22 978
edicions
Canvis
→Biografia
Els triumfs de l'almirant de Lauria varen estar basats en innovacions tècniques. Els atacs no es basaven únicament en l'abordage i l'us de l'espasa, sino en l'ocupació d'espolons i de ballestes, ya foren de mà o, en el cas de les més grans, montades en parapets situats en els barcos.
Els triumfs de l'almirant de Lauria varen estar basats en innovacions tècniques. Els atacs no es basaven únicament en l'abordage i l'us de l'espasa, sino en l'ocupació d'espolons i de ballestes, ya foren de mà o, en el cas de les més grans, montades en parapets situats en els barcos.
En accedir [[Jaume II d'Aragó|Jaume II]] al tro d'Aragó, tindria que haver cedit el tro sicilià als d'Anjou en els quals havia firmat la pau. No obstant, el seu germà menor Federico acceptà la corona que li havien oferit els sicilians i lluità per la corona contra els d'Anjou i el seu germà. Encara que al principi Roger va recolzar a Federico, poc despuix es posà al servici de Jaume. Confiscats els seus territoris sicilians i tildat de traïdor, va véncer a l'infant Federico en Cap Orlando i Ponza. Firmada la [[Pau de Caltabellota]] ([[1302]]) entre abdós germans, Roger es retirà al seu comtat en [[Cocentaina]], a on muigué.
En accedir [[Jaume II d'Aragó|Jaume II]] al tro d'Aragó, tindria que haver cedit el tro sicilià als d'Anjou en els quals havia firmat la pau. No obstant, el seu germà menor Federico acceptà la corona que li havien oferit els sicilians i lluità per la corona contra els d'Anjou i el seu germà. Encara que al principi Roger va recolzar a Federico, poc despuix es posà al servici de Jaume. Confiscats els seus territoris sicilians i tildat de traïdor, va véncer a l'infant Federico en Cap Orlando i Ponza. Firmada la [[Pau de Caltabellota]] ([[1302]]) entre abdós germans, Roger es retirà al seu comtat en [[Cocentaina]], a on muigué l'any 1305.
Fon soterrat en [[Monasteri de Santes Creus|Santes Creus]], un monasteri cistercenc, al peu del sepulcre de Pere el Gran d'Aragó.
Fon soterrat en [[Monasteri de Santes Creus|Santes Creus]], un monasteri cistercenc, al peu del sepulcre de Pere el Gran d'Aragó.