Canvis

| influenciada      =  

| influenciada      =  

| premis            = Premi Nobel de Lliteratura (1907)

| premis            = Premi Nobel de Lliteratura (1907)

| signatura         = Rudyard Kipling signature.svg

| firma         = Rudyard Kipling signature.svg

| notes a peu      =  

| notes a peu      =  

}}

}}

El [[9 de març]] de 1889, Kipling eixi de l'Índia, viajant primer a [[San Francisco (Califòrnia)|San Francisco]] via [[Yangon]], [[Singapur]], [[Hong Kong]] i [[Japó]]. Viajà als [[Estats Units]] escrivint artículs per a ''El Pioner'', que també foren arreplegats en ''D'un mar a atre''. Kipling fon un escritor fecunt. Ya en [[1890]] era considerat com una notabilitat en les lletres angleses.

El [[9 de març]] de 1889, Kipling eixi de l'Índia, viajant primer a [[San Francisco (Califòrnia)|San Francisco]] via [[Yangon]], [[Singapur]], [[Hong Kong]] i [[Japó]]. Viajà als [[Estats Units]] escrivint artículs per a ''El Pioner'', que també foren arreplegats en ''D'un mar a atre''. Kipling fon un escritor fecunt. Ya en [[1890]] era considerat com una notabilitat en les lletres angleses.

Escomençà el seu viage per [[Amèrica]] en San Francisco, en acabar fon al nort de [[Portland (Oregon)|Portland]] ([[Oregon]]), també estigué en [[Seattle]], [[Washington (estat)|Washington]]; tornà a [[Estats Units]] i visità el [[Parc nacional de Yellowstone]]; baixà a [[Salt Lake City]], despuix cap a l'est a [[Omaha (Nebraska)|Omaha]], [[Nebraska]] i [[Chicago]], [[Illinois]]; despuix se quedà un temps en [[Iindian Village]], en el riu [[Monongahela]]; i finalment fon a [[Elmira]], en [[Nova York]], a on trobà a [[Mark Twain]], en acabar lo qual creuà el [[Oceà Atlàntic|Atlàntic]] per sentir-se intimidat per la presencia d'este, retornant a [[Liverpool]] en octubre de 1889. Després d'aixo, debutà en el mon lliterari londinenc, que ho acolli en gran aclamació.<ref name = Rutherford/>

Escomençà el seu viage per [[Amèrica]] en San Francisco, en acabar fon al nort de [[Portland (Oregon)|Portland]] ([[Oregon]]), també estigué en [[Seattle]], [[Washington (estat)|Washington]]; tornà a [[Estats Units]] i visità el [[Parc nacional de Yellowstone]]; baixà a [[Salt Lake City]], despuix cap a l'est a [[Omaha (Nebraska)|Omaha]], [[Nebraska]] i [[Chicago]], [[Illinois]]; despuix se quedà un temps en [[Iindian Village]], en el riu [[Monongahela]]; i finalment fon a [[Elmira]], en [[Nova York]], a on trobà a [[Mark Twain]], en acabar lo qual creuà el [[Oceà Atlàntic|Atlàntic]] per sentir-se intimidat per la presencia d'este, retornant a [[Liverpool]] en octubre de 1889. Després d'aixo, debutà en el món lliterari londinenc, que ho acolli en gran aclamació.<ref name = Rutherford/>

=== Carrera com escritor ===

=== Carrera com escritor ===

[[Image:Kipling TIME cover 19260927.jpg|thumb|250px|Kipling en la portada de la revista ''[[Time]] '' (27 de setembre de 1926)]]

[[Image:Kipling TIME cover 19260927.jpg|thumb|250px|Kipling en la portada de la revista ''[[Time]] '' (27 de setembre de 1926)]]

Pero la [[Primera Guerra Mundial]] esclatà, i el seu únic fill varó, John Kipling, tingué que allistar-se en l'eixercit. John morí als 18 anys, en la primera batalla en la que prengué part, la [[Batalla de Loos]], en el front Occidental. La família estava consternada, no podien creure que ya havien soterrat a dos dels seus tres fills. Des de la mort de John, i fins la seua propia mort, Rudyard escomençà a desenrollar una [[Úlcera|úlcera gàstrica]]. En la rabia en la sanc per la perdua del seu fill, publicà articuls de guerra, recolectats en dos chicotets texts baix els noms de ''El nou eixercit en formacio'' (''The New Army in Training'') i ''França en guerra'' (''France at War''). Estos texts foren censurats, pel contingut irònic en contra de les estrategies militars de la [[Triple Entente]].

Pero la [[Primera Guerra Mundial]] esclatà, i el seu únic fill varó, [[John Kipling]], tingué que allistar-se en l'eixercit. John morí als 18 anys, en la primera batalla en la que prengué part, la [[Batalla de Loos]], en el front Occidental. La família estava consternada, no podien creure que ya havien soterrat a dos dels seus tres fills. Des de la mort de John, i fins la seua propia mort, Rudyard escomençà a desenrollar una [[Úlcera|úlcera gàstrica]]. En la rabia en la sanc per la pèrdua del seu fill, publicà articuls de guerra, recolectats en dos chicotets texts baix els noms de ''El nou eixercit en formacio'' (''The New Army in Training'') i ''França en guerra'' (''France at War''). Estos texts foren censurats, pel contingut irònic en contra de les estrategies militars de la [[Triple Entente]].

En l'any [[1917]], i en la mort del seu fill encara en el cap, se unix a la War Graves Commission, comissió establida en 1917, que s'encomanava de tramitar l'aplegada de cadavers dels combatents, d'enterrar-los en tots els honors corresponents i de mantindre les tombes en lo successiu. En esta llabor coneix personalment i se fa molt amic del rei d'Anglaterra [[Jordi V]]. El mateix any publica ''Una diversitat de criatures'' (''A Diversity of Creatures''), una colecció d'històries escrites abans de l'inici de la guerra i dos històries de l'any 1915; una d'elles, ''Mary Postgate'', considerat també com un dels millors contes de Kipling.

En l'any [[1917]], i en la mort del seu fill encara en el cap, se unix a la War Graves Commission, comissió establida en 1917, que s'encomanava de tramitar l'aplegada de cadavers dels combatents, d'enterrar-los en tots els honors corresponents i de mantindre les tombes en lo successiu. En esta llabor coneix personalment i se fa molt amic del rei d'Anglaterra [[Jordi V]]. El mateix any publica ''Una diversitat de criatures'' (''A Diversity of Creatures''), una colecció d'històries escrites abans de l'inici de la guerra i dos històries de l'any 1915; una d'elles, ''Mary Postgate'', considerat també com un dels millors contes de Kipling.