Edició de «Ruperto Chapí»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
{{Biografia| | {{Biografia| | ||
| nom = Ruperto Chapí Lorente | | nom = Ruperto Chapí Lorente | ||
| − | | image = | + | | image = |
| − | | peu = | + | | peu = |
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | ||
| ocupació = Músic i compositor. | | ocupació = Músic i compositor. | ||
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]] | | lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]] | ||
}} | }} | ||
| − | '''Ruperto Chapí Lorente''' ([[Villena]], [[25 de març]] de [[1851]] - | + | '''Ruperto Chapí Lorente''' ([[Villena]], [[25 de març]] de [[1851]] - [[Madrit]], 25 de març de [[1909]]) va ser un destacat músic i compositor [[Comunitat Valenciana|valencià]] de [[Sarsuela|sarsueles]]. |
== Biografia == | == Biografia == | ||
| − | El mestre Ruperto Chapí va nàixer en Villena en l'any 1851. Seguint la tradició familiar Ruperto Chapí i els seus germans varen | + | El mestre Ruperto Chapí va nàixer en Villena en l'any 1851. Seguint la tradició familiar Ruperto Chapí i els seus germans varen començar a estudiar solfeig des de molt menuts, sent el seu primer mestre el seu pare, José Chapí. Va ser un músic precoç i compositor molt popular. Entre el mit i la llegenda es relata que va deprendre a tocar el flautí i el cornetí, i segons pareix en sol nou anys va entrar a formar part de la Banda de Música Nova (actual Banda Municipal de Villena). Als dotze anys ya dirigia la banda de música del seu poble i als setze va compondre la seua primera sarsuela: ''Estrela del Bosc''. Els seus pares, conscients de les seues grans aptituts musicals, envien a Chapí en setze anys a [[Madrit]] per a que amplie els seus horisons i complete la seua formació. |
| − | En Madrit ingressa en el Conservatori, en el mestre Arrieta, a on en | + | En Madrit ingressa en el Conservatori, en el mestre Arrieta, a on en [[1872]] conseguix el Primer Premi de final de carrera, junt en el seu companyer i condiscípul [[Tomás Bretón]]. Allí estudiaria harmonia i composició i, per a sufragar les seues despeses, en 1870 ingressa com a professor de cornetí en l'orquesta del Teatre Circ de Rivas (on també tocava Tomás Bretón). En eixe lloc estrena la seua primera sarsuela, ''Abel i Caín'', sense massa èxit per a lo que solia ser corrent en l'época. En [[1873]] gana el primer concurs promogut per la secció de música de l'Acadèmia de Belles Arts per a ser pensionat en [[Roma]], a on va a anar a la seua primera òpera, ''Les naus de Cortés'', estrenada en el Teatre Real uns mesos més tart. Durant la seua estància en [[Itàlia]] compondrà les últimes òperes d'esta primera etapa: ''La filla de Jefté'' (1875, representada en el Teatre Real a l'any següent), ''La mort de Garcilaso'', composta en el mateix any, i ''Roger de Flor'', esta última posta en escena en [[1878]] també en el Teatre Real. |
| − | Es va casar en | + | Es va casar en Madrit en Vicenta Selva Álvarez ([[1852]]), natural de Madrit, i varen tindre sis filles: Vicenta ([[1873]]), Cecilia ([[1874]]), María ([[1882]]), Purificació ([[1884]]), Margarita ([[1885]]) i María Teresa ([[1892]]), i tres fills: Miguel ([[1876]]), Emilio ([[1878]]) i José ([[1880]]). |
| − | En tornar a Espanya, en | + | En tornar a Espanya, en [[1878]], comença la seua carrera com a compositor de sarsuela triumfant en 1880 en ''Música clàssica'' (sarsuela), lo que li anima a provar en la sarsuela gran, alcançant gran èxit en obres com: ''La tempestat'' ([[1882]]), ''La bruixa'' ([[1887]]) i ''El rei que va rabiar'' ([[1891]]). Aplegant al cim en ''El tambor de granaders'' ([[16 de novembre]] de [[1896]], llibret d'Emilio Sánchez Pastor) i ''La Revoltosa'' ([[1897]]). |
| − | Atres obres del gènero | + | Atres obres del gènero menut són: ''Las bravías'' (1896), ''La flor de Lys'', ''El guerriller'', ''El país del palmito'', ''¡Ya piquen!'', ''Els quints del meu poble'', ''Terme mig'', ''El dumenge gros'', ''El punyat de roses'' ([[30 d'octubre]] de [[1902]])... |
Atres obres del gènero gran són: ''Les filles de Zebedeo'' (1889), ''El milacre de la Verge'' ([[1889]]) ''El duc de Gandia'' ([[1894]]) i ''Curro Vargas'' ([[1898]]). | Atres obres del gènero gran són: ''Les filles de Zebedeo'' (1889), ''El milacre de la Verge'' ([[1889]]) ''El duc de Gandia'' ([[1894]]) i ''Curro Vargas'' ([[1898]]). | ||
| Llínea 28: | Llínea 28: | ||
No solament va compondre música per a sarsuela, també va escriure música (quatre quartets) i simfònica, com ''Fantasia Morisca'' i el poema simfònic ''Els gnoms de l'Alhambra''. Atres sarsueles són: ''La llegenda del monge'', ''Gènero chic'', ''La cara de Deu'', ''A casar-se toquen'', ''Pepe Hillo'', ''¿Quo Vadis?'', ''Les tentacions de Sant Antoni'', ''Roger de la Flor'' ([[1878]]), ''La serenata'' ([[1881]])... | No solament va compondre música per a sarsuela, també va escriure música (quatre quartets) i simfònica, com ''Fantasia Morisca'' i el poema simfònic ''Els gnoms de l'Alhambra''. Atres sarsueles són: ''La llegenda del monge'', ''Gènero chic'', ''La cara de Deu'', ''A casar-se toquen'', ''Pepe Hillo'', ''¿Quo Vadis?'', ''Les tentacions de Sant Antoni'', ''Roger de la Flor'' ([[1878]]), ''La serenata'' ([[1881]])... | ||
| − | Entrat el | + | Entrat el sigle XX quatre són les seues obres essencials: ''La pàtria chica'', ''La venda d'El Quixot'', ''Circe'' ([[1902]]) i ''Margarita la Tornera'' ([[1909]]). |
| − | + | Cal destacar també, que va ser el fundador de la [[Societat General d'Autors i Escritors]] (S.G.A.E.), en [[1893]], una organisació destinada a regular els drets dels compositors, com per eixemple, el registre de les obres per a evitar plagis o el control de les representacions o interpretacions d'una obra. També va ser mestre de [[Manuel de Falla]]. | |
| − | Va morir en Madrit, en | + | Va morir en Madrit, en 1909. Els seus restos es troben en el Panteó d'Ilustres del cementeri municipal de Villena des de [[2003]]. |
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||