Canvis

{{Biografia|

{{Biografia|

| nom = Ruperto Chapí Lorente

| nom = Ruperto Chapí Lorente

| image =  

| image = [[File:Ruperto chapi300.jpg|250px]]

| peu =  

| peu = Retrat de Ruperto Chapí

| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]  

| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]  

| ocupació = Músic i compositor.

| ocupació = Músic i compositor.

| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]]

| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]]

}}

}}

'''Ruperto Chapí Lorente''' ([[Villena]], [[25 de març]] de [[1851]] - [[Madrit]], 25 de març de [[1909]]) va ser un destacat músic i compositor [[Comunitat Valenciana|valencià]] de [[Sarsuela|sarsueles]].

'''Ruperto Chapí Lorente''' ([[Villena]], [[25 de març]] de [[1851]] - † [[Madrit]], 25 de març de [[1909]]) va ser un destacat músic i compositor [[Comunitat Valenciana|valencià]] de [[Sarsuela|sarsueles]].

== Biografia ==

== Biografia ==

El mestre Ruperto Chapí va nàixer en Villena en l'any 1851. Seguint la tradició familiar Ruperto Chapí i els seus germans varen començar a estudiar solfeig des de molt chicotets, sent el seu primer mestre el seu pare, José Chapí. Va ser un músic precoç i compositor molt popular. Entre el mit i la llegenda es relata que va deprendre a tocar el flautí i el cornetí, i segons pareix en sol nou anys va entrar a formar part de la Banda de Música Nova (actual Banda Municipal de Villena). Als dotze anys ya dirigia la banda de música del seu poble i als setze va compondre la seua primera sarsuela: ''Estrela del Bosc''. Els seus pares, conscients de les seues grans aptituts musicals, envien a Chapí en setze anys a [[Madrit]] per a que amplie els seus horisons i complete la seua formació.

El mestre Ruperto Chapí va nàixer en Villena en l'any 1851. Seguint la tradició familiar Ruperto Chapí i els seus germans varen escomençar a estudiar solfeig des de molt chicotets, sent el seu primer mestre el seu pare, José Chapí. Va ser un músic precoç i compositor molt popular. Entre el mit i la llegenda es relata que va deprendre a tocar el flautí i el cornetí, i segons pareix en sol nou anys va entrar a formar part de la Banda de Música Nova (actual Banda Municipal de Villena). Als dotze anys ya dirigia la banda de música del seu poble i als setze va compondre la seua primera sarsuela: ''Estrela del Bosc''. Els seus pares, conscients de les seues grans aptituts musicals, envien a Chapí en setze anys a [[Madrit]] per a que amplie els seus horisons i complete la seua formació.

En Madrit ingressa en el Conservatori, en el mestre Arrieta, a on en [[1872]] conseguix el Primer Premi de final de carrera, junt en el seu companyer i condiscípul [[Tomás Bretón]]. Allí estudiaria harmonia i composició i, per a sufragar les seues despeses, en 1870 ingressa com a professor de cornetí en l'orquesta del Teatre Circ de Rivas (on també tocava Tomás Bretón). En eixe lloc estrena la seua primera sarsuela, ''Abel i Caín'', sense massa èxit per a lo que solia ser corrent en l'época. En [[1873]] gana el primer concurs promogut per la secció de música de l'Acadèmia de Belles Arts per a ser pensionat en [[Roma]], a on va a anar a la seua primera òpera, ''Les naus de Cortés'', estrenada en el Teatre Real uns mesos més tart. Durant la seua estància en [[Itàlia]] compondrà les últimes òperes d'esta primera etapa: ''La filla de Jefté'' (1875, representada en el Teatre Real a l'any següent), ''La mort de Garcilaso'', composta en el mateix any, i ''Roger de Flor'', esta última posta en escena en [[1878]] també en el Teatre Real.

En Madrit ingressa en el Conservatori, en el mestre Arrieta, a on en l'any [[1872]] conseguix el Primer Premi de final de carrera, junt en el seu companyer i condiscípul [[Tomás Bretón]]. Allí estudiaria harmonia i composició i, per a sufragar les seues despeses, en 1870 ingressa com a professor de cornetí en l'orquesta del Teatre Circ de Rivas (a on també tocava Tomás Bretón). En eixe lloc estrena la seua primera sarsuela, ''Abel i Caín'', sense massa èxit per a lo que solia ser corrent en l'época. En l'any [[1873]] gana el primer concurs promogut per la secció de música de l'Acadèmia de Belles Arts per a ser pensionat en [[Roma]], a on va a anar a la seua primera òpera, ''Les naus de Cortés'', estrenada en el Teatre Real uns mesos més tart. Durant la seua estància en [[Itàlia]] compondrà les últimes òperes d'esta primera etapa: ''La filla de Jefté'' (1875, representada en el Teatre Real a l'any següent), ''La mort de Garcilaso'', composta en el mateix any, i ''Roger de Flor'', esta última posta en escena en [[1878]] també en el Teatre Real.

Es va casar en Madrit en Vicenta Selva Álvarez ([[1852]]), natural de Madrit, i varen tindre sis filles: Vicenta ([[1873]]), Cecilia ([[1874]]), María ([[1882]]), Purificació ([[1884]]), Margarita ([[1885]]) i María Teresa ([[1892]]), i tres fills: Miguel ([[1876]]), Emilio ([[1878]]) i José ([[1880]]).

Es va casar en [[Madrit]] en Vicenta Selva Álvarez ([[1852]]), natural de Madrit, i varen tindre sis filles: Vicenta ([[1873]]), Cecilia ([[1874]]), María ([[1882]]), Purificació ([[1884]]), Margarita ([[1885]]) i María Teresa ([[1892]]), i tres fills: Miguel ([[1876]]), Emilio ([[1878]]) i José ([[1880]]).

En tornar a Espanya, en [[1878]], comença la seua carrera com a compositor de sarsuela triumfant en 1880 en ''Música clàssica'' (sarsuela), lo que li anima a provar en la sarsuela gran, alcançant gran èxit en obres com: ''La tempestat'' ([[1882]]), ''La bruixa'' ([[1887]]) i ''El rei que va rabiar'' ([[1891]]). Aplegant al cim en ''El tambor de granaders'' ([[16 de novembre]] de [[1896]], llibret d'Emilio Sánchez Pastor) i ''La Revoltosa'' ([[1897]]).

En tornar a Espanya, en l'any [[1878]], comença la seua carrera com a compositor de sarsuela triumfant en 1880 en ''Música clàssica'' (sarsuela), lo que li anima a provar en la sarsuela gran, alcançant gran èxit en obres com: ''La tempestat'' ([[1882]]), ''La bruixa'' ([[1887]]) i ''El rei que va rabiar'' ([[1891]]). Aplegant al cim en ''El tambor de granaders'' ([[16 de novembre]] de [[1896]], llibret d'Emilio Sánchez Pastor) i ''La Revoltosa'' ([[1897]]).

Atres obres del gènero chicotet són: ''Las bravías'' (1896), ''La flor de Lys'', ''El guerriller'', ''El país del palmito'', ''¡Ya piquen!'', ''Els quints del meu poble'', ''Terme mig'', ''El dumenge gros'', ''El punyat de roses'' ([[30 d'octubre]] de [[1902]])...

Atres obres del gènero chicotet són: ''Las bravías'' (1896), ''La flor de Lys'', ''El guerriller'', ''El país del palmito'', ''¡Ya piquen!'', ''Els quints del meu poble'', ''Terme mig'', ''El dumenge gros'', ''El punyat de roses'' ([[30 d'octubre]] de [[1902]])...

No solament va compondre música per a sarsuela, també va escriure música (quatre quartets) i simfònica, com ''Fantasia Morisca'' i el poema simfònic ''Els gnoms de l'Alhambra''. Atres sarsueles són: ''La llegenda del monge'', ''Gènero chic'', ''La cara de Deu'', ''A casar-se toquen'', ''Pepe Hillo'', ''¿Quo Vadis?'', ''Les tentacions de Sant Antoni'', ''Roger de la Flor'' ([[1878]]), ''La serenata'' ([[1881]])...

No solament va compondre música per a sarsuela, també va escriure música (quatre quartets) i simfònica, com ''Fantasia Morisca'' i el poema simfònic ''Els gnoms de l'Alhambra''. Atres sarsueles són: ''La llegenda del monge'', ''Gènero chic'', ''La cara de Deu'', ''A casar-se toquen'', ''Pepe Hillo'', ''¿Quo Vadis?'', ''Les tentacions de Sant Antoni'', ''Roger de la Flor'' ([[1878]]), ''La serenata'' ([[1881]])...

Entrat el sigle XX quatre són les seues obres essencials: ''La pàtria chica'', ''La venda d'El Quixot'', ''Circe'' ([[1902]]) i ''Margarita la Tornera'' ([[1909]]).

Entrat el [[sigle XX]] quatre són les seues obres essencials: ''La pàtria chica'', ''La venda d'El Quixot'', ''Circe'' ([[1902]]) i ''Margarita la Tornera'' ([[1909]]).

Cal destacar també, que va ser el fundador de la [[Societat General d'Autors i Escritors]] (S.G.A.E.), en [[1893]], una organisació destinada a regular els drets dels compositors, com per eixemple, el registre de les obres per a evitar plagis o el control de les representacions o interpretacions d'una obra. També va ser mestre de [[Manuel de Falla]].

Ruperto Chapí també fon mestre del també músic i compositor [[Manuel de Falla]].

Va morir en Madrit, en 1909. Els seus restos es troben en el Panteó d'Ilustres del cementeri municipal de Villena des de [[2003]].

Va morir en Madrit, en l'any 1909. Els seus restos es troben en el Panteó d'Ilustres del cementeri municipal de Villena des de [[2003]].

 

 

 

 

 

 

 

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==