Diferència entre les revisions de "Riu Millars"
| Llínea 58: | Llínea 58: | ||
[[Categoria:Riu Millars]] | [[Categoria:Riu Millars]] | ||
[[Categoria:Rius de la Comunitat Valenciana]] | [[Categoria:Rius de la Comunitat Valenciana]] | ||
| − | |||
Revisió de 14:44 29 dec 2008
El Millars (en àrap rep el nom de Albentosa) es un riu de la Península Ibèrica que naix en la Serra de Gúdar en el terme municipal de El Castellar en la província de Terol, de l'unió de diversos rius a uns 1600 m d'altitut i que desemboca entre els termes de Almassora i Burriana, en la província de Castelló, després de 156 km de recorregut.
Naiximent
El riu Millars naix en el terme municipal de El Castellar en Terol.
Afluents
Prop del seu naiximent esta també el del seu principal afluent el Valbona i el del també afluent Albentosa. Ya en la Comunitat Valenciana els principals afluents del Millars son el Riu Maimona en el terme de San Agustín en Terol i el riu Montán en el terme de Montanejos, El Barranc de Palos en Aranyol, la Rambla de la Viuda i el Linares o riu Vilafermosa en Vallat.
Règim fluvial
El règim del riu es pluvial mediterràneu si be ab un llauger matís nival degut a l'altura a la que naix. Açò provoca en el curs baix del riu l'existència de un periodo de relatiu cabal en febrer i juny, superats en octubre i notoris descensos en giner i sobre tot en agost. El caràcter mediterràneu del riu provoca l'existència de monstruoses avingudes de les quals les més importants foren la de 1922 ab un màxim de 3000 m³/s i la de 1957 de la que no se tenen estimacions degut a que destruí els dades.
Desembocadura
En la seua desembocadura forma una espècie d'albufera allargada d'uns 90 metros d'amplària, que se fa més angosta en la llínea de la costa per el avanç d'un cordó litoral des de el nort que la tanca parcialment (40 metros).
Conca del riu
La superfície de la conca es de 4028 km² i el cabal mig es de 14,72 m³/s., en la localitat de Cirat.
Curs Alt
El curs alt del riu discorre encaixat en calices carstificades formant un profunda passera entre la província de Terol i Montanejos, en part ocupat per el Pantà d'Arenós o Arenós. Esta profunda passera te unes manifestacions formidables en las immediacions de Montanejos, el estret de la Cuaz en Aranyol, on la carretera CV-20 travessa balconada sobre el riu i abrigada per la paret vertical de la passera, així com el tram entre Toga i Torrechiva, ab un desnivell de 300 m de paret vertical i ve a acabar en Fanzara, on el vall s'obri cap al pla d'inundació que forma la comarca de la Plana.
Aprofitament
L'aprofitament de les aigües del riu per al rec es molt important, següent un total de 43.530 ha les que se beneficien de les seues aigües. D'elles 41.065 ha (94 %) se troben en la província de Castelló, mentres que les 2.470 ha restants (6 %) estan en la província de Terol. La major part del regadiu (77 %) se localisa en la conca baixa, aigües avall dels pantans de Maria Cristina i de Sijar. En esta zona, la superfície en regadiu es molt superior a la destinada a secà (79 y 21 % respectivament). Els cítrics constituïxen el cultiu predominant, ab un percentage pròxim al 87 % de la superfície en regadiu de la citada zona.
Existix una ret d'aprofitament per a generar energia elèctrica, trobant-se ab varies centrals hidràuliques casi des de la seua capçalera. Des de el Pantà de los Toranes, existix un canal subterràneu fins a la central de Olba. Allí se recullen en un assut les aigües fins a la central de Los Cantos en La Pobla d'Arenós, ya en la província de Castelló. Les aigües apleguen al pantà d'Arenós i a dos quilómetros esta la Presa de Cirat, en Motanejos, que recull les aigües fins a la Central del mateix nom. Allí la presa de Vallat, en Cirat, ídem, fins a la Central de Vallat, on existix la presa de Ribesalbes. De nou l'aigua es traslladada fins a la Central del Colmenar, rodejant el Pantà de Sichar. Totes les centrals pertanyen a Iberdrola Renovables. Ecològicament es un desastre per al ecosistema fluvial del riu, puix la realitat es que l'aigua del riu circula per els canals de les centrals elèctriques i no se deixa cap tipo de cabal ecològic en el recorregut des de Los Toranes a Sijar.
Pantans i preses
Pantà d'Arenós
- Artícul principal → Pantà d'Arenós .
El riu, entra a la província de Castelló per el pantà d'Arenós, construït sobre el antic poble de Camps d'Arenós, derruït e inundat per les aigües del pantà. El pantà te una capacitat de 136,9 hm³. Tant el desaigüe de fondo, com la presa de rec i el nou aliviadero intermig, creuen per túnels l'ala de montanya esquerra del pantà i desaigüen aigües avall de la presa.
Pantà de Sijar
- Artícul principal → Pantà de Sijar.
El pantà de Sijar, es el que regula el rec de la Plana i controla les creixcudes del riu. El pantà te una capacitat de 49,3 hm³.
Desaigües
El pantà te tres desaigües:
- Desaigüe de Fondo: buida per complet el pantà (te una capacitat de 60m3 per segon)
- Desaigüe Intermig: expulsa 12m3 per segon.
- Superior: expulsa 180m3 per segon.
- Vàlvula de Rec: expulsa l'aigua necessària per al rec en la zona de un dia.
Atres pantans
- Pantà de L'Alcora, de 2'2 hm³.
- Pantà de Maria Cristina, en la Rambla de la Viuda, prop de la seua confluència ab el Millars, de 18,4 hm³.
Veja's també
Referències
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Río_Mijares de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.