centre del sistema, encara que s'equivocà defenent una òrbita circular.+ − * [[Galileu Galilei]]: Va dir que “La tradició i l'autoritat dels antics sabis no són fonts del coneiximent científic” i que l'única manera de comprendre la naturalea és experimentant. + − * [[Francis Bacon]]: Mostrà l'importància del método d'experimentació, va defendre un método intuïtiu en la ciència+ − * [[René Descartes]]: Inventà la geometria analítica i demostrà com la matemàtica pot ser utilisada per a descriure les formes i les mides dels cossos. Escrigué “El discurs del método” (1636)+ − * [[Francesco Redi]]: (1626-1698) demostrà que no existia la “generació espontànea”+ − * [[Isaac Newton]]: Els seus descobriments en física guiaren als estudis sobre esta matèria en els 200 anys següents. En [[1687]] publica el seu famós ''Principia'' (Principis matemàtics de filosofia natural) a on descriu la llei de la gravetat.+ + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + − <references/> − + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
Text reemplaça - 'Notes' a 'Referències'
La '''revolució científica''' en l'[[història de la ciència]], va ser el periodo en el qual les noves idees en [[física]], [[astronomia]], [[biologia]], [[anatomia humana]], [[química]], i atres [[ciència|ciències]] varen portar a refusar les doctrines que prevalien des de l'[[antiga Grècia]] i que varen continuar durant l'[[Edat mija]], i conduïren a la formació de la [[ciència moderna]].<ref>"Scientific Revolution" in ''[[Encarta]]''. 2007. [http://encarta.msn.com/encyclopedia_701509067/Scientific_Revolution.html.]</ref> D'acort en la majoria dels estudiosos, la revolució científica va escomençar en la publicació de dos obres que varen canviar el curs de la ciència en l'any [[1543]] i va continuar durant el [[sigle XVII]]: L'obra de [[Copèrnic]] ''[[De revolutionibus orbium coelestium]]'' i la d'[[Andreas Vesalius]] ''[[De humani corporis fabrica]]''.
La série de '''''Llandes de sopa Campbell''''' (el títul original de la qual en [[Idioma anglés|anglés]] és '''''Campbell's Soup Cans'''''), també coneguda com '''''32 llandes de sopa Campbell''''',<ref>Frazier, p. 708.</ref> és una [[obra d'art]] produïda en l'any [[1962]] per l'artiste [[Estats Units|nort-americà]] [[Andy Warhol]].
Consistix en trenta-dos llenços, cada un de 50,8 [[Centímetro|cm]] d'alt per 40,6 cm d'ample (20 x 16 [[Polzada|polzades]]) i en una pintura d'una llanda de [[Campbell Soup Company|sopa Campbell]] —Cada una de les varietats de sopa enllandada que la companyia oferia en aquella época—.<ref name="MoMA">{{Cita web|url=http://www.moma.org/collection/browse_results.php?object_id=79809|fechaacceso=9 de març de 2007|editorial=Museu d'Art Modern|fecha=2007|títul=La Colecció}}</ref> Les pintures individuals varen ser realisades en un procés semi-mecanisat de [[serigrafia]]. El soport de ''Campbell's Soup Cans'' en temes de [[cultura popular]] va ajudar a l'[[art pop]] a instalar-se com un moviment artístic de transcendència.
Per a Warhol, un [[ilustrador]] comercial que es convertiria en un reeixit [[autor]], [[Pintura artística|pintor]] i [[director de cine]], esta obra va constituir la seua primera exposició individual en una galeria d'art com [[Belles Arts|artista professional]].<ref name="An38">Angell, p. 38.</ref><ref name="L32">Livingstone, p. 32.</ref> L'obra, exposta per primera vegada en la [[Galeria Ferus]] de [[Els Àngels]], va marcar el debut de l'art pop en la [[Costa oest dels Estats Units]].<ref name="L158">Lippard, p. 158.</ref> al principi, la combinació del procés semi-mecanisat, l'estil i el tema comercial varen causar molèstia, ya que l'evident comercialisme mundà representava un afront directe a la tècnica i filosofia del [[expressionisme abstracte]], un moviment artístic que fon dominant durant el periodo posterior a la [[Segona Guerra Mundial]] i que s'aferrava no sols als valors i la [[Estètica (filosofia)|estètica]] de les «[[Belles Arts]]», sino també a una inclinació [[Misticisme|mística]]. Esta controvèrsia va conduir a un gran debat sobre l'ètica i els mèrits que suponien tal treball. Els motius de Warhol com a artiste varen ser qüestionats, i ho continuen sent hui en dia. La gran commoció pública va ajudar a transformar Warhol d'un experimentat ilustrador comercial dels [[anys 1950]] a un notable artiste de belles arts, i ho va fer distinguir-se d'atres artistes pop emergents. Encara que la demanda comercial per les seues pintures no fon immediata, la relació de Warhol en el tema va portar que el seu nom es convertira en sinònim de les pintures de ''Llandes de sopa Campbell''.
Posteriorment, Warhol va produir una àmplia varietat d'obres d'art que representaven llandes de sopa Campbell, aixina com atres obres basant-se en una gran varietat d'imàgens del món del comerç i dels [[Mijans de comunicació]]. El terme ''Llandes de sopa Campbell'' generalment és usat en referència a la série original de pintures aixina com als dibuixos i pintures que Warhol va realisar posteriorment i que igualment representen llandes de sopa Campbell. A causa de la popularitat que al final cobraria la série sancera, la reputació de Warhol va créixer fins a un punt on no sols era l'artiste pop [[USA|estadounidense]] de major renom,<ref name="ArtHistory">Stokstad, p. 1130.</ref> sino també l'artiste nort-americà viu més cotisat del moment.<ref name="W307">Bourdon p. 307.</ref>
La producció de llandes de sopa Campbell d'Andy Warhol va travessar per tres distintes etapes. La primera va tindre lloc en l'any [[1962]], durant la qual va crear imàgens realistes, i inclús va produir numerosos traços a [[llapis]] del tema. En [[1965]], Warhol va reprendre este tema al reemplaçar arbitràriament els colors originals roig i blanc en una àmplia varietat de tints. A finals de l'any [[1970]], de nou va tornar a les llandes de sopa, esta vegada [[Image especular|invertint]] i revertint les imàgens. No obstant, algunes personalitats del món de l'art consideren que les obres de Warhol que varen ser completades despuix de les ferides de bala que va rebre en un atentat del que fon objecte en l'any [[1968]] —Ocorregut el dia anterior a l'assessinat de [[Robert Kennedy]]— són menys significatives que aquelles produïdes anteriorment.<ref>{{Cita web
|apellido= Hughes
|nombre= Robert
|enlaceautor=
|título= American Visions: The Epic History of Art in Amèrica
|año= 1997
|Edición =
|Lugar =
|editorial= Knopf, Alfred A. Incorporated
|ID =
|url= http://www.artchive.com/artchive/W/warhol.Html
|fechaacceso= 19 de novembre del 2007
|}}</ref>
Hui en dia, les obres més famoses de ''Llandes de sopa Campbell'' de Warhol corresponen a la seua primera fase. Warhol és ademés reconegut per les seues icòniques series de serigrafiats de celebritats com [[Elvis Presley]], [[Marilyn Monroe]], [[Elizabeth Taylor]] i [[Mao Tse Tung]], produïts durant la seua fase de serigrafiat entre 1962 i [[1964]]. De fet, els temes més recurrents de les seues pintures varen ser Taylor, Monroe, Presley, [[Jacqueline Bouvier Kennedy|Jackie Kennedy]] i celebritats semblants, superant a les llandes de sopa.<ref>Sylvester, p. 384.</ref> Ademés de ser un notable artiste, Warhol fon un celebre cinematógraf, autor i ilustrador comercial. Pòstumament, Warhol es va convertir en el tema del museu d'art dedicat a un a soles artiste més gran dels [[Estats Units]].<ref>{{Cita web
|apellido= Adams
|nombre= Brooks
|enlaceautor=
|título= Industrial-strength Warhol — Andy Warhol Museum, Pittsburgh, Pennsylvania
|año= 1994
|Edición =
|Lugar =
|editorial= Art In Amèrica
|ID =
|url= http://findarticles.com/p/articles/mi_m1248/is_n9_v82/ai_15828110
|fechaacceso= 19 de novembre del 2007
|}}</ref><ref>{{Cita web |autor= |url= https://www.studentaffairs.cmu.edu/pghconnections/places/warhol.Html |título= The Andy Warhol Museum: 117 Sandusky Street |editorial= Carnegie Mellon University | fechaacceso= 24 de giner de 2007}}</ref> moltes exposicions de l'art de Warhol inclouen material de les seues produccions com a director cinematogràfic. Alguns diuen que les seues contribucions com a artiste empalidixen en comparació en aquelles com a director de cine.<ref>Sylvester, p. 388.</ref> atres deixen clar que no era precisament el més manyós artiste de la seua época.<ref>Lippard, p. 100.</ref> No obstant, les seues tècniques varen ser emulades per atres respectats artistes,<ref>Lippard, p. 24.</ref> i les seues obres continuen cotisant-se per grans sumes de diners.
== Referències ==
{{Listaref|3}}
== Referències ==
== Referències ==
[[Categoria:Història de la ciència]]
* Angell, Callie. ''Andy Warhol Screen Tests: The Films of Andy Warhol Catalogue Raisonne''. Abrams Books en Associació en el Museu Whitney d'Art Americana. Nova York. 2006. ISBN 0-8109-5539-3.
* Archer, Michael. ''Art Since 1960''. Thames i Hudson Ltd. 1997. ISBN 0-500-20298-2.
* Baal-Teshuva, Jacob (ed.). ''Andy Warhol: 1928–1987''. Prutestel. 2004. ISBN 3-7913-1277-4.
* Bourdon, David. ''Warhol''. Henry N. Abrams, Inc. Publishing. 1989. ISBN 0-8109-2634-2 (de tapa dura ISBN 0-8109-1761-0).
* Faerna, Jose Maria (ed.). ''Warhol''. Henry N. Abrams, Inc., Publishers. ISBN 0-8109-4655-6.
* Frazier, Nancy. ''The Penguin Concise Dictionary of Art History''. Grup Penguin. 2000. ISBN 0-670-10015-3.
* Harrison, Charles i Paul Wood (eds.). ''Art Theory 1900–1990: An Anthology of Changing Idees''- Blackwell Publishers. 1993. ISBN 0-631-16575-4.
* Lippard, Lucy R. ''Pop Art''. Thames i Hudson. 1970 (1985 reimpressió). ISBN 0-500-20052-1.
* Livingstone, Marco (ed.). ''Pop Art: An International Perspective''. La Real Acadèmia d'Arts. Londres. 1991. ISBN 0-8478-1475-0.
* Lucie-Smith, Edward. ''Artoday''. Phaidon. ISBN 0-7148-3888-8.
* Marcade, Bernard i de Vree, Freddy. ''Andy Warhol''. Galeria Isy Brachot. 1989.
* Biblioteca de Pintures i Escultures Random House, Vol. 4. ''Diccionari d'Artistes i Termes Artístics''. 1981. Random House. ISBN 0-394-52131-5.
* Stokstad, Marilyn. ''Art History''. 1995. Prentice Hall, Inc., i Harry N. Abrams, Inc., Publicistes. ISBN 0-8109-1960-5.
* Sylvester, David. ''About Modern Art: Critical Essays 1948–1997''. Henry Holt and Company. 1997. ISBN 0-8050-4441-8.(citant "Factory to Warhouse", 22 de maig de 1994, ''Independent on Sunday Review'' com a font primària).
* Vaughan, Willam (ed). ''The Encyclopedia of Artists''. Vol. 5. Oxford University Pres, Inc. 2000.
* Warin, Jean (ed). ''The Dictionary of Art''. Vol. 32. Macmillan Publishers Limited. 1996 (2002 reimpressió).
* Warhol, Andy i Hacket, Pat. ''Popism: The Warhol Sixties''. Harcourt Books. 1980. ISBN 0-15-672960-1.
* Watson, Steven. ''Factory Made: Warhol and the Sixties''. Pantheon Books. 2003.
== Enllaços externs ==
*[http://www.xtec.es/~jarrimad/contemp/campbell.Html Andy Warhol - Sopa Campbell] en Xtec.Es
*[http://www.terra.com/arte/articulo/html/art6396.Htm L'obsessió de Warhol en la sopa Campbell fon cosa de sa mare] en Terra.Com
{{Traduït de|es|Latas_de_sopa_Campbell}}
[[Categoria:Andy Warhol]]
[[Categoria:MOMA]]
[[Categoria:Pop Art]]