Edició de «Rita la Cantaora»

Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.

Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.

Revisió actual El teu text
Llínea 1: Llínea 1:
 
{{Biografia
 
{{Biografia
 
| nom          = Rita Giménez García
 
| nom          = Rita Giménez García
| image        = [[Archiu:Ritalaca.jpg|250px]]
+
| image        =  
 
| peu          =  
 
| peu          =  
 
| data_naix    = [[1859]]
 
| data_naix    = [[1859]]
| lloc_naix    = Jerez de la Frontera, [[Càdis]], [[Espanya]]
+
| lloc_naix    = Jerez de la Frontera, [[Càdis]]
 
| data_mort    = [[1937]]
 
| data_mort    = [[1937]]
| lloc_mort    = [[Sorita]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
+
| lloc_mort    = [[Sorita]], [[Regne de Valéncia]]
 
| títul        =  
 
| títul        =  
 
| mandat      =  
 
| mandat      =  
Llínea 15: Llínea 15:
 
| ocupació    = Cantant
 
| ocupació    = Cantant
 
}}
 
}}
'''Rita Giménez García''', més coneguda com '''Rita la Cantaora''' ([[Jerez de la Frontera]], [[Càdis]], [[1859]] - [[Sorita]], [[Castelló]], [[1937]]), fon una cantaora de [[Flamenc|flamenc]] espanyola, famosa en els cafens cantants de la seua época.
+
'''Rita Giménez García''', més coneguda com '''Rita la Cantaora''' ([[Jerez de la Frontera]], [[Càdis]], 1859 - [[Sorita]], [[Castelló]], [[1937]]), fon una cantaora de [[Flamenc|flamenc]] espanyola, famosa en els cafens cantants de la seua época.
  
 
== Biografia ==
 
== Biografia ==
Llínea 65: Llínea 65:
 
== Vida personal ==
 
== Vida personal ==
  
Rita tingué que guanyar-se la vida en el seu talent en el cant flamenc des de molt primerenca edat. Del seu Jerez natal es va traslladar a Madrit, a on va viure gran part de la seua vida. Allí tingué l'oportunitat de relacionar-se en alguns dels artistes més importants del flamenc de l'época, i en molts d'ells, va conseguir entaular una amistat. Va ser íntima de Fosforito, La Coloma, Las Coquineras, i més tart de Manuel Pavón Varela “Maneli” i de Manuel Escacena “Cap de Pepino”.​
+
Rita tingué que guanyar-se la vida en el seu talent en el cant flamenc des de molt primerenca edat. Del seu Jerez natal es va traslladar a Madrit, a on va viure gran part de la seua vida. Allí tingué l'oportunitat de relacionar-se en alguns dels artistes més importants del flamenc de l'época, i en molts d'ells, va conseguir entaular una amistat. Va ser íntima de Fosforito, La Coloma, Las Coquineras, i més tart de Manuel Pavón Varela “*Maneli” i de Manuel Escacena “Cap de Pepino”.​
  
 
Despuix de conéixer i fer-se amiga del ballaor Patricio el Lleig, es va anar en ell a viure a Carabanchel Alt. Allí va conéixer a Manuel González Flores, a qui considerava el seu marit. Est era viudo i tenia una filla i quatre nets. Quan Manuel va fallir de forma súbita en l'any [[1930]], Rita es va fer càrrec d'ells i va dedicar el restant de la seua vida a conviure ajudant-lis en els quefers de la casa.​
 
Despuix de conéixer i fer-se amiga del ballaor Patricio el Lleig, es va anar en ell a viure a Carabanchel Alt. Allí va conéixer a Manuel González Flores, a qui considerava el seu marit. Est era viudo i tenia una filla i quatre nets. Quan Manuel va fallir de forma súbita en l'any [[1930]], Rita es va fer càrrec d'ells i va dedicar el restant de la seua vida a conviure ajudant-lis en els quefers de la casa.​
Llínea 75: Llínea 75:
 
{{Cita|''La existencia de La Rita fue pintoresca sin llegar a ser azarosa, se redujo a amar todo lo que pudo, a cantar todo lo que se la pidió y a saborear todos los goces que pasaron al alcance de su mano''}}
 
{{Cita|''La existencia de La Rita fue pintoresca sin llegar a ser azarosa, se redujo a amar todo lo que pudo, a cantar todo lo que se la pidió y a saborear todos los goces que pasaron al alcance de su mano''}}
  
== Cultura popular ==
+
== Cultura popuar ==
  
La figura de Rita la Cantaora seguix present en la cultura popular espanyola, no tant pel seu treball com a cantaora i ballaora, sino perque el seu nom ha quedat lligat a una expressió que forma part del refraner popular. La seua passió pel treball era tal, que estava disposta a actuar allí a on se la solicitava, sense importar els diners que guanyara per l'actuació, e inclús a fer funcions dobles, ya li'l demanara l'amo d'un tablao o l'organisador d'alguna festa privada. Tenia tanta fama que inclús els seus propis companyers recomanaven els seus servicis quan no li oferien suficients diners com per a actuar ells mateixos. D'esta manera, es va quedar l'expressió «que ho faça Rita la Cantaora» per a referir-se a totes aquelles ocasions en les que un no està dispost a realisar una acció. Uns atres creuen que esta frase va sorgir a modo d'insult en el seu Jerez natal, a on es diu que Rita no era molt volguda, pero en el pas dels anys va començar a estendre's per tota [[Espanya]]. Esta expressió ha anat evolucionant en el temps i ara s'utilisa en coletetes com «anirà Rita la Cantaora», «t'ho va a pagar Rita la Cantaora», «que treballe Rita la Cantaora», entre unes atres, per a expressar que no es vol anar a un lloc, que no existix l'intenció de pagar un deute o que no es vol realisar un treball, respectivament. L'us d'estes expressions és tan comú, que moltes persones pensen que es tracta d'un personage fictici.
+
La figura de Rita la Cantaora seguix present en la cultura popular espanyola, no tant pel seu treball com a cantaora i ballaora, sino perque el seu nom ha quedat lligat a una expressió que forma part del refraner popular. La seua passió pel treball era tal, que estava disposta a actuar allí a on se la solicitava, sense importar els diners que guanyara per l'actuació, i fins i tot a fer funcions dobles, ya li'l demanara l'amo d'un tablao o l'organisador d'alguna festa privada. Tenia tanta fama que fins i tot els seus propis companyers recomanaven els seus servicis quan no li oferien suficients diners com per a actuar ells mateixos. D'esta manera, es va quedar l'expressió «que ho faça Rita la Cantaora» per a referir-se a totes aquelles ocasions en les que un no està dispost a realisar una acció. Uns atres creuen que esta frase va sorgir a modo d'insult en el seu Jerez natal, a on es diu que Rita no era molt volguda, pero en el pas dels anys va començar a estendre's per tota [[Espanya]]. Esta expressió ha anat evolucionant en el temps i ara s'utilisa en coletetes com «anirà Rita la Cantaora», «t'ho va a pagar Rita la Cantaora», «que treballe Rita la Cantaora», entre unes atres, per a expressar que no es vol anar a un lloc, que no existix l'intenció de pagar un deute o que no es vol realisar un treball, respectivament. L'us d'estes expressions és tan comú, que moltes persones pensen que es tracta d'un personage fictici.
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==

Per a editar esta pàgina, per favor respon a la pregunta que apareix més avall (més informació):

Cancelar Ajuda d'edició (s'obri en una finestra nova)


Advertència sobre drets d'autor

Totes les contribucions a Proyecte se publiquen baix la Llicència de documentació lliure GNU. Al contribuir, acceptes que atres persones distribuïxquen i modifiquen lliurement les teues aportacions. Si això no és lo que desiges, no poses les teues contribucions ací.

Ademés, al publicar el teu treball nos assegures que estàs llegalment autorisat a dispondre d'eixe text, ya siga perque eres el titular dels drets d'autor o per haver-lo obtingut d'una font baix una llicència compatible o en el domini públic. Recorda que l'immensa majoria del contingut disponible en internet no complix estos requisits; llig Proyecte:Drets d'autor per a més detalls.

¡No utilises sense permís escrits en drets d'autor!

Plantilles usades en esta pàgina: