Russafa
Russafa és un barri de la ciutat de Valencia pertanyent al districte d'Eixample sent un municipi independent fins a 1877. La seua població en 2009 era de 25.134 habitants, segons l'ajuntament de Valéncia.
Topònim
El topònim Ruzafa és una castellanisació de Russafa, a la seua volta derivat de l'àrap ( رصافة (Ruṣāfatu). En este idioma significa «jardí» i és un possible préstam del acadio rasapa, 'residència d'un governador'. Hi ha constància de fins a nou llocs denominats Ruṣāfa en el món àrap, entre les que destaquen les edificades en les rodalies de Basora, Bagdad i Damasc.
Història
L'orige de Russafa es troba en una finca de recreació construïda per Abd Allah al-Balansi en el sigle IX a uns 2 km de la ciutat de Valéncia, a imitació de la que edificara el seu pare, Abderramán I, en les proximitats de Còrdova. Dita finca va deure desaparéixer prou pronte, ya que els fills d'Al-Balansi no varen continuar residint en Valéncia, pero la zona ajardinada de la seua entorn es va conservar i va ser amprada com a lloc d'espargiment i parc públic, com testimonien els poetes al-Russafi, al-Saqundi, Ibn Amira o Ibn al-Abbar, entre uns atres. Al voltant de dits jardins es va originar una alquería, que és el núcleu del posterior poblat.
Pla de Russafa entre 1811 i 1883 superpost a l'actual pla ortogonal de l'Eixample de Valéncia, al que va influir notablement. El pla de Russafa va constituir una de les posicions claus per a la presa de Valéncia, com ho demostra el fet de que Álvar Fáñez acampara en els seus mesnades en ell, quan va acompanyar al destronat al-Qadir de Toledo cap a Valéncia en l'any 1085, o posteriorment les tropes de Jaime I en 1238, que varen sitiar la ciutat des d'este punt. Consta que en este lloc va residir el rei durant la campanya, i es va celebrar la capitulació de la ciutat entre Zayyan ibn Mardanish i Jaime I.
Despuix de la conquista cristiana els jardins varen ser transformats en terres de llabor, i les edificacions musulmanes transformades en alqueríes, ocupades pels conquistadors o els vassalls dels mateixos. La posterior eixamplada de la muralla de la ciutat de Valéncia, efectuat en el sigle XIV, va deixar extramurs a este núcleu rural, que no va perdre el seu caràcter agrícola pese a quedar convertit en arraval. En les proximitats de la porta de Russafa de la ciutat de Valéncia es va construir al voltant de 1860 la Plaça de Bous de Valéncia i cinc anys despuix de la seua terminació es va procedir al derrocament de les muralles, lo que supondria el desbordament de la ciutat en direcció sur.
Russafa com a municipi independent
Pla de Valéncia i les seues afores entorn a 1840. Apareix marcat gran part del terme municipal de Russafa, distinguint-se les quatre carreteres principals que donarien nom al districte de Quatre Carreres. En l'any 1811, la població de Russafa (que comprenia la pràctica totalitat dels actuals districtes d'Eixample, Quatre Carreres i Poblats del Sur) es va agrupar com un municipi independent de l'Ajuntament de Valéncia. El juriste Pascual Madoz donaria en 1849 la següent descripció sobre Russafa:
" L[ugar] con ayunt[amiento] en la prov. [...] de Valencia (10 minutos); Sit[uada] en terreno llano al SE. de la cap[ital]; le baten los vientos del E. y S. [...] Tiene 340 casas que forman cuerpo de pobl[ación]; casa de ayunt., carcel, 2 escuelas públicas de niños á la que concurren sobre 200; igl[esia] parr[oquial] (San Valero ob. y San Vicente mártir) [...] un conv[ento] de monjas de Sta. Clara y 11 ermitas esparcidas por su huerta en cada una de las cuales hay escuelas de niños y niñas que se mantiene de las retribuciones particulares. Confina el térm[ino] por N. y O. con el de Valencia; E. r[ío] Turia y el mar, y S. Sedaví; en su radio comprende los cas[eríos] titulados el Castellá, Torreta, Saler, Benimasot, Palmar, Pinedo y Lazareto [...] El terreno es flojo y de buena calidad distribuido en huerta y arrozar que se fertiliza con las aguas del r. Turia que desagua en el mar por el térm. de Ruzafa. Los caminos son variados y mal cuidados, que guian á la Albufera, Ribera y otros puntos del N.; el de Valencia es bueno y está plantado de árboles. [...] Prod[ucción]: arroz, trigo, seda, cáñamo, frutas y verduras; hay caza de conejos en la deh[esa]. Ind[ustria]: la agrícola y 6 molinos. Pobl[ación]: 1.799 vec[inos], 9.075 alm[as] [...] "
Diccionario de Madoz