Llínea 1: |
Llínea 1: |
− | [[Image:Le Serment du Jeu de paume.jpg|300px|right]] | + | [[File:Prise de la Bastille.jpg|thumb|300px|La Bastilla]] |
| | | |
− | La '''Revolució Francesa''' ([[1789]] – [[1799]]) està considerada com el model de [[revolució]] política de la seua época i supongué la conquista del poder per la [[burguesia]] i el desplaçament de l'[[aristocràcia]] i el [[clero]]. Esta revolució marcà el final de l'[[Edat Moderna]] i el començament de l'[[Edat contemporànea]] | + | La '''Revolució Francesa''' ([[1789]] – [[1799]]) està considerada com el model de [[revolució]] política de la seua época i supongué la conquista del poder per la [[burguesia]] i el desplaçament de l'[[aristocràcia]] i el [[clero]]. Esta revolució marcà el final de l'[[Edat Moderna]] i el començament de l'[[Edat contemporànea]] |
| | | |
| == Context == | | == Context == |
Llínea 10: |
Llínea 10: |
| | | |
| == Primera fase == | | == Primera fase == |
− | La primera etapa revolucionària, la de la '''Monarquia constitucional''' ([[1789]]-[[1792]]), passà quan els membres del [[Tercer Estat]] realisaren una revolta jurídica i es constituïren en Assamblea Nacional. Esta assamblea proclamà la sobirania nacional, la divisió de poders i el sufragi censatari, al mateix temps que eliminà tots els vestigis de l'[[Antic Règim]] i promulgà la [[Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà]]. Paralelament explotà una revolta popular en el camp i en [[París]], una revolta simbolisada per l'[[asalt de la Bastilla]]. L'Assamblea Constituent, en [[1791]], aprovà la primera constitució francesa. | + | La primera etapa revolucionària, la de la '''Monarquia constitucional''' ([[1789]]-[[1792]]), passà quan els membres del [[Tercer Estat]] realisaren una revolta jurídica i es constituïren en Assamblea Nacional. Esta assamblea proclamà la sobirania nacional, la divisió de poders i el sufragi censatari, al mateix temps que eliminà tots els vestigis de l'[[Antic Règim]] i promulgà la [[Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà]]. Paralelament explotà una revolta popular en el camp i en [[París]], una revolta simbolisada per l'[[asalt de la Bastilla]]. L'Assamblea Constituent, en l'any [[1791]], aprovà la primera constitució francesa. |
| | | |
| == Segona fase == | | == Segona fase == |
− | La segona etapa fon la de la '''Convenció Republicana''' (1792-[[1794]]). Els problemes econòmics, socials i polítics se sumaren a l'oposició de la [[monarquia]] i l'[[aristocràcia]], especialment degut a que el rei s'escapà en sa dona cap a [[Àustria]] sense èxit a on volien trovar-se en l'eixècir austriac. | + | La segona etapa fon la de la '''Convenció Republicana''' (1792-[[1794]]). Els problemes econòmics, socials i polítics se sumaren a l'oposició de la [[monarquia]] i l'[[aristocràcia]], especialment degut a que el rei s'escapà en sa dona cap a [[Àustria]] sense èxit a on volien trovar-se en l'eixècir austríac. |
| Tot açò desembocà en la instauració d'una [[república]]. El rei [[Lluís XVI]] va ser jujat, condenat i eixecutat. La Convenció Nacional per sufragi universal masculí ixqueren els girondins pero en por de que s'acabara la revolució els jacobins feren un colp d'estat i posaren de president a [[Maximilien Robespierre|Robespierre]]. Este extremiste ordenà la confiscació de les terres a iglésia i noblea, un preu màxim per als productes i educació obligatòria, estes decisions que no funcionaren i el seu extremisme feren que fora guillotinat. | | Tot açò desembocà en la instauració d'una [[república]]. El rei [[Lluís XVI]] va ser jujat, condenat i eixecutat. La Convenció Nacional per sufragi universal masculí ixqueren els girondins pero en por de que s'acabara la revolució els jacobins feren un colp d'estat i posaren de president a [[Maximilien Robespierre|Robespierre]]. Este extremiste ordenà la confiscació de les terres a iglésia i noblea, un preu màxim per als productes i educació obligatòria, estes decisions que no funcionaren i el seu extremisme feren que fora guillotinat. |
| | | |
| == Tercera fase == | | == Tercera fase == |
− | L'última etapa, la del '''Directori''' ([[1795]]-[[1799]]) consolidà el poder de la [[burguesia]] per lo que el creà. Pero tenia un problema i era mantindre's davant la pressió dels extrems monàrquics i de l'esquerra jacobina. Front este problema cridà a un destacat general, [[Napoleó Bonaparte]] que acabaria sent [[Napoleó III]] que feu un colp d'estat en ([[1799]]) en el que finalisà el periodo revolucionari. | + | L'última etapa, la del '''Directori''' ([[1795]]-[[1799]]) consolidà el poder de la [[burguesia]] per lo que el creà. Pero tenia un problema i era mantindre's davant la pressió dels extrems monàrquics i de l'esquerra jacobina. Front este problema cridà a un destacat general, [[Napoleó Bonaparte]] que acabaria sent [[Napoleó III]] que feu un colp d'estat en l'any [[1799]], en el que finalisà el periodo revolucionari. |
| | | |
| [[Categoria:Història]] | | [[Categoria:Història]] |
| [[Categoria:Història d'Europa]] | | [[Categoria:Història d'Europa]] |
| [[Categoria: Història de França]] | | [[Categoria: Història de França]] |