Diferència entre les revisions de "Safir"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No se mostra una edició intermija del mateix usuari)
Llínea 36: Llínea 36:
 
{{Commonscat|Close-up photographs of minerals (Yogo sapphire)}}
 
{{Commonscat|Close-up photographs of minerals (Yogo sapphire)}}
  
{{DGLV|Safir}
+
{{DGLV|Safir}}
  
 
[[Categoria:Minerals]]
 
[[Categoria:Minerals]]
 
[[Categoria:Gemes]]
 
[[Categoria:Gemes]]
 
[[Categoria:Joyeria]]
 
[[Categoria:Joyeria]]

Última revisió del 14:59 28 ago 2023

Safir

El safir (del llatí saphirus) és una pedra preciosa que junt al rubí és una varietat del corindó cristalisat. És de color blau intens pel seu contingut en ferro, alumina i titani i és molt utilisat en joyeria junt al diamant, esmeralda i rubí.

Hi ha atres varietats de corindó a les que també se les diu safir i són de color groc o rosa, ya que les varietats de color roig són els rúbies.

Característiques[editar | editar còdic]

El safir és una de les quatre pedres precioses més importants del món i de les més belles junt al rubí, el diamant i l'esmeralda. Se troba comunament en jaciments rics de rutile, bauxita i hemetita. La composició química és una barreja d'òxits d'alumini, ferro i titani, el qual li dona el seu color característic entre blau i morat.

El safir pertany a la mateixa família de minerals que el rubí, es dir corindó, sent l'única diferencia una convenció de nom. Se crida rubí als corindons de color roig i a tots els atres colors de corindó safir, incloent els rosats. Els safirs se troben en estat natural en una ampla gama de colors, des del transparent, passant per diferents tons de rosat, groc, blau i les seues combinacions.

Els majors productors estan en Africa i actualment s'han trobat jaciments en Amèrica del Sur. També se troben associats en els rubins Siam i Sri Lanka, i també se troben en Cachemir (India), i en una area molt extensa en Queensland Central (Australia). L'Antàrtida és rica en este mineral pero, degut al seu delicat equilibri ecològic, s'ha llimitat l'explotació. El seu us se restreny a la joyeria i aplicacions làser.

Els safirs sintètics, colorejats en menudíssimes cantitats de crom i titani, venen fabricant-se des de l'any 1902 pel procés Verneuil. Des de 1940 se començaren a fabricar en els Estats Units, conseguint un gran èxit en els safirs i rubins estrelats, obtenguts introduint titani.

Safir blanc

Varietats[editar | editar còdic]

  • Safir d'Aigua: es la varietat blava de la cordierita o dicroíta.
  • Safir blanc: corindó cristalisat, incolor i transparent.
  • Safir fals: varietat del quars cristalisat que presenta la coloració blava deguda a inclusions de chicotets individus de crocidolita.
  • Safir oriental: safir molt apreciat per la seua lluentor u orient.

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Hughes, Richard W.; Manorotkul, Wimon; Hughes, E. Billie (2017). Ruby & Sapphire: A Gemologist's Guide. RWH Publishing/Lotus Publishing. ISBN 978-0-9645097-1-9
  • Kane, Robert E. (January–February 2003). «The Sapphires of Montana – A Rainbow of Colors». Gem Market News 22 (1): 1-8. Revised January 2004
  • Nassau, Kurt (1984). Gemstone Enhancement. Butterworths. ISBN 978-0-408-01447-2

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons