Diferència entre les revisions de "Revolució francesa"
m (Text reemplaça - 'tenir' a 'tindre') |
m (Text reemplaça - 'suposar' a 'supondre') |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Image:Le Serment du Jeu de paume.jpg|300px|right]] | [[Image:Le Serment du Jeu de paume.jpg|300px|right]] | ||
| − | La '''Revolució Francesa''' ([[1789]] – [[1799]]) és considerada el model de [[revolució]] política de la seua época i va | + | La '''Revolució Francesa''' ([[1789]] – [[1799]]) és considerada el model de [[revolució]] política de la seua época i va supondre la conquesta del poder per la [[burguesia]] i el desplaçament de l'[[aristocràcia]] i el [[clericat]]. |
A finals del [[segle XVIII]], el [[regne de França]], com la major part d'[[Europa]], estava somesa a l'[[Antic Règim]]. Era, dons, una societat [[estament]]al fonamentada en el privilegi i la propietat de la terra. La [[monarquia absoluta]] de [[Lluís XVI]] era incapaç de millorar la situació de crisis financera, fam i debilitat de la vella estructura de classes. En este context es produïx un seguit de revoltes que conduïren a la revocació de l'Antic Règim. | A finals del [[segle XVIII]], el [[regne de França]], com la major part d'[[Europa]], estava somesa a l'[[Antic Règim]]. Era, dons, una societat [[estament]]al fonamentada en el privilegi i la propietat de la terra. La [[monarquia absoluta]] de [[Lluís XVI]] era incapaç de millorar la situació de crisis financera, fam i debilitat de la vella estructura de classes. En este context es produïx un seguit de revoltes que conduïren a la revocació de l'Antic Règim. | ||
Revisió de 15:50 17 jun 2013
La Revolució Francesa (1789 – 1799) és considerada el model de revolució política de la seua época i va supondre la conquesta del poder per la burguesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clericat.
A finals del segle XVIII, el regne de França, com la major part d'Europa, estava somesa a l'Antic Règim. Era, dons, una societat estamental fonamentada en el privilegi i la propietat de la terra. La monarquia absoluta de Lluís XVI era incapaç de millorar la situació de crisis financera, fam i debilitat de la vella estructura de classes. En este context es produïx un seguit de revoltes que conduïren a la revocació de l'Antic Règim.
La primera etapa revolucionària, la de la Monarquia constitucional (1789-1792), succeí quan els membres del Tercer Estat realisaren una revolta jurídica i es constituïren en Assamblea Nacional. Esta assamblea proclamà la sobirania nacional, la divisió de poders i el sufragi censatari, al mateix temps que eliminà tots els vestigis de l'Antic Règim i promulgà la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà. Paralelament esclatà una revolta popular en el camp i a París, revolta simbolisada per la presa de la Bastilla. L'Assamblea Constituent, el 1791, aprovà la primera constitució.
La segona etapa va ser la de la Convenció Republicana (1792-1794). Els problemes econòmics, socials i polítics se sumaren a l'oposició de la monarquia i l'aristocràcia, i causaren una nova onada revolucionària que desembocà en la instauració d'una república. El rei Lluís XVI va ser jujat, condenat i eixecutat. La Convenció va tindre un caràcter lliberal, en l'excepció del violent periodo jacobí.
La darrera etapa, la del Directori (1795-1799) va consolidar el poder de la burguesia que, per mantindre's davant la pressió dels extrems monàrquics i de l'esquerra jacobina, promogué un cop d'estat (1799) encapçalat per Napoleó Bonaparte, en el que finalisa el periodo revolucionari.