110 425
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 11:
Llínea 11: − + Llínea 19:
Llínea 19: − + − Després de la seua expedició al pas del nort-oest, Amundsen va planejar una expedició al [[Pol Nort]], per al que faria us del ''Fram'', el barco propietat de [[Fridtjof Nansen]] que este explorador havia utilisat en les seues exploracions àrtiques. Després de tindre notícies que [[Robert Peary]] s'havia alvançat a ser el primer home en el [[Pol Nort,]] Amundsen va canviar els seus plans, i va decidir llançar-se a explorar el [[Pol Sur]].+ Llínea 45:
Llínea 45: − +
Text reemplaça - 'Després' a 'Despuix'
== Expedició Antàrtica Belga (1897–1899) ==
== Expedició Antàrtica Belga (1897–1899) ==
[[Image:Belgica dans la glace.jpg|thumb|upright|La nau ''Belgica'']]
[[Image:Belgica dans la glace.jpg|thumb|upright|La nau ''Belgica'']]
En l'any [[1897]], Amundsen va saber d'un proyecte [[Bèlgica|belga]] per a explorar l'Antàrtida. Després d'entrevistar-se en [[Adrien de Gerlache]], el líder de l'expedició, Amundsen va conseguir el lloc de timoner. A bordo del barco ''Bèlgica'' va sarpar l'exploració de [[Anvers]] el [[16 d'agost]] de [[1897]]. Ací va conéixer al nort-americà [[Frederick Cook]], el mege de l'expedició, en el que conseguiria cultivar una duradora amistat.
En l'any [[1897]], Amundsen va saber d'un proyecte [[Bèlgica|belga]] per a explorar l'Antàrtida. Despuix d'entrevistar-se en [[Adrien de Gerlache]], el líder de l'expedició, Amundsen va conseguir el lloc de timoner. A bordo del barco ''Bèlgica'' va sarpar l'exploració de [[Anvers]] el [[16 d'agost]] de [[1897]]. Ací va conéixer al nort-americà [[Frederick Cook]], el mege de l'expedició, en el que conseguiria cultivar una duradora amistat.
L'expedició belga fon la primera en passar l'hivern en l'[[Antàrtida]]. El barco va quedar atrapat en el mar gelat en les coordenades 70°30'S, a l'oest de la [[Península Antàrtica]]. La tripulació va haver d'enfrontar un cru hivern sense estar preparada correctament per a fer-ho. Frederick Cook va alimentar la tripulació en carn crua d'animals marins, evitant-li aixina la possibilitat de contraure [[escorbut]] i Amundsen va donar estímuls a la tripulació i va manar confeccionar abrics en pell de foca. Esta seria una lliçó important per als següents viages d'Amundsen.
L'expedició belga fon la primera en passar l'hivern en l'[[Antàrtida]]. El barco va quedar atrapat en el mar gelat en les coordenades 70°30'S, a l'oest de la [[Península Antàrtica]]. La tripulació va haver d'enfrontar un cru hivern sense estar preparada correctament per a fer-ho. Frederick Cook va alimentar la tripulació en carn crua d'animals marins, evitant-li aixina la possibilitat de contraure [[escorbut]] i Amundsen va donar estímuls a la tripulació i va manar confeccionar abrics en pell de foca. Esta seria una lliçó important per als següents viages d'Amundsen.
En l'any [[1903]] Amundsen va comandar la primera expedició que va conseguir recórrer el [[Pas del Nort-oest]] entre els oceans [[oceà Atlàntic|Atlàntic]] i [[oceà Pacífic|Pacífic]], junt en atres 6 integrants a bordo del veler [[Gjøa]], comprat per Amundsen. El seu recorregut els va portar per la [[Badia de Baffin]], i els estrets de [[Estret de Lancaster|Lancaster]], [[Estret de Peels|Peels]], [[Estret de James Ross|James Ross]] i [[Estret de Rae|Rae]] fins a conseguir alcançar la regió actualment coneguda com [[Gjoa Haven]] en [[Nunavut]], [[Canadà]]. Allí varen permanéixer durant dos hiverns en activitats d'exploració. Durant este temps va reunir coneiximents sobre el [[magnetisme]] del planeta [[Terra.]] Va estudiar anteriorment magnetisme en [[Països Bajos|Holanda]].
En l'any [[1903]] Amundsen va comandar la primera expedició que va conseguir recórrer el [[Pas del Nort-oest]] entre els oceans [[oceà Atlàntic|Atlàntic]] i [[oceà Pacífic|Pacífic]], junt en atres 6 integrants a bordo del veler [[Gjøa]], comprat per Amundsen. El seu recorregut els va portar per la [[Badia de Baffin]], i els estrets de [[Estret de Lancaster|Lancaster]], [[Estret de Peels|Peels]], [[Estret de James Ross|James Ross]] i [[Estret de Rae|Rae]] fins a conseguir alcançar la regió actualment coneguda com [[Gjoa Haven]] en [[Nunavut]], [[Canadà]]. Allí varen permanéixer durant dos hiverns en activitats d'exploració. Durant este temps va reunir coneiximents sobre el [[magnetisme]] del planeta [[Terra.]] Va estudiar anteriorment magnetisme en [[Països Bajos|Holanda]].
Durant esta época, Amundsen va estudiar als habitants locals cridats [[Netsilik]] per a deprendre les seues tècniques de supervivència, lo que el va portar a adoptar les seues vestidures. També d'ells fon que va deprendre l'us de [[trineu]]s en [[Gos|gosos]] de tir. Després de continuar el seu viage al sur de l'[[Illa Victòria]], l'expedició va travessar les [[Illes Àrtiques ([[Canadà]])|Archipèlec Àrtic]] el [[17 d'agost]] de [[1905]], pero va haver de detindre's durant l'[[hivern]] abans d'arribar a la localitat de [[Nome]], en la costa pacífica de [[Alaska]]. Amundsen va viajar 800 km fins a [[Eagle City]], ciutat que contava en una estació telegràfica, per a donar la notícia del seu objectiu complit. En l'any [[1906]] va arribar a Nome.
Durant esta época, Amundsen va estudiar als habitants locals cridats [[Netsilik]] per a deprendre les seues tècniques de supervivència, lo que el va portar a adoptar les seues vestidures. També d'ells fon que va deprendre l'us de [[trineu]]s en [[Gos|gosos]] de tir. Despuix de continuar el seu viage al sur de l'[[Illa Victòria]], l'expedició va travessar les [[Illes Àrtiques ([[Canadà]])|Archipèlec Àrtic]] el [[17 d'agost]] de [[1905]], pero va haver de detindre's durant l'[[hivern]] abans d'arribar a la localitat de [[Nome]], en la costa pacífica de [[Alaska]]. Amundsen va viajar 800 km fins a [[Eagle City]], ciutat que contava en una estació telegràfica, per a donar la notícia del seu objectiu complit. En l'any [[1906]] va arribar a Nome.
== Pol Sur ==
== Pol Sur ==
[[Image:Amundsen-Fram.jpg|thumb|La nau ''[[Fram]]'' en l'[[Antàrtida]]]]
[[Image:Amundsen-Fram.jpg|thumb|La nau ''[[Fram]]'' en l'[[Antàrtida]]]]
Despuix de la seua expedició al pas del nort-oest, Amundsen va planejar una expedició al [[Pol Nort]], per al que faria us del ''Fram'', el barco propietat de [[Fridtjof Nansen]] que este explorador havia utilisat en les seues exploracions àrtiques. Despuix de tindre notícies que [[Robert Peary]] s'havia alvançat a ser el primer home en el [[Pol Nort,]] Amundsen va canviar els seus plans, i va decidir llançar-se a explorar el [[Pol Sur]].
Amundsen no va fer públic el seu canvi de plans de manera immediata, davant de la possibilitat que Nansen es negara a prestar el ''Fram'' per al viage antàrtic. Al enterar-se Nansen, va recolzar l'expedició. Quan va arribar a l'illa de [[Madeira]], Amundsen va enviar per telegrama la notícia de la seua expedició a [[Robert Falcon Scott]], un atre explorador que pretenia conseguir el Pol Sur i que seria el seu rival en eixa carrera.
Amundsen no va fer públic el seu canvi de plans de manera immediata, davant de la possibilitat que Nansen es negara a prestar el ''Fram'' per al viage antàrtic. Al enterar-se Nansen, va recolzar l'expedició. Quan va arribar a l'illa de [[Madeira]], Amundsen va enviar per telegrama la notícia de la seua expedició a [[Robert Falcon Scott]], un atre explorador que pretenia conseguir el Pol Sur i que seria el seu rival en eixa carrera.
=== Un primer intent per conseguir el Pol Nort ===
=== Un primer intent per conseguir el Pol Nort ===
En l'any [[1913]] Amundsen va visitar els [[Estats Units]], a on impartiria una série de conferències sobre els seus viages. Després d'un viage en [[avió]] a [[San Francisco]] i el seu contacte en Lincoln Ellsworth va començar a considerar una nova expedició al [[Pol Nort]], esta vegada per via aérea. Al tornar a Noruega, s'interessaria cada volta més per l'aviació, i prendria lliçons de vol en el Departament Noruec de Defensa. En l'any [[1914]] va rebre el seu certificat de vol, el primer que rebia un civil en [[Noruega]].
En l'any [[1913]] Amundsen va visitar els [[Estats Units]], a on impartiria una série de conferències sobre els seus viages. Despuix d'un viage en [[avió]] a [[San Francisco]] i el seu contacte en Lincoln Ellsworth va començar a considerar una nova expedició al [[Pol Nort]], esta vegada per via aérea. Al tornar a Noruega, s'interessaria cada volta més per l'aviació, i prendria lliçons de vol en el Departament Noruec de Defensa. En l'any [[1914]] va rebre el seu certificat de vol, el primer que rebia un civil en [[Noruega]].
En [[1925]] va dur a terme el seu propòsit de realisar una expedició aérea al [[Pol Nort]]. Junt en Lincoln Ellsworth, [[Hjalmar Riiser-Larsen]], [[Leif Dietrichson]] i dos acompanyants més varen eixir de [[Ny-Ålesund]], (assentament científic en l'illa de [[Spitsbergen]], en l'archipèlec de [[Svalbard]]), en dos avions, el N-24 i el N-25 en destí a Alaska. L'equip va conseguir els 87° 44' Nort, la latitut més septentrional conseguida per un avió en eixe temps.
En [[1925]] va dur a terme el seu propòsit de realisar una expedició aérea al [[Pol Nort]]. Junt en Lincoln Ellsworth, [[Hjalmar Riiser-Larsen]], [[Leif Dietrichson]] i dos acompanyants més varen eixir de [[Ny-Ålesund]], (assentament científic en l'illa de [[Spitsbergen]], en l'archipèlec de [[Svalbard]]), en dos avions, el N-24 i el N-25 en destí a Alaska. L'equip va conseguir els 87° 44' Nort, la latitut més septentrional conseguida per un avió en eixe temps.