23 077
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 10:
Llínea 10: + + + + + + + + + + + +
→Biografia
En tornar a Espanya, en 1878, comença la seua carrera com a compositor de sarsuela triumfant en 1880 en ''Música clàssica'' (sarsuela), lo que li anima a provar en la sarsuela gran, alcançant gran èxit en obres com: ''La tempestat'' (1882), ''La bruixa'' (1887) i ''El rei que va rabiar'' (1891). Aplegant al cim en ''El tambor de granaders'' (16 de novembre de 1896, llibret d'Emilio Sánchez Pastor) i ''La Revoltosa'' (1897).
En tornar a Espanya, en 1878, comença la seua carrera com a compositor de sarsuela triumfant en 1880 en ''Música clàssica'' (sarsuela), lo que li anima a provar en la sarsuela gran, alcançant gran èxit en obres com: ''La tempestat'' (1882), ''La bruixa'' (1887) i ''El rei que va rabiar'' (1891). Aplegant al cim en ''El tambor de granaders'' (16 de novembre de 1896, llibret d'Emilio Sánchez Pastor) i ''La Revoltosa'' (1897).
Atres obres del gènero menut són: ''Las bravías'' (1896), ''La flor de Lys'', ''El guerriller'', ''El país del palmito'', ''¡Ya piquen!'', ''Els quints del meu poble'', ''Terme mig'', ''El dumenge gros'', ''El punyat de roses'' (30 d'octubre de 1902)...
Atres obres del gènero gran són: ''Les filles de Zebedeo'' (1889), ''El milacre de la Verge'' (1889) ''El duc de Gandia'' (1894) i ''Curro Vargas'' (1898).
No solament va compondre música per a sarsuela, també va escriure música (quatre quartets) i simfònica, com ''Fantasia Morisca'' i el poema simfònic ''Els gnoms de l'Alhambra''. Atres sarsueles són: ''La llegenda del monge'', ''Gènero chic'', ''La cara de Deu'', ''A casar-se toquen'', ''Pepe Hillo'', ''¿Quo Vadis?'', ''Les tentacions de Sant Antoni'', ''Roger de la Flor'' (1878), ''La serenata'' (1881)...
Entrat el sigle XX quatre són les seues obres essencials: ''La pàtria chica'', ''La venda d'El Quixot'', ''Circe'' (1902) i ''Margarita la Tornera'' (1909).
Cal destacar també, que va ser el fundador de la [[Societat General d'Autors i Escritors]] (S.G.A.E.), en 1893, una organisació destinada a regular els drets dels compositors, com per eixemple, el registre de les obres per a evitar plagis o el control de les representacions o interpretacions d'una obra. També va ser mestre de [[Manuel de Falla]].
Va morir en Madrit, en 1909. Les seues restes es troben en el Panteó d'Ilustres del cementeri municipal de Villena des de 2003.