Edició de «Ruperto Chapí»

{{Biografia|
| nom = Ruperto Chapí Lorente
| image = [[File:Ruperto chapi300.jpg|250px]]
| peu = Retrat de Ruperto Chapí
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] 
| ocupació = Músic i compositor.
| data_naix = 25 de març de [[1851]] 
| lloc_naix = [[Villena]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
| data_mort = 25 de març de [[1909]]
| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]]
}}
'''Ruperto Chapí Lorente''' ([[Villena]], [[25 de març]] de [[1851]] - † [[Madrit]], 25 de març de [[1909]]) va ser un destacat músic i compositor [[Comunitat Valenciana|valencià]] de [[Sarsuela|sarsueles]].

== Biografia ==

El mestre Ruperto Chapí va nàixer en Villena en l'any 1851. Seguint la tradició familiar Ruperto Chapí i els seus germans varen escomençar a estudiar solfeig des de molt chicotets, sent el seu primer mestre el seu pare, José Chapí. Va ser un músic precoç i compositor molt popular. Entre el mit i la llegenda es relata que va deprendre a tocar el flautí i el cornetí, i segons pareix en sol nou anys va entrar a formar part de la Banda de Música Nova (actual Banda Municipal de Villena). Als dotze anys ya dirigia la banda de música del seu poble i als setze va compondre la seua primera sarsuela: ''Estrela del Bosc''. Els seus pares, conscients de les seues grans aptituts musicals, envien a Chapí en setze anys a [[Madrit]] per a que amplie els seus horisons i complete la seua formació.

En Madrit ingressa en el Conservatori, en el mestre Arrieta, a on en l'any [[1872]] conseguix el Primer Premi de final de carrera, junt en el seu companyer i condiscípul [[Tomás Bretón]]. Allí estudiaria harmonia i composició i, per a sufragar les seues despeses, en 1870 ingressa com a professor de cornetí en l'orquesta del Teatre Circ de Rivas (a on també tocava Tomás Bretón). En eixe lloc estrena la seua primera sarsuela, ''Abel i Caín'', sense massa èxit per a lo que solia ser corrent en l'época. En l'any [[1873]] gana el primer concurs promogut per la secció de música de l'Acadèmia de Belles Arts per a ser pensionat en [[Roma]], a on va a anar a la seua primera òpera, ''Les naus de Cortés'', estrenada en el Teatre Real uns mesos més tart. Durant la seua estància en [[Itàlia]] compondrà les últimes òperes d'esta primera etapa: ''La filla de Jefté'' (1875, representada en el Teatre Real a l'any següent), ''La mort de Garcilaso'', composta en el mateix any, i ''Roger de Flor'', esta última posta en escena en [[1878]] també en el Teatre Real.

Es va casar en [[Madrit]] en Vicenta Selva Álvarez ([[1852]]), natural de Madrit, i varen tindre sis filles: Vicenta ([[1873]]), Cecilia ([[1874]]), María ([[1882]]), Purificació ([[1884]]), Margarita ([[1885]]) i María Teresa ([[1892]]), i tres fills: Miguel ([[1876]]), Emilio ([[1878]]) i José ([[1880]]).

En tornar a Espanya, en l'any [[1878]], comença la seua carrera com a compositor de sarsuela triumfant en 1880 en ''Música clàssica'' (sarsuela), lo que li anima a provar en la sarsuela gran, alcançant gran èxit en obres com: ''La tempestat'' ([[1882]]), ''La bruixa'' ([[1887]]) i ''El rei que va rabiar'' ([[1891]]). Aplegant al cim en ''El tambor de granaders'' ([[16 de novembre]] de [[1896]], llibret d'Emilio Sánchez Pastor) i ''La Revoltosa'' ([[1897]]).

Atres obres del gènero menut són: ''Las bravías'' (1896), ''La flor de Lys'', ''El guerriller'', ''El país del palmito'', ''¡Ya piquen!'', ''Els quints del meu poble'', ''Terme mig'', ''El dumenge gros'', ''El punyat de roses'' ([[30 d'octubre]] de [[1902]])...

Atres obres del gènero gran són: ''Les filles de Zebedeo'' (1889), ''El milacre de la Verge'' ([[1889]]) ''El duc de Gandia'' ([[1894]]) i ''Curro Vargas'' ([[1898]]).

No solament va compondre música per a sarsuela, també va escriure música (quatre quartets) i simfònica, com ''Fantasia Morisca'' i el poema simfònic ''Els gnoms de l'Alhambra''. Atres sarsueles són: ''La llegenda del monge'', ''Gènero chic'', ''La cara de Deu'', ''A casar-se toquen'', ''Pepe Hillo'', ''¿Quo Vadis?'', ''Les tentacions de Sant Antoni'', ''Roger de la Flor'' ([[1878]]), ''La serenata'' ([[1881]])...

Entrat el [[sigle XX]] quatre són les seues obres essencials: ''La pàtria chica'', ''La venda d'El Quixot'', ''Circe'' ([[1902]]) i ''Margarita la Tornera'' ([[1909]]).

Ruperto Chapí també fon mestre del també músic i compositor [[Manuel de Falla]].

Va morir en Madrit, en l'any 1909. Els seus restos es troben en el Panteó d'Ilustres del cementeri municipal de Villena des de [[2003]].

== Societat General d'Autors i Editors ==

Cal destacar també, que fon el fundador de la [[Societat General d'Autors i Editors]] (S.G.A.E.), en l'any [[1893]], una organisació destinada a regular els drets dels compositors, com per eixemple, el registre de les obres per a evitar plagis o el control de les representacions o interpretacions d'una obra.

== Vore també ==

* [[Societat General d'Autors i Editors|Societat General d'Autors i Editors (SGAE)]]

== Referències ==

* [[Enciclopèdia Espasa]] Volum núm. 32, pàg. 985-86 (ISBN 84-239-4532-4)
* [https://www.elmundo.es/elmundo/2009/05/21/cultura/1242920734.html La ópera perdida de Chapí. El Mundo. Cultura]
* [https://elpais.com/diario/2003/03/31/cvalenciana/1049138300_850215.html «Los restos mortales de Chapí llegan al cementerio de su ciudad natal, Villena». El País. 31 de marzo de 2003]

== Bibliografia ==
* Sagardía, Ángel. Chapí. Ed. Espasa-Calpe. Madrid, 1979. ISBN 84-239-5340-8
* Gómez Amat,Carlos. Historia de la Música Española. Siglo XIX. Colección Alianza Música, Alianza Editorial. Madrid, 1984. ISBN 84-206-8505-4
* del Moral Ruiz, Carmen «Ruperto Chapí, músico entre dos siglos». Scherzo, Any XXIV, núm. 237, gener 2009, pàg. 110-112
* Diversos Autors, Historia de la Música de la Comunidad Valenciana. Editorial Prensa Valenciana, S.A. 1992. ISBN 84-87502-21-0

== Enllaços externs ==

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Ruperto_Chap%C3%AD Ruperto Chapí en Wikipedia]

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Músics]]
[[Categoria:Músics valencians]]
[[Categoria:Compositors]]
[[Categoria:Compositors valencians]]
[[Categoria:Compositors de sarsuela valencians]]