Edició de «Sagunt»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 23: | Llínea 23: | ||
'''Sagunt''' (en [[castellà]] ''Sagunto''), és la capital de la comarca del [[Camp de Morvedre]], situada en el nort de la [[província de Valéncia]]. | '''Sagunt''' (en [[castellà]] ''Sagunto''), és la capital de la comarca del [[Camp de Morvedre]], situada en el nort de la [[província de Valéncia]]. | ||
| − | La ciutat te dos núcleus principals: el caixco històric o Sagunt-Ciutat, situat en la falda del castell i del [[Teatre | + | La ciutat te dos núcleus principals: el caixco històric o Sagunt-Ciutat, situat en la falda del castell i del [[Teatre Romà de Sagunt|teatre romà]], i Port de Sagunt, a 5 km. del caixco històric. Els ciutadans es troben repartits entre estos 5 km. que separen la plaja de l'antic [[Castell de Sagunt|castell romà]], vivint gran part dels ciutadans en el núcleu del [[Port de Sagunt]]. |
==Geografia== | ==Geografia== | ||
| Llínea 36: | Llínea 36: | ||
===Localitats llimitrofes=== | ===Localitats llimitrofes=== | ||
| − | * Noroest: [[Algar (Camp de Morvedre)|Algar]], [[Alfara de la Baronia]], [[Sogorp]], [[Soneja]] | + | *Noroest: [[Algar (Camp de Morvedre)|Algar]], [[Alfara de la Baronia]], [[Sogorp]], [[Soneja]] |
| − | * Nort: [[Quart de les Valls]], [[Quartell]], [[Benavites]], [[Benifairó de les Valls]], [[Faura]], [[Alfondeguella]] | + | *Nort: [[Quart de les Valls]], [[Quartell]], [[Benavites]], [[Benifairó de les Valls]], [[Faura]], [[Alfondeguella]] |
| − | * Norest: [[Vall d'Uxó]], [[Almenara]] | + | *Norest: [[Vall d'Uxó]], [[Almenara]] |
| − | * Oest: [[Petrés]], [[Gilet]], , [[Estivella]], [[Torres Torres]], [[Algímia d'Alfara]], [[Segart]] | + | *Oest: [[Petrés]], [[Gilet]], , [[Estivella]], [[Torres Torres]], [[Algímia d'Alfara]], [[Segart]] |
| − | * Este: [[Canet de Berenguer]] | + | *Este: [[Canet de Berenguer]] |
| − | * Suroest: [[Albalat dels Tarongers]] | + | *Suroest: [[Albalat dels Tarongers]] |
| − | * Sur: [[Puçol]], [[El Puig]] | + | *Sur: [[Puçol]], [[El Puig]] |
| − | == Història == | + | ==Història== |
===De l'antiga Arse a Saguntum=== | ===De l'antiga Arse a Saguntum=== | ||
| Llínea 55: | Llínea 55: | ||
En la caiguda de l'[[Imperi romà]] d'occident, la ciutat fon atacada i casi destruïda pels [[pobles germànics]] del nort de l'imperi. | En la caiguda de l'[[Imperi romà]] d'occident, la ciutat fon atacada i casi destruïda pels [[pobles germànics]] del nort de l'imperi. | ||
| − | === Edat mija === | + | ===Edat mija=== |
Els àraps prengueren la ciutat en l'any [[713]]. A partir d'esta época es quan el topònim Saguntum canvià a Morbyter i atres variants, i més tart se denominaria Murvedre o Morvedre, denominacions derivades dels "Muri Veteres" (murs vells o murs veterans) de l'[[Edat Mija]]. Despuix de l'invasió dels àraps, inicià la seua decadència a favor de [[Balansya]] ([[Valéncia]]). | Els àraps prengueren la ciutat en l'any [[713]]. A partir d'esta época es quan el topònim Saguntum canvià a Morbyter i atres variants, i més tart se denominaria Murvedre o Morvedre, denominacions derivades dels "Muri Veteres" (murs vells o murs veterans) de l'[[Edat Mija]]. Despuix de l'invasió dels àraps, inicià la seua decadència a favor de [[Balansya]] ([[Valéncia]]). | ||
En l'any [[1239]] es produí la conquista de la ciutat per[[ Jaume I el Conquistador]], rei de la [[Corona d'Aragó]]. | En l'any [[1239]] es produí la conquista de la ciutat per[[ Jaume I el Conquistador]], rei de la [[Corona d'Aragó]]. | ||
| − | ==== Juderia ==== | + | ====Juderia==== |
Tingué destacada importància la juderia, especialment pel fet de que no es consentí la presencia de judeus en la ciutat de [[Valéncia]]; de modo que s'establí un fluït contacte entre els judeus de Murviedre i els conversos que sí podien permanéixer en la capital del regne. La localisació de la juderia estaria en torn al carrer dels Antigons (nom que se referix a "els antics", per la proximitat del Teatre Romà). Alli vivia en l'any [[1390]] (en vespres de la revolta antijudeua de [[1391]]) Salomó el Rau (Salomó el rabí). La [[sinagoga]] estava en el carrer Vell de la Sanc, nom que rebé per alçar-se sobre l'antiga sinagoga l'ermita de la Confraria de la Sanc, que despuix se traslladà a atre emplaçament. La porta de la juderia (o Portal de la Juheria) es diu actualment Portalet de la Sanch. En l'any [[1394]] s'establiren allí dos taules ("tables" de carniceria) del judeu Samuel Legem, per concessió del rei [[Jaume II]] d'[[Aragó]], a canvi d'un cens anual de dos Morabetines d'[[or]]. En el carrer de Segovia es conserven algunes cases de judeus d'época migeval. | Tingué destacada importància la juderia, especialment pel fet de que no es consentí la presencia de judeus en la ciutat de [[Valéncia]]; de modo que s'establí un fluït contacte entre els judeus de Murviedre i els conversos que sí podien permanéixer en la capital del regne. La localisació de la juderia estaria en torn al carrer dels Antigons (nom que se referix a "els antics", per la proximitat del Teatre Romà). Alli vivia en l'any [[1390]] (en vespres de la revolta antijudeua de [[1391]]) Salomó el Rau (Salomó el rabí). La [[sinagoga]] estava en el carrer Vell de la Sanc, nom que rebé per alçar-se sobre l'antiga sinagoga l'ermita de la Confraria de la Sanc, que despuix se traslladà a atre emplaçament. La porta de la juderia (o Portal de la Juheria) es diu actualment Portalet de la Sanch. En l'any [[1394]] s'establiren allí dos taules ("tables" de carniceria) del judeu Samuel Legem, per concessió del rei [[Jaume II]] d'[[Aragó]], a canvi d'un cens anual de dos Morabetines d'[[or]]. En el carrer de Segovia es conserven algunes cases de judeus d'época migeval. | ||
| Llínea 68: | Llínea 68: | ||
Antonio José Cavanilles | Antonio José Cavanilles | ||
| − | Durant la [[guerra de l'independència espanyola]] Sagunt fon presa pels francesos. En l'any [[1811]] la ciutat fon sitiada durant 34 dies, en els quals uns 2.900 soldats espanyols establits en el castell se defenien dels atacs dels hòmens del [[Mariscal Suchet]]. El [[26 d'octubre]], el [[coronel Andriani]], nomenat governador de la plaça, es rendia despuix de la derrota patida el dia anterior per l'eixercit espanyol en la | + | Durant la [[guerra de l'independència espanyola]] Sagunt fon presa pels francesos. En l'any [[1811]] la ciutat fon sitiada durant 34 dies, en els quals uns 2.900 soldats espanyols establits en el castell se defenien dels atacs dels hòmens del [[Mariscal Suchet]]. El [[26 d'octubre]], el [[coronel Andriani]], nomenat governador de la plaça, es rendia despuix de la derrota patida el dia anterior per l'eixercit espanyol en la cridada [[batalla de Sagunt]]. Els francesos, despuix de la valentia demostrada dels soldats espanyols en la batalla, els deixaren eixir en vida de Sagunt. Ells reforçaren les defenses del castell, escapçaren els campanars i permaneixerien en la vila fins el [[22 de maig]] de [[1814]]. |
| − | En l'any [[1868]], el nou Govern Provisional modificà el nom de la ciutat, | + | En l'any [[1868]], el nou Govern Provisional modificà el nom de la ciutat, cridada Murviedro des de fea més de deu sigles, per l'antic nom romà de Sagunt, seguint els Canons romàntics i classicistes de l'época: serestituí a Murviedro el gloriós nom de Sagunt. |
Fon en Sagunt a on, en [[decembre]] de l'any [[1874]], es produí el pronunciament militar encapçalat pel general [[Martinez Campos]], que posà fi a la [[I República]] i originà el periodo de l'Història d'Espanya coneguda com [[Restauració borbònica]]. | Fon en Sagunt a on, en [[decembre]] de l'any [[1874]], es produí el pronunciament militar encapçalat pel general [[Martinez Campos]], que posà fi a la [[I República]] i originà el periodo de l'Història d'Espanya coneguda com [[Restauració borbònica]]. | ||
| − | + | ||
A principis del [[sigle XX]] es desenrollà una potent indústria siderúrgica al voltant del Port de Sagunt, originant l'actual nucleu urba del Port. En els anys 80, degut a la reconvenció industrial i a la crisis econòmica, es tancà l'últim alt forn. Cap destacar que tota història relacionada en el [[Port de Sagunt]] forma part de Sagunt, ya que els dos núcleus de població formen part del mateix municipi. | A principis del [[sigle XX]] es desenrollà una potent indústria siderúrgica al voltant del Port de Sagunt, originant l'actual nucleu urba del Port. En els anys 80, degut a la reconvenció industrial i a la crisis econòmica, es tancà l'últim alt forn. Cap destacar que tota història relacionada en el [[Port de Sagunt]] forma part de Sagunt, ya que els dos núcleus de població formen part del mateix municipi. | ||
La ciutat es declarà seguidament com zona industrial, lo que favorí una major diversificació del seu sector productiu (ciments, química) i una especialisació del sector siderometalúrgics, atraent les inversions de grans societats, com el grup Arcelor o la Thyssen Krupp. | La ciutat es declarà seguidament com zona industrial, lo que favorí una major diversificació del seu sector productiu (ciments, química) i una especialisació del sector siderometalúrgics, atraent les inversions de grans societats, com el grup Arcelor o la Thyssen Krupp. | ||
| − | == | + | ==Demografia== |
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
Sagunt contava en 68.066 habitants en l'any [[2022]], sent la quarta ciutat de la [[província de Valéncia]] per població. El seu pes demogràfic es deu a l'instalació d'importants industries siderúrgiques en la seua costa a principis del [[sigle XX]], formant el núcleu urbà actual del [[Port de Sagunt]]. | Sagunt contava en 68.066 habitants en l'any [[2022]], sent la quarta ciutat de la [[província de Valéncia]] per població. El seu pes demogràfic es deu a l'instalació d'importants industries siderúrgiques en la seua costa a principis del [[sigle XX]], formant el núcleu urbà actual del [[Port de Sagunt]]. | ||
| Llínea 147: | Llínea 114: | ||
==Monuments== | ==Monuments== | ||
[[image:Castillo de Sagunto .jpg|thumb|Castell de Sagunt]] | [[image:Castillo de Sagunto .jpg|thumb|Castell de Sagunt]] | ||
| − | * | + | *Teatre romà. |
| − | * Castell de Sagunt | + | *Castell de Sagunt |
| − | * | + | *Parroquia Archiprestal de l'Assuncio de Santa María. |
| − | * | + | *Iglesia d'El Salvador. |
| − | * Ermita de la sanc. | + | *Ermita de la sanc. |
| − | * Ermita de Sant Miquel. | + | *Ermita de Sant Miquel. |
| − | * Ermita de Sant Cristòfol. | + | *Ermita de Sant Cristòfol. |
| − | * Ermita de Nostra Senyora del Bon | + | *Ermita de Nostra Senyora del Bon Succes. |
| − | * Ermita de Sant Roc. | + | *Ermita de Sant Roc. |
| − | * Ermita de la Magdalena. | + | *Ermita de la Magdalena. |
| − | * Ermita dels Dolors. | + | *Ermita dels Dolors. |
| − | * Monasteri de la Mare de Déu al Peu de la Creu o de Santa Ana. | + | *Monasteri de la Mare de Déu al Peu de la Creu o de Santa Ana. |
==Festes locals== | ==Festes locals== | ||
| − | * Festivitat de [[Sant Antoni Abat]] | + | *Festivitat de [[Sant Antoni Abat]] |
| − | * Festivitat de [[Sant Vicent Ferrer]] | + | *Festivitat de [[Sant Vicent Ferrer]] |
| − | * [[Falles]] (Celebrades des del 14 al 19 de [[març]]) | + | *[[Falles]] (Celebrades des del 14 al 19 de [[març]]) |
| − | * [[Semana Santa]] | + | *[[Semana Santa]] |
| − | * Festivitat de la [[Verge dels Desamparats]] (Es celebra el segon [[dumenge]] de [[maig]]) | + | *Festivitat de la [[Verge dels Desamparats]] (Es celebra el segon [[dumenge]] de [[maig]]) |
| − | * Festivitat de Sant Cristòfol (Es celebra el [[dumenge]] més propenc al 10 de [[juliol]]) | + | *Festivitat de Sant Cristòfol (Es celebra el [[dumenge]] més propenc al 10 de [[juliol]]) |
| − | * Festes patronals en honor dels Sants Màrtirs Abdon i Senén (Es celebren la segona quinzena de juliol) | + | *Festes patronals en honor dels Sants Màrtirs Abdon i Senén (Es celebren la segona quinzena de juliol) |
| − | * Festivitat de la Verge de Begonya (Es celebra la primera quinzena d'[[agost]]) | + | *Festivitat de la Verge de Begonya (Es celebra la primera quinzena d'[[agost]]) |
| − | * Festes en honor de Sant Ramón Nonat (Es celebren l'última semana d'agost) | + | *Festes en honor de Sant Ramón Nonat (Es celebren l'última semana d'agost) |
| − | * Festes en Honor de la Verge del Bon Succés (Es celebren la primera decena de [[setembre]]) | + | *Festes en Honor de la Verge del Bon Succés (Es celebren la primera decena de [[setembre]]) |
| − | * Festes de [[Moros i Cristians]] (Es celebren el primer fi de semana d'[[octubre]]) | + | *Festes de [[Moros i Cristians]] (Es celebren el primer fi de semana d'[[octubre]]) |
| − | * Festes del Barri Biensa (Es celebren l'última semana completa de setembre) | + | *Festes del Barri Biensa (Es celebren l'última semana completa de setembre) |
| + | |||
| + | ==Gastronomia== | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
| − | |||
| − | |||
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]] | * [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]] | ||
| + | * [[Teatre Romà de Sagunt]] | ||
== Referències == | == Referències == | ||
| Llínea 192: | Llínea 160: | ||
* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA. | * [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA. | ||
* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit | * [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit | ||
| − | |||
* Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia | * Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia | ||
| + | * Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009 | ||
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005] | * [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005] | ||
| − | * | + | * Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar» |
| − | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||