Canvis

El '''riojano pre-castellà''' és la varietat més occidental del [[romanç]] navarro-aragonés. Representa l'evolució del [[llatí]] en [[La Rioja]] (i en el nort de l'actual [[Soria]]). Es tenen testimonis escrits en les Glosses Emilianenses del [[sigle X]], i alguns topònims migevals escrits en texts llatins.

El '''riojano pre-castellà''' és la varietat més occidental del [[romanç]] navarro-aragonés. Representa l'evolució del [[llatí]] en [[La Rioja]] (i en el nort de l'actual [[Soria]]). Es tenen testimonis escrits en les Glosses Emilianenses del [[sigle X]], i alguns topònims migevals escrits en texts llatins.

Les Glosses Emilianenses no representen els primers texts castellans com s'ha volgut fer vore, perque presenten lleis fonètiques aragoneses: feito, muito, get (ye), etc., i en el detall de que quan s'escriviren La Rioja no pertanyia encara a [[Castella]].

Les Glosses Emilianenses no representen els primers texts castellans com s'ha volgut fer vore, perque presenten lleis fonètiques aragoneses: feito, muito, get (ye), etc., i en el detall de que quan s'escriviren La Rioja no pertanyia encara a [[Castella]].

Després de l'incorporació a Castella, La Rioja es va castellanisar entre els [[sigle XI|sigles XI]] i [[sigle XIII|XIII]]. D'esta época data la colecció documental cridada “Libro Becerro” del Monasteri de Valvanera, que té encara caràcters pre-castellans com l'artícul "lo".  

Despuix de l'incorporació a Castella, La Rioja es va castellanisar entre els [[sigle XI|sigles XI]] i [[sigle XIII|XIII]]. D'esta época data la colecció documental nomenada “Libro Becerro” del Monasteri de Valvanera, que té encara caràcters pre-castellans com l'artícul "lo".  

 

 

== Característiques ==

== Característiques ==

 

*Diftongació de la 'o' tònica: uamne/uemne (lat. homine, cast. hombre)

 

*Diftongació de la 'e' tònica: sieculos (cast. siglos)  

Diftongació de la 'o' tònica: uamne/uemne (lat. homine, cast. hombre)

*Conserva 'g-' inicial (pèrdua en castellà): geitar (lat. eiectare, cast. echar, fr. jeter)  

*Conserva '-ns-': ansa (cast. asa, fr. anse)  

Diftongació de la 'e' tònica: sieculos (cast. siglos)  

*Conserva '-mb-': lombo (cast. lomo)  

 

*En els grups llatins '-lt-' '-ct-' adopta '-it-' i no '-ch-' com el castellà: muito (cast. mucho), feito (cast. hecho)  

Conserva 'g-' inicial (pèrdua en castellà): geitar (lat. eiectare, cast. echar, fr. jeter)  

*En l'escritura utilisa grafemes navarros: 'quoatro' (u muda), yn/ynn (per ñ)

 

Conserva '-ns-': ansa (cast. asa, fr. anse)  

 

Conserva '-mb-': lombo (cast. lomo)  

 

En els grups llatins '-lt-' '-ct-' adopta '-it-' i no '-ch-' com el castellà: muito (cast. mucho), feito (cast. hecho)  

 

En l'escritura utilisa grafemes navarros: 'quoatro' (u muda), yn/ynn (per ñ)  

 

 

== Referències ==

== Referències ==

Alvar, Manuel. Manual de dialectología hispánica. Barcelona. Ariel, 1996. ISBN 8434482177

Alvar, Manuel. Manual de dialectología hispánica. Barcelona. Ariel, 1996. ISBN 8434482177

 

{{Traduït de|es|Calderona}}

'''Est artícul ha segut traduït a llengua valenciana del corresponent artícul de la Wikipedia per a la Uiquipèdia.'''

 

 

 

[[Categoria:Llengües]]

[[Categoria:Llengües]]

[[Categoria:Llingüística]]

[[Categoria:Llingüística]]

[[Categoria:Llengües romàniques]]

[[Categoria:Llengües romàniques]]