Canvis

[[Image:Le Serment du Jeu de paume.jpg|300px|right]]

[[File:Prise de la Bastille.jpg|thumb|300px|La Bastilla]]

La '''Revolució Francesa''' ([[1789]] – [[1799]]) està considerada com el model de [[revolució]] política de la seua época i supongué la conquista del poder per la [[burguesia]] i el desplaçament de l'[[aristocràcia]] i el [[clero]]. Esta revolució marcà el final de l'[[Edat Moderna]] i el començament de l'[[Edat contemporànea]]  

La '''Revolució Francesa''' ([[1789]] – [[1799]]) està considerada com el model de [[revolució]] política de la seua época i supongué la conquista del poder per la [[burguesia]] i el desplaçament de l'[[aristocràcia]] i el [[clero]]. Esta revolució marcà el final de l'[[Edat Moderna]] i el començament de l'[[Edat contemporànea]]

== Context ==

== Context ==

== Causes ==  

== Causes ==  

França patia una crisis de facenda degut a que havia apoyat a la [[revolució americana]] per lo que els ministres els volien pujar els imposts als nobles. Estos convocaren Estats Generals (corts) despuix de 100 anys sense convocar-ne. Allí estaven representats els tres estaments noblea, clero i el poble. Els dos primers votaren no i el tercer sí per lo que no anaven a pujar els imposts. Per això els representants del poble anaren al [[trinquet de pilota]] de [[París]] a on crearen l'Asamblea Nacional.

[[França]] patia una crisis de facenda degut a que havia apoyat a la [[revolució americana]] per lo que els ministres els volien pujar els imposts als nobles. Estos convocaren Estats Generals (corts) despuix de 100 anys sense convocar-ne. Allí estaven representats els tres estaments noblea, clero i el poble. Els dos primers votaren no i el tercer sí per lo que no anaven a pujar els imposts. Per això els representants del poble anaren al [[trinquet de pilota]] de [[París]] a on crearen l'Asamblea Nacional.

== Primera fase ==

== Primera fase ==

== Segona fase ==

== Segona fase ==

La segona etapa fon la de la '''Convenció Republicana''' (1792-[[1794]]). Els problemes econòmics, socials i polítics se sumaren a l'oposició de la [[monarquia]] i l'[[aristocràcia]], especialment degut a que el rei s'escapà en sa dona cap a [[Àustria]] sense èxit a on volien trovar-se en l'eixècir austriac.  

La segona etapa fon la de la '''Convenció Republicana''' (1792-[[1794]]). Els problemes econòmics, socials i polítics se sumaren a l'oposició de la [[monarquia]] i l'[[aristocràcia]], especialment degut a que el rei s'escapà en sa dona cap a [[Àustria]] sense èxit a on volien trovar-se en l'eixècir austriac.  

Tot açò desembocà en la instauració d'una [[república]]. El rei [[Lluís XVI]] va ser jujat, condenat i eixecutat. La Convenció Nacional per sufragi universal masculí ixqueren els girondins pero en por de que s'acabara la revolució els jacobins feren un colp d'estat i posaren de president a [[Rovespiere]]. Este extremiste ordenà la confiscació de les terres a iglesia i noblea, un preu màxim per als productes i educació obligatòria, estes decisions que no funcionaren i el seu extremisme feren que fora guillotinat.

Tot açò desembocà en la instauració d'una [[república]]. El rei [[Lluís XVI]] va ser jujat, condenat i eixecutat. La Convenció Nacional per sufragi universal masculí ixqueren els girondins pero en por de que s'acabara la revolució els jacobins feren un colp d'estat i posaren de president a [[Maximilien Robespierre|Robespierre]]. Este extremiste ordenà la confiscació de les terres a iglésia i noblea, un preu màxim per als productes i educació obligatòria, estes decisions que no funcionaren i el seu extremisme feren que fora guillotinat.

== Tercera fase ==

== Tercera fase ==

La última etapa, la del '''Directori''' ([[1795]]-[[1799]])  consolidà el poder de la [[burguesia]] per lo que el creà. Pero tenia un problema i era mantindre's davant la pressió dels extrems monàrquics i de l'esquerra jacobina. Front este problema cridà a un destacat general, [[Napoleó Bonaparte]] que acabaria sent [[Napoleó III]] que feu un colp d'estat en ([[1799]]) en el que finalisà el periodo revolucionari.

L'última etapa, la del '''Directori''' ([[1795]]-[[1799]])  consolidà el poder de la [[burguesia]] per lo que el creà. Pero tenia un problema i era mantindre's davant la pressió dels extrems monàrquics i de l'esquerra jacobina. Front este problema cridà a un destacat general, [[Napoleó Bonaparte]] que acabaria sent [[Napoleó III]] que feu un colp d'estat en l'any [[1799]], en el que finalisà el periodo revolucionari.

[[Categoria:Història]]

[[Categoria:Història]]

[[Categoria:Història d'Europa]]

[[Categoria:Història d'Europa]]

[[Categoria: Història de França]]

[[Categoria: Història de França]]