Edició de «Ruperto Chapí»

Anar a la navegació Anar a la busca

Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.

Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.

Revisió actual El teu text
Llínea 1: Llínea 1:
 
{{Biografia|
 
{{Biografia|
 
| nom = Ruperto Chapí Lorente
 
| nom = Ruperto Chapí Lorente
| image = [[File:Ruperto chapi300.jpg|250px]]
+
| image =  
| peu = Retrat de Ruperto Chapí
+
| peu =  
 
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]  
 
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]  
 
| ocupació = Músic i compositor.
 
| ocupació = Músic i compositor.
Llínea 10: Llínea 10:
 
| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]]
 
| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]]
 
}}
 
}}
'''Ruperto Chapí Lorente''' ([[Villena]], [[25 de març]] de [[1851]] - [[Madrit]], 25 de març de [[1909]]) va ser un destacat músic i compositor [[Comunitat Valenciana|valencià]] de [[Sarsuela|sarsueles]].
+
'''Ruperto Chapí Lorente''' ([[Villena]], [[25 de març]] de [[1851]] - [[Madrit]], 25 de març de [[1909]]) va ser un destacat músic i compositor [[Comunitat Valenciana|valencià]] de [[Sarsuela|sarsueles]].
  
 
== Biografia ==
 
== Biografia ==
  
El mestre Ruperto Chapí va nàixer en Villena en l'any 1851. Seguint la tradició familiar Ruperto Chapí i els seus germans varen escomençar a estudiar solfeig des de molt chicotets, sent el seu primer mestre el seu pare, José Chapí. Va ser un músic precoç i compositor molt popular. Entre el mit i la llegenda es relata que va deprendre a tocar el flautí i el cornetí, i segons pareix en sol nou anys va entrar a formar part de la Banda de Música Nova (actual Banda Municipal de Villena). Als dotze anys ya dirigia la banda de música del seu poble i als setze va compondre la seua primera sarsuela: ''Estrela del Bosc''. Els seus pares, conscients de les seues grans aptituts musicals, envien a Chapí en setze anys a [[Madrit]] per a que amplie els seus horisons i complete la seua formació.
+
El mestre Ruperto Chapí va nàixer en Villena en l'any 1851. Seguint la tradició familiar Ruperto Chapí i els seus germans varen començar a estudiar solfeig des de molt menuts, sent el seu primer mestre el seu pare, José Chapí. Va ser un músic precoç i compositor molt popular. Entre el mit i la llegenda es relata que va deprendre a tocar el flautí i el cornetí, i segons pareix en sol nou anys va entrar a formar part de la Banda de Música Nova (actual Banda Municipal de Villena). Als dotze anys ya dirigia la banda de música del seu poble i als setze va compondre la seua primera sarsuela: ''Estrela del Bosc''. Els seus pares, conscients de les seues grans aptituts musicals, envien a Chapí en setze anys a [[Madrit]] per a que amplie els seus horisons i complete la seua formació.
  
En Madrit ingressa en el Conservatori, en el mestre Arrieta, a on en l'any [[1872]] conseguix el Primer Premi de final de carrera, junt en el seu companyer i condiscípul [[Tomás Bretón]]. Allí estudiaria harmonia i composició i, per a sufragar les seues despeses, en 1870 ingressa com a professor de cornetí en l'orquesta del Teatre Circ de Rivas (a on també tocava Tomás Bretón). En eixe lloc estrena la seua primera sarsuela, ''Abel i Caín'', sense massa èxit per a lo que solia ser corrent en l'época. En l'any [[1873]] gana el primer concurs promogut per la secció de música de l'Acadèmia de Belles Arts per a ser pensionat en [[Roma]], a on va a anar a la seua primera òpera, ''Les naus de Cortés'', estrenada en el Teatre Real uns mesos més tart. Durant la seua estància en [[Itàlia]] compondrà les últimes òperes d'esta primera etapa: ''La filla de Jefté'' (1875, representada en el Teatre Real a l'any següent), ''La mort de Garcilaso'', composta en el mateix any, i ''Roger de Flor'', esta última posta en escena en [[1878]] també en el Teatre Real.
+
En Madrit ingressa en el Conservatori, en el mestre Arrieta, a on en [[1872]] conseguix el Primer Premi de final de carrera, junt en el seu companyer i condiscípul [[Tomás Bretón]]. Allí estudiaria harmonia i composició i, per a sufragar les seues despeses, en 1870 ingressa com a professor de cornetí en l'orquesta del Teatre Circ de Rivas (on també tocava Tomás Bretón). En eixe lloc estrena la seua primera sarsuela, ''Abel i Caín'', sense massa èxit per a lo que solia ser corrent en l'época. En [[1873]] gana el primer concurs promogut per la secció de música de l'Acadèmia de Belles Arts per a ser pensionat en [[Roma]], a on va a anar a la seua primera òpera, ''Les naus de Cortés'', estrenada en el Teatre Real uns mesos més tart. Durant la seua estància en [[Itàlia]] compondrà les últimes òperes d'esta primera etapa: ''La filla de Jefté'' (1875, representada en el Teatre Real a l'any següent), ''La mort de Garcilaso'', composta en el mateix any, i ''Roger de Flor'', esta última posta en escena en [[1878]] també en el Teatre Real.
  
Es va casar en [[Madrit]] en Vicenta Selva Álvarez ([[1852]]), natural de Madrit, i varen tindre sis filles: Vicenta ([[1873]]), Cecilia ([[1874]]), María ([[1882]]), Purificació ([[1884]]), Margarita ([[1885]]) i María Teresa ([[1892]]), i tres fills: Miguel ([[1876]]), Emilio ([[1878]]) i José ([[1880]]).
+
Es va casar en Madrit en Vicenta Selva Álvarez ([[1852]]), natural de Madrit, i varen tindre sis filles: Vicenta ([[1873]]), Cecilia ([[1874]]), María ([[1882]]), Purificació ([[1884]]), Margarita ([[1885]]) i María Teresa ([[1892]]), i tres fills: Miguel ([[1876]]), Emilio ([[1878]]) i José ([[1880]]).
  
En tornar a Espanya, en l'any [[1878]], comença la seua carrera com a compositor de sarsuela triumfant en 1880 en ''Música clàssica'' (sarsuela), lo que li anima a provar en la sarsuela gran, alcançant gran èxit en obres com: ''La tempestat'' ([[1882]]), ''La bruixa'' ([[1887]]) i ''El rei que va rabiar'' ([[1891]]). Aplegant al cim en ''El tambor de granaders'' ([[16 de novembre]] de [[1896]], llibret d'Emilio Sánchez Pastor) i ''La Revoltosa'' ([[1897]]).
+
En tornar a Espanya, en [[1878]], comença la seua carrera com a compositor de sarsuela triumfant en 1880 en ''Música clàssica'' (sarsuela), lo que li anima a provar en la sarsuela gran, alcançant gran èxit en obres com: ''La tempestat'' ([[1882]]), ''La bruixa'' ([[1887]]) i ''El rei que va rabiar'' ([[1891]]). Aplegant al cim en ''El tambor de granaders'' ([[16 de novembre]] de [[1896]], llibret d'Emilio Sánchez Pastor) i ''La Revoltosa'' ([[1897]]).
  
Atres obres del gènero chicotet són: ''Las bravías'' (1896), ''La flor de Lys'', ''El guerriller'', ''El país del palmito'', ''¡Ya piquen!'', ''Els quints del meu poble'', ''Terme mig'', ''El dumenge gros'', ''El punyat de roses'' ([[30 d'octubre]] de [[1902]])...
+
Atres obres del gènero menut són: ''Las bravías'' (1896), ''La flor de Lys'', ''El guerriller'', ''El país del palmito'', ''¡Ya piquen!'', ''Els quints del meu poble'', ''Terme mig'', ''El dumenge gros'', ''El punyat de roses'' ([[30 d'octubre]] de [[1902]])...
  
 
Atres obres del gènero gran són: ''Les filles de Zebedeo'' (1889), ''El milacre de la Verge'' ([[1889]]) ''El duc de Gandia'' ([[1894]]) i ''Curro Vargas'' ([[1898]]).
 
Atres obres del gènero gran són: ''Les filles de Zebedeo'' (1889), ''El milacre de la Verge'' ([[1889]]) ''El duc de Gandia'' ([[1894]]) i ''Curro Vargas'' ([[1898]]).
Llínea 28: Llínea 28:
 
No solament va compondre música per a sarsuela, també va escriure música (quatre quartets) i simfònica, com ''Fantasia Morisca'' i el poema simfònic ''Els gnoms de l'Alhambra''. Atres sarsueles són: ''La llegenda del monge'', ''Gènero chic'', ''La cara de Deu'', ''A casar-se toquen'', ''Pepe Hillo'', ''¿Quo Vadis?'', ''Les tentacions de Sant Antoni'', ''Roger de la Flor'' ([[1878]]), ''La serenata'' ([[1881]])...
 
No solament va compondre música per a sarsuela, també va escriure música (quatre quartets) i simfònica, com ''Fantasia Morisca'' i el poema simfònic ''Els gnoms de l'Alhambra''. Atres sarsueles són: ''La llegenda del monge'', ''Gènero chic'', ''La cara de Deu'', ''A casar-se toquen'', ''Pepe Hillo'', ''¿Quo Vadis?'', ''Les tentacions de Sant Antoni'', ''Roger de la Flor'' ([[1878]]), ''La serenata'' ([[1881]])...
  
Entrat el [[sigle XX]] quatre són les seues obres essencials: ''La pàtria chica'', ''La venda d'El Quixot'', ''Circe'' ([[1902]]) i ''Margarita la Tornera'' ([[1909]]).
+
Entrat el sigle XX quatre són les seues obres essencials: ''La pàtria chica'', ''La venda d'El Quixot'', ''Circe'' ([[1902]]) i ''Margarita la Tornera'' ([[1909]]).
  
Ruperto Chapí també fon mestre del també músic i compositor [[Manuel de Falla]].
+
Cal destacar també, que va ser el fundador de la [[Societat General d'Autors i Escritors]] (S.G.A.E.), en [[1893]], una organisació destinada a regular els drets dels compositors, com per eixemple, el registre de les obres per a evitar plagis o el control de les representacions o interpretacions d'una obra. També va ser mestre de [[Manuel de Falla]].
  
Va morir en Madrit, en l'any 1909. Els seus restos es troben en el Panteó d'Ilustres del cementeri municipal de Villena des de [[2003]].
+
Va morir en Madrit, en 1909. Els seus restos es troben en el Panteó d'Ilustres del cementeri municipal de Villena des de [[2003]].
 
 
== Societat General d'Autors i Editors ==
 
 
 
Cal destacar també, que fon el fundador de la [[Societat General d'Autors i Editors]] (S.G.A.E.), en l'any [[1893]], una organisació destinada a regular els drets dels compositors, com per eixemple, el registre de les obres per a evitar plagis o el control de les representacions o interpretacions d'una obra.
 
 
 
== Vore també ==
 
 
 
* [[Societat General d'Autors i Editors|Societat General d'Autors i Editors (SGAE)]]
 
 
 
== Referències ==
 
 
 
* [[Enciclopèdia Espasa]] Volum núm. 32, pàg. 985-86 (ISBN 84-239-4532-4)
 
* [https://www.elmundo.es/elmundo/2009/05/21/cultura/1242920734.html La ópera perdida de Chapí. El Mundo. Cultura]
 
* [https://elpais.com/diario/2003/03/31/cvalenciana/1049138300_850215.html «Los restos mortales de Chapí llegan al cementerio de su ciudad natal, Villena». El País. 31 de marzo de 2003]
 
 
 
== Bibliografia ==
 
* Sagardía, Ángel. Chapí. Ed. Espasa-Calpe. Madrid, 1979. ISBN 84-239-5340-8
 
* Gómez Amat,Carlos. Historia de la Música Española. Siglo XIX. Colección Alianza Música, Alianza Editorial. Madrid, 1984. ISBN 84-206-8505-4
 
* del Moral Ruiz, Carmen «Ruperto Chapí, músico entre dos siglos». Scherzo, Any XXIV, núm. 237, gener 2009, pàg. 110-112
 
* Diversos Autors, Historia de la Música de la Comunidad Valenciana. Editorial Prensa Valenciana, S.A. 1992. ISBN 84-87502-21-0
 
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==

Per a editar esta pàgina, per favor respon a la pregunta que apareix més avall (més informació):

Cancelar Ajuda d'edició (s'obri en una finestra nova)


Advertència sobre drets d'autor

Totes les contribucions a Proyecte se publiquen baix la Llicència de documentació lliure GNU. Al contribuir, acceptes que atres persones distribuïxquen i modifiquen lliurement les teues aportacions. Si això no és lo que desiges, no poses les teues contribucions ací.

Ademés, al publicar el teu treball nos assegures que estàs llegalment autorisat a dispondre d'eixe text, ya siga perque eres el titular dels drets d'autor o per haver-lo obtingut d'una font baix una llicència compatible o en el domini públic. Recorda que l'immensa majoria del contingut disponible en internet no complix estos requisits; llig Proyecte:Drets d'autor per a més detalls.

¡No utilises sense permís escrits en drets d'autor!

Plantilla usada en esta pàgina: