Canvis

Entre els anys [[1884]] i [[1895]], Rita tingué l'oportunitat de treballar en vàries ocasions junt ad atres artistes de primeríssim nivell, tals com José Barea, María la Macarrona, Las Borriqueras, el Malagueny, etc.​ Tal va ser el seu èxit que, en [[1885]], la revista ''El Enano'' li va dedicar uns versos en els que elogiava la seua gran bellea i la seua gràcia:

Entre els anys [[1884]] i [[1895]], Rita tingué l'oportunitat de treballar en vàries ocasions junt ad atres artistes de primeríssim nivell, tals com José Barea, María la Macarrona, Las Borriqueras, el Malagueny, etc.​ Tal va ser el seu èxit que, en [[1885]], la revista ''El Enano'' li va dedicar uns versos en els que elogiava la seua gran bellea i la seua gràcia:

{{Cita|''Del pueblo andaluz señora.

{{Cita|''Del pueblo andaluz señora.''

Todo el elogio merece.

''Todo el elogio merece.''

Que su mirar enamora,

''Que su mirar enamora,''

Que una rosa que florece

''Que una rosa que florece''

Es Rita la cantaora.

''Es Rita la cantaora.''

[...]

[...]

La petenera sentida,

''La petenera sentida,''

Que canta en dulce embeleso.

''Que canta en dulce embeleso.''

Es reflejo de su vida.

''Es reflejo de su vida.''

Porque en cada nota anida

''Porque en cada nota anida''

Una esperanza y un beso.''|''El Enano''}}

''Una esperanza y un beso.''|''El Enano''}}

La Cantaora començà a aparéixer en els cartells d'un dels escenaris més grans i famosos per a cantaores, ballaores i guitarristes de l'art flamenc, el Liceu Ríus de Madrit, que més tart fon nomenat Saló Varietats despuix de la seua reforma.​

La Cantaora començà a aparéixer en els cartells d'un dels escenaris més grans i famosos per a cantaores, ballaores i guitarristes de l'art flamenc, el Liceu Ríus de Madrit, que més tart fon nomenat Saló Varietats despuix de la seua reforma.​