Sòrt

Revisió de 16:18 8 oct 2018 per Xavier (Discussió | contribucions) (Pàgina nova, en el contingut: «'''Sòrt''' (Del llatí sŏrte, mat. sign.) té el significat de la casualitat a la que es confia la resolució i l'obtenció d'alguna cosa, també la podem def...»)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)

Sòrt (Del llatí sŏrte, mat. sign.) té el significat de la casualitat a la que es confia la resolució i l'obtenció d'alguna cosa, també la podem definir com els successos fortuïts que ocorren per a be o per a mal.

El Diccionari General de la Llengua Valenciana de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) dona ademés unes atres definicions depenent del context de la frase:

  • Bona sòrt, casualitat favorable.
  • Caure o tocar la sòrt, quan ad algú li ve alguna cosa de modo fortuït.
  • La sòrt grossa, el premi més important o gran de la loteria.
  • Llançar o traure a sòrt, valdre's de mijos fortuïts per a decidir alguna cosa.
  • Mala sòrt, casualitat desfavorable. Encadenament de successos fortuïts que van a ocórrer per a be o per a mal.
  • Bona sòrt, bona fortuna.
  • Per sòrt, per casualitat favorable, feliç. // Sòrt que..., localisme. Començament de frase per a indicar lo que ha impedit un perill, equival a gràcies que.

Dits valencians

  • La sòrt és per a qui la mereix.
  • La sòrt no és per a qui la busca, sino per a qui la troba.

Enllaços externs