Llínea 12: |
Llínea 12: |
| |superfície = 132 km² | | |superfície = 132 km² |
| |altitut =49 msnm | | |altitut =49 msnm |
− | |població = 65.669 hab. | + | |població = 68.066 hab. (2022) |
− | |densitat = 494,23 hab./km² | + | |densitat = 494,53 hab./km² |
| |gentilici = saguntí/na | | |gentilici = saguntí/na |
| |llengua = [[Valencià]] | | |llengua = [[Valencià]] |
| |còdic_postal = 46500, 46520, 46529 | | |còdic_postal = 46500, 46520, 46529 |
− | |alcalde = Josep Francesc Fernández Carrasco ([[Compromís]]) | + | |alcalde = Darío Moreno Lerga ([[PSPV-PSOE]]) |
| |web = [http://www.aytosagunto.es/es-es/Paginas/default.aspx Web Oficial de l'ajuntament] | | |web = [http://www.aytosagunto.es/es-es/Paginas/default.aspx Web Oficial de l'ajuntament] |
| |notes = | | |notes = |
| }} | | }} |
| + | '''Sagunt''' (en [[castellà]] ''Sagunto''), és la capital de la comarca del [[Camp de Morvedre]], situada en el nort de la [[província de Valéncia]]. |
| | | |
− | '''Sagunt''' es la capital de la comarca del [[Camp de Morvedre]], situada en el nort de la [[província de Valéncia]].
| + | La ciutat te dos núcleus principals: el caixco històric o Sagunt-Ciutat, situat en la falda del castell i del [[Teatre romà de Sagunt|teatre romà]], i [[Port de Sagunt]], a 5 km. del caixco històric. Els ciutadans es troben repartits entre estos 5 km. que separen la plaja de l'antic [[Castell de Sagunt|castell romà]], vivint gran part dels ciutadans en el núcleu del [[Port de Sagunt]]. |
− | | |
− | La ciutat te dos núcleus principals: el caixco històric o Sagunt-Ciutat, situat en la falda del castell i del [[Teatre Romà de Sagunt|teatre romà]], i Port de Sagunt, a 5 km. del caixco històric. Els ciutadans es troben repartits entre estos 5 km. que separen la plaja de l'antic [[Castell de Sagunt|castell romà]], vivint gran part dels ciutadans en el núcleu del [[Port de Sagunt]]. | |
| | | |
| ==Geografia== | | ==Geografia== |
Llínea 37: |
Llínea 36: |
| ===Localitats llimitrofes=== | | ===Localitats llimitrofes=== |
| | | |
− | *Noroest: [[Algar]], [[Alfara de la Baronia]], [[Segorbe]], [[Soneja]] | + | * Noroest: [[Algar (Camp de Morvedre)|Algar]], [[Alfara de la Baronia]], [[Sogorp]], [[Soneja]] |
− | *Nort: [[Quart de les Valls]], [[Quartell]], [[Benavites]], [[Benifairó de les Valls]], [[Faura]], [[Alfondeguilla]] | + | * Nort: [[Quart de les Valls]], [[Quartell]], [[Benavites]], [[Benifairó de les Valls]], [[Faura]], [[Alfondeguella]] |
− | *Norest: [[Vall d'Uxó]], [[Almenara]] | + | * Norest: [[Vall d'Uxó]], [[Almenara]] |
− | *Oest: [[Petrés]], [[Gilet]], , [[Estivella]], [[Torres Torres]], [[Algímia d'Alfara]], [[Segart]] | + | * Oest: [[Petrés]], [[Gilet]], , [[Estivella]], [[Torres Torres]], [[Algímia d'Alfara]], [[Segart]] |
− | *Este: [[Canet de Berenguer]] | + | * Este: [[Canet de Berenguer]] |
− | *Suroest: [[Albalat dels Tarongers]] | + | * Suroest: [[Albalat dels Tarongers]] |
− | *Sur: [[Puçol]], [[El Puig]] | + | * Sur: [[Puçol]], [[El Puig]] |
| | | |
− | ==Història== | + | == Història == |
| | | |
| ===De l'antiga Arse a Saguntum=== | | ===De l'antiga Arse a Saguntum=== |
Llínea 56: |
Llínea 55: |
| En la caiguda de l'[[Imperi romà]] d'occident, la ciutat fon atacada i casi destruïda pels [[pobles germànics]] del nort de l'imperi. | | En la caiguda de l'[[Imperi romà]] d'occident, la ciutat fon atacada i casi destruïda pels [[pobles germànics]] del nort de l'imperi. |
| | | |
− | ===Edat mija=== | + | === Edat mija === |
| Els àraps prengueren la ciutat en l'any [[713]]. A partir d'esta época es quan el topònim Saguntum canvià a Morbyter i atres variants, i més tart se denominaria Murvedre o Morvedre, denominacions derivades dels "Muri Veteres" (murs vells o murs veterans) de l'[[Edat Mija]]. Despuix de l'invasió dels àraps, inicià la seua decadència a favor de [[Balansya]] ([[Valéncia]]). | | Els àraps prengueren la ciutat en l'any [[713]]. A partir d'esta época es quan el topònim Saguntum canvià a Morbyter i atres variants, i més tart se denominaria Murvedre o Morvedre, denominacions derivades dels "Muri Veteres" (murs vells o murs veterans) de l'[[Edat Mija]]. Despuix de l'invasió dels àraps, inicià la seua decadència a favor de [[Balansya]] ([[Valéncia]]). |
| En l'any [[1239]] es produí la conquista de la ciutat per[[ Jaume I el Conquistador]], rei de la [[Corona d'Aragó]]. | | En l'any [[1239]] es produí la conquista de la ciutat per[[ Jaume I el Conquistador]], rei de la [[Corona d'Aragó]]. |
| | | |
− | ====Juderia==== | + | ==== Juderia ==== |
| Tingué destacada importància la juderia, especialment pel fet de que no es consentí la presencia de judeus en la ciutat de [[Valéncia]]; de modo que s'establí un fluït contacte entre els judeus de Murviedre i els conversos que sí podien permanéixer en la capital del regne. La localisació de la juderia estaria en torn al carrer dels Antigons (nom que se referix a "els antics", per la proximitat del Teatre Romà). Alli vivia en l'any [[1390]] (en vespres de la revolta antijudeua de [[1391]]) Salomó el Rau (Salomó el rabí). La [[sinagoga]] estava en el carrer Vell de la Sanc, nom que rebé per alçar-se sobre l'antiga sinagoga l'ermita de la Confraria de la Sanc, que despuix se traslladà a atre emplaçament. La porta de la juderia (o Portal de la Juheria) es diu actualment Portalet de la Sanch. En l'any [[1394]] s'establiren allí dos taules ("tables" de carniceria) del judeu Samuel Legem, per concessió del rei [[Jaume II]] d'[[Aragó]], a canvi d'un cens anual de dos Morabetines d'[[or]]. En el carrer de Segovia es conserven algunes cases de judeus d'época migeval. | | Tingué destacada importància la juderia, especialment pel fet de que no es consentí la presencia de judeus en la ciutat de [[Valéncia]]; de modo que s'establí un fluït contacte entre els judeus de Murviedre i els conversos que sí podien permanéixer en la capital del regne. La localisació de la juderia estaria en torn al carrer dels Antigons (nom que se referix a "els antics", per la proximitat del Teatre Romà). Alli vivia en l'any [[1390]] (en vespres de la revolta antijudeua de [[1391]]) Salomó el Rau (Salomó el rabí). La [[sinagoga]] estava en el carrer Vell de la Sanc, nom que rebé per alçar-se sobre l'antiga sinagoga l'ermita de la Confraria de la Sanc, que despuix se traslladà a atre emplaçament. La porta de la juderia (o Portal de la Juheria) es diu actualment Portalet de la Sanch. En l'any [[1394]] s'establiren allí dos taules ("tables" de carniceria) del judeu Samuel Legem, per concessió del rei [[Jaume II]] d'[[Aragó]], a canvi d'un cens anual de dos Morabetines d'[[or]]. En el carrer de Segovia es conserven algunes cases de judeus d'época migeval. |
| | | |
Llínea 69: |
Llínea 68: |
| Antonio José Cavanilles | | Antonio José Cavanilles |
| | | |
− | Durant la [[guerra de l'independència espanyola]] Sagunt fon presa pels francesos. En l'any [[1811]] la ciutat fon sitiada durant 34 dies, en els quals uns 2.900 soldats espanyols establits en el castell se defenien dels atacs dels hòmens del [[Mariscal Suchet]]. El [[26 d'octubre]], el [[coronel Andriani]], nomenat governador de la plaça, es rendia despuix de la derrota patida el dia anterior per l'eixercit espanyol en la cridada [[batalla de Sagunt]]. Els francesos, despuix de la valentia demostrada dels soldats espanyols en la batalla, els deixaren eixir en vida de Sagunt. Ells reforçaren les defenses del castell, escapçaren els campanars i permaneixerien en la vila fins el [[22 de maig]] de [[1814]]. | + | Durant la [[guerra de l'independència espanyola]] Sagunt fon presa pels francesos. En l'any [[1811]] la ciutat fon sitiada durant 34 dies, en els quals uns 2.900 soldats espanyols establits en el castell se defenien dels atacs dels hòmens del [[Mariscal Suchet]]. El [[26 d'octubre]], el [[coronel Andriani]], nomenat governador de la plaça, es rendia despuix de la derrota patida el dia anterior per l'eixercit espanyol en la nomenada [[batalla de Sagunt]]. Els francesos, despuix de la valentia demostrada dels soldats espanyols en la batalla, els deixaren eixir en vida de Sagunt. Ells reforçaren les defenses del castell, escapçaren els campanars i permaneixerien en la vila fins el [[22 de maig]] de [[1814]]. |
| | | |
− | En l'any [[1868]], el nou Govern Provisional modificà el nom de la ciutat, cridada Murviedro des de fea més de deu sigles, per l'antic nom romà de Sagunt, seguint els Canons romàntics i classicistes de l'época: serestituí a Murviedro el gloriós nom de Sagunt. | + | En l'any [[1868]], el nou Govern Provisional modificà el nom de la ciutat, nomenada Murviedro des de fea més de deu sigles, per l'antic nom romà de Sagunt, seguint els Canons romàntics i classicistes de l'época: es restituí a Murviedro el gloriós nom de Sagunt. |
| | | |
| Fon en Sagunt a on, en [[decembre]] de l'any [[1874]], es produí el pronunciament militar encapçalat pel general [[Martinez Campos]], que posà fi a la [[I República]] i originà el periodo de l'Història d'Espanya coneguda com [[Restauració borbònica]]. | | Fon en Sagunt a on, en [[decembre]] de l'any [[1874]], es produí el pronunciament militar encapçalat pel general [[Martinez Campos]], que posà fi a la [[I República]] i originà el periodo de l'Història d'Espanya coneguda com [[Restauració borbònica]]. |
− | | + | {{AP|Port de Sagunt}} |
| A principis del [[sigle XX]] es desenrollà una potent indústria siderúrgica al voltant del Port de Sagunt, originant l'actual nucleu urba del Port. En els anys 80, degut a la reconvenció industrial i a la crisis econòmica, es tancà l'últim alt forn. Cap destacar que tota història relacionada en el [[Port de Sagunt]] forma part de Sagunt, ya que els dos núcleus de població formen part del mateix municipi. | | A principis del [[sigle XX]] es desenrollà una potent indústria siderúrgica al voltant del Port de Sagunt, originant l'actual nucleu urba del Port. En els anys 80, degut a la reconvenció industrial i a la crisis econòmica, es tancà l'últim alt forn. Cap destacar que tota història relacionada en el [[Port de Sagunt]] forma part de Sagunt, ya que els dos núcleus de població formen part del mateix municipi. |
| | | |
| La ciutat es declarà seguidament com zona industrial, lo que favorí una major diversificació del seu sector productiu (ciments, química) i una especialisació del sector siderometalúrgics, atraent les inversions de grans societats, com el grup Arcelor o la Thyssen Krupp. | | La ciutat es declarà seguidament com zona industrial, lo que favorí una major diversificació del seu sector productiu (ciments, química) i una especialisació del sector siderometalúrgics, atraent les inversions de grans societats, com el grup Arcelor o la Thyssen Krupp. |
| | | |
− | ==Demografia== | + | ==Administració== |
| + | {{Alcaldes_Espanya |
| + | | Alcalde_1 = Manuel Carbó Juan |
| + | | Partit_1 = [[PSPV-PSOE]] |
| + | | Alcalde_2 = José García Felipe |
| + | Francisco Crispín Sanchís |
| + | | Partit_2 = [[PSPV-PSOE]] |
| + | | Alcalde_3 = José García Felipe |
| + | | Partit_3 = CIPS - Candidatura Independent per Sagunt |
| + | | Alcalde_4 = Manuel Girona Rubio |
| + | | Partit_4 = [[PSPV-PSOE]] |
| + | | Alcalde_5 = Manuel Girona i Rubio |
| + | |
| + | Silvestre Borràs Azcona |
| + | | Partit_5 = [[PSPV-PSOE]] |
| + | |
| + | [[PPCV]] |
| + | | Alcalde_6 = Silvestre Borràs Azcona |
| + | | Partit_6 = [[PPCV]] |
| + | | Alcalde_7 = Glòria Calero Albal |
| + | | Partit_7 = [[PSPV-PSOE]] |
| + | | Alcalde_8 = Alfredo Castelló Sáez |
| + | | Partit_8 = [[PPCV]] |
| + | | Alcalde_9 = Alfredo Castelló Sáez |
| + | Sergio Muniesa Franco |
| + | | Partit_9 = [[PPCV]] |
| + | | Alcalde_10 = Josep Francesc Fernández Carrasco |
| + | | Partit_10 = [[Compromís]] |
| + | | Alcalde_11 = Darío Moreno Lerga |
| + | | Partit_11 = [[PSPV-PSOE]] |
| + | | Alcalde_12 = Darío Moreno Lerga |
| + | | Partit_12 = [[PSPV-PSOE]] |
| + | }} |
| | | |
− | Sagunt contava en 65.278 habitants en l'any [[2017]], sent la quarta ciutat de la [[província de Valéncia]] per població. El seu pes demogràfic se deu a l'instalació d'importants industries siderúrgiques en la seua costa a principis del [[sigle XX]], formant el núcleu urbà actual del [[Port de Sagunt]]. | + | == Demografia == |
| + | Sagunt contava en 68.066 habitants en l'any [[2022]], sent la quarta ciutat de la [[província de Valéncia]] per població. El seu pes demogràfic es deu a l'instalació d'importants industries siderúrgiques en la seua costa a principis del [[sigle XX]], formant el núcleu urbà actual del [[Port de Sagunt]]. |
| | | |
| En el núcleu històric de Sagunt és comú a l'us del valencià, mentres que en el [[Port de Sagunt]], a on habita la major part de la població, el castellà és la llengua predominant. | | En el núcleu històric de Sagunt és comú a l'us del valencià, mentres que en el [[Port de Sagunt]], a on habita la major part de la població, el castellà és la llengua predominant. |
| + | |
| + | <center> |
| {| align="center" {{tablabonita}} | | {| align="center" {{tablabonita}} |
| !bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica | | !bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica |
Llínea 94: |
Llínea 128: |
| | | |
| |- | | |- |
− | ! [[1996]] !! [[2001]] !! [[2006]] !! [[2009]] !! [[2015]] !! [[2017]] !! [[2018]] | + | ! [[1996]] !! [[2001]] !! [[2006]] !! [[2009]] !! [[2015]] !! [[2017]] !! [[2018]] !! [[2022]] |
| | | |
| |- | | |- |
− | | align=center| 58.135 || align=center| 57.017 ||align=center| 62.702||align=center| 66.070 || align=center| 64.944 || align=center| 65.278 || align=center| 65.669 | + | | align=center| 58.135 || align=center| 57.017 ||align=center| 62.702||align=center| 66.070 || align=center| 64.944 || align=center| 65.278 || align=center| 65.669 || align=center| 68.066 |
| | | |
| |} | | |} |
| + | </center> |
| | | |
| ==Economia== | | ==Economia== |
Llínea 112: |
Llínea 147: |
| ==Monuments== | | ==Monuments== |
| [[image:Castillo de Sagunto .jpg|thumb|Castell de Sagunt]] | | [[image:Castillo de Sagunto .jpg|thumb|Castell de Sagunt]] |
− | *Teatre romà. | + | * [[Teatre romà de Sagunt]]. |
− | *Castell de Sagunt | + | * Castell de Sagunt |
− | *Parroquia Archiprestal de l'Assuncio de Santa María. | + | * Parròquia Archiprestal de l'Assunció de Santa Maria. |
− | *Iglesia d'El Salvador. | + | * Iglésia d'El Salvador. |
− | *Ermita de la sanc. | + | * Ermita de la sanc. |
− | *Ermita de Sant Miquel. | + | * Ermita de Sant Miquel. |
− | *Ermita de Sant Cristòfol. | + | * Ermita de Sant Cristòfol. |
− | *Ermita de Nostra Senyora del Bon Succes. | + | * Ermita de Nostra Senyora del Bon Succés. |
− | *Ermita de Sant Roc. | + | * Ermita de Sant Roc. |
− | *Ermita de la Magdalena. | + | * Ermita de la Magdalena. |
− | *Ermita dels Dolors. | + | * Ermita dels Dolors. |
− | *Monasteri de la Mare de Déu al Peu de la Creu o de Santa Ana. | + | * Monasteri de la Mare de Déu al Peu de la Creu o de Santa Ana. |
| | | |
| ==Festes locals== | | ==Festes locals== |
| | | |
− | *Festivitat de [[Sant Antoni Abat]] | + | * Festivitat de [[Sant Antoni Abat]] |
− | *Festivitat de [[Sant Vicent Ferrer]] | + | * Festivitat de [[Sant Vicent Ferrer]] |
− | *[[Falles]] (Celebrades des del 14 al 19 de [[març]]) | + | * [[Falles]] (Celebrades des del 14 al 19 de [[març]]) |
− | *[[Semana Santa]] | + | * [[Semana Santa]] |
− | *Festivitat de la [[Verge dels Desamparats]] (Es celebra el segon [[dumenge]] de [[maig]]) | + | * Festivitat de la [[Verge dels Desamparats]] (Es celebra el segon [[dumenge]] de [[maig]]) |
− | *Festivitat de Sant Cristòfol (Es celebra el [[dumenge]] més propenc al 10 de [[juliol]]) | + | * Festivitat de Sant Cristòfol (Es celebra el [[dumenge]] més propenc al 10 de [[juliol]]) |
− | *Festes patronals en honor dels Sants Màrtirs Abdon i Senén (Es celebren la segona quinzena de juliol) | + | * Festes patronals en honor dels Sants Màrtirs Abdon i Senén (Es celebren la segona quinzena de juliol) |
− | *Festivitat de la Verge de Begonya (Es celebra la primera quinzena d'[[agost]]) | + | * Festivitat de la Verge de Begonya (Es celebra la primera quinzena d'[[agost]]) |
− | *Festes en honor de Sant Ramón Nonat (Es celebren l'última semana d'agost) | + | * Festes en honor de Sant Ramón Nonat (Es celebren l'última semana d'agost) |
− | *Festes en Honor de la Verge del Bon Succés (Es celebren la primera decena de [[setembre]]) | + | * Festes en Honor de la Verge del Bon Succés (Es celebren la primera decena de [[setembre]]) |
− | *Festes de [[Moros i Cristians]] (Es celebren el primer fi de semana d'[[octubre]]) | + | * Festes de [[Moros i Cristians]] (Es celebren el primer fi de semana d'[[octubre]]) |
− | *Festes del Barri Biensa (Es celebren l'última semana completa de setembre) | + | * Festes del Barri Biensa (Es celebren l'última semana completa de setembre) |
− | | |
− | ==Gastronomia==
| |
| | | |
| == Vore també == | | == Vore també == |
− | *[[Teatre Romà de Sagunt]] | + | * [[Port de Sagunt]] |
| + | * [[Teatre romà de Sagunt]] |
| + | * [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]] |
| | | |
| == Referències == | | == Referències == |
| <references /> | | <references /> |
| + | |
| + | * [http://www.aytosagunto.es Ajuntament de Sagunt] |
| + | * [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia] |
| + | * [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias] |
| + | * [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Sagunto INE. Població de Sagunt] |
| + | * [https://web.archive.org/web/20150216011800/http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística] |
| + | |
| + | == Bibliografia == |
| + | * [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA. |
| + | * [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit |
| + | * Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2 |
| + | * Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia |
| + | * [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005] |
| + | * Monravana, La. Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009 |
| + | * Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520 |
| | | |
| == Enllaços externs == | | == Enllaços externs == |
| {{commonscat|Sagunt}} | | {{commonscat|Sagunt}} |
− | * [http://www.aytosagunto.es Ajuntament de Sagunt]
| |
| | | |
| {{Municipis de El Camp de Morvedre}} | | {{Municipis de El Camp de Morvedre}} |