Edició de «Robert Louis Stevenson»
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | |||
| − | |||
| − | La reputació crítica de Stevenson ha fluctuat des de la seua mort, encara que hui en dia les seues obres són reconegudes. En | + | '''Robert Louis Balfour Stevenson''' (Edimburc, 13 de novembre de 1850 - Upolu, Samoa, 3 de desembre de 1894) fon un escritor escocés. És autor d'algunes de les històries fantàstiques i d'aventures més populars, com ''L'illa del tesor'' i ''L'estrany cas del Dr. Jekyll i Mr. Hyde''. Fon molt conegut en el seu temps i algunes de les seues obres s'han convertit en clàssiques. |
| + | |||
| + | Naixcut i educat en Edimburc, Stevenson va patir greus problemes bronquials durant gran part de sa vida, pero va continuar escrivint prolíficament i viajant molt, desafiant la seua mala salut. De jove, es va moure pels cercles lliteraris londinencs, rebent ànims d'Andrew Lang, Edmund Gosse, Leslie Stephen i W. E. Henley, l'últim dels quals pot haver proporcionat el model de Long John Silver en ''L'illa del tesor''. En 1890 es va establir a Samoa a on, alarmat per la creixent influència europea i nortamericana en les illes del Mar del Sud, els seus escrits es van apartar del romanç i l’aventura cap a un realisme més fosc. Va morir en sa casa en l'illa en 1894. | ||
| + | |||
| + | La reputació crítica de Stevenson ha fluctuat des de la seua mort, encara que hui en dia les seues obres són reconegudes. En 2018 fon classificat, just darrere de Charles Dickens, com el 26t autor més traduït del món. | ||
== Vida == | == Vida == | ||
Provinent d'una família burguesa, Stevenson va passar una infància feliç i despreocupada. A causa de la seua precària salut, sa mare no li va fer cursar cap estudi, i això va fer que fins als 8 anys fora completament analfabet. Durant la seua adolescència va acompanyar a son pare en els seus freqüents viages. | Provinent d'una família burguesa, Stevenson va passar una infància feliç i despreocupada. A causa de la seua precària salut, sa mare no li va fer cursar cap estudi, i això va fer que fins als 8 anys fora completament analfabet. Durant la seua adolescència va acompanyar a son pare en els seus freqüents viages. | ||
| − | Va ingressar | + | Va ingressar a la Universitat d'Edimburc com a estudiant d'enginyeria nàutica. L'elecció d'esta carrera fon més per la influència de son pare, que era ingenier, que per vocació pròpia. Això el va portar a l'abandonament de l'enginyeria. L'any 1875 va començar a practicar com a advocat. Tampoc no va tindre una carrera brillant en eixe camp, ya que el seu interés es concentrava més en l'estudi de la llengua. |
| − | Pronte aparegueren en ell els primers síntomes de la | + | Pronte aparegueren en ell els primers síntomes de la tuberculosis i inicià una série de viages pel continent. En 1876, als 26 anys, va conéixer a Fanny Osbourne en França, una nortamericana dèu anys major que ell. Fanny estava separada del seu marit; descansava i pintava, en sa germana i els seus fills. Stevenson i Fanny es van enamorar. Va publicar el seu primer llibre l'any 1878, ella va partir cap a Califòrnia per a tramitar el seu divorç, i Stevenson la va seguir. En 1880, quan ell tenia 30 anys, se varen casar. La parella va viure un temps en Calistoga, en Califòrnia. Va escriure històries de viages, d'aventures i romanços. La seua obra és molt versàtil: ficció, ensaig, etc. |
| − | A partir d'eixe any, la salut de Stevenson va començar a empijorar. El matrimoni es va mudar a Edimburc, en acabant a Davos, | + | A partir d'eixe any, la salut de Stevenson va començar a empijorar. El matrimoni es va mudar a Edimburc, en acabant a Davos, Suïssa, i finalment es va instal·lar en una finca que el vell Stevenson els va regalar, en el balneari de Bournemouth. Tres anys més tart varen partir a Nova York, a on Stevenson va fer amistat en [[Mark Twain]], autor de ''Les aventures de Tom Sawyer''. Després d'una breu estada en San Francisco, decidixen fer un viage cap a les illes del Pacífic Sur, a on finalment s'establixen en els fills de Fanny, la germana d'ella, Belle, i la senyora Stevenson (el pare del noveliste havia mort en aquells dies). No és precisament un rebuig furiós de la civilisació: la casa del matrimoni és confortable; la relació de Stevenson en els aborígens és cordial, pero política: de fet, l'escritor pren partit per u dels caps locals contra la dominació alemanya de l'[[archipèlec]] i escriu en la prensa britànica sobre la penosa situació samoana. |
Va morir d'un atac cerebral. El seu cos va ser enterrat en la mateixa illa d'Upolu, en el mont Vaea. | Va morir d'un atac cerebral. El seu cos va ser enterrat en la mateixa illa d'Upolu, en el mont Vaea. | ||
| − | També és coneguda la seua afició a l' | + | També és coneguda la seua afició a l'alcohol, la qual li va complicar els problemes de salut. |
== Obra == | == Obra == | ||
| − | Davant l'aparició de la novela naturalista o psicològica, Stevenson va reivindicar el relat clàssic d'aventures, en el qual el caràcter dels personages es dibuixa en l'acció. En la novela ''L'illa del tesor'' ( | + | Davant l'aparició de la novela naturalista o psicològica, Stevenson va reivindicar el relat clàssic d'aventures, en el qual el caràcter dels personages es dibuixa en l'acció. En la novela ''L'illa del tesor'' (1883) mostra, a través d’una història per a chiquets, el concepte ambigu de la moral, que també es proyecta en l'estudi alegòric de ''L'estrany cas del Dr. Jekyll i Mr. Hyde'' (1886) i en una gran part de ''The Master of Ballantrae'' (1889). El seu estil elegant i sobri i la naturalea dels seus relats i les seues descripcions va influir en escritors del [[sigle XX]] com Jorge Luis Borges. |
| − | De manera constant apareix en les seues noveles l'història i el paisage d’Escòcia, com en ''Kidnapped'' (1886) i ''Weir of Hermiston'' ( | + | De manera constant apareix en les seues noveles l'història i el paisage d’Escòcia, com en ''Kidnapped'' (1886) i ''Weir of Hermiston'' (1896). Per la seua popularitat, és precís citar també la novela històrica ''The Black Arrow'' (1888). Són remarcables les seues cartes (''Vailima Letters'' , 1895), i com a poeta deixà dos volums, ''A Child’s Garden of Verses'' (1895) i ''Underwoods'' (1895). |
| − | Fon autor de | + | Fon autor de nombrosos contes i alguns poemes, pero es feu famós per les seves noveles. |
=== Noveles === | === Noveles === | ||
| Llínea 42: | Llínea 44: | ||
* ''Olalla'' | * ''Olalla'' | ||
| − | * ''La | + | * ''La Platja de Falesa'' |
| − | * ''El | + | * ''El follet de l'ampolla'' |
* ''Markheim'' | * ''Markheim'' | ||
* Guillem del molí | * Guillem del molí | ||
| Llínea 50: | Llínea 52: | ||
* ''En defensa dels ociosos'' | * ''En defensa dels ociosos'' | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||