El romanç riojà fon la varietat més occidental del navarro-aragonés. Representa l'evolució del llatí en La Rioja. Se té testimoni escrit en les Glosses Emilianenses del sigle X, i alguns topònims migevals escrits en texts llatins.

Les Glosses Emilianenses no representen els primers texts castellans com s'ha volgut fer creure, perque presenten lleis fonètiques aragoneses: feito (fet), muito (molt), get (és, en aragonés actual ye), etc., i en el detall que quan s'escrigueren la Rioja no pertanyia encara a Castella.

Posteriorment a l'incorporació a Castella, la Rioja se castellanisà entre els sigles XI i XIII. D'esta época data la colecció documental dita Libro Becerro del Monasterio de Valvanera, que té encara caracters precastellans com l'artícul lo.